Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

frleg 11
com pel pare sempre sen,! un ceh temor i una
falta de confiança, encara que d'ell heretà
segurament un pregon sentit de la serietat de
la vic\a, un caracter pur i la tendencia religiosa,
aix! com de sa mare la finesa de sentiment
que tant bellament fructificà en la seva vocació
poetica.
El vell casal on passà la seva infancia a
Wiederstedt era molt a proposit pera una
ériatura enjogaçada i somniadora com ell:
sales grans i ombroses, llargs corredors, escales
de caragol amb aspitlleres, pati am vells
arbres, i al costat la casa de pagès que havia
estat convent, am bells finestrals tots enrondats
d'antigues parres; i tot això ple d'aquelles
rondalles fantastiques que ls nins escolten
de les mainaderes velles am la boca badada i
els ulls molt oberts.
En aquesta casa 1 rei era I pare, d'una
pietat austera, rigorós, intransigent am tota
novetat, i molt devot de la confraria dels
Germans Moraus, que regia l'ensenyança de
tota la familia. Tieck, que era amic i entrant
de la casa, conta un fet molt significatiu.
Diu que una vegada, estant-hi de visita, sentí
la veu del pare cridant com si renyés molt
enfadat. «Què passa?», preguntà a un servent.
«Ohl Res,-digué aquest;-es el senyor que
ensenya la doctrina als nens.»
Fins a l'edat de nou anys en Frederic era
tingut per un noi de bon cor, però desaplicat:
no podia ni volia apendre res. A nou anys