Memòria Executiu - vimusa

MEMÒRIA
PROJECTE D’EXECUCIÓ DE LA AMPLIACIÓ DEL CENTRE CÍVIC
DEL BARRI DE CAN PUIGGENNER SABADELL
Per encarrec de Ajuntament de Sabadell
MARTA PERIS EUGENIO, arquitecte JOSE MANUEL TORAL FDZ, arquitecte BARCELONA,
ABRIL 2008

I.-MEMÒRIA
I.-MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.0.-OBJECTE DEL PROJECTE
1.1.- AGENTS
PROMOTORS
REDACTORS
1.2.- INFORMACIÓ PRÈVIA
ANTECEDENTS
DADES DEL SOLAR
ENTORN FÍSIC
DADES DE L’EDIFICI EXISTENT
NORMATIVA URBANÍSTICA
COMPARATIU DATES URBANÍSTIQUES
1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’EDIFICI.
DESCRIPCIÓ DE LA GEOMETRIA
QUADRE DE SUPERFÍCIES
1.4.- PRESTACIONS DEL EDIFICI
NIVELL DE COMPLIMENT DE CTE
PRESTACIONS DEL EDIFICI
2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
2.1.- SISTEMA ESTRUCTURAL
2.2.- SISTEMA DE EVOLVENT
2.3.- SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ
2.4.- SISTEMA DE ACABATS
2.5.- SISTEMA DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS
3.- COMPLIMENT DEL CTE Y ALTRES REGLAMENTS
3.0.-LLISTAT DE LA NORMATIVA
3.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL
3.2.- SEGURETAT EN CAS D’INCENDIO
3.3.- SEGURETAT DE UTILITZACIÓ
3.4.- SALUBRITAT
3.6.- ESTALVI D’ENERGIA
3.7.- COMPLIMENT DE ALTRES REGLAMENTS
ACCESSIBILIDAD
TELECOMUNICACIONS
ECOEFICIENCIA
ENDERROCS I RESIDUS D’OBRA
4.- CONTROL DE QUALITAT
II.- PRESSUPOST
1.- PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL
III.- PLÀNOLS
1.- LLISTAT DE PLÀNOLS

MEMÒRIA
1.-MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.0 OBJECTE DEL PROJECTE
1.1 AGENTS
PROMOTOR
PROJECTISTA
Adreça Plaça Primer de maig nº1
Barri Can Puiggener
CP 08208
Municipi Sabadell
Encàrrec Ampliació Centre cívic de Can Puiggener
Nom Ajuntament de Sabadell
NIF P08186001
Direcció Carrer Plaça Sant Roc nº1
Municipi 08201 Sabadell
Telèfon 937453165
Nombre Marta Peris Eugenio
NIF 43076151ª
Direcció C/ Sant Antoni Abat nº6 2º1ª
Zona Ciutat Vella
Municipi 08001Barcelona
Nº col·legiació COAC 37368-0
Nombre Jose Manuel Toral Fernandez
NIF 39730031-S
Direcció C/ Sant Antoni Abat nº6 2º1ª
Zona Ciutat Vella
Municipi 08001Barcelona
Nº col·legiació COAC 43533-3

1.2 INFORMACIÓ PRÈVIA
ANTECEDENTS
El Centre Cívic de Can Puiggener s’està consolidant com un dels equipaments de
referència del barri gràcies a les seves activitats i l’acceptació entre els usuaris.
Actualment, l’alt ús que es fa d’aquest equipament juntament amb la demanda de
noves activitats fa necessària la seva ampliació, incrementant-ne la superfície en 550m²
aproximadament.
D’aquesta manera, es podran allotjar més activitats per fer front a les noves demandes
del barri i continuar així, sent un espai de referència.
DADES DEL SOLAR
ENTORN FÍSIC
Carrer Primer de Maig nº1
Barri Barri de Can Puiggener
CP 08208
Municipi Sabadell
La superfície del solar es de 4.125m i actualment està ocupat per un pati, un camp de
futbol i una pista de petanca. La forma del solar es irregular i limita amb els carrers
Archidona i Puig de la Creu, i amb la part posterior del centre cívic que es troba situat a
la plaça del Primer de Maig nº1.
L’altitud de Sabadell es de 190m sobre el nivell del mar . El solar es desenvolupa en
dues cotes; la zona del pati del actual centre cívic que està a la cota 186m sobre el
nivell del mar i es lleugerament plana, i la zona de pistes situada uns 80cm per sota.
Una graderia connecta ambdues cotes.
En la part inferior del solar es situa una pista esportiva de 44x22 metres i dues pistes de
petanca de 15x8 metres. El límit del solar està 180 cm per sobre dels carrers Archidona
i Puig de la Creu.
No hi ha servituds conegudes sobre la parcel·la, ni a favor de terceres ni de línies
elèctriques aèries o soterrades.

DADES DE L’EDIFICI EXISTENT
L’edifici existent és el resultat de diverses fases d’ampliació. La primera peça que va
existir va ser un edifici lineal de PB+1, l’ús inicial de aquest edifici va se el d’escola.
Actualment aquest annex s’utilitza en planta baixa com a biblioteca i a planta primera
com escola d’adults.
L’ ampliació adossa al tester un edifici pati de Pb+1. Aquesta intervenció resol l’accés
actual i genera un vestíbul (un espai a doble alçada) on es situa l’escala que comunica
les dues plantes de l’edifici. El programa de grà petit ubica una sèrie d’oficines i espais
d’ús variat a planta baixa i aules-taller i serveis a la planta superior, mentre que el gra
gran es una sala auditori de 180m² amb un escenari de 60m²,al que s’accedeix des del
vestíbul.
Entre l’edifici lineal i l’edifici pati es situa un pati, a on es situarà l’ ampliació del centre
cívic.
NORMATIVA URBANISTICA
SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES
P Baixa 1183.44
P Primera 598.66
P Soterrani 53.17
TOTAL 1835.27
Planejament vigent Pla General Municipal d’Ordenació de
Sabadell
Data d’aprovació 31 Juliol de 2000
Qualificació del sòl Sistema d’equipaments comunitaris
Denominació Zona C3
Usos admesos Equipament associatiu
COMPARATIU DADES URBANÍSTIQUES – PROJECTE
PGO Sabadell Proposta
Us condicionat E. associatiu E. associatiu
Índex Edificabilitat
neta
1m²st/m²s(2475m²) (550m²)
Ocupació max. 60%(1380m²) 14%(578.5m²)

1.3 DESCRIPCIÓ GENERAL
DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA
La proposta disposa una peça en L, configurant un pati respecte a la construcció
preexistent. Es tracta d’un espai intermedi que posa en relació la biblioteca, el vestíbul i
l’ampliació.
Aquest espai exterior permet la plantació de quatre arbres de fulla caduca
(pollancres) que alhora que donen caràcter i ombra al pati, milloren el comportament
climàtic de l’edifici existent.
Diferents acabats del formigó, parterres de plantacions aromàtiques, dibuixen i donen
color a una sèrie de bandes compreses entre les juntes del paviment que assenyalen i
ressegueixen les línies estructurals que comparteixen ambdós edificis.
Un element intermedi de coberta plana actua com connector entre ambdues
intervencions. Aquesta peça garanteix certa independència entre el nou i el vell. Es
tracta d’un vestíbul - sala d’exposicions que relaciona visualment els dos patis del
conjunt, alhora que permet l’evacuació i sortida a les pistes. Aquest espai acull també
una petita sala per als conserges.
La nova intervenció presenta una coberta a dues aigües que reforça la idea que
l’edifici s’obre a sud i a les vistes, alhora que assoleix dotar de diferents matisos d’altura
a l’espai interior, arribant a la cota més alta en la sala polivalent.
El nou i el vell es relacionen en secció a través de la coberta de xapa metàl·lica que
manté la mateixa pendent que la de l’edifici existent. En aquest punt de proximitat
entre ambdós edificis apareix, també, un cos intermedi que allotja les instal·lacions i el
magatzem de la sala polivalent.
L’ala sud recull un espai relacional comunicat amb el vestíbul d’exposicions a través
d’un sistema de portes en acordió que poden arribar a recollir-se, de manera que
ambdós espais s’uneixen en un únic àmbit, dotant a l’edifici de major flexibilitat d’ús.
A continuació, un passadís s’obre visualment sobre el pati, organitzant l’accés a dues
aules, un despatx amb quatre llocs de treball, un magatzem i una banda de serveis;
mentre la sala polivalent se situa en l’ala nord, al final del recorregut, en una dilatació
del passadís que permet també la sortida al pati.
Un ràfec protegeix la façana sud, generant al seu torn un espai intermedi matisat per
lames. La terrassa correguda actua com una façana gruixuda que filtra la mirada i la
llum. Es tracta d’una galeria de manteniment lleugerament aixecada 30cm sobre el
nivell interior que reforça la idea que l’edifici, recolzant-se sobre les graderies de la
pista esportiva, mira cap a les vistes.
El sistema de protecció solar és també un dispositiu de seguretat que garanteix el
tancament del nou edifici.

DESCRIPCIÓ GEOMÈTRICA
La intervenció que es realitzarà es la de ampliació del centre cívic Can Puiggener
Edifici de caràcter permanent públic
L’ús principal al que està destinat l’edifici es cultural , Centre cívic
QUADRE DE SUPERFÍCIES
SUPERFÍCIES ÚTILS
Sala d’exposicions 79.67 m²
Conserge 7.84 m²
Espai Relacional 79.67 m²
Sortida 8.08 m²
Aula 1 34.69 m²
Aula 2 34.66 m²
Espai Jove 59.57 m²
Aseos 3.42 m²
Homes 8.35 m²
Dones 9.63 m²
Vestibul 25.48 m²
Sala mitjana polivalent 64.07 m²
Magatzem sala 17.99 m²
Passadis 51.38 m²
484.50m²
QUADRE DE SUPERFÍCIES EXTERIORS
Pati 285.69 m²
Galeria 56.70 m²
342.39m²
RELACIÓ DE SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES
QUADRE DE SUPERFÍCIES TOTALS
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA 572.64m²

1.4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI
NIVELL DE COMPLIMIENT DE CTE
Al tractar-se d’una obra nova posterior al 29-03-2007 s’aplica integrament el Codi
Tècnic de l’edificació CTE (Part I i part II)
Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les
prestacions adequades per garantir els requeriments bàsics de qualitat que estableix la
Ley 38/99 de Ordenación de la Edificación (LOE).
En el compliment de l’article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de Vivienda, “Normas
sobre redacción de proyecto y dirección de obras de edificación”, i també en
l’apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el
projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents i que aquestes estan
relacionades a l’apartat de normatives aplicades en aquesta memòria.
PRESTACIONES DEL EDIFICIO
Se establecen las prestaciones del edificio para requisitos básicos en relación a las
exigencias básicas del CTE. Se indican específicamente las acordadas entre promotor y
proyectista que superen los umbrales establecidos en el CTE
Los requisitos básicos de seguridad y habitabilidad se satisfacen a través del
cumplimiento del Código Técnico de la Edificación, que contiene las exigencias
básicas que han de cumplir los edificios.
Este cumplimiento del CTE se puede hacer a través de los Documentos Básicos
correspondientes que incorporan la cuantificación de las exigencias y los
procedimientos necesarios. Las exigencias básicas también se pueden satisfacer a
través de soluciones alternativas, que han de justificar que asumen las mismas
prestaciones.

PRESTACIONS DE L’EDIFICI
Per donar compliment a les exigències bàsiques del CTE
Ref. Projecte
Prestacions de l’edifici segons el CTE i la LOE
Les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici,
identificades objectivament, que determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Els Documents Bàsics del CTE (DBs) estableixen uns nivells o valors límits de les prestacions dels edificis i de les seves parts. Mitjançant
aquests nivells o valors es caracteritzen les exigències bàsiques i es quantifiquen, en la mesura en què el desenvolupament tecnològic i
tècnic de l’edificació ho permeti (art. 3 de la Part I del CTE)
En funció de l’abast del projecte (ús característic de l’edifici, tipus d’intervenció, etc.) i de l’àmbit d’aplicació general del CTE i de l’específic
de cada Document Bàsic, es determinaran les prestacions que haurà de presentar l’edifici per complir les exigències bàsiques. (Veure
document informatiu Àmbit d’aplicació del CTE)
Quan s’hagin de complimentar altres normatives, es farà tenint en compte el seu àmbit d’aplicació. En el cas de que en el projecte s’apliquin
Documents reconeguts, caldrà fer-ne referència.
La definició concreta de les prestacions, ordenades per exigències bàsiques, es farà a l’apartat de la Memòria relatiu al “Compliment del CTE
i d’altres reglaments i disposicions”.
Requisits bàsics LOE
art. 3
Prestacions segons
normativa específica
Funcionalitat Projecte (1)
Utilització
Accessibilitat
- La disposició i dimensió dels espais i la dotació de les instal·lacions faciliten la realització adequada de
les funcions previstes a l’edifici.
- Es permet a les persones amb mobilitat o comunicació reduïdes l’accés i circulació per l’edifici segons
la normativa específica.
Telecomunicacions - Facilita l’accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació d’acord amb el que preveu la
normativa específica.
Requisits bàsics LOE
art. 3
D.259/2003
Habitabilitat
Normativa usos
D.135/95
d’accessibilitat
RD Llei 1/98, RD
401/2003, altres
Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de
les prestacions establerts
en els Documents Bàsics
Seguretat Projecte (1)
SE Seguretat
Estructural
SI Seguretat en
cas d’Incendi
SE Seguretat estructural (art. 10 Part I del CTE)
SE 1 Resistència i
estabilitat
- La resistència i l’estabilitat seran les adequades perquè no es generin
riscos indeguts, de forma que es mantingui la resistència i l’estabilitat
enfront de les accions i influències previsibles durant les fases de
construcció i usos previstos dels edificis, i que una incidència
extraordinària no produeixi conseqüències desproporcionades
respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.
SE 2 Aptitud de servei - L’aptitud al servei serà conforme amb l’ús previst de l’edifici, de forma
que no es produeixin deformacions inadmissibles
DB SE
DB SE-AE
DB SE-A
DB SE-C
DB SE-F
DB SE-M
EHE, EF, NSR
SI Seguretat en cas d’incendi (art. 11 Part I del CTE) DB SI (2)
SI1 Propagació
interior
SI 2 Propagació
exterior
SI 3 Evacuació
d’ocupants
SI 4 Instal·lacions de
protecció contra
incendis
SI 5 Intervenció de
bombers
SI 6 Resistència al foc
de l’estructura
- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici. DB SI 1
- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en
l’edifici considerat com a d’altres edificis.
- L’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats perquè els
ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix
en condicions de seguretat.
- L’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per fer possible
la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de
l’alarma als ocupants.
DB SI 2
DB SI 3
DB SI 4
- Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis. DB SI 5
- L’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps
necessari perquè es puguin complir les anteriors exigències bàsiques.
(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica.
DB SI 6
(2)
En edificis i establiments industrials es dona compliment a les exigències bàsiques amb l’aplicació del Reglament de Seguretat en cas d’incendis d’establiments
industrials, RSCIEI (RD 2267/2004).
abril 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 1/4

PRESTACIONS DE L’EDIFICI
Per donar compliment a les exigències bàsiques del CTE
Requisits bàsics LOE
art. 3
Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de
les prestacions establerts
en els Documents Bàsics
Habitabilitat Projecte (1)
HE Estalvi
d’Energia
HR Protecció
enfront del
soroll
HE Estalvi d’energia (art. 15 Part I del CTE) DB HE
HE 1 Limitació de la
demanda
energètica
HE 2 Rendiment de les
instal·lacions
tèrmiques
HE 3 Eficiència
energètica de
les instal·lacions
d’il·luminació
HE 4 Contribució solar
mínima d’ACS
HE 5 Contribució solar
fotovoltaica
mínima d’energia
elèctrica
- L’edifici disposarà d’una envolvent que limiti adequadament la
demanda energètica necessària per aconseguir el benestar tèrmic en
funció de el clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’hivern i
d’estiu, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia,
permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc
d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que
puguin perjudicar les seves característiques i tracten adequadament
els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar
problemes higrotèrmics als mateixos.
- L’edifici disposarà d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a
proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el
rendiment de les mateixes i dels seus equips.
- Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament
d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació
quedarà definida en el projecte de l’edifici.
- L’edifici disposarà d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les
necessitats dels seus usuaris i eficaces energèticament disposant
d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real
de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi
l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes
determinades condicions.
- Una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades de la
demanda d’ACS o de climatització de piscina coberta, segons CTE
HE 4, es cobrirà mitjançant la incorporació en l’edifici de sistemes de
captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa
temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament
i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici.
- Els valors derivats d’aquesta exigència tenen consideració de mínims,
sense perjudici de valors que puguin ser establerts per les
administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat,
atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit
territorial.
- Si l’edifici està inclòs en l’àmbit d’aplicació del CTE HE 5 incorporarà
sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia
elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o
subministrament en xarxa.
- Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració
de mínims, sense perjudici de valors més estrictes que puguin ser
establerts per les administracions competents i que contribueixin a la
sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva
localització i àmbit territorial.
DB HE 1
DB HE 2
DB HE 3
DB HE 4
DB HE 5
HR Protecció enfront del soroll (art. 14 Par I CTE) NBE-CA/88 (3)
- L’edifici es projectarà, construirà, utilitzarà i mantindrà de manera que els elements constructius
que conformin els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per:
* reduir la transmissió del soroll aeri,
* reduir la transmissió del soroll d’impactes,
* reduir la transmissió de vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici, i
* per limitar el soroll reverberant dels recintes.
(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica.
(2) Projecte de Document Bàsic de “Protecció enfront del soroll”, DB HR.
abril 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 3/4

PRESTACIONS DE L’EDIFICI
Per donar compliment a les exigències bàsiques del CTE
El projecte d’edificació ha de definir les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar per complir les exigències bàsiques del CTE i,
en cap cas impedirà el seu compliment. En cas de desenvolupar-se en etapes, aquesta definició s’ha de fer en el projecte bàsic.
Les prestacions s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici, identificades objectivament, que
determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques corresponents (art. 3 de la Part I del CTE).
Els Documents Bàsics del CTE contenen la caracterització de les exigències bàsiques i la seva quantificació en la mesura en què el
desenvolupament tecnològic i tècnic de l’edificació ho permeti mitjançant l’establiment d’uns nivells o valors límits de les prestacions dels
edificis i les seves parts. (art. 3 de la Part I del CTE)
En funció de l’ús i del tipus d’intervenció el CTE limita la seva aplicació tant a nivell de l’àmbit general d’aplicació del CTE com de l’àmbit
particular de cada DB; a més quan cal aplicar la normativa específica, es farà tenint en
compte el seu àmbit d’aplicació.
A continuació es relacionen els Documents Bàsics i les seves seccions corresponent, així com la normativa específica, on es defineixen les
prestacions per complir les exigències bàsiques del CTE i en relació als requisits bàsics de la LOE. En el cas de que en el projecte
s’apliquin altres Documents reconeguts caldrà fer-ne referència.
Una definició concreta i exhaustiva de les prestacions requereix un desenvolupament més gran que aquest llistat. El COAC recomana fer en
l’apartat de la Memòria relatiu al “Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions”.
abril 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 4/4

MEMÒRIA
2.-MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.1 SISTEMA ESTRUCTURAL
SUSTENTACIÓ
Segons l’estudi geotècnic nº40.033 realitzat per GEOTÈCNIA, Geòlegs Consultors, S.L.
Les recomanacions de fonamentació son de fonamentar mitjançant sabates
recolzades en el nivell A, d’argiles amb sorra fina superficial.
Les càrregues de treball màximes admissibles seran les següents:
SABATA QUADRADA: 1.6 Kg/cm²
SABATA CONTINUA : 1.2 Kg/cm²
La profunditat de recolzament serà d’un metre respecte el nivell actual del terreny.
ESTRUCTURA
L’edifici es el resultat de la macla de dos cossos, un cos amb la coberta plana que resol
la connexió amb l’edifici existent i altre amb cobertes a dues aigües formant una
crestallera.
El primer cos es resol amb pilar de metàl·lics i forjat de formigó reticular, i te unes llums
de uns 5,50m
Mentre que el segon cos tindrà pilars de formigó i forjats de llosa massissa de formigó
armat. Les llums son properes al s 6 metres en l’aiguavés que dona a sud, i de uns 9
metres el l’aiguavés que cobreix la sala polivalent.
En principi l’ampliació s’adossa a l’edifici existent per l’actual porta de sortida al pati,
de manera que no es preveuen actuacions en l’estructura preexistent

2.2 SISTEMA D’ENVOLVENT
FAÇANA
Arrebossat i pintat de color blanc (Ral a decidir per la D.F.)
COBERTA
-Les cobertes inclinades seran amb el sistema de junta alçada doble. (U=0.39W/m2ºK)
- Xapa d’acer prelacat RAL 9006 gris metal·litzat e=0,75mm, perfilat en obra
- Lamina tipus Delta de polipropilè actuant com càmera ventilada
- Aïllament tèrmic de poliuretà injectat (PIR) de 60mm d’espessor.
TANCAMENTS
.
- Fusteries d’alumini anoditzat color brillant Titanio BR+R.
-Envidrament exterior tipus Climalit, i laminat en la fulla exterior.
- Tanca metàl·lica d’acer galvanitzat amb imprimació i pintat amb pintura oxirón per la
protecció solar de la façana sud.
SOLERES Y SOLATS EXTERIORS
La conformació del pati que queda entre l’antic edifici i l’ampliació es un paviment
continu amb parterres amb plantes aromàtiques
- Solera de formigó amb rentat.
- Plantació de plantes aromàtiques
- Franja continua de prefabricat de formigó
2.3 SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ
ENVANS
Les particions interiors es faran a base de plaques de guix laminar sobre estructura de
suport.
ELEMENTS MÒBILS
- Los elements mòbils de fusteria es col·locaran amb marc sobre premarc, seran de
taulell de DM pintat. .

2.4 SISTEMA D’ACABATS
Revestiments Verticals
- Alicatat de parets amb rajola ceràmica de 10x20cm blanc mate en el bany fins a
2.1mts d’alçada.
- Pintat amb pintura a l’aigua sobre el guix laminar
Paviments
- El paviment previst per la major part de la intervenció es de terrazo grà petit color
negre, juntes 2mm
- En la sala polivalent el paviment serà de parquet sintètic.
- En les zones humides es preveu un gres porcelànic de 20x40cm col·locat a trencajunts
Sostres
- Els falsos sostres seran de plaques de guix laminar penjar del sostre i pintat amb
pintura a l’aigua mate.
-El sostre es rematarà amb un extradossat de plaques de guix laminar sobre omegas
amb pintura a l’aigua mate.

2.5 SISTEMA DE CONDICIONAMENTS I INSTAL·LACIONS
2.5.1.- ELECTRICITAT
2.5.1.1.- NORMATIVA A COMPLIR
En el procés de disseny i càlcul de la xarxa s’haurà d’aplicar les següents normatives:
- Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas
Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02).
- CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. RD 314/2006 “Codi
Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006.
- Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa
Tensió. D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004).
- Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa
tensió
Instrucció 7/2003, de 9 de setembre. Certificat sobre compliment de les distàncies
reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1988 (DOGC
30/11/1988).
- Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors
(BOE: 18/1/83).
- Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució
19/6/84 (BOE: 26/6/84).
- Reglamento de líneas aéreas de alta tensión D 3151/1968.
- Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos
de autorización de instalaciones de energia eléctrica. RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000).
- CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal•lacions d’il•luminació. RD 314/2006
“Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006.
- CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il•luminació inadequada. RD
314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006.
2.5.1.2.- POTÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA INSTAL·LACIÓ.
L’escomesa del edifici d’ampliació serà la mateixa que l’edifici existent, d’aquesta
manera l’edifici només tindrà una única escomesa. Es preveu fer una ampliació de
potència del local existent.
La ampliació de potència a realitzar serà de 50 kW, a 3x400/230 V.
L’ampliació de la instal·lació elèctrica és de nova implantació. L’únic que es
modificarà es l’escomesa de l’edifici que haurà d’estar dimensionada per la nova
potencia de contractació.
La línia general d’alimentació i la derivació individual es realitzaran amb conductors
de coure aïllats de 1000V de tensió i lliure d’al·lògens.

2.5.2.- CONTRAINCENDIS
2.5.2.1.- CONDICIONS GENERALS
La Normativa de Prevenció que aplicarem a l’edifici en el seu conjunt és la següent:
• CTE-DB-SI: SEGURETAT EN CAS D’INCENDI
- RD 314/2.006 Codi Tècmic de l’edificació. BOE 28/03/2006.
• CTE-DB-SU: SEGURETAT D’UTILITZACIÓ
- RD 314/2.006 Codi Tècmic de l’edificació. BOE 28/03/2006.
• OMCPIE-97:
- Ordenança Municipal. Condicions de Protecció Contraincendis.
• RIPCI: Reglamento de Instalaciones Protección Contra Incendios.
- RD 1942/1993 de 5/11/93 M Ind. y Energía BOE 14/11/93.
- Correciones 7/5/94.
- Orden de 16/4/98 sobre Normas de procedimiento y desarrollo del RD
1942/1993 del 5/11/93. BOE 101 28/4/98.
• Decret de la Generalitat de Catalunya, 241/1994 de 26 de juliol sobre condicionants
urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris de la NBE-CPI-
91.
• NORMAS UNE incloses en el Reglament RDI 1942/1993 i en la CTE-DB-SI.
• CLASSIFICACIÓ EUROPEA DELS PRODUCTES DE LA CONSTUCCIÓ Y DE LOS ELEMENTOS
CONSTUCTIVOS EN FUNCIÓN DE SUS PROPIEDADES DE REACCIÓN Y RESISTENCIA AL
FUEGO.
- RD 312/2.005. BOE 2/04/2005 Complementa la directiva 89/106/CEE
2.5.2.2.- INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I EXTINCIÓ
El local disposarà de les següents instal·lacions de protecció i extinció d'incendis:
* Extintors mòbils d'eficàcia 21A i 113B (SI4-9 Art. 1 del CTE).
* Extintors mòbils de CO2.
* Equips de mànega BIE-25 en tot l’edifici, tant el existent com el de nova construcció.
* Detectors de fums, central i alarma en tot l’edifici, tant el existent com el de nova.
Construcció.
* Polsadors d'alarma.
* Enllumenat d'emergència (SI3- Art. 7del CTE).
* Senyalització de les sortides (SI3- Art. 7del CTE).
* Senyalització dels mitjans de protecció (SI4-10 Art. 2 del CTE).
* Manteniment de les instal·lacions contra incendis.
L'edifici disposa de les condicions d'entorn i accessibilitat per als equips d'extinció
definides en SI 5-1 del CTE.
2.5.2.3.- CONDICIONS DE LES INSTAL·LACIONS
2.5.2.3.1.- EXTINTORS
Es col·locaran extintors de 6 kg de pols polivalent (eficàcia 21A-113B), estant situats en
la forma grafiada en els plànols, de forma que el recorregut horitzontal màxim fins a
aconseguir un d'ells sigui inferior a 15 m. S'instal·laran sobre suports en paraments
verticals o pilars de forma que la part superior de l'extintor quedi a menys d'1,70 m
d'altura.
La instal·lació es complementarà amb extintors de CO2 de 5 kg al costat dels quadre
general i subquadres.
2.5.2.3.2.- EQUIPS DE MÀNEGA

Tant el edifici de nova execució com la resta del edifici existent es col·locaran equips
de mànega BIE-25 amb 20 m de manega cada un, de manera que amb la mànega es
cobreixin totes les parts de l’edifici. S’instal·laran amb “ràcord” de 25 mm de diàmetre i
una alçada de 1,20 metres del terra, amb preferència a menys de 5 m de les portes i
sortides.
Les BIES compliran les Normes UNE corresponents i disposaran d’armari, manòmetre,
mànega semirígida amb devanadera, vàlvula de tall i ràcord i llança de 3 efectes.
Les canonades seran d’acer estirat sense soldadura, segons Norma DIN 2440, ST-35, am
unions roscades per diàmetres inferiors 2 1/2" i unions soldades per diàmetres superiors.
Aniran protegides amb pintura d’imprimació i amb acabat d’esmalt de color vermell.
El cabal mínim serà de 1,6 l/s amb una pressió dinàmica en punta de llança de 3,5
Kg/cm2, durant 1 hora, considerant els 2 equips més desfavorables.
L’alimentació dels equips de mànega es realitzarà amb la xarxa pública, que es
considera suficient en cabal i pressió.
2.5.2.3.3.- CENTRAL, DETECCIÓ I POLSADORS D’ALARMA
Tant el edifici de nova execució com la resta del edifici existent es col·locarà una
central d’incendis amb detectors, polsadors i sirenes interiors i exteriors.
Estarà col·locada a un lloc visible a 120 cm del terra, disposarà de control de
funcionament per zones, dispositiu d’alarma i possibilitat de controlar elements
exteriors.
S’haurà de tenir una font de suministre complementi amb una autonomia de 72 hores
en estat de vigilància i d’1 hora en estat d’alarma.
S’instal·laran detectors de fums en sostres de tot l’edifici, a raó d’un cada 60 m2 de
superfície útil.
Cada detector estarà conectat, mitjançant una línia de senyalització amb conductor
de 2 x 1,5 mm2, trenat 10 voltes/metro, en tubo de PVC, a la central d’incendis.
Es disposaran també pulsadors d’alarma connectats a la central de detecció i alarma,
de manera que al accionar-los, les alarmes sonores de la central entrin en
funcionament. Estaran col·locats de manera que el recorregut màxim fins a un d’ells
sigui inferior a 25 m.
Es disposaran sirenes o timbre pel sistema d’alarma, situats al costat dels polsadors
d’alarma, és a dir, que qualsevol persona estigui a una distància inferior a 25 m de
qualsevol d’elles.
També es disposaran d’una alarma òptico-acústica a l’exterior del l’edifci, junt a la
entrada.
2.5.2.3.4.- INSTAL·LACIÓ D'ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA
El local disposarà del corresponent enllumenat de senyalització i emergència per mitjà
d'equips autònoms, tipus DAISALUX en locals tancats. Els equips entraran en
funcionament quan es produeixi qualsevol fallida de tensió de la xarxa o quan aquesta
descendeixi per sota del 70% del seu valor nominal i tindran una autonomia d'una hora
mínim.

