Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Proleg IS
tenia 22 anys, i en un quart d'hora de veure·là
se n'enamorà pera sem pre més: vegé en ella
l'encarnació de la poesia. En la dòna estimà
¡'idea de l'amor. «La dòna es un misteri suau,
no del tot tancat, sinó velat solament. Es sols
l'intelecte I que ns fa veure les dònes i l'amor
com coses diferentes. El misteriós atractiu de
la verge no es altra cosa que I pressentiment
de la maternitat, la sospita del món futur que
dorm en ella i que d'ella ha de brollar. Ella
es ¡'imatge més veritable de l'esdevenir».
AI cap de poc tem ps d'haver-s'hi promès,
la Sofia s'emmalaltí. L'angoixa den Frederic
fou terrible. «No es amor lo que sento per la
Sofia, - diu, - es religió.» El 19 de Març de
1797 la Sofia morí, i en Novalis semblà que
anava a morir també; i de fet començà a matar-se,
no arn punyal ni verí, perquè tot lo
brutal i violent repugnava al seu esperit: el
seu cor començà a matar-lo. Però al mateix
temps anà creixent la seva fè en ¡'immortalitat
personal de l'ànima, i per això aimava la
mort que l'havia de reunir arn l'aimada. Am
tot, reprengué la seva tasca creadora: «Haig
de viure encara per l'amor d'ella. TOllo que
jo faré arréncarà del seu record».
En Desembre de '797 sen va a Freiberg
(Saxonia) pera estudiar ciencies naturals en
l'Academia de Mines. Allí escrigué Els deixebles
a Sais. Féu coneixença arn l'inspector general
de mines Charpentier, i l'hermosa filla
d'aquest, Julia, s'enamorà del poeta, que acabà