Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

J08 Novalis
sonatges i l'acció hi sien inventats, el senyam
que ho són els fa naturals i veritables. I, pera
treure-n gust i ensenyança, lo mateix ens es, fins
a cert punt, que aquells personatges i les accions
en les quals nosaltres seguim el rastre de les
nostres, hagin realment viscut com que no. Per·
què lo que nosaltres 'anhelem es la visió de l'àni·
ma senzilla i gran de tot lo que ha aparegut en
els temps, i, un cop aquest desig sens satisfà,
poc sens endóna de l'existencia accidental de ses
figuracions exteriors.
-Per això mateix-contestà I vell-a mi sem­
pre també m'han agradat molt els poetes. Ells
m'han fet la vida i el món més clars, més visibles,
i m'ha semblat que l'esperit penetrant de la llum
devia esser-los molt amic, pera que ells poguessin
entrar en totes les naturaleses i distingir-les,
i extendre 'sobre cada una d'elles un vel apro­
priat i delicadament acolorit. Jo en els cants 11 urs
he sentit com aixamplada la meva propria naturalesa,
comsi ella s pogués moure arn més lliber­
tat, com si la seva sociabilitat i el seu anhel en
fossin acontentats, com si tots els seus elements
se penetressin uns amb altres tranquila i delito­
sament, evocant a mils les fresques energies.
-Tinguereu pot-ser Ja benhaurança de que
en la vostra patria hi hagués alguns poetes?­
féu el solitari.
- De tant en tant alguns ne sortien, - res­
pongué I vell, - però semblava plaure-Is el cór­
rer món, i la major part no hi restaven gaire. A
més en els meus viatges per 1'1Iiria, la Saxonia i
la Suecia n'he trobat no pocs que sempre men
recordaré amb alegria.
- lis dir, doncs, que heu corregut molt món,
i us deuen haver passat moltes coses.