Es col·locaran aparells distribuïts en accessos i passadissos, el que proporcionarà una
il·luminació mínima de 5 lux, almenys durant una hora, en els accessos i zones de pas
en cas de tall del subministrament elèctric, de manera que permeti l'evacuació del
local amb facilitat i en bones condicions de visibilitat.
2.5.2.3.5.- SENYALITZACIÓ DELS MITJANS DE PROTECCIÓ
Es senyalitzarà tot mitjà de protecció contra incendis d'utilització manual que no sigui
fàcilment localitzable des d'algun punt de la zona del local protegit, de forma tal que
des del dit punt el senyal sigui fàcilment visible (SI4-2 Art2 CTE).
Les senyals seran les definides en la norma UNE 23.033. La superfície de cada senyal, en
m², serà almenys igual al quadrat de la distància d’observació, en m, dividida per
2.000 (UNE 81.501).
Així mateix l'enllumenat d'emergència i senyalització ens proporcionarà una
il·luminació mínima de 5 lux, almenys durant una hora, en els punts on estiguin situats
els equips de protecció contraincendis d'utilització manual.
2.5.2.3.6 SENYALITZACIÓ D'EVACUACIÓ
S'indicaran les vies d'evacuació, de manera que indiquen clarament el recorregut fins
que es vegi la sortida o la senyal que la indica (SI4-10 Art1 CTE).
2.5.2.3.7 MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
Els mitjans materials de protecció contra incendis es sotmetran a un programa de
manteniment periòdic.
Les operacions de manteniment les realitzarà un instal·lador o personal de
manteniment autoritzat.
Es conservarà constància documental del compliment del programa de manteniment.
En el document, constaran com a mínim, les operacions realitzades, el resultat de les
verificacions i proves i substitució dels elements defectuosos que s' hagin realitzat.
2.5.3.- CLIMATITZACIÓ
2.5.3.1.- NORMATIVA A COMPLIR
En el procés de disseny i càlcul de la xarxa s’haurà d’aplicar les següents
normatives:
- CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal•lacions Tèrmiques (remet al RITE). RD 314/2006
“Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006.
- RITE Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques en els edificis. RD 1751/1998, modificat
pel RD 1218/2002.
- Procediment d’actuació de les empreses instal•ladores-mantenidores de les
entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal•lacions regulades pel reglament

d’instal•lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques
complementaries. O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99).
- Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios. (DOCE 04.01.2003)
- Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que
modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el
RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de
conformidad). RD 769/99 (BOE: 31/06/99)
- Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias.(en
vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99) RD 1244/79 (BOE: 29/5/79)
correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82).
2.5.3.2.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
La instal·lació serà independent del edifici existent.
La solució contempla la instal·lació d'un sistema V.RF, amb refrigerant 410a, excepte la
sala polivalent que disposarà d’una màquina 1X1 de conducte amb compressors
inverters.
Aquests sistemes consten, bàsicament, d'una unitat exterior i les seves corresponents
unitats interiors.
Aquest sistema s'adopta perquè cada zona funcioni de forma independent de la resta
de zones de l'edifici, amb el sistema de climatització.
Els sistemes de cabal variable de refrigerant constitueixen conjunts múltiples, que
permeten la connexió frigorífica d'una unitat exterior a diverses interiors per mitjà d'una
línia frigorífica.
Ambdós unitats, exteriors i interiors, s'interconexionan frigoríficament per mitjà de dos
tubs, un de gas i un altre líquid, degudament aïllats amb Armaflex.
La unitat exterior va dotada de dos compressors, dos alternatius de VRV, d'un o dos
ventiladors axials, d'una bateria que actuarà com a evaporador o condensador,
segons mode d'operació, i d'una vàlvula d'expansió electrònica.
La unitat interior consisteix, bàsicament, en un ventilador de gran eficiència i baix nivell
sonor i una bateria que actuarà com a condensador o evaporador, en funció del
mode freda o calor, i un control de temperatura electrònic, dotat de display de quars
líquid, amb funcionament en mode de calefacció o ventilació manual, selecció de
temperatura en ambient o en el retorn, avís d'avaries i neteja de filtre.
La regulació de la capacitat de la unitat exterior es realitza per mitjà del control
INVERTER, que consisteix a variar la freqüència d'alimentació del motor del compressor,
modificant la seva velocitat de gir i modificant, al seu torn, el factor de compressió de

dit compressor. Així s'adapta la producció total a la demanda global de les unitats
interiors.
El compressor que incorporen les unitats exteriors és un compressor tipus SCROLL, d'altes
prestacions, que permet una millor regulació i mitiga l'efecte de polsos de pressió.
El control de la capacitat de cada unitat interior s'aconsegueix a través d'una vàlvula
electrònica d'expansió, que regula el cabal de refrigerant, permetent en alguns casos
inclós el control continu entre el 25% i el 100% de la capacitat nominal de la unitat.
Unitat exterior:
Bomba de calor INVERTER.
Unitats interiors:
La distribució d’aire es farà per mitjà de conductes formats a partir de planxes de fibra
tipus CLIMAVER PLUS-R degudament acoblades i ajuntades, amb els corresponents
elements d'ancoratge i discorreran pel fals sostre del local.
L’extracció i l’aport d’aire exterior es farà per mitjà de conductes d’acer galvanitzat,
degudament acoblades i ajuntades, amb els corresponents elements d'ancoratge i
discorreran pel fals sostre de l’edifici.
La difusió d'aire es farà a través de toveres d’alta inducció.
La regulació de cada màquina es farà per mitjà de termòstat ambient.
2.5.4.- TELECOMUNICACIONS
Es dissenyarà una xarxa de distribució de telefonia. També es comptarà de preses
informàtiques. S’utilitzarà la xarxa del edifici existent, i l’únic que es realitzarà serà una
ampliació d’aquesta. La connexió del Rack existent amb el nou es realitzarà amb fibra
optica.
Per a la infraestructura de cablejat que ha de suportar l’electrònica de xarxa i els
usuaris, es proposa una estructura en estrella amb enllaços de coure de Categoria 6,
300 MHz.
El subsistema horitzontal per cables de 4 parells de Categoria 6 lliure d’hal·lògens sense
apantallar de la marca AMP, que obeeixen a la solució integral de cablejat AMP
Netconnect.
Aquests cables parteixen del armari Rack, i acaben en rosetes de dos mòduls RJ-45. En
cap cas els recorreguts superaran els 90 metres per assegurar la Categoria 6 “ISO Clase
E”.
El cable s’instal·larà en una canalització troncal, única pel cablejat de dades, i serà
necessari disposar d’una canalització tabicada pels baixants de preses als punts
d’usuari.

Per poder arribar fins el punt d’usuari o node, s’utilitzarà safata metàl·lica d’acer llisa
amb tapa i tub flexible corrugat de PVC lliure d’hal·lògens, i discorrerà per paviment
tècnic. El tub protegeix totalment el cable, des de la seva sortida de l’armari fins el
punt d’usuari.
Totes les caixes de derivació, tubs i safates, estaran correctament etiquetats amb el
text “XARXA DE DADES”.
Pels punts s’usuari es disposa d’una caixa que conté 4 bases schuko 16 A, 2 d’elles van
en vermell (que són per informàtica) i dos blanques, que es destinarà a presa de
corrent convencional, i també 2 preses RJ-45 que serviran indiferentment a veu i dades.
Aquestes caixes són de la marca QUINTELA. En els casos on no sigui possible la ubicació
de caixes encastades en paviment tècnic es col·locaran encastades a pareds, també
de la marca QUINTELA.
Per a cada una de les preses d’usuari es subministraran “latiguillos” de 3 m de longitud
amb connector RJ-45 Cat 6 en ambdós extrems.
Per representar la central telefònica en els panells de l’armari, es proposa una
manguera telefònica de 25 parells, que anirà des de rack fins al repartidor de la central
telefònica.
2.5.5. FONTANERIA
5.1- NORMATIVA
En el procés de disseny i càlcul de la xarxa s’haurà d’aplicar les següents
normatives:
- Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua O 9/12/75
(BOE: 13/1/76) correcció d'errors (BOE: 12/2/76).
- CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. RD 314/2006
“Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
- Regulación de los contadores de agua fría O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)
- Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges
(d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de
catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per
la generalitat de catalunya). D 202/98 (DOGC: 06/08/98)
- Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel•losi.
D 352/2004 (DOGC 29/07/2004).
- Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD
865/2003 (BOE 18/07/2003).
- Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)
- Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D
21/2006 DOGC: 16/02/2006.

2.5.5.2.- DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ
Pel subministrament normal d’aigua s’aprofitarà la pressió de la xarxa de
subministrament públic que es considera suficient per a les necessitats a cobrir. I es
connectarà la nova xarxa del edifici a l’existent, de manera que l’escomesa i el
comptador serà la mateixa.
A partir de la clau de pas general i en recorregut per les parets o encastada en buits
de construcció, s’alimentarà cada un dels serveis previstos.
Tota la instal·lació nova es realitzarà amb tub reticulat tipus WIRSBO PEX ó similar,
segons norma UNE, amb accessoris roscats o units a pressió.
Només es realitzarà una xarxa d’aigua freda , no hi haurà aigua calenta sanitaria.
La xarxa d’aigua s’aïllarà per evitar condensacions en els recorreguts vistos amb
ARMAFLEX AF ó similar de 9 mm de gruix, i en els recorreguts encastats, s’instal·larà en l’
interior de tub PVC flexible corrugat a fi d’afavorir la lliure dilatació.
La distribució de canonades es realitzarà paral·lela als sostres, baixant a cada aparell,
sense que pugui derivar-se de aparell a aparell.
S’evitarà en els recorreguts verticals dels circuits, l’existència d’anells o zig-zag a fi
d’evitar la formació de bosses d’aire.
En el seu recorregut vist les canonades s’ancorarà interposant tacs de material elàstic
de plàstic, a fi d’evitar al màxim possibles sorolls.
El pas de les canonades a través de murs i parets, s’efectuarà a través de passamurs
de tub de coure de diàmetre 10 mm, major del diàmetre de la canonada que passa,
omplint en buit amb massilla plàstica, de manera que aquesta no sigui rígida i que
permeti el lliscament del mateix.
Tots els materials empleats en l’ instal·lació, inclosos elements i accessoris, seran
d’homologació oficial i per rebutjar aquells que no disposin de la mateixa.

MEMÒRIA
3.-COMPLIMENT DE CTE
I ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

3.0 LLISTAT DE LA NORMATIVA
AMBIT GENERAL
Ley de Ordenación de la Edificación.
Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels
Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105
Codi Tècnic de l’Edificació
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)
Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación
D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)
Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación
O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE:
24/7/91)
Libro de Ordenes y visitas
D 461/1997, de 11 de març
Certificado final de dirección de obras
D. 462/71 (BOE: 24/3/71)
REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT
FUNCIONALITAT
Normativa en funció de l’ús: Habitatge
Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció d’habitatges
D 282/91 (DOGC: 15/1/92)
Llei de l’habitatge
Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)
Llibre de l’edifici
D 206/92 (DOGC: 7/10/92)
Es regula el llibre de l’edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la
revisió de l’estat de conservació dels edificis d’habitatges
D 158/97 (DOGC: 16/7/97)
Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat
D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)
ACCESIBILITAT
Llei de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques
Llei 20/91 DOGC: 25/11/91
Codi d’accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91
D 135/95 DOGC: 24/3/95
Ley de integración social de los minusválidos
Ley 13/82 BOE 30/04/82
CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
TELECOMUNICACIONS
Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de
telecomunicación
RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)
Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de
Ordenación de la
Edificación
Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT
SEGURETAT ESTRUCTURAL
CTE DB SE Seguretat Estructural
SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat
SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS
CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris
a l’NBE-CPI-91
D 241/94 (DOGC: 30/1/95)
Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en
función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego
RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)
Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)
RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)
SEGURETAT D’UTILITZACIÓ
CTE DB SU Seguretat d’Utilització
SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades
SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”
SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació
SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament
SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT
ESTALVI D’ENERGIA
CTE DB HE Estalvi d’Energia
HE-1 Limitació de la demanda energètica
HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)
HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària
HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar
en cadascun d’ells
SALUBRITAT
CTE DB HS Salubritat
HS 1 Protecció enfront de la humitat
HS 2 Recollida i evacuació de residus
HS 3 Qualitat de l’aire interior
HS 4 Subministrament d’aigua
HS 5 Evacuació d’aigües
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 DOGC: 16/02/2006
PROTECCIÓ ENFRONT EL SOROLL
NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios
O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecció contra la contaminació acústica
Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002
Ley del ruido
Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003
Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 DOGC: 16/02/2006
Oficina Consultora Tècnica abril 2007 5/10
SISTEMES ESTRUCTURALS
CTE DB SE Seguretat Estructural
SE 1 Resistència i estabilitat
SE 2 Aptitud al servei
SE AE Accions en l’edificació
SE C Fonaments
SE A Acer
SE M Fusta
SE F Fàbrica
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación
RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)
NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les
obres de rehabilitació
estructural dels sostres d’edificis d’habitatges
O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)
EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de
hormigón estructural realizado con elementos prefabricados
RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)
EHE Instrucción de Hormigón Estructural
RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)
SISTEMES CONSTRUCTIUS
CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Materials i elements de construcció
RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de
bloques de hormigón en las obras
de construcción
O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)
RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos
O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)
UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó
O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)
RC-03 Instrucción para la recepción de cementos
RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)
RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las
obras de construcción
O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)
RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en
las obras de construcción
O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)
ISTAL·LACIONS
INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)
RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Instal·lacions de parallamps
CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT
Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas
Complementarias
RD 842/2002 (BOE 18/09/02)
CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa
Tensió
D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)
Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa
tensió
Instrucció 7/2003, de 9 de setembre
Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges
Instrucció 9/2004, de 10 de maig
Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a
línies elèctriques
Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación
RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)
Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación
Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)
Reglamento de líneas aéreas de alta tensión
D 3151/1968
Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos
de autorización de instalaciones de energia eléctrica
RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)
INSTAL·LACIONS D’ILUMINACIÓ
CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA
CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Criterios sanitarios del agua de consumo humano
RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)
Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
Oficina Consultora Tècnica abril 2007 8/10
D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)
Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.
RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)
Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 DOGC: 16/02/2006
Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges
(d’aplicació obligatòria als edificis
destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats
amb ajuts atorgats o
gestionats per la Generalitat de Catalunya)
D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría
O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)
INSTAL·LACIONS D’EVACUACIÓ
CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Instal·lacions de recollida i evacuació de residus
CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Instal·lacions de ventilació
CTE DB HS 3 Qualitat de l’aier interior
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS
Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de
telecomunicación
RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)
Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de
Ordenación de la
Edificación
Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)
Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el
acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la
actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.
(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia
bàsica).
RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)
Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las
infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de
telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de
equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.
Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)
Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a
l’accés al servei de telecomunicacions per cable
D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)
Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació,
adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades
associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.
D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)
Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya
D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)
INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES
CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios
RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)
Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats
d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament
d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques
complementaries.
O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)
Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios
(DOCE 04.01.2003)
Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas
RD 275/1995
Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el
RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de
conformidad)
RD 769/99 (BOE: 31/06/99)
Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias
(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)
RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d’errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)
CONTROL DE QUALITAT
Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción
RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD
1329/1995.
Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en
función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego
RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)
Control de qualitat en l’edificació
D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d’errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC:
24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)
Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents
a l’autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents
O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)
Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.
R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)
Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas
RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)
Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados
R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)
Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i
cobertes i d’elements resistents components de sistemes
D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)
RESIDUS D’OBRA I ENDERROCS
Residus
Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de
juny.
Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos
O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero
Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny
D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
3.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL

3.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL
SE1 Resistència i estabilitat
SOBRECARREGUES D’US
- Planta baixa , ús centre cívic 5 kN/m²
- Cobertes accessibles per conservació
Pendent

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
3.2 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL CTE –SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI.
1 GENERALITATS
1.1 TIPUS D’OBRA
1.2 USOS
1.3 DESCRIPCIÓ EDIFICI
1.4 SUPERFÍCIES I ALÇADES
1.5 NORMATIVA PREVENCIÓ
2 CÀRREGA DE FOC
3 INTERVENCIÓ DE BOMBERS
3.1 ESPAIS D’INTERVENCIÓ
3.2 VIALS D’ACCÉS
3.3 ACCESIBILITAT FAÇANA
4 EVACUACIÓ D’OCUPANTS
4.1 OCUPACIONS
4.2 VIES EVACUACIÓ HORITZONTALS
4.2.1 Condicions
4.2.2 Dimensionat
4.2.3 Característiques portes i passos
4.2.4 Espai exterior segur
4.3 VIES D’EVACUACIÓ VERTICALS
5 PROPAGACIÓ INTERIOR
5.1 SECTORIZACIÓ
5.2 LOCALS DE RISC ESPECIAL
5.3 REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTUCTIUS
5.3.1 Revestiments
5.3.2 Instal·lacions elèctriques
5.3.3 Materials de recobriment
6 PROPAGACIÓ EXTERIOR
6.1 FAÇANES
6.2 COBERTA
7 ESTABILITAT/ RESISTENCIA AL FOC
7.1 ESTRUCTURA
7.1.1 Elements verticals I horitzontals
7.2 JUSTIFICACIÓ ESTABILITAT AL FOC ESTRUCTURA
8 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS (IPC)
8.1 RECINTES RISC NORMAL
8.2 CONDICIONS
8.2.1 Instal·lacions d’enllumenat d’emergència
8.2.2 Extintors
8.2.3 Central, detecció i polsadors d’alarma
8.2.4 Equips de mànega.
8.2.5 Ruixadors
8.2.6 Manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis.
8.2.7 Senyalització dels medis de protecció contraincendis
9 CONCLUSIÓ

1.- GENERALITATS
1.1.- TIPUS D’OBRA
Es tracta d’una ampliació del Centre Cívic de Can Puiggener, format per un edifici de nova
construcció annexat a la construcció existent.
1.2.- USOS
A tot el centre l’activitat que es desenvolupa es de pública concurrència, ja que l’activitat que
es desenvolupa es de Centre Cívic, o Social.
1.3.- DESCRIPCIÓ EDIFICI
L’edifici actual es va construir el 1.991, i esta destinat a biblioteca, escola d’adults, i altres.
L’ampliació consta d’un edifici annexat al existent amb accessos compartits. També
comparteixen sortides d’evacuació.
La nova edificació esta format per una única planta, amb diferents aules, despatxos i altres usos.
L’edifici té tres sortides d’emergència, una d’elles també es l’accés principal.
Per tal de complir amb la Normativa vigent només es tindran en compte el total de l’edificació
per les instal·lacions de protecció contra incendis. El nombre de sortides, amplada de
passadissos, característiques de portes, etc.... de l’edifici existent no es tindran en compte, ja que
es va aplicar la NBE-CPI-91.
1.4.- SUPERFICIES I ALÇADES
El resum de superfícies, usos, cotes i vies d’evacuació es descriu a continuació:
PLANTA Usos Superfície (m 2 ) Cota (m) Evacuació
EDIFICI EXISTENT
Centre cívic Publica concurrència 863,60 Planta baixa -
Escola d’adults Publica concurrència 725,05 Planta pis -
Biblioteca Publica concurrència 327,6 Planta baixa -
AMPLIACIÓ 3 sortides
Sala d’exposicions Publica concurrència 67,70 +0,00 -
Conserge Publica concurrència 11,96 +0,00 -
Espai relacional Publica concurrència 67,70 +0,00 -
Sortida Publica concurrència 8,32 +0,00 -
Aula 1 Publica concurrència 34,69 +0,00 -
Aula 2 Publica concurrència 34,69 +0,00 -
Treball intern Publica concurrència 46,48 +0,00 -
Aseos Publica concurrència 3,45 +0,00 -
Homes Publica concurrència 8,21 +0,00 -
Dones Publica concurrència 9,30 +0,00 -
Magatzem Publica concurrència 21,22 +0,00 -
Vestíbul Publica concurrència 25,54 +0,00 -
Sala mit. polivalent Publica concurrència 64,52 +0,00 -
Magatzem sala Publica concurrència 17,69 +0,00 -

La superfície total del edifici existent i el de nova planta és de 2.338,01 m 2.
L’alçada d’evacuació del edifici existent és de 3,20 m (descendent), i el de nova construcció es
troba a cota 0,0 m..
1.5.- NORMATIVA PREVENCIÓ
La Normativa de Prevenció que aplicarem a l’edifici en el seu conjunt és la següent:
• CTE-DB-SI: SEGURETAT EN CAS D’INCENDI
- RD 314/2.006 Codi Tècmic de l’edificació. BOE 28/03/2006.
• CTE-DB-SU: SEGURETAT D’UTILITZACIÓ
- RD 314/2.006 Codi Tècmic de l’edificació. BOE 28/03/2006.
• OMCPIE-97:
- Ordenança Municipal. Condicions de Protecció Contraincendis.
• RIPCI: Reglamento de Instalaciones Protección Contra Incendios.
- RD 1942/1993 de 5/11/93 M Ind. y Energía BOE 14/11/93.
- Correciones 7/5/94.
- Orden de 16/4/98 sobre Normas de procedimiento y desarrollo del RD
1942/1993 del 5/11/93. BOE 101 28/4/98.
• Decret de la Generalitat de Catalunya, 241/1994 de 26 de juliol sobre condicionants urbanístics
i de protecció contra incendis en els edificis complementaris de la NBE-CPI-91.
• NORMAS UNE incloses en el Reglament RDI 1942/1993 i en la CTE-DB-SI.
• CLASSIFICACIÓ EUROPEA DELS PRODUCTES DE LA CONSTUCCIÓ Y DE LOS ELEMENTOS
CONSTUCTIVOS EN FUNCIÓN DE SUS PROPIEDADES DE REACCIÓN Y RESISTENCIA AL FUEGO.
- RD 312/2.005. BOE 2/04/2005 Complementa la directiva 89/106/CEE
2.- CARREGUES DE FOC
Es limitarà la càrrega de foc a 200 Mcal/m 2 , segons l’ Art. 14.1 del DGC 241/94.
3.- INTERVENCIÓ DE BOMBERS
3.1.- ESPAIS DE INTERVENCIÓ
L’edifici es aïllats i les quatre façanes dels edificis són accessibles desde la via pública o plaça
interior.
L’alçada d’evacuació del edifici és 3,20m. Com que l’alçada d’evacuació del edifici és inferior
a 9m. no han de complir amb els punts 1.2 del CTE-DB-SI-5 i el D. 241/1994 de la Generalitat
(accessibilitat serveis d’extinció).
3.2.- VIALS D’ACCÉS
L’alçada d’evacuació del edifici és 3,20m. Com que l’alçada d’evacuació del edifici és inferior
a 9m. no han de complir amb els punts 1.2 del CTE-DB-SI-5 i el D. 241/1994 de la Generalitat
(accessibilitat serveis d’extinció).
3.3.- ACCESIBILITAT FAÇANA
Les façanes dels edificis tenen una alçada superior h

4.- EVACUACIÓ D’OCUPANTS
4.1.- OCUPACIONS
Pel càlcul d’aforaments de l’edifici, es tenen en compte els ratis d’ocupació establerts per l’Art.2
del CTE-DB-SI.3:
Per calcular les ocupacions de les diferents àreas s’han fet les consideracions següents:
1. -Les zones comunes (vestíbuls, escales, etc..) s’han considerat sense ocupació pròpia.
2. Les zones d’ocupació ocasional i de serveis de l’edifici, s’han considerat d’ocupació nula
(cambra elèctrica, ascensors, sales tècniques i de manteniment,etc…)
PLANTA USO
SUPERFICIE
(m2)
RATI
m2/persona
OCUPACIO
nº persones
Sala
d’exposicions
Salons d’us
multiple
67,70 1 68 68
Conserge - 11,96 - 1 69
Espai
relacional
Zones generals
d’ús multiple
67,70 2 34 103
Sortida - 8,32 - -
Aula 1 Aules 34,69 1,5 23 126
Aula 2 Aules 34,69 1,5 23 149
Treball intern Administratiu 46,48 10 5 154
Aseos - 3,45 - -
Homes - 8,21 - -
Dones - 9,30 - -
Magatzem - 21,22 - -
Vestíbul Vest. generals 25,54 2 13 167
Sala mitjana
polivalent
Salons d’us
multiple
64,52 2 33 200
Magatzem
sala
- 17,96 - -
∑

4.2.- VIES D’EVACUACIÓ HORITZONTALS
4.2.1.- CONDICIONS
Els elements d’evacuació compliran amb les següents condicions:
a) L’origen d’evacuació es qualsevol punto ocupable.
b) Els recorreguts d’evacuació en espais diàfans serán els reals.
c) L’origen d’evacuació del recinte que no superi els 50 m 2 es considera l’entrada del
recinte.
L’edifici disposa de 3 sortides d’emergència. El número i disposició de sortides compliran amb les
següents condicions (punt 5 del CTE-DB-SI.3):
a) La longitud màxima dels recorreguts d’evacuació des de l’origen fins alguna sortida de
l’edifici haurà de ser de 50m. (taula 5 del CTE-DB-SI.3).
b) La longitud màxima dels recorreguts d’evacuació des de l’origen fins a un punt des de que
existeixin, com a mínim, dos recorreguts alternatius haurà de ser de 25m. (taula 5 del CTE-DB-SI.3).
4.2.2.- DIMENSIONAT
S’han calculat les sortides de l’edifici, suposant que tots els ocupants s’acumulen i surten.
L’amplada en passos i portes es pren a raò d’1 m cada 200 persones. També en passadissos i
rampes. Amb aquestes hipòtesis, el càlcul de les sortides es com s’indica:
PLANTA Evacuació
pròpia
Evacuació
cas
bloqueig
nº sortides
A (m)
Càlcul
A (m)
Real
Passos
Capacitat
Passos Total
SORTIDA-1-2-3
Planta
baixa
66 133 1 0,67 1x0,80 160
En els edificis l’amplada de les portes són de (0,80m) cumpleix per l’evacuació calculada.
Anàlogament succeeix amb la sortida dels soterranis.
4.2.3.- CARACTERÍSTIQUES DE PORTES I PASSOS
Les característiques de les portes d’evacuació i passos, d’acord amb el punt 3.6 del CTE-DB-SI.3,
seran les següents:
1) Les portes de sortida seran abatibles amb eix de gir vertical i fàcilment operables. Les portes
projectades compleixen amb aquesta condició.
2) L’ample mínim de les portes i passos d’evacuació serà de 0,80 m. En el nostre cas es
compleixen.
3) L’amplada de totes les portes seran iguals o menors a 1,20 m i amb les portes de dues fulles,
igual o major que 0,60 m, condició que també es compleix.
4) Les portes previstes per a l’evacuació de més de 100 persones i la d’emergència, obriran en el
sentit d’evacuació. En el nostre cas les portes d’accés a les escales i de sortida del edifici obren
cap al exterior o cap a les sortides.
5) Tota porta que sigui resistent al foc, haurà d’estar prevista d’un sistema que el tancament sigui
automàtic després d’obrir-se. Les nostres portes disposen de molles per a complir aquesta funció.
4.2.4.- ESPAI EXTERIOR SEGUR
La sortida de l’edifici es realitza directament a la via pública del nou edifici, amb una amplada
suficient per considerar-se espai exterior segur. L’amplada mínima es calcula com segueix:
Superfície ≥ 0,5. P (m 2)= 100 m 2
Radi = 0,1.P = 20,00 m.
4.3.- VIES D’EVACUACIÓ VERTICALS
No hi ha cap comunicació vertical amb l’edifici de nova planta.

5.- PROPAGACIÓ INTERIOR
5.1.- SECTORITZACIÓ
L’edifici existent i el de nova execució sumen una superfície total de 2.338,01 m 2 per tant formen
un únic sector d’incendi ja que és menor de 2.500 m 2 .
5.2.- LOCALS DE RISC ESPECIAL
Els locals de risc especial, d’acord amb la aplicació del punt 2 del CTE-DB-SI.1 i l’Art. 36 de les
OMCPIE-97, són les següents:
Al edifici de nova construcció no hi ha locals de risc especial.
5.3.- REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS
5.3.1.- MATERIALS DE REVESTIMENTS
RECINTES DE RISC NORMAL
Les exigències de comportament al foc dels materials està definida al punt 4 del CTE-DB-SI.1,
essent la classe que han d’aconseguir la definida a UNE-EN13501-1:2002.
RECINTE SOSTRE - PARET TERRA
Zones per la que discorren recorreguts d’evacuació
(recorreguts normals)
CFL-s2 C-s3,d0
RECINTES DE RISC ESPECIAL
Les exigències de comportament al foc dels materials està definida al punt 4 del CTE-DB-SI.1,
essent la classe que han d’aconseguir la definida a UNE-EN13501-1:2002.
RECINTE SOSTRE - PARET TERRA
Risc Especial B-s1,d0 BFL-s1
5.3.2.- INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
Les condicions de seguretat en cas d’incendi del cablejat i de les canalitzacions elèctriques
estan fixades en el Reglament
Electrotècnic de Baixa Tensió, REBT, aprovat pel RD 842/2002,. Convé destacar els requisits
relacionats amb:
- Reacció al foc: Cables, connexions, canalitzacions no propagadors de l’incendi i amb
emissions de fums i opacitat reduïda, segons norma UNE 21.123. S’exigeix en edificis
d’habitatge a la línia general d’alimentació i a les derivacions individuals; en edificis de
pública concurrència, a tot el cablejat, connexionat a quadres elèctrics i canalitzacions.
- Resistència al foc: Cables de seguretat enfront el foc segons norma UNE-EN 50.200,
poden continuar en funcionament fins a temperatures de 700ºC. S’exigeix en cables
elèctrics destinats a serveis de seguretat no autònoms o amb fonts autònomes
centralitzades (grup electrogen). Per exemple caldria disposar-los en l’alimentació
elèctrica als ventiladors del sistema de control de fums d’un aparcament o de
pressurització d’una escala protegida.
5.3.3 MATERIAL TÈXTILS DE COBRIMENT
Els elements tèxtils de cobriment han de presentar una classe de reacció al foc M 2, o
més favorable segons la norma UNE 23727:1990.

