Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

80 Novalis
atracció la que mou a la gent de les noves nacions,
al cap d'un cert temps del seu desvetllament,
i arn b impaciencia talment rabiosa, d'anar
envers el vell breçol de la llur raça, i els excita
a jugar-se la vida i els cabals pera la possessió
d'aquells territoris?
Després d'una pausa continuà;
- No cregueu res de lo que us han contat de la
crudeltat de la gent de la meva terra. En cap
altre poble són tant ben tractats els presoners,
i també els vostres pelegrins de camí vers Jerusalem
eren acullits amb amigable hospitalitat,
encara que ben poc se la mereixien, perquè la
major part eren ganduls, mals homes, que en la
seva pelegrinació anaven deixant senyals de les
llurs males manyes; i per això es clar que sovint
els queia al damunt el pes d'una justa venjança.
Ben en pau haurien pogut els cristians visitar el
Sant Sepulcre, sense necessitat d'empendre-s
aquelles guerres tant horribles com inutils, que
no han fet sinó irritar, escampar la miseria i
separar pera sempre més l'Europa de l'Orient.
Què té que veure I nom del que ho posseeixi?
Els nostres sobirans veneraven secretament el
Sepulcre del vostre Crist, que nosaltres també
considerem com un profeta diví; i ¡quant bellament
hauria pogut esser el seu Sant Sepulcre I
breçol d'un bon entendre-s i l'ocasió d'una aliança
pera sempre més benefactora I
Amb aquests enraonaments la tarda era passada;
se feia de nit, i la lluna s'alçà del bosc humid
arn pacifica resplendor. Ells pujaren a poc a poc
cap al castell. L'Enric estava tot pensatiu; l'exaltació
guerrera li havia passat del tot. Trobava
que en el.món hi regnava un gran error. La lluna
li semblava un espectador llastimer i el movia a