Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ojterdingen
per ser-hi aviat corren sèns treva
per terra i mar alegrament.
Els nins i tot al pas s'hi ajunten,
i Ja riuada va creixent.
L'estendard sant voleia enlaire
i els heroes vells van al davant;
el Paradis obre les portes
pels cavallers que hi moriran;
tots volen dar la sang per eristo;
voldrien ja estar·la vessant.
Guerra, cristians! Els sants exèrcits
són am nosaltres plens d'ardor;
prest sentirà l'host enemiga
la mà terrible del Senyor,
i rentarem am sang pagana
el Sant Sepulcre am gran fervor.
La Verge santa en mans dels ange]s
damunt la lluita vetllarà:
aquell que caigui a fil d'espasa,
en braços seus despertarà;
damunt l'estrepit de les armes
inclina Ella I rostre cià.
Avant! Avant! Cap al Sepulcre
la sorda veu ja s fa sentir.
Les oracions victorioses
les culpes han de redimir.
En nostres mans el Sant Sepulcre,
es mort l'imperi sarraí.
L'Enric se sentia tot trasvalsat. El Sant Sepul.
cre se li va aparèixer com una figura jovenil, palida
i noble, dreta damunt una grossa pedra al mig
d'un poble selvatge que la maltractava, mentres
ella, arn rostre ple d'amargor, mirava vers una
creu que irradiava lluminosa allluPlY, reflectantse
infinidament en les mogudes ones d'una mar
immensa.