Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

S
CAPITOL II
ANT Joan era passat. Ja feia temps que la
mare de l'Enric volia anar a Ausgburg a
casa dels seus pares i dur el noi a l'avi, que
encara no coneixia I seu nét tant estimat. Uns
bons amics de l'Ofterdingen, que eren marxants,
havien d'anar a viatjar per negocis, i la mare
pensà d'aprofitar aquesta ocasió, tant més que
feia algun temps que trobava que l'Enric estava
més capficat i silenciós que de costum. Li semblava
trist o pot·ser malalt, i que un viatge
llarg, el veure cares noves i altres terres, i «qui
sab?,-pensava ella sense dir·ho,-pot·ser la boniquesa
d'alguna noia del mateix país d'ella, li
treurien el malhumor i tornaria a esser aquell
xicot expansiu i alegre que serr;;:>re havia sigut».
El pare també trobà que era bon plan, i l'Enric
estigué content per demés de poder anar a unes
terres que, per lo que n'havia sentit dir a sa
mare i a altra gent que hi havien estat, se li
afiguraven un paradís, i que moltes vegades
havia tingut !'ilusió d'anar·hi.