Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

A
CAPITOL V
L cap d'uns quants dies més de viatge arri­
baren a un poblet que estava al peu d'uns
turons molt drets i tallats per gorges fondes.
Altrament l'encontrada era fertil i agradosa, en­
cara que les altures se veien pelades, tristes, com
si fossin mortes. L'hostal era nèt i els hostalers
servicials. Dins de l'entrada de l'hostal hi havia
molta gent, viatjants i altres que feien beguda
parlant de tota mena de coses. Els nostres viat­
gers s'hi barrejaren prenent part en les conver­
ses; però a qui s'estava més atent era a un home
vell, de trajos forasters, assegut davant d'una
taula, que responia amablement a les preguntes
que li feien. Venia de l'extranger, havia corre­
gut l'encontrada desde bon matí i parlava de lo
que hi havia vist i de coses del seu ofici. La gent
deia que era un d'aquells que cerquen tresors;
i encara que parlava molt modestament dels
seus coneixements i de lo que podia treure-n, lo
que deia semblava a tots molt nou i extrany.
Deia que era nat a Bohemia i que de jove ja
havia sigut molt curiós de saber lo que devia