Memòria projecte executiu - Ibiza
Memòria projecte executiu - Ibiza Memòria projecte executiu - Ibiza
consultors arquitectes Enric Granados, 135, 5è 1a I 08008 BARCELONA I T 93.415.76.55 I F 93.238.00.88 I info@bisarquitectes.com www.bisarquitectes.com Cal suposar que la geometria d’una estructura no canvia massa amb l’aplicació de les càrregues. Aquest principi es vàlid en general, llevat dels casos en els que la deformació és excessiva (ponts penjats, arcs esvelts, etc). A més, implica que es menyspreïn els esforços produïts pels desplaçaments de les càrregues originats pel desplaçament de l’estructura. Aquest mateix principi estableix que es menyspreïn els canvis de llargària entre els extrems d’una barra a causa de la seva curvatura o dels desplaçaments que es produeixin en una direcció ortogonal a la seva directriu. D.1.2.2. Linealitat. Aquest principi suposa que la relació tensió-deformació i, per tant, la relació càrrega-deflexió, és constant. Això és generalment vàlid en els materials elàstics, però cal garantir que el material no arriba al punt de fluència en cap de les seves seccions. D.1.2.3. Superposició Aquest principi estableix que la seqüència d’aplicació de les càrregues no altera els resultats finals. Com a conseqüència d’aquest principi, és vàlid l’ús de les “forces equivalents als nusos” calculades a partir de las càrregues existents a les barres; és a dir, per al càlcul dels desplaçaments i dels girs dels nusos es substitueixen les càrregues existents a les barres per les seves càrregues equivalents aplicades als nusos. D.1.2.4. Equilibri La condició d’equilibri estàtic estableix que la suma de totes les forces externes que actuen sobre l’estructura, més les reaccions, serà igual a zero. Així mateix, cal que estiguin en equilibri tots els nusos i totes les barres de l’estructura per tal de que la suma de les forces i dels moment interns i externs en tots els nusos de l’estructura sigui igual a zero. D.1.2.5. Compatibilitat. Aquest principi suposa que la deformació i, en conseqüència, el desplaçament de qualsevol punt de l’estructura és continu i només té un valor. D.1.2.6. Condicions de contorn. Per poder calcular una estructura, cal imposar una sèrie de condicions de contorn. Es poden definir a qualsevol nus restriccions absolutes (suports i pilons) o relatives (ressorts) al desplaçament i al gir en els tres eixos generals de l’estructura, així com desplaçaments imposats (assentaments). - 23 - 3201 Memòria Tècnica EN WORD 97 director tècnic: David GARCIA i CARRERA, Arquitecte caps d’equip: Marta FARRÚS, Esther MUÑOZ, Arquitectes, Marina VILÀ, Amparo LECHA, Arquitectes Tècnic Tècnica Comercial: Maite RAMOS, eng. Industrial. FE75.1.07 MEMÒRIA TÈCNICA CAT EDICIÓ 11 DATA ED.: 07/07/10 NORMA UNE-EN-ISO 9001:2000
consultors arquitectes Enric Granados, 135, 5è 1a I 08008 BARCELONA I T 93.415.76.55 I F 93.238.00.88 I info@bisarquitectes.com www.bisarquitectes.com D.1.2.7. Unicitat de les solucions. Per a un determinat conjunt de càrregues externes, tant la forma deformada de l’estructura i les forces internes com les reaccions, tenen un valor únic. D.1.3.Mètode matricial El càlcul de les sol·licitacions a les barres s’ha realitzat mitjançant el mètode matricial espacial de la rigidesa, que suposa una relació lineal entre esforços i deformacions a les barres i considera els sis graus de llibertat possibles de cada nus. A títol indicatiu, tot seguit es mostra la matriu de rigidesa d’una barra bidimensional, on es poden observar les característiques de les seccions que han estat emprades per al càlcul dels esforços. E ⋅ AX 0 0 0 0 0 L 12 ⋅ E ⋅ I Z − 6 ⋅ E ⋅ I Z 0 0 0 0 3 2 L L 12 ⋅ E ⋅ IY 6 ⋅ E ⋅ I Y 0 0 0 0 3 2 L L G ⋅ I X 0 0 0 0 0 L 6 ⋅ E ⋅ I Y 4 ⋅ E ⋅ IY 0 0 0 0 2 L L − 6 ⋅ E ⋅ I Z 4 ⋅ E ⋅ I Z 0 0 0 0 L 2 E és el mòdul de deformació longitudinal i G és el mòdul de deformació transversal calculat segons el coeficient de Poisson i d’E. Quan en una estructura es defineixen bigues, pilars, diagonals, forjats i murs resistents, el mètode de càlcul dels esforços consisteix en formar un sistema d’equacions lineals que relacionin els graus de llibertat que es desitgen obtenir, els desplaçaments i els girs dels nusos i dels nodes, amb les accions exteriors, les càrregues i les condicions de marge, suports i encastament. De forma matricial, es tracta de l’equació: [K] · {D} = {F} on ‘[K]’ és la matriu de rigidesa de l’estructura, ‘{D}’ és el vector de desplaçaments i girs dels nusos i dels nodes, i ‘{F}’ és el vector de forces exteriors. Un cop resolt el sistema d’equacions i, per tant, obtinguts els desplaçaments i girs dels nusos i dels nodes de l’estructura, pot obtenir-se l’esforç (en el cas de les bigues, pilars, diagonals i nervis dels forjats i de les lloses) i les tensions (en el cas dels murs resistents) de tota l’estructura. Per obtenir el sistema ‘[K] · {D} = {F}’, es fa el mateix que amb una estructura formada exclusivament per nusos i barres: cada part de l’estructura (barra, tros de nervi o element - 24 - 3201 Memòria Tècnica EN WORD 97 director tècnic: David GARCIA i CARRERA, Arquitecte caps d’equip: Marta FARRÚS, Esther MUÑOZ, Arquitectes, Marina VILÀ, Amparo LECHA, Arquitectes Tècnic Tècnica Comercial: Maite RAMOS, eng. Industrial. FE75.1.07 MEMÒRIA TÈCNICA CAT EDICIÓ 11 DATA ED.: 07/07/10 NORMA UNE-EN-ISO 9001:2000 L