6.- PROPAGACIÓ EXTERIOR
6.1.- FAÇANES
Al ser tot l’edifici un únic sector d’incendi no s’ha de sectoritzar cap element de l’edifici de nova
execució amb la resta de l’edifici existent.
L’acabat exterior tindrà una classe de reacció al foc B-s3d2 i el material de les cambre de
ventilades tindran una classe de reacció al foc B-s3d2.
6.2.- COBERTA
La coberta és tot un sector per lo tant no s’haurà de sectoritzar respecte a d’altres.
7.- ESTABILITAT / RESISTÈNCIA AL FOC
7.1.- ESTRUCTURA
7.1.1.- ELEMENTS VERTICALS I HORITZONTALS
L’estabilitat al foc dels elements estructurals hauran de complir amb lo disposat al punt 4 del
CTE-DB-SI.1
R-90 en plantes sobre rasant
R-30 en escales protegides iR-0 en especialment protegides.
R-180 en locals de risc “ALT”
R-120 en locals de risc “MIG”
R-90 en locals de risc “BAIX”
L’estructura de l’edifici és amb pilars i forjats de formigó armat, excepte un pilar metàl·lic. Aquest
últim s’aplicarà un tractament mitjançant pintures resistents al foc fins aconseguir la estabilitat i
resistència al foc adequada.
7.2.- JUSTIFICACIÓ ESTABILITAT AL FOC DE L’ESTRUCTURA
S’han considerat els següents valors de estabilitat al foc:
Edificis sobrerasant: R-90
S’ha aplicat lo indicat a l’EHE (anejo7: Recomendaciones para la protección adicional contra el
fuego de elementos estructurales) i al EUROCÓDIGO 2. Proyecto de estructuras de hormigón
(Parte 1.2: Reglas generales. Proyecto de estructuras al fuego) adoptándose los siguientes
criterios estructurales:
S’estableix un gruix mínim pels murs portants d’R-90: 170 mm (RMEM: 25 mm); R-120: 220 mm
(RMEM: 35 mm); R-180: 300 mm (RMEM: 55 mm).
S’estableix una dimensió mínima pels pilars de formigó d’ R-90: 250 mm (RMEM: 25 mm); R-120:
280 mm (RMEM: 40 mm); R-180: 360 mm (RMEM: 50 mm).
S’estableix els forjats de l’edifici com a lloses de varis cantells (de 25 a 40 cms) tots tenint un R-90.
8.- INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRAINCENDIS (PCI)
8.1.- RECINTES RISC NORMAL
L’edifici tindrà les següents instal·lacions de protecció i extinció d’incendis:
* Enllumenat d’emergència
* Extintors mòvils d’eficàcia 21A i 113B.
* Detectors d’incendis, pulsadors i central d’alarma en tot l’edifici, tant el existent com el de

nova. Construcció.
* Equips de mànega BIE-25 en tot l’edifici, tant el existent com el de nova construcció.
* Manteniment de les instal·lacions contra incendis.
8.2.- CONDICIONS
8.2.1.- INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
Tant el edifici de nova execució com la resta del edifici existent disposarà del corresponent
enllumenat d’emergència i senyalització mitjançant equips autònoms amb bateria incorporada.
Aquest equips hauran d’entrar en funcionament quant es produeixi qualsevol falta de tensió de
la xarxa o quant disminueixi per sota del 70% del seu valor nominal, i també tindran una
autonomia d’1 hora.
S’instal·laran aparells distribuïts per accessos a escales i passadissos, i haurà de proporcionar un
mínim de 5 lux, de manera que permeti levacuació del local amb facilitat i bones condicions de
visibilitat..
8.2.2 .- EXTINTORS
A l’edifici de nova execució es col·locaran extintors, d’eficàcia 21A-113B. Al edifici existent es
comprovarà que els extintors que hi ha compleixen amb la normativa actual, en cas contrari es
substituiran per un que ho compleixin.
Estaran situats de manera que el recorregut horitzontal, desde tot origen d’evacuació, fins a un
extintor sigui inferior a 15 m.
S’instal·laran penjats als paraments verticals o pilars de manera que la part superior de l’extintor
quedi amenys de 1,70 m d’alçada. La seva situació permetrà que es puguin localitzar facilment i
la seva utilització sigui fàcil i ràpida.
Al costat dels armaris o cambres de comptadors es col·locara 1 extintor de 5 Kg de CO 2.
8.2.3.- CENTRAL, DETECCIÓN Y PULSADORES DE ALARMA
Tant el edifici de nova execució com la resta del edifici existent es col·locarà una central
d’incendis amb detectors, polsadors i sirenes interiors i exteriors.
Estarà col·locada a un lloc visible a 120 cm del terra, disposarà de control de funcionament per
zones, dispositiu d’alarma i possibilitat de controlar elements exteriors.
S’haurà de tenir una font de suministre complementi amb una autonomia de 72 hores en estat
de vigilància i d’1 hora en estat d’alarma.
S’instal·laran detectors de fums en sostres de tot l’edifici, a raó d’un cada 60 m 2 de superfície útil.
Cada detector estarà conectat, mitjançant una línia de senyalització amb conductor de 2 x 1,5
mm 2 , trenat 10 voltes/metro, en tubo de PVC, a la central d’incendis.
Es disposaran també pulsadors d’alarma connectats a la central de detecció i alarma, de
manera que al accionar-los, les alarmes sonores de la central entrin en funcionament. Estaran
col·locats de manera que el recorregut màxim fins a un d’ells sigui inferior a 25 m.
Es disposaran sirenes o timbre pel sistema d’alarma, situats al costat dels polsadors d’alarma, és
a dir, que qualsevol persona estigui a una distància inferior a 25 m de qualsevol d’elles.
També es disposaran d’una alarma òptico-acústica a l’exterior del l’edifci, junt a la entrada.

8.2.4.- EQUIPS DE MÀNEGA
Tant el edifici de nova execució com la resta del edifici existent es col·locaran equips de
mànega BIE-25 amb 20 m de manega cada un, de manera que amb la mànega es cobreixin
totes les parts de l’edifici. S’instal·laran amb “ràcord” de 25 mm de diàmetre i una alçada de
1,20 metres del terra, amb preferència a menys de 5 m de les portes i sortides.
Les BIES compliran les Normes UNE corresponents i disposaran d’armari, manòmetre, mànega
semirígida amb devanadera, vàlvula de tall i ràcord i llança de 3 efectes.
Les canonades seran d’acer estirat sense soldadura, segons Norma DIN 2440, ST-35, am unions
roscades per diàmetres inferiors 2 1/2" i unions soldades per diàmetres superiors. Aniran
protegides amb pintura d’imprimació i amb acabat d’esmalt de color vermell.
El cabal mínim serà de 1,6 l/s amb una pressió dinàmica en punta de llança de 3,5 Kg/cm 2,
durant 1 hora, considerant els 2 equips més desfavorables.
L’alimentació dels equips de mànega es realitzarà amb la xarxa pública, que es considera
suficient en cabal i pressió.
8.2.5.- MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
Els mitjans de protecció contra incendis es sotmetran a un programa de manteniment periòdic.
Les operacions de manteniment es realitzarà un instal·lador o personal de manteniment
autoritzat.
S’haurà de fer constància documental del compliment del programa de manteniment. En
aquest documento, tindrà com mínim, les operacions realitzades, el resultat de les verificacions,
proves i substitucions dels elements defectuosos que s’hagin realitzats.
8.2.6.- SENYALITZACIÓ DELS MEDIS DE PROTECCIÓ CONTRAINCENDIS
Les instal·lacions de protecció contra incendis d’utilització manual (extintors, boques d’incendi,
polsadors manuals d’alarma i dispositius de “disparo” dels sistemes d’extinció) s’han de
senyalitzar amb les següents condicions:
Característiques:
Senyalització en general: norma UNE 23033-1
Senyalització fotoluminiscent: norma UNE 23035-4:1999.
Dimensions: queden fixades en la taula següent funció de la distancia d’observació,
d:
Distància d’observació Dimensions dels senyals:
d ≤ 10 m 210 x 210 mm
10 < d ≤ 20 m 420 x 420 mm
20 < d ≤ 30 m 594 x 594 mm
Visibilitat: Han de ser visibles inclòs en cas de fallada de l’enllumenat normal.
9.- CONCLUSIÓ
La present instal·lació es farà seguint les Ordenances Municipals i Normes de Prevenció
d’incendis actualment vigents que li són d’aplicació, en especial CTE-DB-SI, la OMCPIE-97, així
com el R.D.1.942/1.993, 5/11/93 (Reglamento de Instal·lacions de Protecció Contra Incendis).

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
3.3 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

3.1 DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ
SU 1 Seguretat davant el risc de caigudes
Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels
desnivells, les característiques de les rampes i de les escales i la neteja dels vidres
compliran el DB SU 1.Les característiques de les rampes necessàries per a eliminació de
barreres arquitectòniques també compliran el Decret 135/1995 de desplegament de la
Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
SU 2 Seguretat enfront el risc d’impacte o quedar enganxat.
Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o
practicables de l’edifici complint el DB SU 2.
SU 3 Seguretat enfront de quedar tancat.
Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d’un
recinte complint el DB SU 3.
SU 4 Seguretat enfront d’il·luminació inadequada.
A les zones de circulació des edificis es limitarà el risc de danys a les persones per
il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats i disposant
enllumenat d’emergència d’acord amb DBSU4,amb nivells d’il·luminació de:
Zona luminació mínima
[lux]
Exterior Exclusiva per a persones Escales 10
Resta de zones 5
Per a vehicles o mixtes 10
Interior Exclusiva per a persones Escales 75
Resta de zones 50
Per a vehicles o mixtes 50
factor d’uniformitat mitjà fu ≥ 40%
SU 5 Seguretat per alta ocupació.
Aquesta exigència bàsica, només és aplicable a edificis previstos per a mes de 3000
espectadors drets
SU 6 Seguretat enfront del risc d’ofegament.
Aquesta exigència bàsica només és aplicable per a piscines d’ús col·lectiu.
SU 7 Seguretat enfront del risc de vehicles en moviment.
En la proposta no es preveu cap aparcament.
SU 8 Seguretat enfront del risc de llamps.
Es limitarà el risc d’electrocució i incendi causat pels llamps complint el DB SU 8

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
3.4 SALUBRITAT

4.1 DB HS SALUBRITAT (Higiene salut i medi ambient)
HS1 Protecció de la humitat:
D’acord amb les disposicions transitòries del CTE s’aplicaran les solucions constructives
habituals per a la protecció de la humitat a d’interior dels edificis.
HS2 Recollida i evacuació de residus:
D’acord amb les disposicions transitòries del CTE es farà la reserva d’espais comunitaris
per a contenidors seguint els paràmetres de l’article 7 del Decret d’ecoeficiència
21/2006 i també les previsions de la normativa municipal.
HS3 Qualitat de l’aire interior:
D’acord amb les disposicions transitòries del CTE s’aplicaran les solucions constructives
habituals per a la ventilació i limitació de la contaminació de l’aire interior dels edificis.
HS 4 Subministra d’aigua:
D’acord amb les disposicions transitòries del CTE es disposarà dels medis adequats pel
subministra d’aigua i equipament higiènic seguint les previsions de Norma bàsica per a
les instal·lacions interiors de subministra d’aigua.
HS 5 Evacuació d’aigües:
D’acord amb les disposicions transitòries del CTE s’aplicaran les solucions constructives
habituals i l’edifici disposarà de dues xarxes independents d’evacuació d’aigües: la de
recollida d’aigües residuals pròpies i la recollida d’aigües de pluja, que compliran amb
els paràmetres del Decret d’ecoeficiència 21/2006.

HS SALUBRITAT
Paràmetres del DB HS pel compliment de les exigències en el Projecte Bàsic
AMPLIACIÓ DEL CENTRE CÍVIC CAN PUIGGENER SABADELL SABADELL
HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT
Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE)
“Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a
conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que
impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”
MURS
Coeficient de permeabilitat del terreny Ks (cm/s) 10 -2
Presència d’aigua )
TERRES
10 -5

HS SALUBRITAT
Paràmetres del DB HS pel compliment de les exigències en el Projecte Bàsic
HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR
Exigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE)
“Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin
de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió
de l’aire viciat pels contaminants.
Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la
combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de
combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.”
VENTILACIÓ
DELS RECINTES
EVACUACIÓ DELS
PRODUCTES DE
LA COMBUSTIÓ
Interior dels habitatges
Magatzem de residus
en edificis d’habitatges (3)
Trasters en edificis
d’habitatges
Cabal mínim:
(taula 2.1)
Sistemes
de ventilació:
(CTE DB HS 3
apartat 3.1.1)
Cabal mínim:
(taula 2.1)
Cabal mínim:
(taula 2.1)
Aparcaments Cabal mínim:
(taula 2.1)
- Admissió d’aire
exterior (1)
- Extracció de
l’aire viciat
fins a la coberta
- Dormitoris 5 l/s persona
- Sala 3 l/s persona
- Banys 15 l/s local
- Cuina 2 l/s m 2
- General del conjunt de l’habitatge:
8 l/s local (si hi ha
aparells de combustió)
50 l/s (extractor cuina)
- Híbrid, o bé
- Mecànic
- Complementari: en sala, dormitoris i cuina, mitjançant finestres o
portes exteriors practicables. (1)
- Addicional: en la cuina, amb extracció mecànica de l’aparell de
cocció. (2)
10 l/s m 2 Sistema de ventilació:
(CTE DB HS 3 apartat 3.1.2)
0,7 l/s m 2 Sistema de ventilació:
(CTE DB HS 3 apartat 3.1.3)
120 l/s plaça Sistema de ventilació:
(CTE DB HS 3 apartat 3.1.4)
- Natural,
- Híbrid, o bé
- Mecànic
- Natural,
- Híbrid, o bé
- Mecànic
- Natural, o bé
- Mecànic
Locals d’altres tipus - Cal un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 3. (4)
De les instal·lacions
tèrmiques
- Per la coberta de l’edifici
- Es farà d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques (5)
(1)
Espai exterior: És aquell que permet inscriure un cercle de diàmetre D H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que ho delimiten i D 4 m.
(CTE DB HS 3 apartat 3.2.1)
(2)
Encara que l’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius, el D. 259/2003
d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes independents fins a la coberta de l’edifici.
(3)
Si en el projecte només es contemplal’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació.
(4) Altres normatives que regulen les condicions de ventilació en els recintes són el Reglament d’instal·lacions Tèrmiques, RITE, RD 1751/1998, el RD 486/1997
de Seguretat i Salut en els llocs de treball i, en alguns casos, les Ordenances municipals.
(5) Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1751/1998), Reglament de
combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM.
març 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 4/6
ì
ì

HS SALUBRITAT
Paràmetres del DB HS pel compliment de les exigències en el Projecte Bàsic
HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA
Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE)
“Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible,
aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns
que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua.
Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal
que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”
PROPIETATS DE
LA INSTAL·LACIÓ
Qualitat de l’aigua L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà.
Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva
compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no
disminuir la vida útil de la instal·lació.
El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de
gèrmens patògens.
Protecció contra retorns
Condicions mínimes
de subministrament
als punts de consum
Manteniment
SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al
consum
ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a
considerar
Sistemes antiretorn: Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua
ì
S’establiran
Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions
discontinuïtats entre: d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública
Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació
Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i
equips de la instal·lació
Buidat de la xarxa:
Cabals
instantanis mínims:
Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que els
sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat
Aigua Freda
q 0,04l/s urinaris amb cisterna
q 0,05l/s “pileta” de rentamans
q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor
q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada
q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora
domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador
q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis)
q 0,30l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica
q 0,60l/s rentadora industrial (8kg)
Aigua Calenta (ACS)
q 0,03l/s “pileta de rentamans
q 0,065l/s rentamans, bidet
q 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig,
aixeta aïllada
q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica
q 0,20l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica,
rentavaixelles industrial (20 serveis)
q 0,40l/s rentadora industrial (8kg)
Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general P 150kPa
Escalfadors i fluxors P 150kPa
Temperatura d’ACS:
Dimensions dels locals
Accessibilitat de la
instal·lació
Identificació
Comptatge
Xarxa de retorn d’ACS
Dispositius d’estalvi
d’aigua
Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa
Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC
(No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)
Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que
requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per
poder realitzar-lo correctament.
(No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)
Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les
canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets”
registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres.
(Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)
Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els
punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin
aigua no apta per al consum.
Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a
cada unitat de consum individualitzable.
La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del
punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud
de la canonada sigui > 15m
A les cambres humides dels edificis o zones de pública
concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors
en disposaran.
març 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 5/6
ì
ì
ì
ì
ì
ì
ì

HS SALUBRITAT
Paràmetres del DB HS pel compliment de les exigències en el Projecte Bàsic
HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES
Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE)
“Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les
precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.
PROPIETATS DE
LA INSTAL·LACIÓ
Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a
l’evacuació d’altre tipus de residus.
S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments
hidràulics.
Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el
correcte funcionament dels tancaments hidràulics.
Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin
l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.
Dimensionat
Manteniment
Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en
condicions segures.
Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu
manteniment i reparació, per a la qual cosa tenen que disposar-se a la vista o allotjades en
forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.
març 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 6/6
ì
ì
ì
ì
ì

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
3.5 HABITABILITAT ESTALVI D’ENERGIA

Dades generals
Edifici:
Arquitecte: Jose Manuel Toral Fernandez y Marta Peris Eugenio
Zona Climàtica
Província:
Emplaçament:
V1.0.5
Referència: Sabadell
Data: Juliol 2007
Altura topogràfica: 1
Altura topogràfica: 190
Zona Climàtica adoptada: C2 Zona Climàtica CTE-HE-1 (taula D.1): C2
N de 21 a 30
E de 11 a 20
S de 51 a 60
SE de 0 a 10
O de 0 a 10
SO de 0 a 10
Barcelona
Sabadell
Classificació de l'espai habitable
A l'efecte del càlcul de la demanda energètica:
A l'efecte de comprovació de condensacions:
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
Alta càrrega interna
Classe de higrometria 3 o inferior
Definició de l'envolupant tèrmica. Fitxes justificatives de l'opció simplificada
Percentatge de buits

ZONA CLIMÀTICA:
E
O
S
SE
SO
C-TER
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos
MURS (U Mm) y (U Tm)
Tipus
N
C2 Zona baixa càrrega interna
Zona alta càrrega interna X
A(m 2 )
U (W/m 2 ºK) A · U (W/ºK)
Resultats
tvfa002 Arreb/14 LP/5 PURl/10 CA/PYL
26,42 0,4722 12,4764
tvfa001 Arreb/14 LP/5 PURl/5 CA/PYL 64,04 0,4767 30,5301
∑A = 98,75
tvfac02 DM/4 XPS/DM 2,39 0,6887 1,6460
∑A · U = 47,70
tvfaPT03 Arreb/FO/5 PUR 5,90 0,5162 3,0453 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,48
tvfa002 Arreb/14 LP/5 PURl/10 CA/PYL
51,68 0,4722 24,4050
tvfa001 Arreb/14 LP/5 PURl/5 CA/PYL 18,11 0,4767 8,6337
∑A = 92,27
tvfapt01 Arreb/LH/Pilar/CA/PYL 15,07 1,6982 25,5912
∑A · U = 63,73
tvfac02 DM/4 XPS/DM 7,41 0,6887 5,1032 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,69
tvfa002 Arreb/14 LP/5 PURl/10 CA/PYL
23,34 0,4700 10,9701
tvfa001 Arreb/14 LP/5 PURl/5 CA/PYL 4,10 0,4722 1,9362
∑A = 41,69
tvfac02 DM/4 XPS/DM 8,11 0,6887 5,5853
∑A · U = 28,92
tvfapt01 Arreb/LH/Pilar/CA/PYL 6,14
1,6982 10,4267 UMm = ∑A· U / ∑A = 0,69
tvme001 2 PUR/10 CA/PYL
49,83 0,9247 46,0779
tvfac02 DM/4 XPS/DM
63,62 0,6887 43,8146
tvfa001 Arreb/14 LP/5 PURl/5 CA/PYL 10,96 0,4767 5,2250
∑A = 74,58
∑A · U = 49,04
UMm = ∑A· U / ∑A = 0,66
∑A =
∑A · U =
UMm = ∑A· U / ∑A =
∑A =
∑A · U =
UMm = ∑A· U / ∑A =
∑A =
∑A · U =
UTm = ∑A· U / ∑A =

Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos
ZONA CLIMÀTICA: C2 Zona baixa càrrega interna
Zona alta càrrega interna X
TERRES (U Sm)
Tipus
thct001 GRA/4 XPS/FR/MO/TE
COBERTES I LLUERNES (U Cm, F Lm)
Tipus
A(m 2 )
U (W/m 2 ºK) A · U (W/ºK)
A · U (W/ºK)
Resultats
∑A =
∑A · U =
USm = ∑A· U / ∑A =
Resultats
421,76
210,88
0,50
cobe001 Xapa/CA/PUR/FR/CA/PYL
436,66 0,3906 170,5403
cobe002 GRA/6 XPS/LI/MO/FO/PYL 68,16 0,4218 28,7526
∑A = 531,42
cobe003 RAJ/MO/6 XPS/LI/MO/FO/PYL 26,60 0,4185 11,1319
∑A · U = 210,42
UCm = ∑A· U / ∑A =
0,40
Tipus
Particions interiors en edificis d'habitatges (U Mm)
Tipus
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
421,76
A(m 2 )
A(m 2 )
0,5000
U (W/m 2 ºK)
210,8800
F A · F (m 2 )
Resultats
∑A =
∑A · F =
FLm = ∑A· F / ∑A =
U (W/m 2 ºK)

Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos
ZONA CLIMÀTICA: C2 Zona baixa càrrega interna
Zona alta càrrega interna X
BUITS (U Hm, F Hm)
Tipus
N
Tipus
E
O
S
SE
SO
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
A(m 2 )
U (W/m 2 ºK)
A · U (W/ºK)
obvo003 FA02 3+3/12/4
15,12 3,0493 46,1050
obvo003 FA02 3+3/12/4 15,12 3,0493 46,1050
∑A = 41,93
obre001 FA07 4/9/4 7,20 3,1300 22,5360
∑A · U = 127,86
obre002 FA05 3+3/12/6 4,49 2,9200 13,1108
UHm = ∑A· U / ∑A = 3,05
A (m 2 ) A · U A · F (m 2 U F
)
obre003 FA06 4+4/12/8 6,84 2,9200
0,0000 19,9728
obre005 FA04 3+3/12/4 13,55 3,0100 0,0000 40,7855 ∑A = 20,39
∑A · U =
∑A· F =
60,76
UHm = ∑A· U / ∑A =
FHm = ∑A· F / ∑A =
2,98
obre004 FA08 3+3/12/6 4,64 2,9200 0,0000 13,5488
obla001 FA01 5+5/12/10 91,09 2,9200 0,4900 265,9828 44,6341
Resultats
Resultats
∑A =
∑A · U =
∑A· F =
UHm = ∑A· U / ∑A =
FHm = ∑A· F / ∑A =
∑A =
∑A · U =
∑A· F =
UHm = ∑A· U / ∑A =
FHm = ∑A· F / ∑A =
∑A =
∑A · U =
∑A· F =
UHm = ∑A· U / ∑A =
FHm = ∑A· F / ∑A =
∑A =
∑A · U =
∑A· F =
UHm = ∑A· U / ∑A =
FHm = ∑A· F / ∑A =
4,64
13,55
2,92
91,09
265,98
44,63
2,92
0,49

Fitxa 2 Conformitat - Demanda energètica
ZONA CLIMÀTICA:
Tancaments i particions interiors de l'envolupant tèrmica
X
U max (W/m 2 K)
Murs de façana 0,69 ≤ 0,95
Primer metre del perímetre de sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny ≤ 0,95
Particions interiors en contacte amb espais no habitables ≤ 0,95
Terres
0,50 ≤
Cobertes 0,42 ≤ 0,53
Vidres de buits i lluernes
Marcs de buits i lluernes
3,00 ≤
4,00 ≤
Murs en mitgera 0,92 ≤ 1,00
Particions interiors (edificis d'habitatges) ≤ 1,20
N
E
O
S
SE
U Mm U Hm U Hlim F Hm
U Mlim
0,48 ≤ 0,73
N 3,05 ≤ 3,30
0,69 ≤ 0,73
E
2,98 ≤ 3,90 ≤
0,69 ≤ 0,73
O 2,92 ≤ 4,40 ≤
0,66 ≤ 0,73
S
2,92 ≤ 3,50 0,49 ≤
≤ 0,73
SE
≤ 4,40 ≤
SO ≤ 0,73 SO
≤ 4,40 ≤
U Tm
MURS DE FAÇANA
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
C2
TANC CONTACTE TERRENY TERRES COBERTES
U Mlim U Slim U Cm U Clim F Lm
U Sm
Zona baixa càrrega interna Zona alta càrrega interna
BUITS I LLUERNES
U max(projecte)
LLUERNES
≤ 0,73 0,50 ≤ 0,50 0,40 ≤ 0,41 ≤
0,65
4,40
4,40
F Hlim
0,52
F Llim
0,32

Fitxa 3: Conformitat - Condensacions
Classe de higrometria
Humitat relatica de l'ambient interior
Temperatura ambient interior (en ºC)
Humitat relativa mitjana exterior del mes de Gener % (taula G2 de DB-HE1)
Temperatura exterior mitjana del mes de Gener ºC (taula G2 de DB-HE1)
Factor de temperatura de la superfície interior mínim f Rsi, min
0,56
Psat Temperatura interior 2336,95
P sat Temperatura exterior mes de Gener 1057,69
PT.P2
tvfapt01
PT.H6
PT.C2
PT.F2
PT.E2
PT.E6
PT.V2
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
3.1. Condensacions superficials. En envolupant tèrmica
Tancaments de l'envolupant tèrmica
Murs de façana
Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny
Particions interiors que limitin amb espais no habitables
Terres
Cobertes
Murs en mitgera
3.2. Condensacions superficials. En envolupant tèrmica
Classe de higrometria 3 o inferior
0,69 < 0,95
0,50 < 0,65
0,42 < 0,53
0,92 < 1,00
0,77 0,56
Pont tèrmic unió coberta amb façana 0,71 0,56
0,75 0,56
Pont tèrmic unió en cantonada, intersecció de façana 0,82 0,56
0,90 0,56
Pont tèrmic unió de voladís amb façana 0,77 0,56
55%
20
73%
7,8
exempt de comprovació
exempt de comprovació
Tipus de pont tèrmic f Rsi f Rsi,min
Pont tèrmic unió pilar amb façana
Arreb/LH/Pilar/CA/PYL
Pont tèrmic contorn de buits
Pont tèrmic unió forjat amb façana
Pont tèrmic unió en cantonada, intersecció de façana
3.3. Condensacions interticials. En envolupant tèrmica
Tancaments de l'envolupant tèrmica Mesura adoptada
Murs de façana 2 Comprovació
Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny exempt de comprovació
Particions interiors que limitin amb espais no habitables
Terres 2 Comprovació
Cobertes 2 Comprovació
Vidres de buits y lluernes No procedeix
Marcs de buits y lluernes No procedeix
Murs en mitgera 2 Comprovació
4. Permeabilitat a l'aire
Els buits i lluernes són de classe 2, classe 3 o classe 4 (zona climàtica C,D i E)
0,58 0,56

Fitxa 3: Conformitat - Condensacions
Tancaments, particions interiors, ponts tèrmics
Tipus
tvfa002 Arreb/14 LP/5 PURl/10 CA/PYL
tvfa001 Arreb/14 LP/5 PURl/5 CA/PYL
tvfac02 DM/4 XPS/DM
tvfaPT03 Arreb/FO/5 PUR
tvfapt01 Arreb/LH/Pilar/CA/PYL
tvme001 2 PUR/10 CA/PYL
thct001 GRA/4 XPS/FR/MO/TE
cobe001 Xapa/CA/PUR/FR/CA/PYL
cobe002 GRA/6 XPS/LI/MO/FO/PYL
cobe003 RAJ/MO/6 XPS/LI/MO/FO/PYL
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada..
CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
Pn ≤ Psat,n Capa 1 Capa 2 Capa 3
C. intersticials
Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 Capa 9
Psat,n 1074,35 1083,37 1197,16 2039,73 2183,92 2231,27
Pn 772,11 783,59 890,66 1273,09 1280,73 1285,32
T 8,03 8,15 9,63 17,82 18,91 19,25
P sat,n 1074,43 1083,50 1197,86 2045,82 2183,22 2230,78
P n 772,11 783,67 891,55 1276,85 1280,70 1285,32
T 8,03 8,15 9,64 17,87 18,91 19,25
P sat,n 1082,18 1113,50 2120,74 2183,57
P n 772,11 795,44 1262,00 1285,32
T 8,14 8,56 18,44 18,91
P sat,n 1076,00 1085,93 1242,65 2221,12
P n 772,11 773,33 1244,94 1285,32
T 8,05 8,19 10,19 19,18
P sat,n 1118,99 1153,09 1286,42 1492,64 1824,64 1974,56
P n 772,11 775,86 784,59 1283,58 1283,83 1285,32
T 8,63 9,07 10,70 12,96 16,06 17,31
P sat,n 1090,69 1671,54 1917,28 2001,18
P n 772,11 1247,31 1271,07 1285,32
T 8,25 14,70 16,84 17,52
P sat,n 1077,81 1129,59 2480,69 2678,84 2760,39 2789,89
P n 772,11 904,32 983,64 1261,26 1267,87 1285,32
T 8,08 8,77 20,97 22,22 22,72 22,89
P sat,n 1071,52 1071,53 1099,66 2050,10 2131,66 2228,95 2268,94
P n 772,11 772,11 772,48 839,21 1284,03 1284,21 1285,32
T 7,99 7,99 8,37 17,90 18,52 19,24 19,52
P sat,n 1072,63 1082,07 1963,36 1967,53 2129,26 2220,43 2263,51
P n 772,11 783,93 812,30 1166,85 1171,58 1285,04 1285,32
T 8,01 8,13 17,22 17,25 18,51 19,18 19,49
P sat,n 1072,52 1078,27 1089,02 1966,13 1970,28 2130,88 2221,38 2264,12
P n 772,11 772,11 773,08 802,06 1164,29 1169,12 1285,03 1285,32
T 8,00 8,08 8,23 17,24 17,27 18,52 19,18 19,49
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T
Psat,n Pn T

Descomposició de les solucions
Solució: tvfa002 Arreb/14 LP/5 PURl/10 CA/PYL Mur Sabadell 33 cm
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_mor03 Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 1,50 0,7000 0,0214 10 Morters
c_fla08 1/2 massís LP mètric o català 80 mm< G < 100 mm 14,00 0,5435 0,2576 10 Fàbriques de maó
c_ais16 PUR Projecció amb CO2 cel·la tancada [ 0.035 W/[mK]] 5,00 0,0350 1,4286 100 Aïllants
c_can06 Cambra d’aire sense ventilar vertical 10 cm 10,00 0,5263 0,1900 1 Cambra d'aire
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: tvfa001 Arreb/14 LP/5 PURl/5 CA/PYL Muro Exterior Sabadell e=30
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_mor03 Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 1,50 0,7000 0,0214 10 Morters
c_fla08 1/2 massís LP mètric o català 80 mm< G < 100 mm 14,00 0,5435 0,2576 10 Fàbriques de maó
c_ais16 PUR Projecció amb CO2 cel·la tancada [ 0.035 W/[mK]] 5,00 0,0350 1,4286 100 Aïllants
c_can08 Cambra d’aire sense ventilar vertical 5 cm 5,00 0,2778 0,1800 1 Cambra d'aire
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: tvfac02 DM/4 XPS/DM Puertas DM Sabadell
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_mad35 Taulers de fibres,incloent-hi MDF 750 < d < 1000 1,00 0,2000 0,0500 20 Fustes
c_ais18 XPS Expandit amb diòxid de carboni CO2 [ 0.034 W/[mK]] 4,00 0,0340 1,1765 100 Aïllants
c_mad34 Taulers de fibres,incloent-hi MDF 550 < d < 750 1,00 0,1800 0,0556 20 Fustes
Solució: tvfaPT03 Arreb/FO/5 PUR SABADELL PT NORD
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_mor03 Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 1,50 0,7000 0,0214 10 Morters
c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 73,00 2,3000 0,3174 80 Formigons
c_ais16 PUR Projecció amb CO2 cel·la tancada [ 0.035 W/[mK]] 5,00 0,0350 1,4286 100 Aïllants
Solució: tvfapt01 Arreb/LH/Pilar/CA/PYL Pont termic Sabadell
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_mor03 Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 1,50 0,7000 0,0214 10 Morters
c_fla13 Envà de LH senzill [40 mm < Gruixària < 60 mm] 3,50 0,4444 0,0787 10 Fàbriques de maó
c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 25,00 2,3000 0,1087 80 Formigons
c_can05 Cambra d’aire sense ventilar vertical 1 cm 1,00 0,0667 0,1500 1 Cambra d'aire
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: tvme001 2 PUR/10 CA/PYL SABADELL MITJERA
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_ais16 PUR Projecció amb CO2 cel·la tancada [ 0.035 W/[mK]] 2,00 0,0350 0,5714 100 Aïllants
c_can06 Cambra d’aire sense ventilar vertical 10 cm 10,00 0,5263 0,1900 1 Cambra d'aire
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: thct001 GRA/4 XPS/FR/MO/TE Terra de Sabadell
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_pes02 Sorra i grava [1700 < d < 2200] 20,00 2,0000 0,1000 50 Petris i sòls
c_ais18 XPS Expandit amb diòxid de carboni CO2 [ 0.034 W/[mK]] 6,00 0,0340 1,7647 100 Aïllants
c_hor05 Formigó en massa 2000 < d < 2300 30,00 1,6500 0,1818 70 Formigons
c_mor03 Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 5,00 0,7000 0,0714 10 Morters
c_pes16 Pedra artificial 3,30 1,3000 0,0254 40 Petris i sòls

