Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

3°
Novalis
relacions directes amb el cel. Les histories
antigues i els escrits són ara les fonts per les
quals sens dóna tot el coneixement que ns cal
del m6n sobrenatural, i, en comptes d'aquelles
aparicions sensibles, l'Esperit Sant ens parla
per la: raó dels homes ben entenimentatS i pels
exemples de la vidai lasoft dels homes piedo.
sos. Els miracles d'avui en dia mai m'han entrat
gaire, i les grans coses que ns expliquen els
sacerdots no me les crec. Perxò, si algú sen
pren alguna cosa de bo, que sen prengui, que jo
no vui fer perdre a ningú la fe que tingui.
-Petò, pare, de que ve que sigueu tant ene·
mic dels somnis? Siga com vulga, ells, arn la llur
naturalesa lleugera i delicada i arn les llurs ex­
tranyes trasmudacions, ben segur que ns mouen
-a pensar. ¿ Per ventura cada un d'ells, adhuc el
més confós, no es una visió extraordinaria, que,
tot i no creient-la enviada per Déu, podem pen"
dre-la com un gros esqueix del nostre espès vel
interior? Eh els llibres més savis se n'hi troben
un séns fi de somnis d'homes creients, i, sinó,
recordeu-vos del somni que fa poc va contar­
nos l'honorable capellà del palau, i que a vós
mateix us semblà tant meravellós. Però, adhuc
deixant estar aquestes histories, si per primera
vegada en la vida tinguessiu un somni, com us
meravellarieu i com hi creurieu en aquesta me­
ravella, que ara no n feu cas perquè es una cosa
de cada dia! A mi I somni se m'afigura com una
defensa contra la vida usual i ordinaria, una
lliure expansió de la lligada fantasia, que hi
aboca barrejades totes les imatges de la vida,
trencant el seguit de serietat de l'home fet ab
un alegre joc de criatura. Si no tinguessim
somnis, ben segur que ns fariem vells més aviat.