Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ojterdingen 65
catifa molt rica, i entorn d'ell tota la cort vesti­
da de gala. Una gran multitut omplia I Jardí al
voltant del magnific espectacle. El rei estava
fondament absort en els seus pensaments. L'i­
matge de sa perduda filla sllli representava am
desusada claretat: pensava en aq uells dies ven­
turosos que tant sobtadament acabaren en tal
temps com aquell de l'any passat. Se sentia
posseit d'un gros afany, i l1agrimes abundants
regalaven avall del seu rostre venerable; emperò
sctntia una extranya serenitat: li semblava corn
si tota aquella anyada no hagués sigut més que
un mal somni, i alçà ls ulls com cercant l'esvelta
i graciosa figura de la filla en l'espessor de la
gent i de les plantes. Justament els cantadors
callaven en aquell moment i regnava una quie­
tut com la que s fa en les grans emocions de les
gentades; perquè ls poetes havien cantat les
joies del reveure, de la primavera i de la fè en
l'esdevenir, tals com sol embellir·les l'esperança.
Tot de cop el silenci fou trencat pel sò suau
d'una bella veu desconeguda que semblava sor­
tir de sota l'espessor d'un roure secular. TOlS
els ulls s'hi giraven envers i se vegé un jove ves­
tit tot senzill, però extranyament, que, tenint
un llaut als braços, seguia tranquilament son
cant, i que quan el rei li girà la mirada li féu un
gran acatament. La veu era bonica en gran
manera i el cant tenia un aire extrany i mera­
vellós. Parlava aquell cant del naixement del
món; de la creació dels astres, les plantes, les
besties i els homes; de la simpatia omnipotent
de la natura; d'aquelles edats d'or primitives i
de l'amor i la poesia que les senyorejaven; de
l'aparició de l'odi i de la barbarie.i de les 11 uites
llurs amb aq uells sobirans benefactors; i, per fi,
5