Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Novalis
bla que un ull nou i més alt s'hi obre al damunt,
una savia distribució semblant se troba en totes
les coses d'aquells temps; mentres que de llavores
ençà, en els nostres, més ben acomodats,
una II um igual de mig-dia hi domina, tot donantnos-en
l'espectacle uniforme i insignificant. De
tota transició, com' de tota interinitat, sembla
voler brollar una força més alta, espiritual;
i així com en el món que vivim les encontrades
més riq ues per fÒfll i per dintre terra solen trobar-se
entre les ferestegues i altes montanyes
inhospitalaries i les planuries immenses, així
mateix entre ls temps ferrenys de la barbarie i
les epoques riques en arts, ciencies i benestar,
s'hi troba una època romantica plena de sentit,
que sota una senzilla vestidura amaga una bella
forma. ¿ A qui no li plau anar pi!l món allà entre
dos llustres, quan la llum i la nit se topen i se
trenquen en mil ombres i colors? Així mateix
ens plaurà a nosaltres entraren els anys que
l'Enric vivia lIavores,quan amb el cor ple anava
a l'encontre de l'esdevenir.
Prengué comiat dels seus companys i del seu
mestre, el capellà del palau, vell i savi, que coneixia
les grans disposicions del noi i que li
donà comiat tot enternit, encomanant-lo a Déu
amb al pensament. La comtessa era padrina de
l'Enric, que anava sovint a veure-la a \Vartburg;
també anà a pendre comiat d'ella, que li
donà bons consells i una cadena d'or pera 1 coll,
molt afablement.
L'Enric se n'anà tot entristit del seu pare i
del seu poble. Llavores sabé lo que era una separació.
Q!!an abans pensava en el viatge, no
s'ho havia afigurat lo que sentia en aquell moment
en que estava a punt d'arrencar-se de lo