Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

CAPITOL IV
L 'Enric i els seus companys feren algunes jornades
més sense destorb. Els camins eren
ferms i secs; el temps, serè i confortador; i fertils,
poblades i de gran varietat les encontrades
que travessaven. El formidable bosc de la Turingia
restà endarrera. Els marxants havien fet el
camí moltes vegades i arreu eren molt ben
rebuts. Evitaven els indrets més deserts i perjudicats
de bandolers, i, si n'havien de travessar
algun, se feien acompanyar. Coneixien alguns
senyors de castells propers al camí i els visitaven;
i ells, tot preguntant-los com els anaven
els negocis a Augsburg, els acullien molt amigablement.
Les mullers i filles s'acostaven cordials
i curioses als extrangers. Desseguida s feien
amigues de la mare de l'Enric perquè era molt
amable i complacenta. S'alegraven de veure una
senyora de la ciutat que ls parlava molt agradosament
de les novetats de la moda i els ensenyava
de fer requisits. Tant els senyors com les
senyores alabaven la discreció i compostura de