Descomposició de les solucions
Solució: cobe001 Xapa/CA/PUR/FR/CA/PYL Coberta xapa sabadell
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_met01 Acer 0,08 50,0000 0,0000 Metalls
c_cav03 Cambra d’aire lleugerament ventilada horitzontal 2 cm 2,00 0,2500 0,0800 1 Cambra d'aire
c_ais13 PUR Planxa amb HFC o Pentà i rev. permeable a gasos [ 0.03 W/[mK]] 6,00 0,0300 2,0000 60 Aïllants
c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 30,00 2,3000 0,1304 80 Formigons
c_can01 Cambra d’aire sense ventilar horitzontal 1 cm 1,00 0,0667 0,1500 1 Cambra d'aire
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: cobe002 GRA/6 XPS/LI/MO/FO/PYL Coberta de Graves Sabadell
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_pes02 Sorra i grava [1700 < d < 2200] 5,00 2,0000 0,0250 50 Petris i sòls
c_ais18 XPS Expandit amb diòxid de carboni CO2 [ 0.034 W/[mK]] 6,00 0,0340 1,7647 100 Aïllants
c_bit03 Betum feltre o làmina 0,15 0,2300 0,0065 50000 Bituminosos
c_mor01 Morter d’àrids lleugers [vermiculita, perlita] 10,00 0,4100 0,2439 10 Morters
c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 30,00 2,3000 0,1304 80 Formigons
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: cobe003 RAJ/MO/6 XPS/LI/MO/FO/PYL Coberta de Enrajolat Sabadell
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_cer01 Rajola ceràmica 2,00 1,3000 0,0154 Ceràmics
c_mor03 Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 2,00 0,7000 0,0286 10 Morters
c_ais18 XPS Expandit amb diòxid de carboni CO2 [ 0.034 W/[mK]] 6,00 0,0340 1,7647 100 Aïllants
c_bit03 Betum feltre o làmina 0,15 0,2300 0,0065 50000 Bituminosos
c_mor01 Morter d’àrids lleugers [vermiculita, perlita] 10,00 0,4100 0,2439 10 Morters
c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 30,00 2,3000 0,1304 80 Formigons
c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,50 0,2500 0,0600 4 Guixos
Solució: obvo003 FA02 3+3/12/4 PASSADIS NORD SABADELL
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
CLI01 CLIMALIT 3+3/12/4 2,9000 Vidre: CLIMALIT
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical
Solució: obre001 FA07 4/9/4 SABADELL FA07
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
c_dve26 VER_DC_4-9-4 3,0000 Vidre: Dobles en posició vertical
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical
Solució: obre002 FA05 3+3/12/6 SABADELL FA05
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
CLI02 CLIMALIT 3+3/12/6 2,8000 Vidre: CLIMALIT
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical
Solució: obre003 FA06 4+4/12/8 SABADELL FA06
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
CLI03 CLIMALIT 4+4/12/8 2,8000 Vidre: CLIMALIT
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical
Solució: obre005 FA04 3+3/12/4 SABADELL FA04

Descomposició de les solucions
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
CLI01 CLIMALIT 3+3/12/4 2,9000 Vidre: CLIMALIT
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical
Solució: obre004 FA08 3+3/12/6 SABADELL FA08
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
CLI02 CLIMALIT 3+3/12/6 2,8000 Vidre: CLIMALIT
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical
Solució: obla001 FA01 5+5/12/10 SABADELL FA01
Materials
Codi Detall Gruix λ R μ g Tipus
CLI04 CLIMALIT 5+5/12/10 2,8000 Vidre: CLIMALIT
c_mev01 VER_Amb trencament de pont tèrmic entre 4 i 12 mm 4,0000 Marc: Metàl·lics en posició vertical

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
3.7 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS

7.1 ACCESIBILITAT DECRET 135/1995
El projecte de l’edifici garanteix a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altre
limitació, la seva accessibilitat, amb el compliment de la normativa vigent.
Segons es justifica en l’annex de la present memòria.
7.2 TELECOMUNICACIONS RDL 1/1998 RD 410/2003
El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió d’espais per a la implantació de les
infraestructures de telecomunicacions segons el R.D. Llei 1/98 “Infraestructuras
comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE
28/02/1998). Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de Telefonia bàsica
(TB) i Televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la Televisió i radiodifusió
sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals
procedents de dos operadors, encara que no és obligatori la col·locació de les
antenes parabòliques. En quan als servei de Telecomunicacions per cable (TLCA)
només cal preveure la canalització, fins als punts de presa de l’usuari, que possibiliti en
un moment donat la col·locació del cablejat necessari que serà a càrrec dels
operadors. L’evolució de les tecnologies i l’augment d’exigències dels usuaris
determinen que la previsió d’espais feta d’acord amb els mínims de la normativa
autonòmica resulti en alguns casos insuficient. En aquest sentit, és recomanable que les
dimensions dels espais siguin més generoses i s’adeqüin al nou RD 401/2003, encara
que en cap cas és obligatori.
Per a la previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions, es complirà el
Decret 172/1999 Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió,
telefonia bàsica i altres serveis per cables en els edificis, d’àmbit autonòmic i vàlid
només per a un nombre màxim de 25 unitats privatives.
7.3 ECOEFICIENCIA
7.4 ENDERROCS I RESIDUS D’OBRA

Decret 21/2006 - Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Oficina Consultora Tècnica .Col·legi d'Arquitectes de Catalunya . Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. v 2.0.4- Maig 2007
ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS
EDIFICIS.
DECRET 21/2006
DADES DE L'EDIFICI:
Situació:
Comarca:
Nova edificació
USOS DE
L'EDIFICI:
AIGUA tots els usos
AMPLIACIÓ DEL CENTRE CÍVIC CAN PUIGGENER SABADELL
X
Reconversió d'antiga edificació
Usuaris
SANEJAMENT xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o límit més proper
aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q [ 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 bar
AIXETES
cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible
ENERGIA tots els usos
PROTECCIÓ SOLAR
PRODUCCIÓ D’AIGUA
CALENTA SANITÀRIA AMB
ENERGIA SOLAR
RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos
HABITATGES (adaptant-se a
les ordenances municipals)
Centres de l'Administració pública, bancs i oficines
Unifamiliar, núm. Hab:
Habitatge
Plurifamiliar, núm. Hab:
Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències,
albergs )
Administratiu (centres de l'Administració pública,
bancs,oficines)
parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos :
Km [ 0,70 W/m 2 K (1)(2)
obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar :
Km [ 3,30 W/m 2 K (1)(2)
obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 90 0 ), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els
dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S[ 35%
USUARIS DE L'EDIFICI 0
demanda ACS a 60 0
zona climàtica
edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària
≥ 50 l/dia a 60 0 han de disposar de sistema de
producció d’ACS amb energia solar tèrmica
Municipi:
PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT
AILLAMENT TÈRMIC
RENTAVAIXELLES
no és d’aplicació quan :
cal justificar-ho adequadament a la memòria
si per la producció d’ACS s’utilitzen
resistències elèctriques amb efecte Joule; a
qualsevol zona climàtica:
MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos
PRODUCTES
ALTRES USOS (sense
perjudici d’altres
normatives)
Vallès Occidental
contribució mínima d’energia solar en
producció d’ACS
la zona no té servei de gas canalitzat o
l’aportació energètica és cobreix amb
altres fonts d’energies renovables 0%
70 %
al menys una família de productes de la distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya
construcció de l’edifici (productes destinats al etiqueta ecològica de la Unió Europea
mateix ús), haurà de disposar d'un dels marca AENOR Medioambiente
següents :
etiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)
etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)
les diferents unitats privatives disposen segons
el seu ús un sistema d’emmagatzematge per
separat dels diferents tipus de residu :
X
Sabadell
a un espai comunitari
0
0%
l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts
d’energies renovables
l’edifici no compta amb suficient assolellament
en edificis de nova planta per limitacions de la normativa
urbanística que impossibilita la superfície de captació
en rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de
la normativa urbanística
per protecció patrimoni cultural català
contribució mínima d’energia solar en
producció d’ACS
(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)
Gran rehabilitació
Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)
ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència
ECOEFICIÈNCIA
PROJECTE BÀSIC
Docent (escoles infantils i centres de formació primària,
secundària, universitària i professional)
Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)
si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: al’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aigua
calenta
preveu un espai fàcilment accessible de 150
dm 3 envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig
per separar les fraccions següents:
al'interior de les unitats privatives
III
l/dia
% (3)
% (4)
S
V2.0.4
Usuaris
PROJECTE
S
S
S
S
S
S
S
N
S
S
S
1/2

Decret 21/2006 - Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Oficina Consultora Tècnica .Col·legi d'Arquitectes de Catalunya . Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. v 1.1- Agost 2006
ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS
EDIFICIS.
DECRET 21/2006
PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT
EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament
AILLAMENT ACÚSTIC
PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT
MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos
AILLAMENT TÈRMIC
AILLAMENT ACÚSTIC
MATERIALS
(1)
(2)
(3)
(4)
sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors
Contribució solar mínima d'energia solar en la producció d'ACS
Cal fer constar el mateix percentatge de contribució solar que a (3)
ECOEFICIÈNCIA
elements horitzontals iparets separadores entre propietaris ousuaris diferents: aïllament mínim aso aeri Rde 48
dBA
entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA
en la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:
DISSENY DE L'EDIFICI
CONSTRUCCIÓ
INSTAL·LACIONS
façana ventilada a orientació sud-oest (± 90 0 )
coberta ventilada
coberta enjardinada
en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una hora d’assolellament directe
entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern
que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural
sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura
reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 10% de 0,70
W/m 2 K ; Km [ 0,63 W/m 2 K
PROJECTE BÀSIC
(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)
reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20% de 0,70
W/m 2 K ; Km [ 0,56 W/m 2 K
reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 30% de 0,70
W/m 2 K ; Km [ 0,49 W/m 2 K
en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87),
disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment i envidrament tenen
aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBA
en els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuaris diferents, i també
les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell d’impacte Ln en l’espai inferior sigui
[ 74 dBA
utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció, pneumàtics, residus
d’escumes, etc)
en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nou edifici
disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici
disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici
utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l’edifici
enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afecti negativament al
sistema d’enllumenat
Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiència
Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, apartir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE (29/09/2006) la
Km s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taules 2.2 del CTE)
5
5
5
5
6
6
5
4
6
8
4
5
4
4
5
8
7
3
PROJECTE
PROJECTE
PUNTS
S
S
S
S
S
12
2/2

RESIDUS Obra Nova Decret 201/1994 - Decret 161/2001 Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Juliol de 2004 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC )
FITXA PEL COMPLIMENT DELS DECRET 201/1994 i DECRET161/2001,
Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció
IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI
Situació:
Municipi :
Residus de construcció
Volum
(1) m 3
(tones/m 3 Densitat residu real Pes residu
) (tones)
grava i sorra compacta 0 2 0
grava i sorra solta 98 1,7 166,6
argiles 218 2,1 457,8
terra vegetal 0 1,7 0
terraplé 0 1,7 0
pedraplé 0 1,8 0
altres 0 0 0
316 m 3
624,4 t 316 m 3
Superfície construïda (2) 567 m 2
Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent
(tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 )
sobrants d'execució 0,05 28,341 0,045 25,5069
obra de fàbrica 0,015 8,5023 0,018 10,20276
formigó 0,032 18,13824 0,0244 13,830408
petris 0,002 1,13364 0,0018 1,020276
altres 0,001 0,56682 0,0013 0,736866
embalatges 0,038 21,53916 0,08 45,3456
GESTIÓ DE RESIDUS
Ampliació del centre cívic de Can Puiggener
Sabadell
Comarca :
AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS
Residus d'excavació
Tipus de terres d'excavació
Total residu excavació
Total residu edificació
fustes 0,0285 16,15437 0,067 37,97694
plàstics 0,00608 3,4462656 0,008 4,53456
paper i cartró 0,00304 1,7231328 0,004 2,26728
metalls 0,00038 0,2153916 0,001 0,56682
Metalls si no x
Fustes si no x
Plàstics si no x
Vidre si no x
Potencialment perillosos si
Altres no perillosos si no x
Càlcul de la fiança 153 m 3
70,85 m 3
Residus de excavació (3)
Residus de construcció (3)
Notes: (1) Emplenar la medició d'excavació segons tipus de terreny en m 3
(2) Emplenar la superficie construïda de l'edifici
(3) Emplenar la quantitat total de residu si no es reutilitza ni recicla
0,088 49,88016 t 0,125 70,8525 m 3
x
VOLUM TOTAL DELS RESIDUS
Total fiança
RESIDUS
Obra nova
Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu
S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels
seguents residus
Petris, obra de fàbrica i formigó
si no x
Els residus es gestionaran fora de l'obra en:
Instal·lacions de reciclatge
Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció
Nom ,adreça i codi de gestor dels residus ( decret 161/2001)
Valles Occidental
6,01 919,53 euros
eu/m 3
eu/m 3
12,02 851,62 euros
223,85 m 3
1771,15 euros

7.5 TERMINI D’EXECUCIÓ
La durada de les obres serà de 10 mesos a partir de la data de signatura de l’acta de
replanteig .
7.6 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRATISTA
La classificació dels contractistes haurà de ser la següent:
GRUP C : Edificació
o Subgrup 2
o Categoria E

MEMÒRIA
4.-CONTROL DE QUALITAT

El Promotor: Els Facultatius:
Ajuntament de Sabadell. Marta Peris Eugenio
Oficina de Barris Riu Ripoll. Jose M. Toral Fernandez
Plaça Sant Roc, 1. A r q u i t e c t e s
08201 - Sabadell.
Obra: Ampliació de centre cívic al barri de Can
Puiggener, Carrer Plaça Primer de Maig, 1,
al terme municipal de Sabadell (Barcelona).
Peris – Toral. Arquitectes. Carrer Sant Antoni Abat, 6, 2º1ª. 08001 – Barcelona. Telf.: 93.443.89.98
Barcelona Abril de 2.008
Pla d’actuació per el desenvolupament del control de qualitat dels
materials a la recepció de l’obra i de les instal·lacions.
CODI 1 - Formigó
Determinació de la consistència de formigó, mitjançant con d’ Abrams i la confecció,
curat, recapçat i posterior ruptura de provetes de formigó.
EHE 98, Instrucció de formigó estructural. UNE 83.300/301/303/304/313.
Segell INCE per al formigó preparat.
Cadascuna de les series estarà composta per sis provetes, les cuals es trencaràn de la
seguent forma: dos (2) als set dies, dos (2) als vint-i-vuit dies, dos (2) als seixanta dies.
Fonaments 2 lots = 4 series
Sabata aïllada: zona oest 1 serie i zona est 1 serie
Biga Trava : zona oest 1 serie i zona est 1 serie
Pilars 3 lots = 6 series
De fonament a sostre sanitari: 1 lot
De sostre sanitari a sostre Baixa -1: 1 lot
De sostre Baixa -1 a Baixa -2: 1 lot.
Sostres i Lloses 7 lots = 14 series
Sostre P. Sanitaria: zona oest 1 lot i zona est 1 lot
Sostre P. Baixa -1: zona oest 1 lot i zona est 1 lot
Sostre P. Baixa -2 (coberta): zona nord 1 lot i zona sud 1 lot
Llose per escales: 1 lot
-----------------------------
Total 12 lots x 2s/lot = 24 series
24 series x 73,84 €/s 1.772,17 €
CODI 2 - Acer Corrugat i Malles electrosoldades
Es solicitará certificat del acer corrugat i malles electrosoldades utilitzades a l’obra,
amb el corresponent segell CIETSID-AENOR.
Acer corrugat: Control documental
Segell CIETSID si
Malla electrosoldada: Control documental
Segell CIETSID si

CODI 3- Assaígs de soldadures a estructura metàl·lica
Assaig de soldadures a estructura per líquids penetrants.
Considerant 2 uts de ½ jornada de treball 2 ut x 62,88 € = 125,75 €
CODI 4- Peça gero estructural per sostre sanitari i de tancament, gero de 10
Assaig de la resistència a compressió, succió d’aigua, eflorescències y geladicitat del
maó gero.
Tolerància de forma UNE 67019 i UNE 67030 si
Determinació de la masa UNE 67019 i UNE 67030 si
Resistència compressió UNE 67026 si
Eflorescència UNE 67029:1995 si
Glaçabilitat UNE 67028:1997 si
Absorció d’aigua UNE 67027:1984 si
2 ut x 536,24 € = 1.072,48 €
CODI 5- Morter
Control documental
CODI 6- Paviment
Control documental
Paviment escala i esglaonat
Control documental
CODI 7- Rajoles
Control documental
CODI 8- Lámina impermeable
Control documental
CODI 9- Aïllaments tèrmics
Control documental
CODI 10- Acabat monocapa
Control documental i D.I.T.
Peris – Toral. Arquitectes. Carrer Sant Antoni Abat, 6, 2º1ª. 08001 – Barcelona. Telf.: 93.443.89.98

CODI 11- Sanejament
Proves d’estanqueitat parcial i total. 1 PA
1 ut x 824,55 € = 824,55 €
CODI 12- Proves i control d’ instal·lacions
12.1- Electricitat 2.461,35 €
12.1.1
Mesura del aïllament en els circuits interiors.
Determinació de la intensitat del tir dels interruptos diferencials.
Comprovació del equilibrat de càrregas.
Comprovació de la continuitat del circuit de protecció.
Comprovació en muntants generals.
12.1.2
Mesura de la resistència de connexió a terra.
12.2- Fontaneria 50% 1.476,81 €
12.2.1
Comprovació dels diàmetres i gruixos nominals
Comprovació de l’ estanquitat de l’ instal·lació, AF Y ACS.
Proves d’ instal·lació elèctrica associada.
Comprovació de l’ estanquitat en muntants generals.
12.3- Gas i Calefacció 676,87 €
.-Comprovació del funcionament general i individual.
12.4- Interfonia telefonia i TV 1.015,31 €
.-Comprovació del funcionament general i individual.
TOTAL PRESSUPOST DE CONTROL DE QUALITAT: 9.425,28 € (NOU MIL
QUATRE-CENTS VINT-I-CINC EUROS AMB VINT-I-BUIT CÉNTIMS
D’EURO)
Marta Peris Jose Manuel Toral
Arquitecta Arquitecto
Peris – Toral. Arquitectes. Carrer Sant Antoni Abat, 6, 2º1ª. 08001 – Barcelona. Telf.: 93.443.89.98

Promotor:
Obra:
Element Estructural
Resistència del Formigó
Coef. minoració del Formigó:
PROGRAMA DE CONTROL
Ubicació a obra
(entre series menys de
15 dies naturals)
Identificació del
lot
Sabata aïllada. F-01
nº lots
1
Riostra. F-02 1
TOTAL SERIES 2
nº series
DADES COMPLEMENTARIES
Subministrador:
Tipus Formigó:
Tipus Ciment:
Aditius:
2
2
4
nº provetes
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
Ajuntament de Sabadell. Oficina de Barris Riu Ripoll
Ampliació Centre Cívic. Barri Can Puiggener. Sabadell.
FONAMENTACIÓ
25 N/mm²
1,5
Element
estructural
P e r i s - T o r a l
A r q u i t e c t e s
data de
presa
--------------------
HA-25/P/20/IIa
CEM II 42,5
Cap
REGISTRE DE RESULTATS
Con D'Abrams
fck
a 7 dias
fck
mitja
28 dias
fck
mínim a
r
K N Obtinguda
K N Aplicada
Control estadístic
fest=
fck min x
Kn
(22,5N/m
m2)
Clasif.del subministrador: A
Segell de qualitat: No
Recorregut: 0,29
K N: 0,90
fck
a 60 dies

Promotor:
Ajuntament de Sabadell. Oficina de Barris Riu Ripoll
Obra:
Ampliació Centre Cívic. Barri Can Puiggener. Sabadell.
Element Estructural PILARS
Resistència del Formigó 25 N/mm²
Coef. minoració del Formigó: 1,5
PROGRAMA DE CONTROL
Ubicació a obra
(entre series menys
de 15 dies naturals)
1er. Tram de Fonament
a Sostre Sanitari.
2on. Tram de Sostre
Sanitari a S.Baixa -1.
3er. Tram de Sostre
P.Baixa -1 a P.Baixa -2.
Identificació del
lot
nº lots
nº series
P-01 1 2
P-02 1 2
P-03 1 2
TOTAL SERIES 3 6
DADES COMPLEMENTARIES
Subministrador:
Tipus Formigó:
Tipus Ciment:
Aditius:
nº provetes
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
Element
estructural
P e r i s - T o r a l
A r q u i t e c t e s
data de
presa
--------------------
HA-25/B/12/IIa
CEM II 42,5
Cap
REGISTRE DE RESULTATS
Con D'Abrams
fck
a 7 dias
fck
mitja
28 dias
fck
mínim a
r
KN Obtinguda
KN Aplicada
Control estadístic
fest=
fck min x
Kn
(22,5N/m
m2)
Clasif.del subministrador: A
Segell de qualitat: No
Recorregut: 0,29
KN: 0,90
fck
a 60 dies

Promotor: Ajuntament de Sabadell. Oficina de Barris Riu Ripoll Control estadístic
Obra:
Ampliació Centre Cívic. Barri Can Puiggener. Sabadell.
Element Estructural SOSTRES I LLOSES
Resistència del Formigó 25 N/mm²
Coef. minoració del Formigó: 1,5
PROGRAMA DE CONTROL
Ubicació a obra
(entre series menys
de 15 dies naturals)
Sostre Sanitari.
Zona Oest.
Sostre Sanitari.
Zona Est.
Sostre Baixa -1.
Zona Oest.
Sostre Baixa -1.
Zona Est.
Sostre Baixa -2.
Zona Nord.
Sostre Baixa -2.
Zona Sud.
Identificació del
lot
S-01
nº lots
1
S-02 1
S-03
nº series
1 2
S-04 1 2
S-05 1
2
2
S-06 1 2
Lloses Escala. S-07 1 2
TOTAL SERIES 7 14
DADES COMPLEMENTARIES
Subministrador:
Tipus Formigó:
Tipus Ciment:
Aditius:
2
nº provetes
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
2+2+2
Element
estructural
P e r i s - T o r a l
A r q u i t e c t e s
data de
presa
--------------------
HA-25/B/12/IIa
CEM II 42,5
Cap
REGISTRE DE RESULTATS
Con D'Abrams
fck
a 7 dias
fck
mitja
28 dias
fck
mínim a
r
KN Obtinguda
KN Aplicada
fest=
fck min x
Kn
(22,5N/m
m2)
Clasif.del subministrador: A
Segell de qualitat: No
Recorregut: 0,29
KN: 0,90
fck
a 60 dies

II.- PRESSUPOST

1 PRESSUPOST D’EJECCIÓ MATERIAL
El pressupost d’execució material per la construcció de l’ampliació del Centre cívic
Can Puiggener puja a la quantitat de:
PEM ..................................................................................659.715,70€ euros
( Sis-cents cinquanta-nou mil set-cents quinze euros amb setanta cèntims d’euro).
Aquests pressupost aproximat te validesa a efectes col·legials, pel que l’arquitecte no
es fa responsable de la seva correspondència amb el preu real de l’obra.
Barcelona abril 2008
Marta Peris Eugenio Jose Manuel Toral
ARQUITECTE ARQUITECTE

III- PLÀNOLS

PLANOLS
I.- ARQUITECTURA
A01_Situació
A02_Topogràfic
A03_Planta
A04_Alçats conjunt
A05_Alçats sud
A06_Alçats nord i oest
A07_Alçats est
A08_Seccions
A09_Detalls coberta
A10_Detalls banys homes
A11_Detalls banys dones
A12_Planta envans
A13_Acabats paviments
A14_Acabats sostres
A15_Acabats paraments
A16_Escandalls alumini
A17_Escandalls fusta
A18_Escandalls fusta serralleria
A19_Detalls Gelosia
A20_Moviment de terres
III.- INSTAL·LACIONS
I01_Instal·lacions escomeses
I02 _Instal·lació fontaneria planta baixa
I03_Instal·lació el·lèctrica planta baixa
I04_Climatització planta baixa
I05_Instal·lacions sanejament planta baixa
I06_Sanejament planta coberta
I07_Contraincendis planta baixa
I08_Contraincendis planta primera
I09_Pressa de terra
I10_Esquemes elèctrics
I11 _Esquemes climatització I
I12_Esquemes climatització II
I13_Esquemes contraincendis
IV.- ESTRUCTURA
E01_Fonaments
E02_Detalls escales i àbacs forjats
E03_Forjat sanitari
E04_Sostre planta baixa, coberta plana, punxonament
E05_Sostre planta baixa, coberta plana, armat superior i inferior
E06_Sostre planta baixa, coberta plana, pòrtics
E07_ Sostre planta baixa, coberta inclinada, punxonament
E08_ Sostre planta baixa, coberta inclinada, armat superior i inferior
1. LLISTAT DE PLÀNOLS

PROJECTE EXECUTIU D’INSTAL·LACIONS
PROJECTE EXECUTIU
AMPLIACIÓ CENTRE CIVIC
AL BARRI CAN PUIGGENER
SABADELL
(BARCELONA)

I - MEMÒRIA
FONTANERIA
1 CARACTERÍSTIQUES DEL EDIFICI
2 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
3 CABALS
4 CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ
4.1 ESCOMESSA
4.2 CLAU DE CONNEXIÓ
4.3 CANONADA D’ALIMENTACIÓ
4.4 COMPTADORS
4.5 FILTRE
4.6 VÀLVULES
4.7 TUBS
4.8 AÏLLAMENT
4.9 UNIONS
4.10 CORBES
4.11 DILATADORS
4.12 SUPORTS I SUSPENSIONS
4.13 PASSAMURS
4.14 MUNTATJE
4.15 PROVES DE LES INSTAL·LACIONS
ELECTRICITAT
1 CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI
2 CARACTERISTIAS DE LA INSTAL·LACIÓ
2.1 POTÈNCIES A CONTRACTAR
2.2 ESCOMESES
2.3 CAIXA GENERAL DE PROTECCIÓ
2.4 LINIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ
2.5 CENTRALITZACIÓ DE COMPTADORS
2.6 DERIVACIONS INDIVIDUALS
2.7 QUADRE GENERAL BAIXA TENSIÓ I SECUNDARIS BAIXA TENSIÓ
2.8 PROTECCIONS
2.9 INSTAL·LACIÓ INTERIOR
1

2.10 IL·LUMINACIÓ
2.10.1 IL·LUMINACIÓ INTERIOR
2.10.2 IL·LUMINACIÓ ESPECIAL
2.10.2 IL·LUMINACIÓ EXTERIOR
2.11 XARXA DE TERRES
CLIMATITZACIÓ
1 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI
2 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
2.1 CARACTERISTIQUES DELS EQUIPS
2.2 APORTACIÓ D’AIRE EXTERIOR I EXTRACCIÓ
2.3 CONDUCCIONS DE FLUIDS
2.4 CONDUCCIÓ I DIFUSIÓ D’AIRE
3 REGULACIÓ I CONTROL
4 HIPÓTESIS DE CÀLCUL
SANEJAMENT
1 US A QUE ES DESTINA
2 SISTEMA UTILITZAT
3 BASES DE CÀLCUL
4 PROVES DE LES INSTAL·LACIONS
5 CARACTERISTIQUES DELS MATERIALS
PROTECCIÓ INCENDIS
1 CONDICIONS GENERALS
1.1 CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES I MATERIALS
1.2 SUPERFÍCIE I ALÇADES
1.3 ACCESSOS
2 INSTALACIONS DE PROTECCIÓ I EXTINCIÓ
2.1 EXTINTORS
2.2 ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
2.3 CENTRAL, DETECCIÓ I PULSADORS D’ALARMA
2.4 EQUIPS DE MÀNEGA
2

2.5 SEÑALITZACIÓ DE LES SORTIDES I MITJANS DE PROTECCIÓ
2.6 MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ
CONTRAINCENDIS.
INSTAL·LACIÓ VEU I DADES
1 SUBSITEMA HORITZONTAL
2 SUBSITEMA CANALITZACIÓ
3 SUBSITEMA ADMINISTRACIÓ
4 SUBSITEMA PUNTS DE TREBALL
5 SUBSITEMA VERTICAL
II - CÀLCULS
III - LLISTAT DE PLÀNOLS
3

I- MEMÒRIA
FONTANERIA
1. CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI
Es tracta de l’ampliació del centre cívic del barri de Can Puiggener. La nova edificació
és de planta baixa, amb la coberta inclinada, excepte la part d’unió dels dos edificis que
es plana.
2. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
La instal·lació d’aigua de la nova edificació utilitzarà l’escomesa del edifici existent. Per
tant no es realitzarà cap escomesa. S’aprofita la pressió de la xarxa de subministrament
públic que es considera suficient per les necessitats a cobrir.
El comptador d’aigua serà el mateix que hi ha actualment ja que l’increment de cabal
que hi ha amb l’ampliació és mínim.
La derivació d’aigua al nou edifici discorrerà pel cel-ras de l’edifici existent, i es
connectarà prop de l’inici de la instal·lació existent. La derivació es realitzarà amb tub
de polipropilè sèrie 5.
A partir de la clau de pas general de l’edifici, la distribució es realitzarà amb tub de
polipropilè Sèrie 5 per l’AF, i alimentarà cadascun dels serveis previstos, instal·lant-se
claus de pas a cada habitació humida (serveis, vestuaris, banys, lavabo, cuina). A partir
de la clau de pas de la cambra humida es col·locarà un col·lector a partir del qual
sortiran derivacions a cada aparell amb canonada Wirsbo Sèrie 5. En els inodors i
aigüeres, es col·locarà un rabet reforçat d’acer trenat, per a la seva posterior connexió
al conjunt d’aixetes corresponent. Als urinaris, es finalitzarà amb enllaços excèntrics de
3/4"x1/2" amb rosetes de paret i juntes d’estanqueïtat.
No hi haurà producció d’aigua calenta sanitària.
La xarxa d’aigua freda s’instal·larà per sota i separada com a mínim 50 mm de les
canalitzacions elèctriques, i no col·locant-ne en aquesta, fixacions a prop dels extrems,
a fi de permetre la seva lliure dilatació, per la qual s’haurà de prevenir aquest espai
perquè no pateixin les unions o es generin tensions que puguin produir fuites o
ruptures.
La xarxa d’aigua freda s’aïllarà tèrmicament en els recorreguts vistos amb "Armaflex-
4

SH" de 9 mm de gruix, i en els recorreguts emportats, s’instal·larà a l’interior de tub
PVC flexible corrugat.
La distribució de canonades es realitzarà paral·lela als sostres, baixant a cada aparell,
sense que pugui derivar-se d’aparell a aparell.
S’evitarà en els recorreguts verticals dels circuits, l’existència d’anells o zig-zag a fi
d’evitar la formació de bosses d’aire.
El pas de ls canonades a través de murs i parets, s’efectuarà a través de passamurs de
tub de coure de diàmetre interior 10 mm major del diàmetre exterior de la canonada
que passa, reomplint el forat amb massilla plàstica, de manera que aquesta no sigui
rígida i que permeti el lliscament del mateix.
En el seu recorregut vist, les canonades s’anclaran interposant tacs de material elàstic
de plàstic, a fi d’evitar al màxim la producció de sorolls.
Tots els materials empleats en la instal·lació, inclosos elements i accessoris, seran
d’homologació oficial rebutjant aquells que no disposin de la mateixa.
3. CABALS
D’acord amb el número d’aparells i el seu cabal de funcionament, determinarem el
cabal a instal·lar, com a suma dels cabals de funcionament, segons l’indicat en l’apartat
2.1.3 de la secció HS 4. Subministra d’aigua del Codi Tècnic de l’ Edificació
Aquestes normes ens diuen que cadascun dels aparells ha de rebre, amb
independència de l’estat de funcionament dels altres, uns cabals instantanis mínims per
a la seva utilització adequada, que seran els següents:
Rentamans 0,050
Lavabo 0,100
Dutxa 0,200
Banyera L>1,40m 0,300
Bidet 0,100
Inodor amb cisterna 0,100
Inodor amb fluxor 1,250
Urinaris 0,150
Aigüera domestica 0,200
Aigüera no domestica 0,300
5

