Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Pro/eg 9
anhel que voldria esser etern i que per això
fuig sempre ls termes precisos i palpables,
llençant-se a lo nou en els llunys submergits
en l'horitzó. El blau infinit del cel, el blau de
la montanya lIunyana,la «flor blava» que
floreix tot arreu secretament, són els tirats
caracteristics d'aquesta romantica fantasia.»
La «flor blava», tal com en Novalis la
pinta en el seu ENRIC D'OFTERDINOEN, significa
l'ideal de l'anhel romantic. L'escullit la somnia
abans d'haver-la vista. El pressentiment
d'ella s'alça del fons del cor com una aparició.
Un afany sense repòs empeny el somniador a
la busca de la flor meravellosa. Ara la pressent
aqul, ara allà, però ella no deixa trobarse.
Devegades apareix com una violeta entre
les altres flors, assaluta am son blau resplendor,
llençant encisera flaire... i a l'instant desapareix.
Ella no es mai l'aconseguiment, sempre
l'atracèió, com l'ideal eternalment anhelat
al que un pot acostar-se i sentir el consol, el
pressentiment de la santa benhaurança que n
dóna la contemplació, però que s va allunyant
sempre, que no s deixa mai realisar completament.
D'aquest etern anhel de la «flor blava»
n'hi havia tant en en Novalis, que en Brandés
veu en ell personificat l'esperit romantic... I
si l'esperit i la sort d'un home volen dir una
sola cosa, segons en Novalis mateix, en la seva
vida trobarem la mellor explicació de l'esperit
romantic.