Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

CAPITOl III
D ESPRÉs d'una pausa, els marxants seguiren
dient:
- Hi ha una altra historia, no tant meravellosa
segurament, ni de tant temps endarrera,
però que també ns-e sembla que us plaurà i que
us fa.rà millor conèixer les virtuts d'aquesta art
misteriosa. Una vegada era un rei molt vell que
tenia un palau molt hermós. De lluny arreu hi
acudien a rius la gent pera viure-hi aquella vida
majestuosa, i mai els mancaven grosses festes
en les que cada dia se servien els menjars més
exquisits en gran abundancia, ni musiques, ni
magnifics vestits ni ornaments de tota mena,
espectacles i passatemps variats, ni tampoc una
savia ordenació en totes les coses, homes prudents,
amables i molt ben instruits pera tenir·hi
animades converses, ni jovent aixerit que de sí
mateix inventava les diversions més atractives.
El rei vell, que altrament era un home molt
seriós i sever, tenia dues aficions que eren el
veritable motiu de la vida magnifica de la cort
aquella, i que, mercès an elles, tot hi marxava