Rentavaixelles domèstic 0,150
Rentavaixelles no domèstic 0,250
Safreig 0,200
Rentadora domestica 0,200
Rentadora industrial (8kg) 0,300
Aixeta aïllada 0,200
Verteder 0,200
Donada la previsió d’aparells a instal·lar, tindrem els següents cabals instal·lats. I
segons la definició donada per la secció HS 4. Subministra d’aigua del Codi Tècnic de
l’ Edificació es dimensionen les escomeses i els muntants.
Pel disseny de la xarxa de canonades s’han fixat velocitats màximes de l’aigua de 2 m/s
a les escomeses i canonada d’alimentació general, en els trams generals de distribució
interior de 1 m/s com a màxim i no inferior a 0,5 m/s en les columnes i derivacions a
cada punt de consum.
S’han considerat simultaneïtats resultant de la fórmula K= 1/√ (n-1), essent n el número
d’aparells que s’alimenten, justificades a l’apartat de càlculs de fontaneria del present
Projecte.
4. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ
A continuació detallarem els punts més importants de la instal·lació, la seva funció i
definició, segons les Normes Bàsiques i CTE-HS4.
4.1. ESCOMESSA
És la canonada que enllaça la instal·lació interior de l’edifici amb la canonada de la
xarxa de distribució.
S’aprofita la escomesa existent de l’edifici.
4.2. CLAU DE CONNEXIÓ
Es troba col·locada sobre la canonada de la xarxa de distribució i obre pas a
l’escomesa. És de responsabilitat de la companyia subministradora, que la instal·larà a
la zona exterior a l’edifici, i és d’un ús exclusiu per manteniment general de cada un
dels serveis.
6

4.3. CANONADA D’ALIMENTACIÓ
Canonada que enllaça la clau de pas amb el comptador. Quedarà enterrada en una
canalització d’obra de fàbrica plena de sorra que tindrà un registre als seus extrems que
permeti la inspecció i control de possibles fuites.
4.4. COMPTADORS
Els comptadors seran aparells de sistema i model aprovat i homologat pels Serveis
d’Indústria i Companyia d’Aigües, proveint-se per a cadascun el corresponent dispositiu
de comprovació.
El comptador d’aigua serà el mateix que hi ha actualment en el Centre Cívic.
4.5. FILTRE
El filtre de la instal·lació general haurà de retenir els residus de l’aigua que puguin
donar lloc a corrosions a les canalitzacions metàl·liques. S’instal·larà a continuació de la
clau de tall general del ramal cap al nou edifici.
El filtre haurà ser de tipus Y amb un umbral de filtratge comprès entre 25 i 50 µm, con
malla de acer inoxidable i bany de plata, per evitar la formació de bactèries i
autolimpiable. La situació del filtro haurà ser tal que permiti realitzar adequadament les
operacions de neteja i manteniment sense necessitat de tall de suministre.
4.6. VÀLVULES
Les vàlvules que s’utilitzen en la instal·lació, no produiran pèrdues de pressió
excessives quan es trobin totalment obertes.
Seran de seient inclinat o de comporta, i d’un diàmetre tal que produeixin una pèrdua de
pressió menor que una canonada del seu mateix diàmetre i parets llises igual a 50
vegades aquest diàmetre.
Admetran la pressió de prova sense cap classe de goteig, la qual serà superior en un
30% a la de treball.
Totes les vàlvules s’instalarán en llocs accessibles, colocant-se una abraçadera a una
distància màxima de 20 cm, que impedeixi el moviment de la canonada.
7

4.7. TUBS
Per la instal·lació d’aigua freda fins a les claus de cambres humides es realitzaran amb
canonades de polipropilè (Polymutan serie 5 tipo 3 SDR 6) segons DIN 8077.
Només s’utilitzarà canonades de polietilè reticulat d’alta densitat tipus Wirsbo a partir
de la clau pas de cada cambra humida. Les canonades es definiran pel seus diàmetres
exteriors, i el gruix de la paret, expressades en mm, i seguint la norma UNE
53.381:2001 EX “para tuberías de polietileno reticulado”.
4.8. AÏLLAMENT
Per les canonades vistes s’utilitzarà fundes d’aïllament Armaflex o semblant, d’un gruix
nominal de 9 mm pel AF.
Es disposaran amb juntes alternades, perfectament adherides i segellades amb
adhesius Armstrong o semblant, formant barrera de vapor exterior absolutament
estanca.
L’aïllament es col·locarà després d’efectuades les proves de pressió. L’aïllament
s’interromprà a les vàlvules, brides, dilatadors, filtres, etc., deixant l’espai necessari pel
desmuntatge i extracció de tots els elements.
Les canonades encastades s’aïllaran amb tub corrugat de PVC de color blau a la xarxa
de AF.
4.9. UNIONS
En quant a les canonades de coure els accessoris s’uniran mitjançant maneguets
mitjançant soldadura capil·lar, previ decapat de les parets a soldar.
Els maneguets i accessoris seran d’aleació de coure. La soldadura capil·lar coure-coure
(groga), serà del tipus fort (aleació amb el 50% de coure com a mínim).
En quant a les canonades de polipropilè i polietilè, els accessoris seran de les mateixes
característiques que la pròpia canonada.
4.10. CORBES
A les canonades de coure, polipropilè i polietilè, les corbes, bifurcacions, derivacions i
canvis de direcció, s’utilitzaran peces de les mateixes característiques en quant a
8

qualitat i dimensions que les especificades respecte a les canonades.
4.11. DILATADORS
S’intercalaran tants jocs de dilatadors de la PN de servei i unions per brides com siguin
necessaris, per permetre la dilatació de les canonades sense que aquestes suportin o
transmetin esforços a la resta dels elements de la instal·lació o construcció.
S’intercalaran tants joc d’antivibradors o connexions elàstiques de la PN de servei com
siguin necessaris, per aconseguir que cap element transmeti vibracions a la xarxa de
canonades, ni aquesta a la resta d’elements de la instal·lació o construcció.
4.12. SUPORTS I SUSPENSIONS
Tots els suports han de suportar les canonades de fluid que transportant amb un factor
de sobrecàrrega de 5 vegades el pes màxim, sense que existeixin flexions o moviments
innecessaris, així com tampoc interferències amb altres instal·lacions.
4.13. PASSAMURS
En els passos de forjats, murs, parets, i en general qualsevol element constructiu, es
col·locaran passamurs d’acer galvanitzat, de diàmetre suficient per a contenir la
canonada i fundes aïllants. El conjunto contratub + funda aïllant, haurà de sobresortir 10
mm en ambdós costats del parament atravessat.
Quant les instal·lacions vistes, el pas es produeixi en sentit vertical, el passatubos
sobresortiran almenys 3 centímetres pel costat on puguin produir-se cops ocasionals.
Igualment, si es produeix un canvi de sentit, aquest sobresortirà com a mínim una
longitud igual al diàmetre de la canonada més 1 centímetre.
4.14. MUNTATGE
El muntatge haurà de ser realitzat per personal especialitzat que cuidarà tant l’aspecte
funcional com d’estètic, segons la correcta pràctica de l’ofici.
La disposició i forma del muntatge haurà de permetre el fàcil accés a elements, aparells
d’indicació o regulació que requereixi inspecció periòdica o manteniment, havent de ser
possible un còmode desmuntatge per reparació, o eventual substitució de qualsevol
lloc.
9

Prèviament a la posada en servei total o parcial de la instal·lació inclòs per efectuar
proves, s’haurà de procedir a un buidat i neteja de la xarxa de canonades afectada
amb la finalitat de retirar del seu interior tots els residus i brutícia que hagi pogut quedar
durant el muntatge.
Tot el traçat horitzontal de la xarxa de canonades, s’haurà de realitzar amb una pendent
mínima del 5%.
La instal·lació assegurarà la circulació del fluid sense obstruccions, eliminant bosses
d’aire mitjançant la instal·lació de tants punts de purgament com sigui necessari, i
permetent el drenatge total de tots els circuits.
El muntatge de tota la canonada s’haurà d’executar segons les indicacions de la
Dirección Tècnica, considerant que els traçats verticals hauran de quedar alineats a
l’eix.
Les esteses de canonades, mentre no s’especifiqui el contrari, es disposaran paral·lels
o perpendiculars entre sí i en les dues direccions ortogonals de l’estructura dels locals
por per on discorrin.
Les distàncies entre tubs hauran de permetre el muntatge de l’aïllament i permetre una
separació mínima de 3 centímetres entre l’aïllament, brides, vàlvules, i en general,
qualsevol element en canonades contigües.
Totes les connexions a la canonada de coure, quan està empotrada a paraments
verticals, aparells i/o aixetes, es realitzarà mitjançant el corresponent element d’enllaç
que permeti la correcta manipulació i/o substitució de l’equip connectat.
4.15. PROVES DE LES INSTAL·LACIONS
S’efectuaran les proves reglamentàries a tots els elements i accessoris que composen
la instal·lació. La empresa instal·ladora estarà obligada a efectuar una prova de
resistència mecànica i la seva estanquitat de totes les canonades, elements i
accessoris que integren la instal·lació, estant tots els seus components vistos i
accessibles pel seu control.
Abans del recobriment de les instal·lacions s’efectuarà la prova de resistència mecànica
i d’estanqueïtat, la qual s’efectuarà amb pressió hidràulica.
Per realitzar la prova s’omplirà d’aigua tota la instal·lació mantenint obertes les aixetes
10

terminals fina tenir a suficient seguretat de que s’ha efectuat un purgament complert i
s’ha eliminat totalment l’aire. Una vegada assegurat això o després de tancar les
aixetes que han servit per a purgar i el d’alimentació, es connectarà la bomba que
tindrem connectada a la instal·lació, fins a arribar a la pressió que és funció del
material:
a) per les canonades metàl·liques es consideren vàlides les proves realitzades
segons es descriu amb la norma UNE 100 151:1988 ;
b) per les canonades termoplàstiques i multicapes es consideraran vàlides les
proves realitzades conforme al Método A de la Norma UNE ENV 12 108:2002.
Quan s’arribi a aquesta pressió es tancarà la clau de comunicació amb la bomba,
procedint-ne a reconèixer tota la instal·lació per assegurar-se que no hi hagi cap
pèrdua.
Posteriorment, es disminuirà la pressió a 6 Kg/cm 2 mantenint-se la mateixa durant
quinze minuts, donant-se per bona la instal·lació si durant aquest període, la lectura del
manòmetre ha estat constant.
El manòmetre a utilitzar en aquesta prova s’haurà d’apreciar, amb claredat, dècimes de
Kg/cm 2 .
11

ELECTRICITAT
1. CARACTERÍSTIQUES DELS EDIFICIS
Es tracta de l’ampliació del centre cívic del barri de Can Puiggener. La nova edificació
és de planta baixa, amb la coberta inclinada, excepte la part d’unió dels dos edificis que
és plana.
Per tal de no tenir dues escomeses al edifici es realitzarà un ampliació de potència de
l’edifici existent, tenint en compte que la potencia ampliada no pot superar el 50% de la
potencia actual disponible, d’aquesta manera no s’ha d’adequar la instal·lació existent a
l’actual normativa del REBT.
Donada l'activitat exercida en general a l’edifici, així com per la seva superfície, la
considerarem com de pública concurrència, als efectes del que disposa la Instrucció
ITC-BT 28, essent la capacitat superior a 50 persones.
Les zones de vestuaris i exteriors es classifiquen com local mullat segons la ITC-BT 27
del REBT i per tant la instal·lació serà d'un grau de protecció IP-x5 en zones de dutxes i
IP-x4 en exteriors.
Considerarem la resta de zones com a locals sense característiques especials, d'acord
amb la ITC-BT 30 del REBT.
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ
2.1. POTÈNCIES A CONTRACTAR
Pel seu càlcul s’ha tingut en compte la Instrucció ITC-010 del REBT, en les que es fixen
les normes pel càlcul de la previsió de càrrega en edificis.
L’increment de potència del Centre Cívic sol·licitada és de 32,50 kW, a 3x400/230 V,
essent la potència màxima admissible (coincideix amb els càlculs) de 32,50 kW.
La potència sol·licitada no pot superar el 50% de la potència total actualment, es per
això que passa a disposar de 111KW.
La justificació d' aquesta potència, així com la relació de línies i càrregues es detalla en
els càlculs del present Projecte.
S’ha considerat un 100% de la potència total d’enllumenat i una simultaneïtat de la
força.
12

La instal·lació elèctrica és de nova implantació però és una ampliació de la ja existent.
2.2. ESCOMESA
Es la part de la instal·lació compresa entre la xarxa de distribució i la caixa general de
protecció.
La situació de les caixes generals de protecció, situades en el límit de la finca, disposen
d’accés des de l’exterior, segons està grafiat en els plànols.
Per l’accés de cables de l’escomesa subterrània a la caixa general de protecció es
deixaran previstos dos tubs rígids i incombustibles de diàmetre adequat a la secció de
cable, segons normes de la Companyia subministradora, que arribaran en diagonal
directament a la part inferior del forat de la caixa general de protecció.
La instal·lació dels conductors serà realitzada per la companyia elèctrica
subministradora.
2.3. CAIXA GENERAL DE PROTECCIÓ
Allotja els elements de protecció de les línies repartidores, es a dir, els fusibles
generals.
Serà de material autoextinguible i complirà amb la recomanació UNE-EN 60.439.
S’instal·larà a l’interior d’un armari a la paret, que es tancarà amb una porta metàl·lica,
revestida interiorment amb les característiques de l’entorn i estarà protegida contra la
corrosió, disposant d’un pany o candau normalitzat per l’empresa subministradora.
La part inferior de la porta de l’armari es trobarà a 0,30 m del terra.
No s’allotjaran mes de 2 caixes generals de distribució per armari.
2.4. LÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ
La línia general d’alimentació enllaça la caixa general de protecció amb la centralització
de comptadors. Acabarà en un embarrat del que partiran les connexions als fusibles de
seguretat de cada derivació individual.
13

La línia general d’alimentació estarà constituïda per conductors aïllats a l’interior de
canals protectors en muntatge pel sostre de planta soterrani.
Els canals seran rígids, incombustibles, amb tapa precintable i d’unes dimensions que
permetin ampliar els conductores inicialment instal·lats en un cent per cent.
En cas d’utilitzar-se tubs, el seu diàmetre serà el indicat a la taula 1 de les ITC-BT-14.
Les dimensions d’altres tipus de canaladures hauran de permetre l’ampliació de la
secció dels conductors en un 100 %.
Els conductors seran de coure, no propagadors del incendi i amb emissió de fums i
opacitat reduïda, segons UNE 21123 part 4 o 5 i estaran aïllats per a una tensió de
0,6/1KV.
La tensió de subministrament serà de 400/230 V i la màxima caiguda de tensió
admissible serà de 0,5 por 100, Ia que els comptadors estaran totalment concentrats.
2.5. CENTRALITZACIÓ DE COMPTADORS
La centralització de comptadors haurà d’acomplir la norma UNE-EN 60.439 parts 1, 2 i
3.
La centralització de comptadors estarà formada per un conjunt de mòduls de doble
aïllament de material auto extingible en classe tèrmica A i grau de protecció mínim IP
43 i IK09.
Els cables estaran aïllats per a una tensió de 450/750V i amb una secció mínima de 6
mm 2 .
Estarà prevista per a tots els comptadors corresponents a l’Escola Bressol i els dos
locals comercials.
L’altura des de la bora inferior del mòdul d’embarrat general i fusibles fins el terra serà
de 25 cm.
El quadrant de lectura del comptador situat més alt, no superarà el 1,80 m.
Tant les línies repartidores com les derivacions individuals es protegiran a la unió amb
les caixes mitjançant premsaestopes o anells per cables adequats, cuidant que es
14

conservi el grau de protecció del conjunt.
Les característiques del local destinat a la centralització de comptadors acompliran les
condicions següents:
1-. Estarà situat a la planta baixa, entresol o primer soterrani.
2-. No servirà de pas a altres locals.
3-. Estarà construït amb parets MO i terres de classe M1, separat d’altres locals que
presenten risc d’incendi.
4-.Disposarà de ventilació i il·luminació suficient per a realitzar les lectures i
comprovacions.
5-. Quan la cota del paviment sigui igual o inferior a la dels passadissos o locals
colindants, s’haurà de disposar d’embornals amb desguàs perquè en cas d’averia,
descuit o ruptura de canonades d’aigua no pugui produïr-se una inundació.
6-. El local tindrà una altura de 2,30 m, l’amplada mínima en passadissos ocupades
per comptadors serà 1,50 m, Les dimensions seran tals que des de la paret on
s’instal·li la concentració de comptadors fins el primer obstacle que tingui al davant
serà de 1,10 m. La distància entre els laterals de la centralització i les parets serà de
0,20 m.
7-. La porta d’accés obrirà cap a l’exterior i tindrà una dimensió mínima de 0,70x2,00
m i serà EI2-60.
8-. Sobre la porta d’accés al local s’instal·larà un equip autònom d’emergència, amb
una autonomia de 1 hora i un nivell mínim d’il·luminació de 5 lux.
9-. A l’exterior del local haurà d’existir un extintor d’eficàcia mínima de 21 B.
Les concentracions de comptadors, estaran formades elèctricament per les següents
unitats funcionals:
1-. Interruptor general de maniobra. S’instal·larà a l’interior d’una envolvent de doble
aïllament independent, que contindrà un interruptor de tall omnipolar, d’obertura en
càrrega i que garantitzi que el neutre no es talla abans que les fases.
Quan existeixi més d’una línia general d’alimentació s’instal·larà un interruptor
per cadascuna d’elles. L’ interruptor serà com a mínim, de 160 A per previsions de
càrrega fins 90 Kw, i de 250 A per les superiores fins 150 Kw.
2-. Unitat funcional d’embarrat general de seguretat. Conté l’embarrat general de la
concentració i els fusibles de seguretat corresponents a tots els subministraments
que estiguin connectats al mateix. Disposarà d’una protecció que eviti els contactes
accidentals amb l’embarrat general a l’accedir als fusibles de seguretat.
3-. Unitat funcional de mesura. Conté els comptadors, interruptors horaris i/o
dispositius de comandament per a la mesura d’energia elèctrica.
15

4-. Unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida. Conté l’embarrat de
protecció a on es connectaran els cables de protecció de cada derivació individual
així com els borns de sortida de les derivacions individuals. L’embarrat de protecció,
haurà d’estar senyalitzat amb el símbol normalitzat de posada a terra i connectat a
terra.
La centralització de comptadors estarà formada per un conjunt de models de doble
aïllament de material auto extingible en classe tèrmica A i grau de protecció mínim IP
417.
Estarà prevista a cada cas segons correspongui, per a tots els comptadors
corresponents als habitatges, els locals comercials, els serveis comuns i l’aparcament
privat.
L’altura des de la bora inferior del mòdul d’embarrat general i fusibles fins el terra serà
de 50 cm.
Tant les línies repartidores com les derivacions individuals es protegiran a la unió amb
les caixes mitjançant premsaestopes o anells per a cables adequats, tenint en compte
que es conservi el grau de protecció del conjunt.
La centralització de comptadors s’instal·larà a l’accés de l’edifici en un armari
corresponent les dimensions de les quals i situació quedin reflexades en els plànols.
2.6. DERIVACIONS INDIVIDUALS
Enllacen el comptador de cada abonat amb el quadre privat de comandament i
protecció, situat a cada local comercial.
La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat,
el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció.
Les derivacions individuals s’executaran d’acord amb l’establert a la Norma ITC-BT 015
de forma que des de l’embarrat de distribució siguin independents una de l’altra.
Per això s’allotjaran des del seu inici sota tubs diferents, amb les obertures necessàries
per l’entrada i sortida de les unitats de mesura.
Els tubs o canals protectors tindran una secció nominal que permeti ampliar la secció
dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.
16

En les esmentades condicions d’instal·lació els diàmetres exteriors nominals mínims
dels tubs en derivacions individuals seran de 32 mm.
Es disposarà d’un tub de reserva per cada 10 derivacions individuals o fracció, des de
la concentració de comptadors fins els habitatges o locals.
En locals sense particions s’instal·larà un tub per cada 50 m 2 de superfície.
Les unions dels tubs seran roscades de manera que no puguin separar-se els extrems.
Els tubs seran rígids o flexibles, normals, corvables en calent, de PVC, estancs i
estables, fins 60º C i no propagadors de la flama, amb grau de protecció mecànica 5.
Pel cas de cables multiconductors o pel cas de derivacions individuals en l’interior de
tubs enterrats, l’aïllament dels conductors serà de tensió de 0,6/1 kV.
Els cables seran no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
Compliran amb les UNE 21.123 part 4 ó 5 i UNE 21.1002.
La secció mínima serà de 6 mm 2 , pel cable de fase, neutre i terra, i de 1,5 mm 2 , pel fil
de comandament que serà de color vermell.
La màxima caiguda de tensió admissible serà del 1 per 100, Ia que els comptadors
estaran totalment concentrats.
No s’utilitzarà un neutre comú pels diferents abonats.
2.7. QUADRE GENERAL I SECUNDARIS BAIXA TENSIÓ
Les característiques constructives seran les assenyalades en les Especificacions
Tècniques (Quadres elèctrics de distribució).
Es dimensionarà el quadre en espai i elements bàsics per ampliar la seva capacitat en
un 20% de la inicialment prevista. El grau de protecció serà IP437.
El quadre es farà segons normes CEI439.1 i UNE 20.098-1.
El connexionat entre aparamenta es realitzarà amb pletines de coure i conductors
RZ1, seguint l’esquema de projecte.
17

Característiques elèctriques
Intensitat nominal: A calcular
Tensió assignada d’ ocupació: < 1000 V
Tensió assignada d’ aïllament: < 1000 V
Corrent admissible de curta duració: A calcular kA eff/1seg
Corrent de cresta admissible: A calcular kA
Elements de maniobra i protecció
Totes les sortides estaran constituïdes per interruptors automàtics de baixa tensió que
hauran de complir les condicions fixades en les Especificacions Tècniques (Interruptors
automàtics compactes), equipats amb relés magnetotèrmics regulables o unitats de
control electròniques amb els corresponents captadors. Poder de tall: A calcular.
Tots els interruptors incorporaran, una protecció diferencial regulable en sensibilitat i
temps, d’acord amb les característiques que s’assenyalen en la mencionada
Especificació Tècnica.
Tots els elements compliran la normativa general CEI-497 i UNE 60.947.
La capacitat d’ampliació serà, com a mínim, d’ un 15% tant en les línies d’alimentació
com del espai físic.
Les seccions dels circuïts principals i de les derivacions individuals així com el número i
tipus de proteccions venen representats en el plànol d’esquema elèctric de la
instal·lació.
2.8. PROTECCIONS
La instal·lació disposarà d’elements de protecció necessaris contra:
Sobre-intensitats
S’han col·locat interruptors magnetotèrmics per aconseguir una bona protecció contra
sobreintensitats i tallacircuits.
La intensitat màxima admissible dels interruptores magnetotèrmics serà inferior a la
intensitat màxima admissible de la mínima secció de cable del circuït i derivacions a les
quals estan protegint.
18

Contactes directes
La instal·lació s’efectuarà procurant que les parts actives no siguin accessibles a les
persones protegint convenientment les caixes de derivació i embornament a receptors,
segons la Instrucció ITC-BT-24.
Es recobriran les parts actives de la instal·lació amb aïllament adequat que limiti la
corrent de contacte a un màxim de 1 mA.
Contactes indirectes
S’evitaran utilitzant interruptors diferencials d’alta sensibilitat que actuen desconnectant
la instal·lació quan es produeixi una tensió indirecta del valor igual o superior a 24
voltis.
S’ha de complir:
Donat que utilitzem diferencials de Is = 0,03 A I 0,3 A, es complirà la condició anterior.
2.9. INSTAL·LACIÓ INTERIOR
La instal·lació interior de planta del Centre Cívic es realitzarà amb:
Conductors:
- Potència: es realitzarà amb conductors de coure amb aïllament de polietilè reticulat
per 1000 V en servei amb designació UNE RZ1 0,6/ 1 kV.
- Control i comandament: es realitzarà amb conductors de coure amb aïllament per a
750 V designació 07Z1-k.
Tubs:
- Execució superfície: Seran lliures d’halògens rígids.
- Execució encastada: Seran de doble capa, grau de protecció 7, lliure d’ halògens i
corrugat.
Safates:
- Seran d’ acer galvanitzat en calent amb tapa registrable llisa.
Caixes:
- Superfície: seran de PVC
Is
<
24 volts
R terra
24
= = 0,6
40
19
A

2.9.1. Canalitzacions
Les canalitzacions estaran constituïdes per conductors rígids o flexibles, aïllats a 1000
volts de tensió nominal tipus RZ1-K, no propagadors de l’incendi i amb emissions de
fums i opacitat reduïda. Compliran amb les UNE 21.123 part 4 ó 5 i UNE 21.1002, sota
tubs protectors en muntatge superficial grapats a sostre sostre o encastats per parets
segons el cas.
Els tubs per al muntatge encastat seran lliures d’halògens, estancs i estables fins a 60
ºC i no propagadors de la flama.
Els tubs per al muntatge superficial seran de grau de protecció 7, curvables en calent,
de PVC, estancs i estables fins a 60 ºC i no propagadors de la flama i lliures d’
halògens.
Les canalitzacions també podran estar constituïdes per safates metàl·liques llises, de
grau de protecció mínim IP-x5 amb tapa.
Les canalitzacions disposaran d'una divisòria o discorreran dins de tubs diferents a fi de
separar els cables de veu, dades i detecció, dels d'alimentació elèctrica, al ser cables
de tensió i aïllament diferent.
Si s'utilitzen canals amb tapa desmuntables a mà, no es podran realitzar entroncaments
ni col·locar terminals en el seu interior.
Si s'utilitzen canals plenes amb tapa desmuntable amb l'ajuda d'un útil, es podran
realitzar connexions i entroncaments en el seu interior.
La coberta dels cables unipolars serà de color negre, marró o gris per als conductors de
fase, blau per al neutre i verd-groc per al conductor de protecció.
Per a l'enllumenat exterior, partiran des del quadre les línies d'alimentació dels diversos
circuits. S’utilitzarà conductor aïllat per a una tensió nominal d'1.000 V tipus UNE RZ1-K
0,6/1kV, amb una secció mínima de 2,5 mm²; els trams que discorren sota paviment la
secció mínima serà de 6 mm² i el tub de diàmetre 50.
Per a la col·locació dels conductors es seguirà l’assenyala’t en la Instrucció ITC-BT-20.
Els diàmetres interiors nominals mínims per als tubs protectors en funció del número,
classe i secció dels conductors que hagin d’allotjar, segons el sistema de instal·lació i
20

classe de tub, seran els fixats en la ITC-BT-21.
2.9.2. Connexions i derivacions
Les derivacions o entroncaments es faran en l'interior de caixes de connexió, per mitjà
de borns de calibre adequat a la secció dels conductors, no permetent-se la unió o
entroncament de dos cables per retorciment dels mateixos.
Les dimensions d’aquestes caixes seran les que permetin allotjar en el seu interior, de
forma folgada, tots els conductors que hagin de contenir. La profunditat equivaldrà, si
més no, al diàmetre del tub major més un 50%. Les dimensions mínimes seran de 40
mm de profunditat i 80 mm de diàmetre o costat interior.
Les derivacions o entroncaments en els locals mullats es faran en l'interior de caixes de
connexió estanques, per mitjà de borns de connexió, no permetent-se la unió o
entroncament de dos cables per retorciment dels mateixos.
Les caixes de derivacions estaran dotades d’elements d’ajust per la entrada de tubs.
Les dimensions d’aquestes caixes seran tal que permetin allotjar folgadament tots els
conductors que hagin de contenir. La seva profunditat equivaldran, com a mínim, al
diàmetre del tub major més un 50 % del mateix, amb un mínim de 40 mm per la seva
profunditat i 80 mm pel diàmetre o costat inferior. Quan es vulgui fer estanques les
entrades dels tubs en les caixes de connexió, s’hauran d’ emprar premsaestopes
adequats.
2.9.3. Preses de corrent i mecanismes
Els interruptors i commutadors seran, en general, d'una intensitat nominal de 10A, les
preses de corrent general seran d'una intensitat nominal de 16 A, disposant totes elles
de presa de terra incorporada.
L’encesa dels circuits per a preses de corrent es realitzarà, des del quadre general de
distribució i subquadres elèctrics, per mitjà dels corresponents interruptors
magnetotèrmics.
Totes les preses de corrent disposaran de presa de terra incorporada i seran d'una
intensitat màxima admissible superior a la intensitat del PIA de protecció de línia que les
alimenta.
21

2.10. IL·LUMINACIÓ
2.10.1. IL·LUMINACIÓ INTERIOR
Els nivells mitjans d’il·luminació previstos per les diferents àrees de l’interior de l’edifici
són les següents:
Tipus d’interior o activitat Em (lux) UGRL Ra
Aules educació adults 500 25 80
Pissarra 500 19 80
Passadís 100 25 80
Lavabos 200 22 80
Per l’enllumenat de les aules 1, 2 i treball intern es realitzaran amb lluminàries lineals de
superfície amb làmpades fluorescent T-5 de 1x39 w, 1x49 w i 1x54 w amb reactància
electrònica.
Per l’enllumenat de la sala polivalent es realitzaran amb banyadors de paret orientables
verticalment i horitzontalment amb làmpades hal·lògens de 1x300 w, muntat sobre
carrils encastats a l’envà vertical, i a una alçada no inferior a 2,50 m.
Per l’enllumenat de la sala exposicions es realitzaran amb banyadors de paret fixes i
projectors amb làmpades hal·lògens de 1x100 w i 1x150w, muntat sobre carrils
encastats al sostre, i a una alçada no inferior a 2,50 m.
Zona passadissos amb lluminàries lineals encastades al cel-ras amb làmpades
fluorescent T-5 de 1x49 w amb reactància electrònica.
Els lavabos es realitzaran amb lluminàries tipus downlight amb làmpades hal·lògenes
de 1x50w.
Les zones de magatzem i sales tècniques, o similars es realitzaran amb lluminàries
estanques amb làmpades fluorescents de 1x36 w amb reactància electrònica.
No es permetrà que les llumeneres pengin directament del seu cable d’alimentació.
Les zones de dutxes es consideren locals mullats segons la ITC-BT 27 del REBT.
L’enllumenat de dites zones, es realitza amb làmpades col·locades en l'interior de
llumeneres estanques vistes, amb grau de protecció mínim IP-54, protegides contra
22

projeccions d’aigua i pols.
Les enceses de les diferents sales es realitzarà sempre des dels interruptors o
commutadors disposats a l’efecte en les distintes dependències o per mitjà dels
corresponents interruptors magnetotèrmics en el quadre general de protecció i en els
subquadres elèctrics.
A les aules, particularment, hi hauran dues enceses, una a façana i una interior.
Les línies d’alimentació a receptors d’enllumenat seran monofàsiques.
Cada circuit tindrà el seu conductor neutre independent i totes les canalitzacions
portaran el seu conductor de protecció que arribarà a tots els punts de llum i preses de
corrent.
Tots els aparells d’enllumenat amb tubs fluorescents o làmpades de descàrrega
portaran condensador de capacitat adequada per a corregir el factor de potència de
forma que aquesta no sigui inferior al 0,9.
Al calcular les potències de consum dels tubs fluorescents i làmpades de descàrrega,
s’ha tingut en compte el consum de l’equip d’encesa i, per a la potència de càlcul de les
línies que els alimenten, s'ha tingut en compte la instrucció ITC-BT 44 del REBT en la
qual s’indica que per al càlcul de la caiguda de tensió en aquest cas s’incrementarà la
potència nominal dels tubs fluorescents i de les làmpades de descàrrega en un 80%.
En general, la derivació mínima a receptors d'enllumenat serà d'1,5 mm² de secció si el
PIA de protecció de la línia és de 10 i de 2,5 mm² la xarxa de repartiment.
2.10.2. IL·LUMINACIÓ ESPECIAL
El local disposarà del corresponent enllumenat de senyalització i emergència mitjançant
equips autònoms amb bateria incorporada, aquests equips entraran en funcionament
quan es produeixi qualsevol fallida de tensió de xarxa o quan aquesta descendeixi per
sota del 70% del seu valor nominal i tindran una autonomia de 1 hora mínim.
Es col·locaran aparells distribuïts en accessos a escales i passadissos, el que ens
proporcionarà una il·luminació suficient, almenys durant una hora, en els accessos i
zons de pas en cas de tall del subministrament elèctric, per poder permetre l’evacuació
del local amb facilitat i en bones condicions de visibilitat.
23

