Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Novalis
- Encara que no volgueu fer l'ofici del vostre
pare, -anaven dient els marxants, - i que, segons
hem sentit dir, us estimeu més pendre
estudi, no cal pas, per això, que us feu capellà,
renunciant als bells goigs de la vida. Que ja es
prou mal que tant les ciencies com els consells
dels princeps estiguèheh mans d'una classe de
gent tant apartada de la vida comú, d'uns homes
tant poc socials i, per tant, segurament inexperts.
En aquell isolament en que viuen, sense
pendre part en les coses del món, per força llur
pensament ha d'agafar un jaient d'esterilitat i.no
pot atendre a les realitats de la vida. A Suabia
hi trobareu també homes del segle prudents i
savis i podreu triar aq ue!1 estudi dels coneixements
humans que millor us plagui, que no us
mancaran mestres ni consellers dels millors.
L'Enric, que escoltant tot això li havia vingut
al pensament el seu amic el capellà del palau,
digué al cap d'una estona:
- Encara que jo, per la meva inexperiencia
de les coses del món, no us puga contradir la
vostra opinió de l'incapacitat de la gent d'iglesia
per la direcció i judici dels assumptes del segle,
permeteu-me, emperò, que us faci record del
nostre. excelent capellà del palau, que segurament
es exemple d'homes savis, i que jo no
n'oblidaré mai les lliçons ni ls consells.
- Respectem de tot cor an aquell bon home
-respongueren els marxants-i us concedirem
que siga un savi, si vo eu dir d'aquella saviesa
arn que s comporta arn Déu un home de conducta
exemplar; però si voleu dir que es tant coneixedor
de les coses del món com instruít en les sagrades,
permeteu que no siguem del vostre parer;
i amb això no volem negar an aquell sant