Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Proleg I]
que llavores era la millor d'Alemanya. Per
l'influencia de Grethe i del príncep Carles
August havien acudit alll a ensenyar homes
de gran talent: Reinhold, el filosop Fichte
(que de petit, pobre que era, fou protegit pel
vell Hardenberg, i ara inicià carinyosament
al noi en l'estudi de la filosofia, que tant grat
li fou), i el poeta Schiller, pel qual en Frederic
cobrà una veritable adoració. Aquests tres
homes influiren en gran manera l'esperit den
Novalis. Més la seva vida alegra d'estudiant i
l'afició a les belles ciencies el privaren d'aprofitar
gaire ls altres estudis. Quan el pare i
l'oncle llegien en el Merkur', revista Iiteraria,
aquelles poesies firmades «H.....g », rodaven
el cap tots apesarats.
Pera veure si mudava de jaient, en 1791
fou enviat a l'Universitat de Leipzig. Llavores
el xicot' s'ho proposà també seriosament
fer vida nova. Però Leipzig era en aquell
temps el París d'Alemanya, i aviat ['alegra
companyia, els plaers del luxe, la poesia i
l'amor destruiren aquells proposits, i, am l'ex·
cusa de llibres i matricules, el minyó començà
a endeutar-se. Ademés, una dòna bonica i
capritxosa li havia girat el cervell pera aviat
deixar-lo per un altre. Llavores, desesperat,
cansat de tot, vol mudar altre cop de vida, vol
esser un home, am gran afany. I escriu a son
pare que vol fer-se soldat, a veure si I dever
rigorós, la disciplina, el treball, li assenten el
cap, que d'altra manera no s veu ja am cor