- Page 72 and 73: En qualsevol cas les operacions de
- Page 75: quan s'acaba l'arbrat, canvia el pa
- Page 79: REMODELACIÓ DEL PASSEIG VARA DE RE
- Page 84: Annex 2.2 TAULA DE PAVIMENTS I DREN
- Page 90 and 91: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 92: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 97: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 100: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 105 and 106: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 107 and 108: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 109: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 114 and 115: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 116 and 117: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 118 and 119: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 120 and 121: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 122: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 126 and 127: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 128 and 129: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 130 and 131: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 132 and 133: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 135 and 136: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 139 and 140: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 144: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 150 and 151: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 152: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 155: consultors arquitectes Enric Granad
- Page 159 and 160: consultors arquitectes Enric Granad
consultors arquitectes<br />
Enric Granados, 135, 5è 1a I 08008 BARCELONA I T 93.415.76.55 I F 93.238.00.88 I info@bisarquitectes.com<br />
www.bisarquitectes.com<br />
D.1.2.7. Unicitat de les solucions.<br />
Per a un determinat conjunt de càrregues externes, tant la forma deformada de l’estructura i<br />
les forces internes com les reaccions, tenen un valor únic.<br />
D.1.3.Mètode matricial<br />
El càlcul de les sol·licitacions a les barres s’ha realitzat mitjançant el mètode matricial<br />
espacial de la rigidesa, que suposa una relació lineal entre esforços i deformacions a les<br />
barres i considera els sis graus de llibertat possibles de cada nus.<br />
A títol indicatiu, tot seguit es mostra la matriu de rigidesa d’una barra bidimensional, on es<br />
poden observar les característiques de les seccions que han estat emprades per al càlcul<br />
dels esforços.<br />
E ⋅ AX<br />
0 0 0 0 0<br />
L<br />
12 ⋅ E ⋅ I Z<br />
− 6 ⋅ E ⋅ I Z<br />
0<br />
0 0 0<br />
3<br />
2<br />
L<br />
L<br />
12 ⋅ E ⋅ IY<br />
6 ⋅ E ⋅ I Y<br />
0 0<br />
0<br />
0<br />
3<br />
2<br />
L<br />
L<br />
G ⋅ I X<br />
0 0 0<br />
0 0<br />
L<br />
6 ⋅ E ⋅ I Y<br />
4 ⋅ E ⋅ IY<br />
0 0<br />
0<br />
0<br />
2<br />
L<br />
L<br />
− 6 ⋅ E ⋅ I Z<br />
4 ⋅ E ⋅ I Z<br />
0<br />
0 0 0<br />
L<br />
2<br />
E és el mòdul de deformació longitudinal i G és el mòdul de deformació transversal calculat<br />
segons el coeficient de Poisson i d’E.<br />
Quan en una estructura es defineixen bigues, pilars, diagonals, forjats i murs resistents, el<br />
mètode de càlcul dels esforços consisteix en formar un sistema d’equacions lineals que<br />
relacionin els graus de llibertat que es desitgen obtenir, els desplaçaments i els girs dels<br />
nusos i dels nodes, amb les accions exteriors, les càrregues i les condicions de marge,<br />
suports i encastament.<br />
De forma matricial, es tracta de l’equació:<br />
[K] · {D} = {F}<br />
on ‘[K]’ és la matriu de rigidesa de l’estructura, ‘{D}’ és el vector de desplaçaments i girs dels<br />
nusos i dels nodes, i ‘{F}’ és el vector de forces exteriors. Un cop resolt el sistema<br />
d’equacions i, per tant, obtinguts els desplaçaments i girs dels nusos i dels nodes de<br />
l’estructura, pot obtenir-se l’esforç (en el cas de les bigues, pilars, diagonals i nervis dels<br />
forjats i de les lloses) i les tensions (en el cas dels murs resistents) de tota l’estructura.<br />
Per obtenir el sistema ‘[K] · {D} = {F}’, es fa el mateix que amb una estructura formada<br />
exclusivament per nusos i barres: cada part de l’estructura (barra, tros de nervi o element<br />
- 24 -<br />
3201 <strong>Memòria</strong> Tècnica EN WORD 97<br />
director tècnic: David GARCIA i CARRERA, Arquitecte<br />
caps d’equip: Marta FARRÚS, Esther MUÑOZ, Arquitectes, Marina VILÀ, Amparo LECHA, Arquitectes Tècnic<br />
Tècnica Comercial: Maite RAMOS, eng. Industrial.<br />
FE75.1.07 MEMÒRIA TÈCNICA CAT EDICIÓ 11 DATA ED.: 07/07/10 NORMA UNE-EN-ISO 9001:2000<br />
L