Pot tractar-se d’equips amb bateria autònoma cadascun d’ells, les línies elèctriques que
alimenten la càrrega dels mateixos, podran discórrer pel mateix tub junt amb altres
línies elèctriques, podent estar connectats més de 12 aparells a cada línea. Aquestes
línies d’alimentació dels equips autònoms es consideren com a línies per la càrrega de
les bateries de cadascun dels equips i no com l’alimentació pròpiament dita de
l’enllumenat de senyalització.
2.11. XARXA DE TERRES
Haurà de complir la Instrucció ITC-BT-18.
Tota la instal·lació anirà connectada a terra amb una o varies piques d’acer coure de 2
m de longitud i 14 mm de diàmetre, clavades al terreny natural.
El circuit de terra serà comú per tot l’edifici i en el terreny natural es clavaran tantes
piquetes com sigui precís, interconnectades entre sí, perquè la resistència a terra sigu
i inferior a 10 ohms, amb la qual la tensió de contacte, en cas d’una corrent de defecte serà
inferior a 24 volts, Ia que s’utilitzaran interruptors d’alta sensibilitat, és a dir, de 30 mA.
Junt a la centralització de comptadors es col·locarà una caixa amb pont metàl·lic per la
comprovació de la resistència a terra. Totes les parts metàl·liques de les lluminàries es
connectaran al circuit de terra. Els conductors de posada a terra han de tenir un contacte
elèctric perfecte, tant en les parts metàl·liques que es desitgi posar a terra com en l’elèctrode.
No s’interrompran els circuits de terra amb fusibles, seccionadors, interruptors manuals o
automàtics, etc.
24

CLIMATITZACIÓ
1. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI
L’edifici projectat és una ampliació del Centre Civic existent. Aquest estarà dotat d’un
sistema d’aire condicionat i ventilació a base d’unitats terminals, que podran donar fred
o calor. El fluid caloportador serà el refrigerant R-410a.
La implantació del sistema projectat té, bàsicament, els avantatges següents:
- Funcionament modular, estant únicament en marxa les zones de la planta que
estiguin utilitzant-se.
- Alt rendiment en ocupacions parcials.
- Flexibilitat en les condicions de confort de cada una de les zones.
- Manteniment senzill.
- Ràpida posada a règim de l’edifici en els moments d’arrencada.
Resum de superfícies construïdes:
Dependències S (m²)
Conserge 7.84
Espai Exposicions 79.67
Espai Relacional 79.67
Passadis-Vestíbul 51.38
Aula 1 34.69
Aula 2 34.69
Espai Jove 59.57
Sala polivalent 64.07
TOTAL 363.98
2. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
Pel disseny de la instal·lació de climatització del Centre cívic que ens ocupa, i en
particular les necessitats de fred i calor, usos de les distintes zones, etc., s'ha
desenvolupat una solució en base a l'ocupació d'unitats bomba de calor de cabal de
refrigerant variable. Excepte la sala polivalent que té una bomba de calor inverter 1x1.
S’han tingut en compte criteris d’estalvi energètic i baix nivell de soroll, a més de criteris
de flexibilitat i zonificació, que són d’especial importància per tal de poder satisfer les
necessitats actuals i futures de l’edifici, obtenint un sistema versàtil que permetrà la
climatització de totes les zones independentment de les divisions interiors que es
realitzin en un futur, sempre i quan se segueixi el patró de la proposta que es presenta.
26

Les zones del sistema VRV, han sigut seleccionades tenint en compte la seva situació a
l'edifici, tant d'ús com d'orientació, aconseguint que totes les àrees de la zona tinguin
demandes homogènies. Tot això comporta a una eficiència energètica de la instal·lació
màxima, al funcionar només les màquines d'aquelles àrees que així ho requereixen i
d'acord amb les necessitats tèrmiques de la zona.
El disseny dels equips de condicionament serà tal que permet l'optimització de
l'aprofitament energètic de l'edifici.
Igualment, el factor de contaminació ambiental per soroll queda molt reduït, ja que les
màquines previstes per a la instal·lació són molt silencioses.
La implantació del sistema projectat té, bàsicament, els avantatges següents:
• Funcionament modular, estant únicament en marxa les zones de la planta que
estiguin utilitzant-se.
• Alt rendiment en ocupacions parcials.
• Flexibilitat en les condicions de confort de cada una de les zones.
• Manteniment senzill. Les unitats incorporen un sistema de codificació de fallides o
avaries i un sistema “avisador de filtre brut”.
• Ràpida posada a règim de l'edifici en els moments d'arrancada.
• Disminució de les servituds de pas a través de l'edifici, a l' emprar un fluid de
capacitat de transferència molt major que la de l'aigua o l'aire.
S'eliminen possibles diferències tèrmiques generades per l'existència de zones
afavorides o desfavorides en la recepció del fluid de transferència tèrmica.
La difusió des de les unitats interiors és fa mitjançant conductes de fibra de vidre
CLIMAVER NETO
La difusió terminal de l’aire es realitza mitjançant reixes lineals a les aules, toveres de
llarg abast a la sala polivalent, i difusors lineals a la sala d’exposicions.
L’aportació d’aire exterior es realitza amb una unitat interior de tractament d’aire a
origen per introduir-los a les unitats interiors a una temperatura més favorable que
l’exterior.
L’extracció d’aire viciat es realitza amb un ventilador centrífug. S’extreu aire de cada
dependència i també dels lavabos.
27

Es dotarà totes les zones amb la renovació d’aire reglamentària, segons les ITC
corresponents del Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en Edificis vigent, mitjançant
unitats de tractament d’aire per l’aportació i ventilador per l’extracció d’aire situats a la
sala màquines en coberta.
2.1. CARACTERISTIQUES DELS EQUIPS
Unitats exteriors:
Per la climatització de les diferents zones del Centre Civic s’ha escollit un sistema
d’unitats bomba de calor INVERTER de cabal de refrigerant variable utilitzant R-410A
com a fluid caloportador. Excepte la sala polivalent on s’ha escollit un sistema 1x1 tipus
split de conductes.
La instal·lació es realitzarà amb el nou refrigerant R-410a. L'elecció d'aquest refrigerant
s'ha realitzat segons els requisits següents:
- Mínim impacte sobre el medi ambient.
Zero potencial de reducció d'ozó (ODP).
Baix potencial d’escalfament global (GWP)
Complint així, amb el protocol de Montreal (1987) i la normativa europea de
reglamentació de refrigerants.
- Alt nivell de seguretat.
Baixa toxicitat (avaluació PAFT)
No inflamable o no s'inflama amb facilitat (Avaluació UL).
- Bones prestacions i propietats.
Propietats semblants al R22.
Bones propietats d'aplicació: estabilitat tèrmica, compatibilitat de material...
Prestacions d'equip excel·lents. El 410a ofereix un nivell d'eficiència energètica elevat.
Facilitat de servei: càrrega, servei, manteniment, reclamacions...
Les unitats exteriors projectades tenen les següents característiques:
28

RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS EXTERIORS
ITEM UE1
UBICACIÓ CENTRE CIVIC
MARCA MITSUBISHI
MODEL PUHY-P600YGM-A
POT. FRIGORIFICA (W) 60.000
POT. CALORIFICA (W) 87.400
POT.ABSORBIDA (W) 17.730
CABAL (m 3 /h) 24.000
DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
L=φ 5/8”
G=φ 1 1/8”
1.990 x 840 x 1840
RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS EXTERIORS
ITEM UE2
UBICACIÓ SALA POLIVALENT
MARCA MITSUBISHI
MODEL PUHZ-RP125Y
POT. FRIGORIFICA (W) 12.000
POT. CALORIFICA (W) 14.000
POT.ABSORBIDA (W) 3.765
CABAL (m 3 /h) 6.000
DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
L=φ 3/8”
G=φ 5/8”
950 x 300 x 1350
Unitats interiors:
Les unitats interiors, en general seran de tipus conducte de baixa silueta amb una
alçada de 30 cm cadascuna, excepte al conserge que s’instal·larà una unitat interior
tipus pared.
Les unitats interiors han estat escollides segons la càrrega tèrmica de càlcul de cada
zona, on s’ha descontat la càrrega de ventilació pel fet de comptar amb una unitat de
tractament d’aire.
Les unitats interiors projectades tenen les següents característiques:
29

RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS INTERIORS
ITEM UI1
UBICACIÓ CONSERGE
MARCA MITSUBISHI
MODEL PEFY-P20VAM-E
POT. FRIGORIFICA (W) 2.200
POT. CALORIFICA (W) 2.500
POT.ABSORBIDA (W) 17
CABAL (m 3 /h) 294/312/336/354
CABAL AIRE EXTERIOR (m 3 /h) 36
PRESSIÓ ESTÀTICA -
DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
30
L=φ 1/4”
G=φ 1/2”
815 x 158 x 295
RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS INTERIORS
ITEM UI2
UBICACIÓ
AULA 1,2
PASSADIS+VESTIBUL
MARCA MITSUBISHI
MODEL PEFY-P50VMM-E
POT. FRIGORIFICA (W) 5.600
POT. CALORIFICA (W) 6.300
POT.ABSORBIDA (W) 75
CABAL (m 3 /h) 720/870/1.020
CABAL AIRE EXTERIOR (m 3 /h) 345
PRESSIÓ ESTÀTICA 30/50/100
DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
L=φ 3/8”
G=φ 5/8”
935 x 700 x 295
RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS INTERIORS
ITEM UI3
UBICACIÓ
TREBALL INTERN,
ESPAI RELACIONAL.
MARCA MITSUBISHI
MODEL PEFY-P63VMM-E
POT. FRIGORIFICA (W) 7.100
POT. CALORIFICA (W) 8.000
POT.ABSORBIDA (W) 78
CABAL (m 3 /h) 810/972/1.140
CABAL AIRE EXTERIOR (m 3 /h) 170,6
PRESSIÓ ESTÀTICA 30/50/100

DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
31
L=φ 3/8”
G=φ 5/8”
935 x 700 x 295
RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS INTERIORS
ITEM UI4
UBICACIÓ SALA EXPOSICIONS
MARCA MITSUBISHI
MODEL PEFY-P71VMM-E
POT. FRIGORIFICA (W) 8.000
POT. CALORIFICA (W) 9.000
POT.ABSORBIDA (W) 78
CABAL (m 3 /h) 870/1.080/1.260
CABAL AIRE EXTERIOR (m 3 /h) 576
PRESSIÓ ESTÀTICA 30/50/100
DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
L=φ 3/8”
G=φ 5/8”
935 x 700 x 295
RELACIÓ DE MAQUINARIA UNITATS INTERIORS
ITEM UI5
UBICACIÓ SALA POLIVALENT
MARCA MITSUBISHI
MODEL PEAD-RP125EA
POT. FRIGORIFICA (W) 12.500
POT. CALORIFICA (W) 14.000
POT.ABSORBIDA (W) 125
CABAL (m 3 /h) 2.010/2.520
CABAL AIRE EXTERIOR (m 3 /h) 576
PRESSIÓ ESTÀTICA 11/19
DIAMETRE CANONADES
CONNEXIONS
DIMENSIONS
(ample x profund x alt)
L=φ 3/8”
G=φ 5/8”
1.415 x 740 x 325
2.2. APORTACIÓ D’AIRE EXTERIOR I EXTRACCIÓ
La renovació mínima d’aire que imposa el RITE a cada dependència varia en funció de
l’ús de la mateixa, i la realitzem introduint el cabal mínim exigit per normativa a cada
unitat terminal mitjançant una unitat de tractament d’aportació d’aire. L’extracció de
lavabos i les diferents zones es realitzarà mitjançant un ventilador d’extracció.

L’aportació d’aire exterior es farà mitjançant conductes Climaver-Neto, degudament
acoblades i ajuntades, amb els corresponents elements d'ancoratge i discorreran pel
fals sostre de l’edifici.
L’extracció d’aire exterior es farà mitjançant conductes d’acer galvanitzat, amb els
corresponents elements d'ancoratge i discorreran pel fals sostre de l’edifici.
A les diferents zones s’instal·laran comportes de cabal màxim, que impediran
fluctuacions de cabal d’aire no desitjades en cas de que els ventiladors variïn el seu
règim de gir.
S’ha tingut en compte el mantenir tots els locals amb una lleugera sobrepressió per tal
d’impedir infiltracions indesitjades d’aire a través dels tancaments i desaprofitar energia
que s’empra pel condicionament de l’ambient de les diverses dependències.
2.3. CONDUCCIÓ DE FLUIDS
El fluid caloportador és refrigerant R-410a, del que s’han citat les principals
característiques anteriorment.
Les canonades a utilitzar seran canonades de coure de diàmetres i gruixos segons
normativa UNE i aniran aïllades amb escuma elastomèrica de cèl·lula tancada tipus
ARMAFLEX AF ó similar, de gruixos segons RITE i classificació contra el foc BL-s3,d0.
La unió entre canonades i accessoris de coure es realitzarà mitjançant soldadura forta
(T>550ºC) en presència de nitrogen a l’interior a fi d’evitar la formació de cascarilles.
Els derivadors podran col·locar-se o bé en vertical, o bé horitzontalment, tenint la
precaució de que en aquesta posició no presentin inclinacions majors de 15 ºC respecte
l’eix transversal del derivador, ja que inclinacions superiors podrien provocar problemes
amb l’arrossegament de l’oli del refrigerant.
Es respectaran les limitacions dels sistemes de volum de refrigerant variable pel que fa
a distàncies frigorífiques. La distància màxima entre el primer derivador d’un sistema
fins qualsevol unitat interior del mateix sistema no pot superar els 40 m. A més, el
desnivell màxim entre unitats interior d’un mateix sistema no superarà els 15 m.
32

2.4. CONDUCCIÓ I DIFUSIÓ D’AIRE
Tota la xarxa de conductes d’aire es realitzarà amb conducte conductes rectangulars
formats per fibra de vidre Climaver Neto construïts mitjançant panel de llana de vidre
de alta densitat, revestit per alumini (alumini vist + malla de fibra de vidre + kraft + velo
de vidre) per l’ exterior.
La xarxa de conductes d’extracció d’aire es realitzarà amb conducte de planxa d’acer
galvanitzat amb junta tipus METU.
Es col·locaran punts de registre i inspecció tal com s’especifica al RITE I.T.E.02.9.3.
Per l’equilibrat dels circuits de distribució d’aire s’han col·locat comportes de regulació
manuals per evitar diferències de pressió en el circuit.
La difusió d'aire a les aules, treball intern, passadís+vestíbul i espai relacional es farà a
través de reixes lineals regulables independentment, fet que afavorirà la difusió.
La difusió d'aire a la sala d’exposicions es farà a través de difusors lineals amb plenum
de connexió aïllat.
La difusió d'aire a la sala polivalent es farà a través de toveres llarg abast.
El retorn es conduïra en tots els casos excepte al passadís que retornarà per plenum.
Els retorns es farà a través d’obertures al DM dels armaris.
3. REGULACIÓ I CONTROL
La regulació de cada màquina es farà per mitjà de termòstat ambient, i tot el sistema de
control del VRV es realitzarà mitjançant equips del mateix fabricant, que permetrà
l’arrencada i parada del sistema de climatització per horaris, la visualització d’hores de
funcionament dels equips, alarmes, i assignar modes de funcionament d’estalvi
energètic.
El canvi estacional s'efectuarà de forma manual a través del control de cada un dels
termòstats.
4. HIPOTESIS DE CÀLCUL
Les dades de partida, les condicions interiors i exteriors de càlcul, la resistència tèrmica
dels tancaments, els càlculs de les canonades es troben justificats en el corresponent
33

SANEJAMENT
1. US AL QUE ES DESTINA
El sistema de sanejament donarà servei d’evacuació de les aigües fecals i pluvials dels
següents serveis:
- Xarxa de aigües pluvials
- Banys, cuines i safareig.
2. SISTEMA UTILITZAT
El sistema emprat és una xarxa separativa de sanejament, d’aigües fecals i aigües
pluvials amb canonades de PVC penjades amb brides isofòniques del terra sanitari i
després reomplert de terres, amb unions per junta tòrica que permet la lliure dilatació.
La instal·lació de sanejament es realitzarà independentment del edifici existent.
Es preveu una connexió a la xarxa de clavegueram pública per l’edifici nou i un altre per
les pistes esportives i tot el recinte annex.
La pendent mínima exigida no serà inferior a 1,0% als trams suspesos i del 2% als
trams soterrats.
Les aigües pluvials i fecals procedent de l’edifici nou es connectaran a la xarxa de
sanejament previ pou sifònic soterrat.
3. BASES DE CÀLCUL
Pel càlcul de la xarxa de sanejament s’han adjudicat d’UD a cada tipus d’aparell i els
diametres mínims dels sifons i les derivancions individuals corresponents s’estableixen
en la següent taula en funció de l’ús.
35

Els diàmetres de les conduccions no haurà de ser menor que els trams situats aigües a
baix.
4. PROVES DE LA INSTAL·LACIÓ
Per realitzar les proves de la instal·lació de sanejament s’hauran de realitzar els
següents pasos:
Proves d’estanqueïtat parcial: Es realitzaran proves d’estanquitat parcial
descarregant cada aparell aïllat o simultàniament, verificant els temps de desguàs, els
fenòmens de sifonat que es produeixin al propi aparell o als altres connectats a la
xarxa, sorolls en desguassos i canonades i comprovació del tancament hidràulic.
No s’admetrà que quedi un sifó d‘un aparell amb una alçada de tancament hidràulic
inferior a 25 mm.
Les proves de buidat es realitzaran obrint les aixetes dels aparells, amb els cabals
mínims considerats per a cada un dells i amb la vàlvula de desguàs així mateix oberta;
no s’acumularà aigua a l’aparell en un temps mínim d’1 minut.
A la xarxa horitzontal es provarà cada tram de canonada, per garantir la seva
estanquitat introduint aigua a pressió (entre 0,3 i 0,6 bar) durant deu minuts.
36

Els pericons i pous de registre es provaran a les mateixes proves.
Es controlaran al 100 % les unions, entroncs i/o derivacions.
Proves d’estanqueïtat parcial total
Les proves hauran de fer-se sobre tot el sistema, bé d’una sola vegada o per parts es
podran segons les prescripcions següent:
- Proves amb aigua: La prova amb aigua es realitzarà sobre la xarxa d’aigua residuals i
pluvials. Per realitzar-les, es taponaran tots els terminals de les canonades d’evacuació
fins a rebossar aquest. La pressió que haurà d’estar sotmesa qualsevol part de la
xarxa no por ser inferior a 0,3 bar, i menor d’1 bar. Si el sistema té una l’alçada
equivalent a 1 bar, s’efectuaran les proves per fases, subdividint la xarxa en parts en
sentit vertical. Si la xarxa de ventilació es troba realitzada es sotmetrà a les mateixes
proves.
- Proves amb aire: La prova amb aire es realitzarà de forma similar a la prova amb
aigua, però la pressió a que es sotmetrà la xarxa d’evacuació es trobarà entre 0.5 i 1
bar com a màxim. La prova es donarà per bona quan durant tres minuts es mantingui la
pressió constant.
- Proves amb fum: La prova de fum s’efectuarà sobre la xarxa d’aigües residuals i la
seva corresponent ventilació. S’haurà d’utilitzar un producte que produeixi fum espès i
que tingui molta olor. La introducció del producte es realitzarà per mitjà de màquines o
bombes i s’efectuarà a la part baixa del sistema, abans per això s’haurà de realitzar el
tancament hidràulic del aparells. Quan el fum comenci a aparèixer pels terminals de
coberta del sistema, es taponaran per mantenir la pressió dels gasosos de 250 Pa.
La prova es considerarà satisfactòria quan no es detecti la presència de fum i olors a
l’interior de l’edifici.
5. CARACTERISTIQUES DELS MATERIALS
De forma general, les característiques dels materials definits per la instal·lació de
sanejament hauran de ser:
- Resistència a la forta agressivitat de les aigües a evacuar.
- Impermeabilitat total a líquids i gasos.
- Suficient resistència a las càrregues externes.
- Flexibilitat per poder absorbir els seus moviments.
- Llis interiorment.
- Resistència a la abrasió.
37

- Resistència a la corrosió.
- Absorció de sorolls, produïts i transmesos.
Les canonades de sanejament hauran de complir amb les següents normes:
-Tuberías de fundación según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN
877:2000.
- Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE
EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999.
- Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998.
- Tuberías de gres según norma UNE EN 295-1:1999.
- Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX.
38

PROTECCIÓ D’INCENDIS
1. CONDICIONS GENERALS
Es tracta d’una ampliació del Centre Cívic de Can Puiggener, format per un edifici de
nova construcció annexat a la construcció existent.
L’ampliació de l’edifici haurà de complir amb la CTE-DB-SI SEGURETAT EN CAS
D’INCENDI. Només es té en compte l’edifici existent i nou en el cas de les instal·lacions
contra incendis.
1.1. CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES I MATERIALS
L’estructura del local és de formigó armat.
Els tancaments dels edificis seran d’obra i panells de cartró guix i el paviment és gres,
impermeable, antilliscant i amb les juntes perfectament unides. Els materials utilitzats a
la construcció seran tots del tipus incombustible.
1.2. SUPERFÍCIE I ALÇADES
El resum de superfícies, usos, cotes i vies d’evacuació es descriu a continuació:
PLANTA Usos Superfície (m 2 ) Cota (m) Evacuació
EDIFICI EXISTENT
Centre cívic Publica concurrència 863,60
39
Planta
baixa
Escola d’adults Publica concurrència 725,05 Planta pis -
Biblioteca Publica concurrència 327,6
Planta
baixa
AMPLIACIÓ 3 sortides
Sala d’exposicions Publica concurrència 67,70 +0,00 -
Conserge Publica concurrència 11,96 +0,00 -
Espai relacional Publica concurrència 67,70 +0,00 -
Sortida Publica concurrència 8,32 +0,00 -
Aula 1 Publica concurrència 34,69 +0,00 -
Aula 2 Publica concurrència 34,69 +0,00 -
-
-

Treball intern Publica concurrència 46,48 +0,00 -
Aseos Publica concurrència 3,45 +0,00 -
Homes Publica concurrència 8,21 +0,00 -
Dones Publica concurrència 9,30 +0,00 -
Magatzem Publica concurrència 21,22 +0,00 -
Vestíbul Publica concurrència 25,54 +0,00 -
Sala mitjana
polivalent
Publica concurrència 64,52 +0,00 -
Magatzem sala Publica concurrència 17,69 +0,00 -
La superfície total del edifici existent i el de nova planta és de 2.338,01 m 2 .
L’alçada d’evacuació del edifici existent és de 3,20 m (descendent), i el de nova
construcció es troba a cota 0,0 m.
1.3. ACCESSOS
L’accés al edifici es realitza a través de l’edifici existent i a través de la pista
poliesportiva.
2. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I EXTINCIÓ
L’ edifici disposaran de les següents instal·lacions de protecció i extinció d’incendis:
- Extintors mòbils de 6 Kg de pols seca, eficàcia mínima 21A/113B (Art. SI 4.1 del
CTE- DB-SI).
- Extintors mòbils de 5 kg de CO2, de eficàcia mínima 34B (Art. SI 4.1 del CTE- DB-
SI).
- Detectors de fums termovelocimetrics i de fums, polsadors d’alarma i central
d’alarma (Art. SI 4.1 del CTE- DB-SI).
- Enllumenat d’emergència i senyalització (Art. SI 4.1 del CTE- DB-SI).
- Equips de mànega BIE-25 en tot l’edifici, tant el existent com el de nova construcció.
- Senyalització de les sortides i mitjans de protecció (Art. SI 4.1 del CTE- DB-SI).
- Manteniment de les instal·lacions contra-incendis.
2.1. EXTINTORS
A l’edifici nou es col·locaran extintors de 6 Kg de pols seca (eficàcia 21A-113B). Es
40

disposarà d’un extintor cada 15 m de recorregut, com a màxim, per carrers de
circulació.
Al costat de la centralització de comptadors elèctrics i quadres de protecció i
comandament es col·locaran un extintor de 5 Kg de CO 2 (eficàcia mínima 34B).
S’instal·laran sobre suports en paraments verticals o pilars de forma que la part superior
de l’extintor quedi a menys de 1,70 m d’alçada.
Els extintors compliran les Normes UNE corresponents i indicaran la seva eficàcia i
identificació.
2.2. ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
A l’edifici nou disposaran del corresponent enllumenat de senyalització i emergència
mitjançant equips autònoms amb bateria incorporada. Aquests equips entraran en
funcionament quan es produeixi qualsevol fallida de tensió de xarxa o quan aquesta
descendeixi per sota del 70% del seu valor nominal i tindran una autonomia de 1 hora
mínim.
Es col·locarà aparells distribuïts en accessos, escales i passadissos, el que
proporcionarà una il·luminació suficient, almenys durant una hora, en els accessos i
zones de pas en cas de tall del subministrament elèctric, per poder permetre
l’evacuació del local amb facilitat i en bones condicions de visibilitat.
També es col·locarà enllumenat d’emergència a cada el vestíbul, zones de pas i les
cambres elèctriques.
2.3. CENTRAL, DETECCIÓ I PULSADORS D’ALARMA
La central d’incendis serà per tot el Centre cívic i estarà col·locada en un lloc visible a
120 cm del terra, disposarà de control de funcionament per zones, dispositiu d’alarma i
possibilitat de controlar elements exteriors.
Es preveurà una font de subministra complementari amb una autonomia de 72 hores en
estat de vigilància i d’1 hora en estat d’alarma.
S’ instal·laran detectors termovelocimètrics en sostre de la cuïna i a la resta de l’edifici
s’instal·laran detectors de fums , a raó d’un cada 30 m 2 de superfície útil.
41

Cada detector estarà connectat, mitjançant una línia de senyalització amb cable de 2 x
1,5 mm 2 de secció, amb tub de PVC, a la central d’incendis.
Es disposaran també de polsadors d’alarma connectats a la central de detecció i
alarma, de manera que al accionar-los es fiquin en funcionament les alarmes sonores
de la central. Estaran col·locats de manera que el recorregut màxim fins arribar a un
d’ells sigui de 25 m i convenientment senyalitzats.
Es disposaran sirenes o timbres pel sistema d’alarma, situats de manera que qualsevol
persona estigui a una distància inferior a 50 m de qualsevol d’elles.
2.4. EQUIPS DE MÀNEGA
Tant el edifici de nova execució com la resta del edifici existent es col·locaran equips de
mànega BIE-25 amb 20 m de manega cada un, de manera que amb la mànega es
cobreixin totes les parts de l’edifici. S’instal·laran amb “ràcord” de 25 mm de diàmetre i
una alçada de 1,20 metres del terra, amb preferència a menys de 5 m de les portes i
sortides.
Les BIES compliran les Normes UNE corresponents i disposaran d’armari, manòmetre,
mànega semirígida amb devanadera, vàlvula de tall i ràcord i llança de 3 efectes.
Les canonades seran d’acer estirat sense soldadura, segons Norma DIN 2440, ST-35,
am unions roscades per diàmetres inferiors 2 1/2" i unions soldades per diàmetres
superiors. Aniran protegides amb pintura d’imprimació i amb acabat d’esmalt de color
vermell.
El cabal mínim serà de 1,6 l/s amb una pressió dinàmica en punta de llança de 3,5
Kg/cm 2 , durant 1 hora, considerant els 2 equips més desfavorables.
L’alimentació dels equips de mànega es realitzarà amb la xarxa pública, que es
considera suficient en cabal i pressió.
2.5. SENYALITZACIÓ DE LES SORTIDES I MITJANS DE PROTECCIÓ
Les sortides i els mitjans de protecció (extintors) estaran convenientment senyalitzats
de manera que siguin visibles des de qualsevol punt d’ocupació. Tindran les
característiques i mesures exigides en els Art. SI 4.1 del CTE- DB-SI.
42

2.6. MANTENIMENTO DE LES INSTAL·LACIONES DE PROTECCIOÓ
CONTRAINCENDIS
Els mitjans de materials de protecció contra incendis es sotmetran al programa de
manteniment.
Les operacions de manteniment les realitzarà un instal·lador o personal de manteniment
autoritzat.
Es conservarà constància documental del compliment del programa de manteniment.
En aquest document, constaran com a mínim, les operacions realitzades, el resultat de
les verificacions i proves i substitució dels elements defectuosos que s’hagin realitzat.
43

INSTAL·LACIÓ DE VEU I DADES.
1. SUBSISTEMA HORITZONTAL
L'objecte del Projecte consisteix en dissenyar una xarxa de distribució de telefonia.
També es comptarà de preses informàtiques.
Per a la infraestructura de cablejat que ha de suportar l’electrònica de xarxa i els
usuaris, es proposa una estructura en estrella amb enllaços de coure de Categoria 6,
300 MHz.
Un rack principal de repartició de 42 UA i perfil 19’’ per allotjar els enllaços externs
RDSI, les preses RJ-45 dels usuaris, i la electrònica de xarxa.
El subsistema horitzontal per cables de 4 parells de Categoria 6 lliure d’hal·lògens
sense apantallar de la marca AMP, que obeeixen a la solució integral de cablejat AMP
Netconnect.
Aquests cables parteixen del armari Rack, i acaben en rosetes de dos mòduls RJ-45.
En cap cas els recorreguts superaran els 90 metres per assegurar la Categoria 6 “ISO
Clase E”.
El cable s’instal·larà en una canalització troncal, única pel cablejat de dades, i serà
necessari disposar d’una canalització tabicada pels baixants de preses als punts
d’usuari.
2. SUBSISTEMA CANALITZACIÓ
La planta no disposa de paviment tècnic, per això la instal·lació de cable als punts
d’usuari, es realitza per el paviment amb tub corrugat.
Per poder arribar fins el punt d’usuari o node, s’utilitzarà tub flexible corrugat de PVC.
Aquest tub protegeix totalment el cable, desde la seva sortida de l’armari fins el punt
d’usuari.
Totes les caixes de derivació, tubs i safates, estaran correctament etiquetats amb el
text “XARXA DE DADES”.
Pels punts d’usuari es disposa d’una caixa que conté 4 bases schuko 16 A, 2 d’elles
van en vermell (que són per informàtica) i dos blanques, que es destinarà a presa de
corrent convencional, i també 2 preses RJ-45 que serviran indiferentment a veu i dades.
44

Aquestes caixes són de la marca QUINTELA.
3. SUBSISTEMA ADMINISTRACIÓ
L’armari de repartició serà del tipus Rack de 19’’ amb porta transparent, pany amb clau,
de mesures 600x600 mm, per facilitar el pas de cables de pont i conexió. En ells es
representaran les preses de veu i dades en panells de 24 ports Categoria 6, entrada
110/ Sortida RJ-45.
També hi ha espai per allotjar l’electrònica de xarxa equipada amb sostenidor de 19’’.
El rack inclou una regleta de les preses als equips d’electrònica, s’utilitzaran “latiguillos”
de 2 m amb conector RJ-45 Cat 6 en ambdós extrems.
S’instal·laràn panells passafils horitzontals, també muntats sobre el Rack de 19’’ junt als
blocs, panells i hardware de comunicacions.
4. SUBSISTEMA PUNTS DE TREBALL
Per a cada una de les preses d’usuari se subministraran “latiguillos” de 3 m de longitud
amb connector RJ-45 Cat 6 en ambdós extrems.
5. SUBSITEMA VERTICAL
Per representar la central telefònica en els panells de l’armari, es proposa una línea de
fibra òptica, que anirà des de rack existent fins al rack de l’edifici nou.
45

II- CÀLCULS

CÀLCULS ELECTRICITAT

PROJECTE D'ELECTRICITAT
1.- MEMÒRIA JUSTIFICATIVA
1.1.- POTÈNCIES
Calcularem la potència real d'un tram sumant la potència instal·lada dels receptors que alimenta, i aplicant la
simultaneïtat adequada i els coeficients imposats pel REBT.
1.2.- INTENSITATS
Determinarem la intensitat per aplicació de les següents expressions:
1.3.- SECCIÓ
- Distribució monofàsica:
Essent:
- Distribució trifàsica:
Essent:
P
I =
V ⋅ Cosϕ
V = Tensió (V)
P = Potència (W)
Ι = Intensitat de corrent (A)
Cos ϕ = Factor de potència
I
P
=
3 ⋅V
⋅Cosϕ
V = Tensió entre fils actius.
Per determinar la secció dels cables utilitzarem tres mètodes de càlcul diferents:
• Escalfament.
• Limitació de la caiguda de tensió en la instal·lació (moments elèctrics).
• Limitació de la caiguda de tensió en cada tram.
Adoptarem la secció nominal més desfavorable de les tres resultants, prenent com valors mínims 1,50 mm²
per a enllumenat i 2,50 mm² per a força.
1.3.1.- CALCULO DE LA SECCIÓ PER ESCALFAMENT
Aplicarem per al càlcul per escalfament l’exposat en la norma UNE 20.460-94/5-523. La intensitat
màxima que ha de circular per un cable perquè aquest no es deteriori ve marcada per les taules 52-C1 a 52-
C12. En funció del mètode d'instal·lació adoptat de la taula 52-B2, determinarem el mètode de referència
segons 52-B1, que en funció del tipus de cable ens indicarà la taula d'intensitats màximes que hem
d'utilitzar.
La intensitat màxima admissible es veu afectada per una sèrie de factors com són la temperatura
ambient, l'agrupació de diversos cables, l'exposició al sol, etc. que generalment redueixen el seu valor.
Trobarem el factor per temperatura ambient a partir de les taules 52-D1 i 52-D2. El factor per agrupament, de
les taules 52-E1, 52-E2, 52-E3 A i 52-E3 B. Si el cable està exposat al sol, o bé, es tracta d'un cable amb
aïllament mineral, nu i accessible, aplicarem directament un 0,9.

