Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ofterdingen Sl
tant bellament. L'una, l'estimació que duia a la
seva fil1a, que era cosa que passava de mida,
tant per lo que ella li recordava la muller que
perdé molt jova, com també perquè era una noia
de prendes que ni cal dir-les. Per amor d'ella,
pera fer-li de la terra un cel, son pare s'hauria
valgut de tots els tresors de la natura i de tot el
poder de l'ingeni humà. L'altre motiu era la
seva passió per la poesia i pels mestres en aquest
art. Ja de jove havia llegit arn pregon delit les
obres dels poetes: havia esmerçat molt de diner
i molt de treball en recullir-ne força en tota
mena de llengues; i de sempre havia prefert, a
tota al tra, la com panyia dels cantadors. De totes
quatre parts del món els feia venir al seu palau,
omplint-los d'honors, i mai se cansava d'oir-los
cantar; i per un cant nou d'aquells que més l'ar­
rebataven, s'oblidava molts cops dels assumptes
més greus; i fins de menjar i beure s'oblidava.
Aixís es que la seva filla s'havia criat entre can­
çons, i tota la seva ànima havia devingut com
un cant molt dolç, com pura expressió d'un
melancolic anhel. La benefactora infiuen¡;ia dels
poetes aixís estimats i protegits se coneixia en
tot el reialme, però molt principalment en la
cort. Allí s'assaboria la vida lentament, a petits
glQps com una beguda exquisida, i sen sentia I
plaer pur, perquè totes les passions baixes i re­
pugnants eren foragitades com desacords de
l'armoniós conjunt que senyorejava ls esperits.
La pau de l'ànima i la beatitut d'una contemplació
Íntima del món benhaurat que un mateix
se creava eren el tresor d'aquella vida merave­
llosa; i la discordia allí sols hi era coneguda
com antiga enemiga dels homes per les velles
llegendes que n contaven els poetes.