Llibertat Estel Parés

Memòria del CAP de Ciències Naturals 07-08, IES Bisbe Sivilla (Calella)
procediments (de manera contínua i global...). i el més important, què avaluem? El
nivell de coneixements previs, el desenvolupament de l’alumne, el currículum i
competències, etc. Per això distingim diferents tipus d’avaluació:
• Avaluació inicial: el punt de partida són les idees prèvies. Mai s’ha de
corregir ni despenalitzar l’error. També serveix per comunicat objectius.
Exemples: qüestionari KPSI, torrent d’idees, preguntes tancades, mapes
conceptuals. etc.
• Avaluació formativa: consisteix en identificar on estan les dificultats,
comprendre les seves causes. Ex: fitxes de seguiment, graelles
d’autoavaluació, formulari d’errors, bases d’orientació.
• Avaluació sumativa: entenent que té una funció social i educativa.
L’alumne ha de conèixer els criteris d’avaluació, continguts i condicions de
la prova.
Per acabar debatem com han de ser les preguntes (productives–no productives).
1.12 Educació emocional
La classe comença amb un contacte molt proper al professor, fent-nos descobrir
en primera instància les emocions, i sentiments. De manera que després d’unes
nocions breus i contextualitzades en situacions reals sortim a fora a treballar tots
els aspectes a partir del joc dels centres concèntrics.
No sols aprenem moltíssim de la experiència sinó que també ens dóna peu a
conèixer-nos amb la resta de companys que, tot i portar un curs sencer, no en
sabem pràcticament res, cosa que tot el grup hem agraït molt.
Més tard observem detingudament el “zoom”, mica en mica ens anem allunyant de
la imatge i descobrint la seva situació. Ens adonem de que sovint veiem
problemes grossos, però que no deixen d’estar en un context molt ampli.
Basant-nos en la piràmide de pensament lògic i agents socialitzadors descobrim
que mai podem posar en dubte les capacitats o la identitat d’un alumne. Exemple:
no podem dir ets un mal estudiant, estem atacant el nivell d’identitat. Una crítica
mai pot sobrepassar el nivell 2, només fins a conductes, que es poden corregir.
L’atuoacceptació:
- Acceptar-se no és agradar-se
- Una bona acceptació implica el control dels nostres pensaments
- Els pensaments negatius suposen tornar al passat (una crítica dura molt de
temps, un elogi dura molt poc i sempre el posem en dubte)
- Som allò que pensem
L’autoestima: conjunt de creences que tenim de nosaltres mateixos, segons les
variables següents:
- Testimoni dels altres (família, escola, amics, societat)
10