Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ojterdingen roS
un gran coneixement del món. El vell li digué:
---Veig que heu sigut home de guerra: aquesta
armadura ho diu prou,
Ell respongué:
- Les aventures i perills de la guerra, i l'alt
esperit poetic que s troba sempre en un exèrcit,
m'arrencaren de la meva solitut de jove i decidiren
la sort de la meva vida. I pot-ser també
l'incessant tumulte i els mil incidents en que
vaig trobar-me per tant temps no feren sinó
augmentar el meu gust per la soletat. Els innombrables
records fan molt bona companyia, i això
tant més com més diferent d'ells es el punt de
vista d'ont els contemplem, que ls coloca en la
llur veritable relació i descobreix el pregon sentit
de la successió i de l'importancia dels fets a
que s refereixen. El sentit propri de les histories
dels homes triga a desplegar-se i ho fa millor
baix la pacifica influencia del record que no pas
en la força de l'impressió present. Els fets més
proxims se veuen units amb els més llunyans
per una simpatia que resulta tant més meravellosa
com més superficial semblava a primera
vista la relació llur; i sols quan un se troba en
situació d'abarcar-ne un llarg seguit no prenentles
al peu de la lletra ni tampoc trasmudant-ne
l'ordre arn capritxoses fantasies, un hom desco·
breix el misteriós encadenament del passat amb
el pervindre i aprèn a combinar l'historia arn records
i esperances. Sols aquell a qui tot el passat
es present consegueix descobrir la senzilla llei de
l'historia. Nosaltres sols arribem a fórmules tant
complicades com incompletes, i ja podem estar
contents si trobem una norma que ns abasti
pera aclarir-nos la nostra curta vida personal.
Però també puc dir que cada observació ben