Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

EnricrJ'Ofterdingen 43
home ni mica ni gens de l'alabança que s me·
reix, sinó, al contrari, que, de tant enfondat que
està en les coses sobrenaturals, poc ha de tenir
inclinació a considerar i penetrar les terrenes.
- Però, ¿ no us sembla-reprengué l'Enricque
aquella saviesa més alta ha de fer també
apte a un home pera cond uir més desapassionadament
les coses humanes, i que aquella ignocenta
simplicitat ha de saber trobar el bon camí
a travers dellaberinte dels fets d'aquí baix, millor
que no pas aquella saviesa encegada per
consideracions d'interès propri i esgarriada i
coibida pels innombrables accidents i complicacions
que a cada moment sobrevenen? Jo no ho
sé, però m sembla com si vegés dos camins pera
arribar a la ciencia de l'historia humana: l'un,
penós i interminable i tot ell fet de marrades: el
camí de l'experiencia; l'altre, quasi no més d'un
salt: el camí de la contemplació interior. El que
va per aquell ha de trobar am llargues i COlllplicades
operacions lo mateix que I que va per
aq uest pot veure desseguida, apareixent-se-li la
naturalesa de cada fet i de cada cosa en llurs
variades i viventes relacions, i comparant-ho
facilment am tot lo demés, com si fossin figures
sobre una tanla. Perdoneu-me si us parlo com
un noi somniador: sols ha pogut fer-me tant
atrevit la confiança en la vostra benevolença i el
record del meu mestre, que ja desde un principi
me mostrà I segon camí com el seu proprio
- Vos hem de confessar- respongueren els
bons marxants - que nosaltres no som pas capaços
de seguir el fil de les vostres idees; però ns
dóna bo de veure l'estimació am que parleu del
vostre excelent mestre i de lo bé que sembla que
heu après les lliçons seves. Ens-e sembla que te·