Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ofterdingen 3 1
Aixís esque, sense creure-l perxà com directa­
.ment enviat pel cel, bé podem pendre I somni
com un do diví, com un bon company en nostra
via vers lo sagrat de la sepultura. Jo estic
ben cert que I somni que he tingut aquesta nit
no es pas un cas insignificant en la meva vida,
sin6 que I sento com una gran roda de poderosa
empenta en la meva ànima.
Son pare mig. rigué arn bonesa i, tot mirant a
la mare, que en aq.uell moment entrava, va dir:
-Mare, l'Enric 110 pot pas desmentir l'ocasi6
que I féu venir al m6n. En el seu parlar hi bull
l'ardent vi d'Italia que jo havia portat de Roma
i que iluminà la nOctra nit de bodes. Llavores
jo també era tot un altre: el· vent del sud m'havia
aixeribit; tot jo vessava d'animaci6 i alegria,
i tu mateixa eres una noia fortament bonica. A
casa I teu pare feren grossa festa; de per tot hi
havien vingut musics i cantaires, i feia molt
temps que a Augsburg no s'havien celebrat tant
alegrament unes bodes.
- Ja que parleu de somnis, - digué la mare,
- te recordes d'aquell que m'havies contat tu
que vas tenir a Roma, i que per primera vega·
da t féu venir al pensament l'anar·ten a Augsburg
i demanar·me?
-A bona hora m'hi fas pensar,-respongué I
pare; - mai més m'havia recordat d'aquell dit·
x6s somni que llavores me donà tanta feina; però
justament ara m'es una prova de lo que he dit
dels somnis. Es impossible que n'hi hagi cap de
més clar i ben raonat que aquell; i, al cap-devall,
quèha vingut a significar? Q!!ejo t somniés
a tu i que desseguida m'agafés la fal'lera de que
fossis meva, era lo més natural del m6n, perquè
jo ja t coneixia: les teves gracies ja m'havien