Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ofterdingen /°7
home, per insignificant que fos, ha d'esser-li indiferent,
perquè en ella sempre més o menys
s'hi reflecta la vida gran de tota l'epoca seva.
- El mal es-digué I comte d'Hohenzollern
- que fins aquells pocs que s'han emprès l'anotar
els fets i esdeveniments de l'epoca llur, no
han meditat prou l'empresa, ni s'han cuidat de
posar les llurs observacions completes i ordenades,
sinó que han anat a l'atzar en l'elecció i
aplec de les noticies. Tot-hom pot observar per
si mateix que no més es capaç d'explicar d'una
manera completa i am sentit allò que coneix
ben bé i que n'ha tingut presents tots els detalls,
la consistencia, les conseqüencies, l'objecte i
l'aplicació; perquè altrament no es possible cap
explicació vedtable, sinó tant sols una esgarria·
da barreja d'observacions defectuoses. Feu-li
explicar a una criatura lo que es una màquina,
o bé a un pagès lo que es un vaixell, i certament
ningú podrà treure cap instrucció ni profit de
llurs paraules. Doncs això mateix passa am la
major part dels historiadors que pot·ser s6n
molt destres en la narració i prolixes de sòbres,
però que justament obliden lo que més convenia
fer saber, allò que fa que l'historia siga his·
toda, que encadena ls fets més variats en un
conjunt agradable i instructiu. Q!!an me fixo en
tot això m'arriba a semblar que, pera anar bé,
l'historiador hauria d'esser també poeta, perquè
d'aquest art de lligar els uns fets amb altres sols
els poetes se n'entenen. En les llurs faules i relacions
jo m'he complagut fondament moltes
vegades en trobar-hi un delicadissim sentiment
del misteriós esperit de la vida. Tot sovint hi ha
més veritat en les llurs rondalles que no pas en
les croniques més erudites; i encara que ls per-