Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Proleg 17
velt i de nobles proporcions. El cabell negre i
lIustr6s li queia en rulls fins a les espatlles.
Tenia l'ull negre i brillant, i el rostre, i sobre
tot el front, com transparent. Les mans i els
peus eren massa grossos i sense la finor de
lo demés. L'expressió de la cara era sempre
de serenitat i benevolença. El contorn i l'expressió
d'ella l'assemblaven al Sant Joan Evangelista
de la gran taula d'Albert Durer que s
pot veure a Nuremberg i a Munich. Parlava
arn veu sonora i gran animació; tenia grandesa
en el gest, i no s cansava mai. Tampoc
sabia lo que era enuig, i fins en la compa­
n}ia més pesada i mediocre 5abia trobar·hi
. alguna persona de qui apendre quelcom,
per petita cosa que fos. Per tot era estimat,
i el seu art er: el tracte de la gent era tal que
no feia sentir la seva superioritat a ningú,
per poca cosa que fos. I encara que li plavia
revelar la gran altesa del seu esperit, com per
exemple quan s'inflamava parlant de lo sobre·
natural, era per lo demés alegre i enjogaçat
com un nin i se donava arn gust i desem braç
a les petites diversions de la societat on se
trobés. Tenia una altesa discreta i sense vani­
nat, sense afectació ni hipocresia; era lo que
sen diu tot un home, la més pura i amable
encarnació d'un noble esperit immortal».
Aquest home, que mori a 29 anys, ens
deixà: .
Els cants espirituals, compostos en els ul­
tims anys de la seva vida baix l'impressió dels
\I