Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

More documents

Recommendations

Info

86 Novalis a l'hora. A casa del meu hoste era ple de minai· res que hi venien cada matí a rebre ordres. En un recambró hi havia arreglada una capella. Va . sortir un frare, que va llegir la missa, i després una oració molt solemnial en que demanava al cel que tingués als minaires en sa santa guarda, protegint-los en llur perillós treball, deslliurantlos de les insidies i enganys dels mals esperits, i que ls donés bona estrena. Jo en ma vida havia pregat arn més fervor, i mai havia sentit com llavores lo que valia una missa. Aquells que desde llavors serien els meus companys se m'afiguraven uns heroes sobrenaturals que havien de passar per mil perills, però que tenien la gran benhaurança de posseir coneixements meravellosos i que en llurs silencioses relacions amb els essers fills primitius de les roques en les fosques coves magiques hi adquirien dons celestials que ls feien alegrament superiors a totes les .penes del món. Acabada la missa, el cap de colla m donà una llanterna i un Sant Crist petit de fusta, i ens en anàrem plegats al pou de mina, que es com s'anomena aquella terri· ble entrada a les galeries soterranies. M'ensenyà a baixar-hi, les precaucions que a dins s'havien de pendre i els noms que tenien tots els departaments. Passà endavant i s'avià pal avall, tot agafant-se arn l'una mà a la corda, que per un nus s'anava escorrent en una perxa que hi havia al costat. Portava la llanterna encesa com els altres. Jo vaig fer com ell, i aixís arribàrem prou depressa a una fondaria considerable. Jo m sentia en una mena de solemnitat d'esperit, i veia lluir la llumeneta del davant meu com una bona estrella que m guiava pel camí de les escondides sales del tresor de la natura. Un cop abaix
Enric d'Ofterdingen ens trobàrem en un laberinte de corredors, i el bo del meu mestre no s cansava de respondre a les meves curioses preguntes, i d'ensinestrar-me en aquell ofici. El soroll de les aigues soterranies, ¡-allunyament del pla de la terra, la fosquedat i entravessament de les galeries i la llunyana re· mor del treball dels minaires m'alegraven per demés, perquè m sentia de ple en l'acompliment del meu llarg i ardent desig. Aqueix acontentament d'un desig nadiu, aquesta meravellosa alegria que donen aquelles coses que semblen intimament lligades amb el nostre esser, aquelles feines pera les quals un hom se sent destinat i disposat desde I breçol, es cosa que no s pot pas ex plicar. Segurament que tot allò en que jo m trobava hauria semblat a qualsevulga altre cosa corrent, insignificant o pot-ser repugnant i paorosa; però a mi m semblava un element tant necessari com l'aire pera I pit o el menjar pera 1 ventrell. El vell s'alegrava molt del dalit arn que .jo treballava, i m'assegurava que arn tant bones disposicions i la voluntat que hi posés jo arribaria molt enllà i seria un minaire de primera. Am quina devoció vaig veure per primera vegada en ma vida, el dia 16 de Març, poc abans dels meus vinticinc anys, al rei dels metalls en tenues fulloles entre les clivelles de les roques I Me feia l'efecte de com si ell estés pres en forta presó i mig·rigués brillant an els minaires que am tantes penes i perills s'havien obert un carni envers ell, travessant les dures penyes pera treure-I a la llum del dia i fer que se l'honrés en les corones dels reis i en els magnifics gerros i en les' santes reliquies, i pogués córr.er el món i regnar-hi en el bell gravat de les monedes tant estimades i volgudes. Desde aquell dia vaig restar a Eula i
Page 2:
PROLF.G H Eus'AQUí una novela pera
Page 5 and 6:
Maragall guia en tot lo que fins ar
Page 7 and 8:
0 Mi/ragall En Frederic Leopold d'H
Page 9 and 10:
]2 Maragall s'emmalaltí d'una fort
Page 12 and 13:
Proleg IS tenia 22 anys, i en un qu
Page 14 and 15:
Proleg 17 velt i de nobles proporci
Page 17 and 18:
20 Maragall Enric d'Ofterdingen. La
Page 19 and 20:
DEDICATüRIA Tu I noble impuls has
Page 21:
CAPITOL l E L pare i la mare se n'h
Page 24 and 25:
Novalis çaven, confonent-se també
Page 26 and 27:
3° Novalis relacions directes amb
Page 28 and 29:
32 NOIJalis afectat molt de bon pri
Page 31 and 32: Enric d'Ofterdingen trobar entre-mi
Page 34: Novalis bla que un ull nou i més a
Page 38 and 39: Novalis - Encara que no volgueu fer
Page 40 and 41: 44 Novalis niu disposició pera ess
Page 42 and 43: Nopalis veu del poeta té una forç
Page 45 and 46: Enric d'Ofterdingen 49 peixos i de
Page 47 and 48: Enric d'Ofterdingen Sl tant bellame
Page 49 and 50: Enric d'Ofterdingen feia passar les
Page 51 and 52: Enric d'Ojterdingen 55 cesa va adon
Page 53 and 54: Enric d'Ojlerdin{fen 57 Més ella n
Page 55 and 56: 59 Enric d'Ojterdingen ----- corria
Page 57: Enric d'Ojterdingen 61 i s'esgarri
Page 60 and 61: Novalis orgull i rigor. Irat del se
Page 62 and 63: 66 Nopa/is del triomf d'aquests que
Page 64: 68 Novalis Fins aquí havia arribat
Page 67 and 68: CAPITOL IV L 'Enric i els seus comp
Page 70 and 71: 74 Novalis cavallers entonaren arn
Page 73 and 74: Enric d'Ofterdingen Com no t trenqu
Page 76 and 77: 80 Novalis atracció la que mou a l
Page 78 and 79: Novalis que poguí salvar. Ahir va
Page 80: Novalis haver-hi amagat dins de les
Page 85 and 86: Enric d'Ofterdingen 89 tenia molt c
Page 87 and 88: Enric d'Ojterdingen 9 1 dòna i els
Page 89: Enric d'Ojterdingen 93 en, vos deve
Page 93 and 94: Enric d'Ojterdingen 97 - Quin tuf q
Page 95 and 96: Enric d'Ofterdingen 99 al seu esser
Page 97 and 98: Enric d'Ofterdingen /0/ bles pels a
Page 99 and 100: Enric d'Ojterdingen 103 m'hagueu tr
Page 101: Enric d'Ojterdingen roS un gran con
Page 104 and 105: J08 Novalis sonatges i l'acció hi
Page 106 and 107: IlO Novalis ren sostenir-se per sl
Page 109: Enric d'Ojterdingen II3 la joia de
show all

Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?