Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ojterdingen II3
la joia de la nostra existencia. El viatge per mar
i els mals vents de ponent danyaren llur florida.
Al cap de pocs dies d'arribar a Europa ls enter­
l'ava; i am gran amargor vaig endur-meu a la
patria la muller desconsolada. Una muda tris­
tesa anava minant les arrels de la seva vida, i
en un viatge que m calgué empendre al cap de
poc temps, i en el qual ella, com sempre, m'a­
companyava, morí de sobte i suaument en els
meus braços. No gaire lluuy d'aquí fou ont
acabà I nostre terrenal romiatge. En un instant
vaig resoldre-m. Vaig trobar llavores lo que mai
hauria esperat: una 11 um del cel vingué sobre mi,
i desde I dia que vaig soterrar l'esposa aquí ma­
teix, semblà que una mà divina hagués arrencat
del meu cor tota amargor. Després he fet COllS­
truir el monument funerari. Devegades quel­
com que ns sobrevé sembla que tot ho acabi,
quan justament ho comença; i aixis ha succeit
en la meva vida. Que Déu vos donga a tots vos­
altres una vellesa tant benhaurada i una pau del
cor tant gran com la meva.
L'Enric i els marxants havien escoltat aten­
tament la conversa; i l'Enric sobre tot se trobava
noves riqueses en el seu sentit interior, tot ple
de pressentiments. Moltes paraules, molts pen­
saments queien damunt d'ell com pluja fecon­
danta, movent·lo rapidament de l'estret recinte
de la seva joveutut a les grans altures de la vida.
Aquelles poques hores li uen com llargs anys
passats, i li semblava que mai havia pensat ni
sentit d'altra manera.
El solitari ls mostrà ls seus llibres, que eren
velles histories i poesies. L'Enric fullejà aquelles
escriptures grosses i bellament acolorides.
Les ratlles curtes dels versos, els titols, alguns
8