Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ofterdingen 49
peixos i de monstres marins que dançaven. Sols
els mariners restaren enemics, arn l1urs orelles
fortament tapades, esperant impacients la fi del
cant. I el cant finà. Llavores el viatger, amb el
front asserenat, saltà al foscabim abraçat al seu
meravellós instrument. I tot just havia tocat en
les ones resplendentes, que sota d'el1 s'alçà l'ample
110m d'un monstre agrait que s'al1 unyà ne­
dant rapidament arn l'admirat cantor al damunt.
AI cap de poca estona ja havia arribat a Ja costa
ont aquest volia anar, i el posà suaument entre I
joncs de Ja platja. El poeta endreçà al seu salva­
dor una alegra tonada i se n'anà tot content. AI
cap d'algun temps, trobant-se una vegada en la
platja tot sol, se queixà dolçament de la perdua
d'aquells joiel1s que s'estimava tant com a re­
cords d'hores ditxoses i penyores d'amor i agrai­
ment. Encara durava I cant, que vingué sobtosa­
ment pel mar el monstre amic braolant alegra­
ment, i tragué de la gola totes aquelles joies,
abocant-les a Ja platja. Els mariners que les ha­
vien robades, desseguida que I poeta hagué saltat
al mar, havien començat a fer parts; i, tot fentles,
tingueren baral1es que s'anaren enconant fins
a costar la vida a la major part d'ells; els pocs
que restaren no eren prou pera menar el vaixell,
que al cap-d'aval1 s'estrel1à en la costa i se n'anà
a fons. Els mariners arn prou feines pogueren
salvar-se, i arribaren a terra amb els vestits des­
troçats i les mans buides: I aixf fou com arn l'aju­
da de l'agrait monstre, que cercà ls joiel1s per
dins del mar, tornaren aquests a mans del seu
proprietari.
4