Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

20 Maragall
Enric d'Ofterdingen. La prirnera part es el
poeta que s forma; la llegona, el poeta que s
manifesta. I encara que l'obra restà, com hem
dit, incompleta, s'hi veu ja l'esperít de plenitut
artistica. Cert que la seva composició no
es del gust modern, però I llenguatge es encisador
per la bella puresa. En Dilthey diu que
el torç d'Ofterdingen es lo més bell que en
Novalis hagi fet, i afegeix, parlant de l'estil
en que està escrit: «Una encantadora melodia
del llenguatge envolca I pregon sentit de
una ànima exquisida devotament consagrada
a lo més gran de la vida».
Aquest bell sentit de l'obra es lo unic que
en una traducció pot tractar-se de transmetre;
i encara Déu ajut que un puga aconseguir-ho
en lo menester al menys. Però l'obra es tant
flairosa, que no més de tocar-la, encara que
hagi sigut arn poca traça, bona aroma me '
haurà deixat als dits. I es tot lo que ofereix al
lector català
EL TRADUCTOR