Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

-Enric d'Ofterdingen
pogu6s enutjar-se del destorb; no, no: donà I
bon dia de grat a la seva mare i li tornà de tOt
. cor la besada que li feia.
- Tu, dormidor I - li digué son pare. ­
Estona ha que permor de tu m'he hagut d'estar
llimant no més, sense poder picar. «S"bre tot
deixeu dormir el noi», ta mare. Fins m'ha fet
gruar l'esmorzar. T'asseguro que has triat bon
ofici amb això dels estudis; que pera donar-tels
ja cal que ns afanyem i ens llevem dematí. Es
clar: diu que un savi com cal, a la nit es quan se
aprofita d'estudiar les grans Coses de les ciencies.
- Pare,- respongué l'Enric, - no us enutgeu
si he dormit tant, que ja sabeu que no ho tinc
pas per costum, sinó que m vaig adormir molt
tard i després he tingut mals somnis, fins que
me n'ha vingut un de molt bonic que trigaré
molt a oblidar-men i que m sembla que ha sigut
quelcom més que un somni.
- Enric, - digué la mare, - ben segur que t
deus haver adormit de boca per munt o bé es
que t vas distreure tot encomanant·te a Déu ahir
vespre. No fas gaire bona cara, no. Menja i beu,
que t'aixeribiras.
La mare sortí, i el pare, tot afanyant-se a
treballar, anava dient:
-No són res això dels somnis... entens?...
pensin lo que n pensin els senyors savis: tu lo
que has de fer es distreure-t d'aquestes males
estrugances, que són falornies. Ja han passat
aquells temps que ls avisos de Déu venien pels
somnis; i nosaltres no ns podem figurar com
eren fets aq uells grans homes que ns conta la
Biblia. En aquell temps tOt devia ser d'una altra
manera, tant els somnis com les altres coses;
perb en el temps que som ja no n'hi tenim de