Per al càlcul de la secció, dividirem la intensitat de càlcul pel producte de tots els factors correctors, i
buscarem en la taula la secció corresponent per al valor resultant. Per determinar la intensitat màxima
admissible del cable, buscarem a la mateixa taula la intensitat per a la secció adoptada, i la multiplicarem pel
producte de els factors correctors.
1.3.2.- MÈTODE DELS MOMENTS ELÈCTRICS
Aquest mètode ens permetrà limitar la caiguda de tensió en tota la instal·lació a 4,50% per a
enllumenat i 6,50% per a força. Per executar-lo, utilitzarem les següents fórmules:
1.4.- CAIGUDA DE TENSIÓ
- Distribució monofàsica:
2 ⋅ λ
S = ;
K ⋅ e ⋅U
n
Essent:
S = Secció del cable (mm²)
λ = Longitud virtual.
e = Caiguda de tensió (V)
K = Conductivitat.
λ = ∑ i ⋅ i
Li = Longitud des del tram fins al receptor (m)
Pi = Potència consumida pel receptor (W)
Un = Tensió entre fase i neutre (V)
( L P )
- Distribució trifàsica:
λ
S = ; λ = ∑ i ⋅ i
K ⋅ e ⋅U
n
Essent:
Un = Tensió entre fases (V)
( L P )
Una vegada determinada la secció, calcularem la caiguda de tensió en el tram aplicant les següents
fórmules:
- Distribució monofàsica:
Essent:
- Distribució trifàsica:
Essent:
e =
2 ⋅ P ⋅ L
K ⋅ S ⋅U
e = Caiguda de tensió (V)
S = Secció del cable (mm²)
K = Conductivitat
L = Longitud del tram (m)
P = Potència de càlcul (W)
Un = Tensió entre fase i neutre (V)
e =
Un = Tensió entre fases (V)
P ⋅ L
K ⋅ S ⋅U
n
n

2.- MÉTODOS DE INSTALACIÓN EMPLEADOS
Referencia RZ1-K (AS) unip. enterrados bajo tubo
Tipo de instalación
(UNE 20460-5-523:2004)
[Ref 71] Cables unipolares en conductos o en conductos
perfilados enterrados. La resistividad térmica del terreno es de 2,5
K · m / W.
Disposición En caso de más de un circuito, la distancia entre tubos es nula
Temperatura ambiente (°C) 25
Exposición al sol No
Tipo de cable unipolar
Material de aislamiento XLPE (Polietileno reticulado)
Tensión de aislamiento (V) 0,6/1 kV
Material conductor Cu
Conductividad (Ω·mm²)/m 56,00
Tabla de intensidades máximas para 2
52-C2, col.7 Cu
conductores
Tabla de intensidades máximas para 3
52-C4, col.7 Cu
conductores
Tabla de tamaño de los tubos 9, ITC-BT-21
Listado de las líneas de la instalación ESCOMESA.
que utilizan este método
ENLL. BALIZAS.
ENLL. GENERAL.
ENLL. PING PONG.
ENLL. PISTA PETANCA.
ENLL. PISTA POL..
Referencia RZ1-K (AS) unip. en bandeja continua
Tipo de instalación
[Ref 30] Cables unipolares o multipolares sobre bandejas de
(UNE 20460-5-523:2004)
Disposición
cables no perforadas.
Temperatura ambiente (°C) 40
Exposición al sol No
Tipo de cable unipolar
Material de aislamiento XLPE (Polietileno reticulado)
Tensión de aislamiento (V) 0,6/1 kV
Material conductor Cu
Conductividad (Ω·mm²)/m 56,00
Tabla de intensidades máximas para 2
conductores
52-C2, col.6 Cu
Tabla de intensidades máximas para 3
52-C4, col.6 Cu
conductores
Tabla de tamaño de los tubos
Listado de las líneas de la instalación
que utilizan este método
ED.EXISTENT.
SUBQUADRE ED.NOU.
ENLL. EXTERIOR.

Referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo tubo
Tipo de instalación
(UNE 20460-5-523:2004)
Disposición
Temperatura ambiente (°C) 40
Exposición al sol No
Tipo de cable unipolar
Material de aislamiento XLPE (Polietileno reticulado)
Tensión de aislamiento (V) 0,6/1 kV
Material conductor Cu
Conductividad (Ω·mm²)/m 56,00
[Ref 4] Conductores aislados o cable unipolar en conductos sobre
pared de madera o de mampostería, no espaciados una distancia
inferior a 0,3 veces el diámetro del conductor de ella.
Tabla de intensidades máximas para 2
52-C2, col.4 Cu
conductores
Tabla de intensidades máximas para 3
52-C4, col.4 Cu
conductores
Tabla de tamaño de los tubos 2, ITC-BT-21
Listado de las líneas de la instalación CONTROL CLIMA.
que utilizan este método
E. EXT. PATI INTERIOR-1.
E. EXT. PATI INTERIOR-2.
ENLL. AULA 1.
ENLL. AULA 2.
ENLL. ESPAI RELACIONAL.
ENLL. MAGATZEM+SALA MAQ.
ENLL. PASSADIS.
ENLL. SALA EXPOSICIONS.
ENLL. SALA SENSE US.
ENLL. TREBALL INTERN.
ENLL.CONSERGE.
ENLL.LAVABO+VESTUARIS.
ENLL.SALA POLIVALENT.
ENLLUMENAT D'EMERGENCIA-1.
ENLLUMENAT D'EMERGENCIA-2.
PC. SALA MAQUINES.
PRESSES DE CORRENT-1.
PRESSES DE CORRENT-2.
PRESSES DE CORRENT-3.
SECADORS MANS DONES.
SECADORS MANS HOMES.
SECADORS MANS MINUSVÀLIDS.
SUBQUADRE SAI.
LLOCS DE TREBALL-1.
RACK.
UNITAT AA. SALA POLIVALENT.
UNITAT EXTERIOR VRV.
UNITATS INTERIORS AA-1.
UNITATS INTERIORS AA-2.
VENTILADOR EXTRACCIÓ.
- DEMANDA DE POTÈNCIA

- RESUMEN
Potencia instalada: Consideramos la potencia instalada como la suma de los consumos de todos los
receptores de la instalación. En este caso, y según desglose detallado, asciende a 126,53 kW.
Potencia de cálculo: Se trata de la máxima carga prevista para la que se dimensionan los conductores, y
se obtiene aplicando los factores indicados por el REBT, así como la simultaneidad o reserva estimada para cada
caso. Para la instalación objeto de proyecto, resulta una potencia de cálculo de 111,00 kW.
Potencia a contratar: Se elige la potencia normalizada por la compañía suministradora superior y más
próxima a la potencia de cálculo. Dadas estas condiciones, seleccionamos una potencia a contratar de 111,00 kW.
- DESGLOSSAMENT NIVELL 0
Acometida
Enllumenat
- ........................................................................................................18.325,00 w
Total ................................................................................................18.325,00 w
Força
- ......................................................................................................108.207,00 w
Total ..............................................................................................108.207,00 w
Resum
- Enllumenat ......................................................................................18.325,00 w
- Força.............................................................................................108.207,00 w
Total ..............................................................................................126.532,00 w
- DESGLOSSAMENT NIVELL 1
Enllumenat
- QGDBT ...........................................................................................18.325,00 w
Total ................................................................................................18.325,00 w
Força
- ........................................................................................................65.000,00 w
- QGDBT ...........................................................................................43.207,00 w
Total ..............................................................................................108.207,00 w
Resum
- Enllumenat ......................................................................................18.325,00 w
- Força.............................................................................................108.207,00 w
Total ..............................................................................................126.532,00 w
- DESGLOSSAMENT NIVELL 2
QGDBT
Enllumenat
- ...............................................................................................................50,00 w
- E1.........................................................................................................110,00 w
- E2.........................................................................................................110,00 w

- Enll. 1X23...............................................................................................69,00 w
- Enll. 1X26.............................................................................................260,00 w
- 2 Uds. Enll. 1X54 × 574,00W c.u......................................................1.148,00 w
- Enll. 1X54.............................................................................................598,00 w
- Enll. 1X54.............................................................................................960,00 w
- Enll. 1X54.............................................................................................372,00 w
- Enll. 2X26.............................................................................................150,00 w
- Enll. 2X26.............................................................................................216,00 w
- Enll. 2X26...............................................................................................52,00 w
- LAVABOS ............................................................................................650,00 w
- PROJECTORS .................................................................................2.700,00 w
- PROJECTORS .................................................................................1.800,00 w
- SUBQUADRE ENLL.EXTERIOR......................................................9.080,00 w
Total ................................................................................................18.325,00 w
Força
- CENTRAL CLIMA ................................................................................300,00 w
- CL-1 ..................................................................................................3.800,00 w
- CL-1 ................................................................................................17.730,00 w
- CL-1 .....................................................................................................248,00 w
- CL-1 .....................................................................................................234,00 w
- CL-1 .....................................................................................................370,00 w
- PC ........................................................................................................500,00 w
- 3 Uds. PC × 3.600,00W c.u. ...........................................................10.800,00 w
- 3 Uds. SECADORS DE MANS × 1.875,00W c.u. ............................5.625,00 w
- SUBQUADRE SAI ............................................................................3.600,00 w
Total ................................................................................................43.207,00 w
Resum
- Enllumenat ......................................................................................18.325,00 w
- Força...............................................................................................43.207,00 w
Total ................................................................................................61.532,00 w
- DESGLOSSAMENT NIVELL 3
SUBQUADRE ENLL.EXTERIOR
Enllumenat
- 2 Uds. × 90,00W c.u. ..........................................................................180,00 w
- .............................................................................................................100,00 w
- 2 Uds. × 300,00W c.u. ........................................................................600,00 w
- 2 Uds. × 500,00W c.u. .....................................................................1.000,00 w
- 3 Uds. × 2.400,00W c.u. ..................................................................7.200,00 w
Total ..................................................................................................9.080,00 w
Resum
- Enllumenat ........................................................................................9.080,00 w
Total ..................................................................................................9.080,00 w
SUBQUADRE SAI
Força
- LLOCS DE TREBALL .......................................................................3.300,00 w
- RACK ...................................................................................................300,00 w
Total ..................................................................................................3.600,00 w

Resum
- Força.................................................................................................3.600,00 w
Total ..................................................................................................3.600,00 w
- QUADRES RESUM PER CIRCUITS
Acometida
Circuit mètode d'instal·lació Ltot Lcdt Un Pcal In Imáx Secció Cdt
ESCOMESA
RZ1-K (AS) unip.
enterrados bajo tubo
80,00 80,00 400 111.000
174,5
9
218,9
(4×120)+TT×70mm²Cu
bajo tubo=200mm
Circuit mètode d'instal·lació Ltot Lcdt Un Pcal In Imáx Secció Cdt
ED.EXISTENT
SUBQUADRE
ED.NOU
QGDBT
RZ1-K (AS) unip. en
bandeja continua
RZ1-K (AS) unip. en
bandeja continua
0,10 0,10 400 65.000
45,00 45,00 400 76.201
104,2
4
117,7
2
0,8259
138,5 (4×50)+TT×25mm²Cu 0,8273
138,5 (4×50)+TT×25mm²Cu 1,5913
Circuit mètode d'instal·lació Ltot Lcdt Un Pcal In Imáx Secció Cdt
CONTROL CLIMA
E. EXT. PATI
INTERIOR-1
E. EXT. PATI
INTERIOR-2
ENLL. AULA 1
ENLL. AULA 2
ENLL. ESPAI
RELACIONAL
ENLL. EXTERIOR
ENLL.
MAGATZEM+SAL
A MAQ
ENLL. PASSADIS
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
bandeja continua
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
15,00 15,00 230 300 1,30 22,6
50,00 50,00 230 260 1,13 39,3
50,00 50,00 230 69 0,30 39,3
40,00 40,00 230 1.033 4,99 16,7
47,00 47,00 230 1.033 4,99 16,7
30,00 30,00 230 1.076 5,20 16,7
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×6)+TT×6mm²Cu bajo
tubo=32mm
(2×6)+TT×6mm²Cu bajo
tubo=32mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
1,7128
1,7376
1,6301
3,4514
3,7769
3,0447
10,00 10,00 400 16.344 26,21 54,9 (4×10)+TT×10mm²Cu 1,7737
65,00 65,00 230 270 1,30 16,7
55,00 55,00 230 1.728 8,35 22,6
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
ENLL. SALA RZ1-K (AS) unip. en 25,00 25,00 400 2.700 3,90 14,6 (4×1,5)+TT×2,5mm²Cu 2,0935
2,3812
4,1579

EXPOSICIONS montaje superficial bajo
tubo
ENLL. SALA
SENSE US
ENLL. TREBALL
INTERN
ENLL.CONSERG
E
ENLL.LAVABO+V
ESTUARIS
ENLL.SALA
POLIVALENT
ENLLUMENAT
D'EMERGENCIA-
1
ENLLUMENAT
D'EMERGENCIA-
2
PC. SALA
MAQUINES
PRESSES DE
CORRENT-1
PRESSES DE
CORRENT-2
PRESSES DE
CORRENT-3
SECADORS
MANS DONES
SECADORS
MANS HOMES
SECADORS
MANS
MINUSVÀLIDS
SUBQUADRE SAI
UNITAT AA.
SALA
POLIVALENT
UNITAT
EXTERIOR VRV
UNITATS
INTERIORS AA-1
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
55,00 55,00 230 389 1,88 16,7
52,00 52,00 230 670 3,23 16,7
20,00 20,00 230 144 0,67 16,7
15,00 15,00 230 650 2,83 16,7
65,00 65,00 400 1.800 2,60 14,6
50,00 50,00 230 198 0,96 16,7
50,00 50,00 230 198 0,96 16,7
65,00 65,00 400 500 0,72 20,4
40,00 40,00 230 3.600 15,65 22,6
40,00 40,00 230 3.600 15,65 22,6
40,00 40,00 230 3.600 15,65 22,6
20,00 20,00 230 1.875 8,15 22,6
20,00 20,00 230 1.875 8,15 22,6
20,00 20,00 230 1.875 8,15 22,6
10,00 10,00 400 3.600 5,20 20,4
60,00 60,00 400 4.750 7,62 20,4
60,00 60,00 400 22.162 35,54 64,1
25,00 25,00 230 310 1,50 22,6
bajo tubo=25mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(4×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=25mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=32mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=32mm
(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=32mm
(4×16)+TT×16mm²Cu
bajo tubo=50mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
2,5538
3,1585
1,6995
2,0301
2,4618
2,0369
2,0369
1,7364
5,4800
5,4800
5,4800
2,6040
2,6040
2,6040
1,7520
2,8636
2,5189
1,8006

UNITATS
INTERIORS AA-2
VENTILADOR
EXTRACCIÓ
SUBQUADRE SAI
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
50,00 50,00 230 292 1,41 22,6
60,00 60,00 400 462 0,74 20,4
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=32mm
Circuit mètode d'instal·lació Ltot Lcdt Un Pcal In Imáx Secció Cdt
LLOCS DE
TREBALL-1
RACK
On:
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
RZ1-K (AS) unip. en
montaje superficial bajo
tubo
40,00 40,00 230 3.300 14,35 22,6
20,00 20,00 230 300 1,30 22,6
Ltot = Longitud total del circuit, en metres.
Lcdt = Longitud fins al receptor amb la caiguda de tensió més desfavorable, en metres.
Un = Tensió de línia, en volts.
Pcal = Potència de càlcul, en watts.
In = Intensitat de càlcul, en amperes.
Imáx = Intensitat màxima admissible, en amperes.
Secció = Secció triada.
Cdt = Caiguda de tensió acumulada en el receptor més desfavorable (%).
- QUADRES RESUM PER TRAMS
Acometida
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu
bajo tubo=20mm
Tram L Un Pcál In Scal Scdt Sadp CdtTr CdtAc
ESCOMESA 80,00 400 111.000 174,59 95,0 66,1 120,0 0,8259 0,8259
Tram L Un Pcál In Scal Scdt Sadp CdtTr CdtAc
ED.EXISTENT 0,10 400 65.000 104,24 35,0 0,0 50,0 0,0015 0,8273
1,9863
1,7152
5,3167
1,9141

SUBQUADRE ED.NOU 45,00 400 76.201 117,72 50,0 24,6 50,0 0,7654 1,5913
QGDBT
Tram L Un Pcál In Scal Scdt Sadp CdtTr CdtAc
CONTROL CLIMA 15,00 230 300 1,30 1,5 0,1 2,5 0,1215 1,7128
E. EXT. PATI INTERIOR-1 50,00 230 260 1,13 1,5 0,3 6,0 0,1463 1,7376
E. EXT. PATI INTERIOR-2 50,00 230 69 0,30 1,5 0,1 6,0 0,0388 1,6301
ENLL. AULA 1 40,00 230 1.033 4,99 1,5 1,0 1,5 1,8601 3,4514
ENLL. AULA 2 47,00 230 1.033 4,99 1,5 1,1 1,5 2,1856 3,7769
ENLL. ESPAI RELACIONAL 30,00 230 1.076 5,20 1,5 0,7 1,5 1,4534 3,0447
ENLL. EXTERIOR 10,00 400 16.344 26,21 4,0 6,8 10,0 0,1824 1,7737
ENLL. MAGATZEM+SALA
MAQ
65,00 230 270 1,30 1,5 0,4 1,5 0,7899 2,3812
ENLL. PASSADIS 55,00 230 1.728 8,35 1,5 2,2 2,5 2,5666 4,1579
ENLL. SALA EXPOSICIONS 25,00 400 2.700 3,90 1,5 0,3 1,5 0,5022 2,0935
ENLL. SALA SENSE US 55,00 230 389 1,88 1,5 0,5 1,5 0,9625 2,5538
ENLL. TREBALL INTERN 52,00 230 670 3,23 1,5 0,8 1,5 1,5672 3,1585
ENLL.CONSERGE 15,00 230 144 0,67 1,5 0,1 1,5 0,0969 1,6883
ENLL.CONSERGE 5,00 230 50 0,22 1,5 0,0 1,5 0,0113 1,6995
ENLL.LAVABO+VESTUARIS 15,00 230 650 2,83 1,5 0,2 1,5 0,4388 2,0301
ENLL.SALA POLIVALENT 65,00 400 1.800 2,60 1,5 0,4 1,5 0,8705 2,4618
ENLLUMENAT
D'EMERGENCIA-1
ENLLUMENAT
D'EMERGENCIA-2
50,00 230 198 0,96 1,5 0,2 1,5 0,4456 2,0369
50,00 230 198 0,96 1,5 0,2 1,5 0,4456 2,0369
PC. SALA MAQUINES 65,00 400 500 0,72 1,5 0,1 2,5 0,1451 1,7364
PRESSES DE CORRENT-1 40,00 230 3.600 15,65 1,5 2,0 2,5 3,8887 5,4800
PRESSES DE CORRENT-2 40,00 230 3.600 15,65 1,5 2,0 2,5 3,8887 5,4800
PRESSES DE CORRENT-3 40,00 230 3.600 15,65 1,5 2,0 2,5 3,8887 5,4800
SECADORS MANS DONES 20,00 230 1.875 8,15 1,5 0,5 2,5 1,0127 2,6040
SECADORS MANS HOMES 20,00 230 1.875 8,15 1,5 0,5 2,5 1,0127 2,6040
SECADORS MANS
MINUSVÀLIDS
20,00 230 1.875 8,15 1,5 0,5 2,5 1,0127 2,6040
SUBQUADRE SAI 10,00 400 3.600 5,20 1,5 0,4 2,5 0,1607 1,7520
UNITAT AA. SALA
POLIVALENT
60,00 400 4.750 7,62 1,5 0,6 2,5 1,2723 2,8636
UNITAT EXTERIOR VRV 60,00 400 22.162 35,54 10,0 3,0 16,0 0,9276 2,5189
UNITATS INTERIORS AA-1 25,00 230 310 1,50 1,5 0,1 2,5 0,2093 1,8006
UNITATS INTERIORS AA-2 50,00 230 292 1,41 1,5 0,2 2,5 0,3950 1,9863
VENTILADOR EXTRACCIÓ 60,00 400 462 0,74 1,5 0,1 2,5 0,1239 1,7152

SUBQUADRE SAI
On:
Tram L Un Pcál In Scal Scdt Sadp CdtTr CdtAc
LLOCS DE TREBALL-1 40,00 230 3.300 14,35 1,5 1,9 2,5 3,5647 5,3167
RACK 20,00 230 300 1,30 1,5 0,1 2,5 0,1620 1,9141
L = Longitud del tram, en metres.
Un = Tensió de línia, en volts.
Pcal = Potència de càlcul, en watts.
In = Intensitat de càlcul, en amperes.
Scal = Secció calculada per escalfament, en mm².
Scdt = Secció calculada per caiguda de tensió, en mm².
Sadp = Secció adoptada, en mm².
CdtTr = Caiguda de tensió en el tram, en percentatge (%).
CdtAc = Caiguda de tensió acumulada, en percentatge (%).
- MEMORIA DETALLADA POR CIRCUITOS
ESCOMESA
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 80,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. enterrados bajo tubo.
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 126.532 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 111.000 W.

Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 174,59 A:
111.000/(√3×400×0,92) = 174,59 A
• Según la tabla 52-C4, col.7 Cu y los factores correctores (0,96×0,95) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 218,88 A:
240,00 × 0,91 = 218,88 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 9,78 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 66,07 mm² y por calentamiento de 95,00 mm².
• Adoptamos la sección de 120,00 mm² y designamos el circuito con:
(4×120)+TT×70mm²Cu bajo tubo=200mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un cuadro distribución a
80,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 3,3036 V (0,83 %).
ED.EXISTENT
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 0,10 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en bandeja continua.
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 65.000 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 65.000 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 104,24 A:
65.000/(√3×400×0,90) = 104,24 A
• Según la tabla 52-C4, col.6 Cu y los factores correctores (0,91×0,85) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 138,46 A:
179,00 × 0,77 = 138,46 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 9,76 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,02 mm² y por calentamiento de 35,00 mm².

• Adoptamos la sección de 50,00 mm² y designamos el circuito con:
(4×50)+TT×25mm²Cu
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
0,10 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 3,3094 V (0,83 %).
SUBQUADRE ED.NOU
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 45,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en bandeja continua.
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 61.532 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 76.201 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 117,72 A:
76.201/(√3×400×0,93) = 117,72 A
• Según la tabla 52-C4, col.6 Cu y los factores correctores (0,91×0,85) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 138,46 A:
179,00 × 0,77 = 138,46 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 5,39 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 24,58 mm² y por calentamiento de 50,00 mm².
• Adoptamos la sección de 50,00 mm² y designamos el circuito con:
(4×50)+TT×25mm²Cu
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un cuadro distribución a
45,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 6,3652 V (1,59 %).
CONTROL CLIMA
Datos de partida:

• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 15,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 300 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 300 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,30 A:
300/(230×1,00) = 1,30 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,75 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,10 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
15,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 3,9395 V (1,71 %).
E. EXT. PATI INTERIOR-1
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 50,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 260 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 260 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,13 A:
260/(230×1,00) = 1,13 A

• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 39,31 A:
54,00 × 0,73 = 39,31 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,56 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,30 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 6,00 mm² y designamos el circuito con:
(2×6)+TT×6mm²Cu bajo tubo=32mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado
incandescente a 50,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 3,9965 V (1,74 %).
E. EXT. PATI INTERIOR-2
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 50,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 69 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 69 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,30 A:
69/(230×1,00) = 0,30 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 39,31 A:
54,00 × 0,73 = 39,31 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,56 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,08 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 6,00 mm² y designamos el circuito con:
(2×6)+TT×6mm²Cu bajo tubo=32mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado

incandescente a 50,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 3,7493 V (1,63 %).
ENLL. AULA 1
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 40,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 574 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.033 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 4,99 A:
1.033/(230×0,90) = 4,99 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,19 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,96 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 40,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 7,9383 V (3,45 %).
ENLL. AULA 2
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 47,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.

Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 574 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.033 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 4,99 A:
1.033/(230×0,90) = 4,99 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,16 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 1,13 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 47,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 8,6870 V (3,78 %).
ENLL. ESPAI RELACIONAL
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 30,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 598 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.076 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 5,20 A:
1.076/(230×0,90) = 5,20 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del

circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,25 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,75 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
Caídas de tensión:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 30,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 7,0029 V (3,04 %).

ENLL. MAGATZEM+SALA MAQ
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 65,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 150 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 270 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,30 A:
270/(230×0,90) = 1,30 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,12 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,41 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 65,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 5,4768 V (2,38 %).
ENLL. PASSADIS
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 55,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 960 W.

• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.728 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 8,35 A:
1.728/(230×0,90) = 8,35 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,22 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 2,21 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 55,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 9,5631 V (4,16 %).
ENLL. SALA EXPOSICIONS
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 25,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 2.700 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 2.700 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 3,90 A:
2.700/(√3×400×1,00) = 3,90 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 14,56 A:
20,00 × 0,73 = 14,56 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,56 kA.

Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,26 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(4×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=25mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado
incandescente a 25,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 8,3742 V (2,09 %).
ENLL. SALA SENSE US
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 55,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 216 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 389 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,88 A:
389/(230×0,90) = 1,88 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,14 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,50 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 55,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 5,8737 V (2,55 %).

ENLL. ESPAI JOVE
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 52,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 372 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 670 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 3,23 A:
670/(230×0,90) = 3,23 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,14 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,81 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
Caídas de tensión:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 52,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 7,2645 V (3,16 %).
ENLL.CONSERGE
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 20,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 102 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la

carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 144 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,67 A:
144/(230×0,93) = 0,67 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,47 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,06 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado
incandescente a 20,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 3,9089 V (1,70 %).
ENLL.LAVABO+VESTUARIS
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 15,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 650 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 650 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 2,83 A:
650/(230×1,00) = 2,83 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,47 kA.

Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,23 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado
incandescente a 15,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 4,6693 V (2,03 %).
ENLL.SALA POLIVALENT
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 65,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 1.800 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.800 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 2,60 A:
1.800/(√3×400×1,00) = 2,60 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 14,56 A:
20,00 × 0,73 = 14,56 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,23 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,45 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(4×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=25mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado
incandescente a 65,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 9,8474 V (2,46 %).
ENLLUMENAT D'EMERGENCIA-1
Datos de partida:

• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 50,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 110 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 198 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,96 A:
198/(230×0,90) = 0,96 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,15 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,23 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un emergencia tubo
descarga a 50,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 4,6849 V (2,04 %).
ENLLUMENAT D'EMERGENCIA-2
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 50,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 110 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 198 W.
Intensidades:

• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,96 A:
198/(230×0,90) = 0,96 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 16,74 A:
23,00 × 0,73 = 16,74 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,15 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,23 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 1,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×1,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un emergencia tubo
descarga a 50,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 4,6849 V (2,04 %).
PC. SALA MAQUINES
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 65,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 500 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 500 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,72 A:
500/(√3×400×1,00) = 0,72 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 20,38 A:
28,00 × 0,73 = 20,38 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,37 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,12 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:

(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=32mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
65,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 6,9456 V (1,74 %).
PRESSES DE CORRENT-1
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 40,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 3.600 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 3.600 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 15,65 A:
3.600/(230×1,00) = 15,65 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,31 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 1,98 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
40,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 12,6041 V (5,48 %).
PRESSES DE CORRENT-2
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 40,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.

• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 3.600 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 3.600 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 15,65 A:
3.600/(230×1,00) = 15,65 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,31 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 1,98 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
40,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 12,6041 V (5,48 %).
PRESSES DE CORRENT-3
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 40,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 3.600 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 3.600 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 15,65 A:
3.600/(230×1,00) = 15,65 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A

• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,31 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 1,98 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
40,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 12,6041 V (5,48 %).
SECADORS MANS DONES
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 20,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 1.875 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.875 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 8,15 A:
1.875/(230×1,00) = 8,15 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,58 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,52 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
20,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 5,9892 V (2,60 %).

SECADORS MANS HOMES
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 20,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 1.875 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.875 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 8,15 A:
1.875/(230×1,00) = 8,15 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,58 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,52 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
20,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 5,9892 V (2,60 %).
SECADORS MANS MINUSVÀLIDS
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 20,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 1.875 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 1.875 W.
Intensidades:

• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 8,15 A:
1.875/(230×1,00) = 8,15 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,58 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,52 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
20,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 5,9892 V (2,60 %).
SUBQUADRE SAI
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 10,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 3.600 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 3.600 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 5,20 A:
3.600/(√3×400×1,00) = 5,20 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 20,38 A:
28,00 × 0,73 = 20,38 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 1,80 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,40 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:

(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=32mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un cuadro distribución a
10,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 7,0081 V (1,75 %).
UNITAT AA. SALA POLIVALENT
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 60,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 3.800 W.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 4.750 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 7,62 A:
4.750/(√3×400×0,90) = 7,62 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 20,38 A:
28,00 × 0,73 = 20,38 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,40 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,65 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=32mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un motor a 60,00
metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 11,4545 V (2,86 %).
UNITAT EXTERIOR VRV
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 60,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo

tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 17.730 W.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 22.162 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 35,54 A:
22.162/(√3×400×0,90) = 35,54 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 64,06 A:
88,00 × 0,73 = 64,06 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 1,86 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 3,02 mm² y por calentamiento de 10,00 mm².
• Adoptamos la sección de 16,00 mm² y designamos el circuito con:
(4×16)+TT×16mm²Cu bajo tubo=50mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un motor a 60,00
metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 10,0755 V (2,52 %).
UNITATS INTERIORS AA-1
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 25,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 248 W.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 310 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,50 A:

310/(230×0,90) = 1,50 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,47 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,11 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un motor a 25,00
metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 4,1414 V (1,80 %).
UNITATS INTERIORS AA-2
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 50,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 234 W.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 292 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,41 A:
292/(230×0,90) = 1,41 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,25 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,20 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm

Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un motor a 50,00
metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 4,5684 V (1,99 %).
VENTILADOR EXTRACCIÓ
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 60,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 370 W.
• Alimenta receptores de tipo motor, por lo que aumentamos la carga mínima prevista en un 25% sobre
la potencia del mayor motor.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 462 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,74 A:
462/(√3×400×0,90) = 0,74 A
• Según la tabla 52-C4, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 20,38 A:
28,00 × 0,73 = 20,38 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,40 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,06 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(4×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=32mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un motor a 60,00
metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 6,8608 V (1,72 %).
ENLL. BALIZAS
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 85,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. enterrados bajo tubo.
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.

• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 180 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 324 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 0,52 A:
324/(√3×400×0,90) = 0,52 A
• Según la tabla 52-C4, col.7 Cu y los factores correctores (0,96×0,95) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 41,95 A:
46,00 × 0,91 = 41,95 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 1,20 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,08 mm² y por calentamiento de 6,00 mm².
• Adoptamos la sección de 6,00 mm² y designamos el circuito con:
(4×6)+TT×6mm²Cu bajo tubo=63mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 85,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 7,2395 V (1,81 %).
ENLL. GENERAL
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 70,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. enterrados bajo tubo.
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en 3F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 400 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 400 W.
• Entre ellos se encuentran lámparas o tubos de descarga, por lo que aplicamos el factor 1,8 sobre la
carga mínima prevista en voltiamperios para estos receptores.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 720 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,15 A:
720/(√3×400×0,90) = 1,15 A
• Según la tabla 52-C4, col.7 Cu y los factores correctores (0,96×0,95) que la norma UNE 20.460

especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 41,95 A:
46,00 × 0,91 = 41,95 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 1,20 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,18 mm² y por calentamiento de 6,00 mm².
• Adoptamos la sección de 6,00 mm² y designamos el circuito con:
Caídas de tensión:
(4×6)+TT×6mm²Cu bajo tubo=63mm
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un alumbrado tubo
descarga a 70,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 7,4230 V (1,86 %).

LLOCS DE TREBALL-1
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 40,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 3.300 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 3.300 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 14,35 A:
3.300/(230×1,00) = 14,35 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,27 kA.

Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 1,88 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
40,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 12,2284 V (5,32 %).
RACK
Datos de partida:
• Todos los tramos del circuito suman una longitud de 20,00 m.
• El cable empleado y su instalación siguen la referencia RZ1-K (AS) unip. en montaje superficial bajo
tubo .
• (Este circuito comparte instalación con un máximo de 2 circuitos en alguno de sus tramos.)
• Los conductores están distribuidos en F+N+P con 1 conductor por fase.
• La tensión entre hilos activos es de 230 V.
Potencias:
• Todos los receptores alimentados por el circuito suman una potencia instalada de 300 W.
• Aplicamos factor de simultaneidad, obteniendo una potencia final de cálculo de 300 W.
Intensidades:
• En función de la potencia de cálculo, y utilizando la fórmula siguiente, obtenemos la intensidad de
cálculo, o máxima prevista, que asciende a 1,30 A:
300/(230×1,00) = 1,30 A
• Según la tabla 52-C2, col.4 Cu y los factores correctores (0,91×0,80) que la norma UNE 20.460
especifica para este tipo de configuración de cable y montaje, la intensidad máxima admisible del
circuito para la sección adoptada según el apartado siguiente, se calcula en 22,57 A:
31,00 × 0,73 = 22,57 A
• En función de la potencia de cortocircuito de la red y la impedancia de los conductores hasta este
punto de la instalación, obtenemos una intensidad de cortocircuito de 0,47 kA.
Secciones:
• Obtenemos una sección por caída de tensión de 0,09 mm² y por calentamiento de 1,50 mm².
• Adoptamos la sección de 2,50 mm² y designamos el circuito con:
(2×2,5)+TT×2,5mm²Cu bajo tubo=20mm
Caídas de tensión:
• La caída de tensión acumulada más desfavorable del circuito se produce en un punto terminal a
20,00 metros de la cabecera del mismo, y tiene por valor 4,4023 V (1,91 %).

CÀLCULS LUMÍNICS

c.civic sabadell
Notas Instalación :
Cliente: electresj. tècnics associats
Código Proyecto:
Fecha: 29/08/2007
Notas:
quadra empotrable
Nombre Proyectista: SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN
Dirección: C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
Tel.-Fax: Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
Observaciones:
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 1

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
1.1 Información sobre Area/Local
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
Superficie Dimensiones Ángulo[°] Color Coeficiente Ilum.Media Luminancia Media
[m] Reflexión [lux] [cd/m²]
Suelo 36.60x9.60 Plano RGB=126,126,126 40% 402 51.24
Pared 9 2.60x36.60 0° RGB=244,164,96 55% 199 34.79
Pared 8 2.60x6.00 -90° RGB=244,164,96 55% 381 66.62
Pared 7 2.60x3.60 -180° RGB=244,164,96 55% 250 43.69
Pared 6 2.60x2.00 -90° RGB=244,164,96 55% 489 85.67
Pared 5 2.60x23.90 -180° RGB=244,164,96 55% 294 51.53
Pared 4 2.60x1.60 -90° RGB=244,164,96 55% 59 10.29
Pared 3 2.60x9.10 -180° RGB=244,164,96 55% 87 15.21
Pared 2 2.60x9.40 89° RGB=244,164,96 55% 279 48.89
Pared 1 2.60x0.14 135° RGB=244,164,96 55% 1.28 0.22
Techo 36.60x9.60 Plano RGB=255,255,255 80% 1.75 0.44
Dimensiones Paralelepípedo que incluye el Area/Local [m]: 36.60x9.60x2.60
Rejilla Puntos de Medida del Paralelepípedo [m]: dirección X 2.03 - Y 0.80 - Z 0.22
Potencia Específica del Plano de Trabajo [W/m2] 10.852
Potencia Espec. de Iluminación del Pl. de Trab. [W/(m2 * 100lux)] 2.198
Potencia Total [kW]: 3.248
1.2 Parámetros de Calidad de la Instalación
Superficie Resultados Medio Mínimo Máximo Mín/Medio Mín/Máx Medio/Máx
Plano de Trabajo (h=0.85 m) Iluminancia Horizontal (E) 494 lux 0 lux 1041 lux 0.00 0.00 0.47
Suelo Iluminancia Horizontal (E) 402 lux 0 lux 845 lux 0.00 0.00 0.48
Tipo Cálculo Sólo Dir. + Equipo + Sombras
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 2

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
2.1 Vista 2D Plano Trabajo y Rejilla de Cálculo
Escala 1/250
10.00
7.50
5.00
2.50
0.00
(8)
(7)
A A A A A A A
A A A A A A A
A A A A A
A
(5)
B B B B B B B B B B B B B B B B B B B B
A A A
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
A A A A A A A A A A A A A A A A
(9)
0.00 2.50 5.00 7.50 10.00 12.50 15.00 17.50 20.00 22.50 25.00 27.50 30.00 32.50 35.00 37.50
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 3
(3)
A
A
A
(2)

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
2.2 Vista 2D en Planta
Escala 1/250
10.00
7.50
5.00
2.50
0.00
O
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
0.00 2.50 5.00 7.50 10.00 12.50 15.00 17.50 20.00 22.50 25.00 27.50 30.00 32.50 35.00 37.50
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 4

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
2.3 Vista Lateral
Escala 1/75
3.00
2.25
1.50
0.75
0.00
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
0.00 0.75 1.50 2.25 3.00 3.75 4.50 5.25 6.00 6.75 7.50 8.25 9.00 9.75
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 5
O

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
2.4 Vista Frontal
Escala 1/250
5.00
2.50
0.00
O
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
0.00 2.50 5.00 7.50 10.00 12.50 15.00 17.50 20.00 22.50 25.00 27.50 30.00 32.50 35.00 37.50
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 6

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
3.1 Información Luminarias/Ensayos
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
Ref. Línea Nombre Luminaria Código Luminaria Luminarias Ref.Lamp. Lámparas
(Nombre Ensayo ) (Código Ensayo ) N. N.
A QUADRA QUADRA T5 1X54W + GEL QUE154OP 42 LMP-A 1
(QUADRA T5 1X54W + difusor) (*QUADRA DIF. GEL)
B QUADRA QUADRA T5 1X80W + GEL QU5180OP 20 LMP-B 1
(QUADRA T5 1X54W + difusor) (*QUADRA DIF. GEL)
3.2 Información Lámparas
Ref.Lamp. Tipo Código Flujo Potencia Color N.
[lm] [W] [°K]
LMP-A FD 54 FQ54840 5000 54 4000 42
LMP-B FD 49 FQ 49 W/840 HO 4300 49 4000 20
3.3 Tabla Resumen Luminarias
Ref. Lum. On Posición Luminarias Rotación Luminarias Código Luminaria Factor Código Lámpara Flujo
X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] Cons. [lm]
A 1 X 1.87;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 QUE154OP 0.80 FQ54840 1*5000
2 X 3.11;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
3 X 4.35;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
4 X 5.59;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
5 X 6.83;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
6 X 8.07;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
7 X 9.31;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
8 X 1.91;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
9 X 3.15;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
10 X 4.39;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
11 X 5.63;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
12 X 6.87;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
13 X 8.11;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
14 X 9.35;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
15 X 11.61;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
16 X 12.85;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
17 X 14.09;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
18 X 15.33;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
19 X 17.53;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
20 X 11.62;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
21 X 18.77;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
22 X 20.01;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
23 X 21.25;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
24 X 23.43;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
25 X 17.50;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
26 X 12.86;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
27 X 14.10;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
28 X 15.34;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
29 X 18.74;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
30 X 19.98;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
31 X 21.22;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
32 X 24.67;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
33 X 25.91;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
34 X 27.15;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
35 X 29.07;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
36 X 30.34;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
37 X 31.62;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
38 X 32.88;-8.01;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
39 X 35.32;-7.97;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
40 X 35.34;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
41 X 36.56;-7.97;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 7

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
Ref. Lum. On Posición Luminarias Rotación Luminarias Código Luminaria Factor Código Lámpara Flujo
X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] Cons. [lm]
A 42 X 36.62;-5.95;2.50 0.0;0.0;0.0 QUE154OP 0.80 FQ54840 1*5000
B 1 X 5.31;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 QU5180OP 0.80 FQ 49 W/840 HO 1*4300
2 X 6.85;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
3 X 8.39;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
4 X 9.93;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
5 X 11.47;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
6 X 13.01;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
7 X 14.55;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
8 X 16.09;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
9 X 17.63;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
10 X 19.17;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
11 X 20.71;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
12 X 22.25;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
13 X 23.79;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
14 X 25.33;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
15 X 26.87;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
16 X 28.41;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
17 X 29.95;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
18 X 31.49;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
19 X 33.03;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
20 X 34.57;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 0.80
3.4 Tabla Resumen Enfoques
Torre Fila Columna Ref. On Posición Luminarias Rotación Luminarias Enfoques R.Eje Factor Ref.
2D X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] X[m] Y[m] Z[m] [°] Cons.
L-11 X 1.87;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 1.87;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-12 X 3.11;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 3.11;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-13 X 4.35;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 4.35;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-14 X 5.59;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 5.59;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-15 X 6.83;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 6.83;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-16 X 8.07;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 8.07;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-17 X 9.31;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 9.31;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-18 X 1.91;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 1.91;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-19 X 3.15;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 3.15;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-20 X 4.39;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 4.39;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-21 X 5.63;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 5.63;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-22 X 6.87;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 6.87;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-23 X 8.11;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 8.11;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-24 X 9.35;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 9.35;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-25 X 11.61;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 11.61;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-26 X 12.85;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 12.85;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-27 X 14.09;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 14.09;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-28 X 15.33;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 15.33;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-29 X 17.53;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 17.53;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-30 X 11.62;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 11.62;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-31 X 18.77;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 18.77;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-32 X 20.01;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 20.01;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-33 X 21.25;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 21.25;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-34 X 23.43;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 23.43;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-35 X 17.50;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 17.50;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-36 X 12.86;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 12.86;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-37 X 14.10;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 14.10;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-38 X 15.34;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 15.34;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-39 X 18.74;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 18.74;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-40 X 19.98;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 19.98;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-41 X 21.22;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 21.22;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-42 X 24.67;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 24.67;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-43 X 25.91;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 25.91;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-44 X 27.15;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 27.15;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-46 X 29.07;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 29.07;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-47 X 30.34;-7.99;2.50 0.0;0.0;0.0 30.34;-7.99;0.00 0 0.80 A
L-48 X 31.62;-8.00;2.50 0.0;0.0;0.0 31.62;-8.00;0.00 0 0.80 A
L-49 X 32.88;-8.01;2.50 0.0;0.0;0.0 32.88;-8.01;0.00 0 0.80 A
L-50 X 35.32;-7.97;2.50 0.0;0.0;0.0 35.32;-7.97;0.00 0 0.80 A
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 8

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
Torre Fila Columna Ref. On Posición Luminarias Rotación Luminarias Enfoques R.Eje Factor Ref.
2D X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] X[m] Y[m] Z[m] [°] Cons.
L-51 X 35.34;-5.94;2.50 0.0;0.0;0.0 35.34;-5.94;0.00 0 0.80 A
L-52 X 36.56;-7.97;2.50 0.0;0.0;0.0 36.56;-7.97;0.00 0 0.80 A
L-53 X 36.62;-5.95;2.50 0.0;0.0;0.0 36.62;-5.95;0.00 0 0.80 A
L-1 X 5.31;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 5.31;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-2 X 6.85;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 6.85;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-3 X 8.39;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 8.39;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-4 X 9.93;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 9.93;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-5 X 11.47;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 11.47;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-6 X 13.01;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 13.01;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-7 X 14.55;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 14.55;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-8 X 16.09;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 16.09;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-9 X 17.63;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 17.63;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-10 X 19.17;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 19.17;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-45 X 20.71;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 20.71;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-54 X 22.25;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 22.25;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-55 X 23.79;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 23.79;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-56 X 25.33;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 25.33;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-57 X 26.87;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 26.87;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-58 X 28.41;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 28.41;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-59 X 29.95;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 29.95;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-60 X 31.49;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 31.49;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-61 X 33.03;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 33.03;-3.43;0.00 0 0.80 B
L-62 X 34.57;-3.43;2.50 0.0;0.0;0.0 34.57;-3.43;0.00 0 0.80 B
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 9

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
4.1 Valores de Iluminancia Horizontal sobre Plano de Trabajo
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
O (x:0.90 y:-10.10 z:0.85) Resultados Medio Mínimo Máximo Mín/Medio Mín/Máx Medio/Máx
DX:2.03 DY:0.80 Iluminancia Horizontal (E) 494 lux 0 lux 1041 lux 0.00 0.00 0.47
Tipo Cálculo Sólo Dir. + Equipo + Sombras
Escala 1/250
10.00
7.50
5.00
2.50
0.00
91 93 76 40
188 186 152 65
398 438 446 446 437 447 439 433 419 385 377 376 374 374 312 104
646 684 667 679 678 662 674 677 637 575 568 569 569 569 503 156
194 266 672 694 595 657 680 584 665 677 573 464 455 455 456 462 456 224
404 621 751 736 483 656 714 413 669 703 388 240 235 237 240 253 381 380
691 961 1028 984 521 851 950 488 893 929 432 108 116 120 123 143 434 633
727 999 1041 984 517 849 944 480 873 925 420 262 262 0 269 235 408 651
707 971 1006 941 500 813 902 459 841 885 395 552 545 0 556 496 387 632
711 965 992 934 489 808 892 443 840 881 376 710 709 0 723 656 374 630
446 613 632 588 318 495 550 287 520 544 249 454 452 0 468 424 235 368
220 306 319 291 169 236 262 151 248 260 137 213 211 161 218 196 143 163
0.00 2.50 5.00 7.50 10.00 12.50 15.00 17.50 20.00 22.50 25.00 27.50 30.00 32.50 35.00 37.50
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L. Página 10

c.civic sabadell
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN C/Buenos Aires 37-39 08902 L'Hospitalet
29/08/2007
Tel.+34/93/4320711 - Fax: +34/93/4322635
Información General 1
1. Datos Proyecto
1.1 Información sobre Area/Local 2
1.2 Parámetros de Calidad de la Instalación 2
2. Vistas Proyecto
2.1 Vista 2D Plano Trabajo y Rejilla de Cálculo 3
2.2 Vista 2D en Planta 4
2.3 Vista Lateral 5
2.4 Vista Frontal 6
3. Datos Luminarias
3.1 Información Luminarias/Ensayos 7
3.2 Información Lámparas 7
3.3 Tabla Resumen Luminarias 7
3.4 Tabla Resumen Enfoques 8
4. Tabla Resultados
4.1 Valores de Iluminancia Horizontal sobre Plano de Trabajo 10
LITESTAR Pro 9 (c)OxyTech Srl www.oxytech.it GUVISAN LIGHTS S.L.

E
Sala polivalente (Rail)
Contacto:
N° de encargo:
Empresa:
N° de cliente:
Fecha: 31.08.2007
Adolfo Dalmau
Erco Iluminación, S.A.
C/ el pla, 47
Molins de Rei-08037
Tel.: 93.680.12.44
Fax: 93.680.26.24
a.dalmau@erco.com
http://www.erco.com

E
Índice
Sala polivalente (Rail)
Portada del proyecto 1
Índice 2
Lista de piezas de las luminarias 3
ERCO 77318000 Jilly Bañador 1 x QT-DE12 300W
Hoja de datos de luminarias 4
Local 1
Rendering (procesado) en 3D 5
Superficies del local
Plano útil
Isolíneas (E) 6
Gama de grises (E) 7
Gráfico de valores (E) 8
Sala polivalente (Rail)
31.08.2007 Página 2 / 8

E
Sala polivalente (Rail) / Lista de piezas de las luminarias
12 Pieza ERCO 77318000 Jilly Bañador 1 x QT-DE12 300W
N° de artículo: 77318000
Flujo luminoso de las luminarias: 5300 lm
Potencia de las luminarias: 300 W
Clasificación luminarias según CIE: 100
Código CIE Flux: 86 99 99 99 55
Armamento: 1 x QT-DE12 300W (Factor de corrección
1.000).
Sala polivalente (Rail)
31.08.2007 Página 3 / 8

E
Sala polivalente (Rail)
ERCO 77318000 Jilly Bañador 1 x QT-DE12 300W / Hoja de datos de luminarias
Clasificación luminarias según CIE: 100
Código CIE Flux: 86 99 99 99 55
77318.000
Jilly Bañador
para lámparas halógenas incandescentes
Blanco (RAL9002)
Luminaria y brazo: fundición de aluminio, pintura en polvo. Orientable
0°-90°. Sujeción en el adaptador trifásico girable 360°. Conducto
interior de cables.
Adaptador trifásico ERCO: material sintético.
Reflector: aluminio, plateado anodizado.
Marco de apantallamiento: fundición de aluminio, negro, pintura en
polvo. Cristal de protección.
Peso 1,20kg
ENEC17
Emisión de luz 1:
105°
90°
75°
60°
45°
cd/klm
C0 - C180 C90 - C270
300
450
600
750
30° 15° 0°
15° 30°
Emisión de luz 1:
Valoración de deslumbramiento según UGR
105°
90°
75°
60°
45°
h = 56%
r Techo 70 70 50 50 30 70 70 50 50 30
r Paredes 50 30 50 30 30 50 30 50 30 30
r Suelo 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20
Tamaño del local
X Y
Mirado en perpendicular
al eje de lámpara
Mirado longitudinalmente
al eje de lámpara
2H 2H 16.9 17.7 17.2 17.9 18.1 25.5 26.3 25.8 26.5 26.7
3H 17.0 17.7 17.3 18.0 18.2 25.4 26.1 25.7 26.4 26.6
4H 17.0 17.6 17.3 17.9 18.1 25.4 26.0 25.7 26.3 26.6
6H 16.9 17.5 17.2 17.8 18.1 25.3 25.9 25.6 26.2 26.5
8H 16.8 17.4 17.2 17.7 18.0 25.3 25.8 25.6 26.1 26.4
12H 16.8 17.4 17.2 17.7 18.0 25.2 25.8 25.6 26.1 26.4
4H 2H 17.0 17.7 17.3 17.9 18.2 25.3 26.0 25.6 26.2 26.5
3H 17.1 17.7 17.5 18.0 18.3 25.2 25.8 25.6 26.1 26.4
4H 17.1 17.5 17.4 17.9 18.2 25.2 25.6 25.5 26.0 26.3
6H 17.0 17.4 17.4 17.8 18.1 25.1 25.5 25.5 25.8 26.2
8H 16.9 17.3 17.4 17.7 18.1 25.0 25.4 25.5 25.8 26.2
12H 16.9 17.2 17.3 17.6 18.0 25.0 25.3 25.4 25.7 26.1
8H 4H 16.9 17.3 17.4 17.7 18.1 25.0 25.4 25.5 25.8 26.2
6H 16.9 17.1 17.3 17.6 18.0 25.0 25.2 25.4 25.7 26.1
8H 16.8 17.1 17.3 17.5 18.0 24.9 25.2 25.4 25.6 26.1
12H 16.8 17.0 17.3 17.4 17.9 24.9 25.1 25.3 25.5 26.0
12H 4H 16.9 17.2 17.3 17.6 18.1 25.0 25.3 25.4 25.7 26.1
6H 16.8 17.1 17.3 17.5 18.0 24.9 25.2 25.4 25.6 26.1
8H 16.8 17.0 17.3 17.4 17.9 24.9 25.1 25.3 25.5 26.0
Variación de la posición del espectador para separaciones S entre luminarias
S = 1.0H +4.3 / -5.8 +2.9 / -5.0
S = 1.5H +5.5 / -6.0 +5.6 / -9.7
S = 2.0H +6.9 / -6.8 +7.6 / -18.6
Tabla estándar BK01 BK00
Sumando de corrección -3.0 4.9
Índice de deslumbramiento corregido en relación a 5300lm Flujo luminoso total
31.08.2007 Página 4 / 8

E
Local 1 / Rendering (procesado) en 3D
Sala polivalente (Rail)
31.08.2007 Página 5 / 8

E
Local 1 / Plano útil / Isolíneas (E)
400
200
300
400
300
200
200
300
400 400
0.00 6.30
Valores en Lux, Escala 1 : 65
Situación de la superficie en el local:
Punto marcado:
(430.300 m, 307.000 m, 0.850 m)
Trama: 128 x 128 Puntos
400
300
400
200
400
200
400
400
100
300
Sala polivalente (Rail)
300
9.00 m
7.40 m
E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m E min / E max
371 69 715 0.19 0.10
31.08.2007 Página 6 / 8
0.50
0.00

E
Local 1 / Plano útil / Gama de grises (E)
0.00 6.30
130 260 390 520 650 lx
Escala 1 : 65
Situación de la superficie en el local:
Punto marcado:
(430.300 m, 307.000 m, 0.850 m)
Trama: 128 x 128 Puntos
Sala polivalente (Rail)
9.00 m
7.40 m
E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m E min / E max
371 69 715 0.19 0.10
31.08.2007 Página 7 / 8
0.50
0.00

E
Local 1 / Plano útil / Gráfico de valores (E)
132 130 138 138 127 112 128 153 116 118 114 108 101 110
227 244 161 149 152 209 238 241 261 152 150 144 135 143
283 289 312 186 310 318 336 358 384 401 269 251 241 229
367 328 359 407 400 404 473 516 518 496 480 418 346 342
430 421 429 415 466 515 579 636 639 603 539 483 437 402
432 439 462 464 497 549 619 677 704 686 624 541 481 445
395 429 478 509 524 550 601 659 692 696 652 568 493 458
350 390 459 507 518 521 543 588 622 634 611 545 473 429
318 357 432 479 488 482 488 513 539 556 549 499 440 399
304 341 414 457 462 450 452 457 481 501 503 465 419 375
297 339 410 456 460 438 428 430 448 476 491 454 408 364
316 355 428 473 475 451 441 439 460 491 505 473 424 387
348 391 459 501 499 483 473 478 502 516 536 500 455 416
416 431 483 513 517 518 530 540 548 547 551 518 492 467
429 440 468 473 494 525 561 584 582 562 529 499 503 509 510
431 429 443 419 453 496 536 571 562 533 482 463 480 502 533
399 351 365 408 422 402 461 482 465 423 470 471 425 470 513
344 302 329 212 308 318 330 335 355 371 308 364 389 407 423
260 273 176 150 159 204 247 244 269 155 156 209 260 329 316
185 128 135 118 120 113 123 183 131 130 129 121 109 92 235
0.00 6.30
Valores en Lux, Escala 1 : 65
No pudieron representarse todos los valores calculados.
Situación de la superficie en el local:
Punto marcado:
(430.300 m, 307.000 m, 0.850 m)
Trama: 128 x 128 Puntos
156 91 98 99 95 103 173
181 199 205 104 106 228 207
275 256 248 284 220 228 245
357 321 343 315 305 291 310
411 408 391 350 332 344 357
427 417 416 400 372 365 356
415 407 418 427 393 353 316
382 381 402 413 381 331 288
357 358 380 384 356 305 268
344 349 365 367 342 294 256
354 354 373 372 346 300 257
383 382 399 399 365 315 271
424 426 437 439 400 342 293
480 484 484 442 381 333
523 516 495 447 403 366
539 515 452 404 390 384
469 450 392 350 346 351
349 316 352 336 266 290
254 260 203 198 222 219
206 114 111 105 110 193
72 85 91 91 87 84
Sala polivalente (Rail)
9.00 m
7.40 m
E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m E min / E max
371 69 715 0.19 0.10
31.08.2007 Página 8 / 8
0.50
0.00

CÀLCULS CLIMATITZACIÓ

PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ
1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1.- DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA DE L'EDIFICI
L'edifici objecte d'aquest projecte s'ha dividit en les zones tèrmiques que apareixen
resumides en la taula següent:
Sistema/Zona Superfície Altura Volum
Ús
(m²) (m) (m³)
CENTRE CIVIC. VRV - - - -
CONSERGE 8,7 2,5 21,7 Oficinas
ESPAI EXPOSICIONS 68,2 2,5 170,5 Aulas (sin fumadores)
ESPAI RELACIONAL 54,9 2,5 137,2 Aulas (sin fumadores)
AULA 1 33,0 3,0 99,0 Aulas (sin fumadores)
AULA 2 33,0 3,0 99,0 Aulas (sin fumadores)
PASSADIS+VESTIBUL 54,8 2,5 137,0 Pasillos
TREBALL INTERN 47,4 3,0 142,2 Oficinas
CENTRE CIVIC. NO VRV - - - -
SALA POLIVALENT 63,9 4,2 271,6 Aulas (sin fumadores)
1.2.- HORARIS DE FUNCIONAMENT, OCUPACIÓ I NIVELLS DE VENTILACIÓ
L'ocupació s'ha estimat en funció de la superfície de cada zona, considerant els
metres quadrats per persona típics per al tipus d'activitat que en ella es desenvolupa.
Els nivells d'ocupació de cada zona són els descrits en la taula següent:
Sistema/Zona Activitat Núm . m² per Cs Cl Horari de
pers. pers. (w) (w) Funcionament
CENTRE CIVIC. VRV - - - - - -
CONSERGE Oficinas 1 8,7 71 60 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI EXPOSICIONS Ocupación TIPICA 20 3,4 78 46 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI RELACIONAL Ocupación TIPICA 15 3,7 78 46 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 1 Ocupación TIPICA 12 2,7 78 46 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 2 Ocupación TIPICA 12 2,7 78 46 Funcionamiento
continuo 1-24h
PASSADIS+VESTIBUL Ocupación TIPICA 2 27,4 89 12 Funcionamiento
1 continuo 1-24h
ESPAI JOVE Oficinas 4 11,8 71 60 Funcionamiento
continuo 1-24h
CENTRE CIVIC. NO VRV - - - - - -
SALA POLIVALENT Aulas (sin fumadores) 20 3,2 12
0
Cs: Calor sensible en w aportat per persona a una temperatura ambient de 25°C.
Cl: Calor latent en w aportat per persona a una temperatura ambient de 25°C.
25
5
Funcionamiento
continuo 1-24h
El cabal d'aire de ventilació s'obté en funció de l'ús del local, de la seva superfície i
del número d'ocupants, aplicant la Taula 2 de la norma UNE 100011.
Els nivells de ventilació assignats a cada zona són els que apareixen en el següent
taula:
Sistema/Zona Per
persona
(l/s)
Cabal d'aire exterior
Per
m²
(l/s)
Per
local/altres
(l/s)
Valor
escollit
(m³/h)
Renov.
(1/h)
Horari de
Funcionament

CENTRE CIVIC. VRV - - - - - -
CONSERGE 10,0 1,0 - 36,0 1,7 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI EXPOSICIONS 8,0 - - 576,0 3,4 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI RELACIONAL 8,0 - - 432,0 3,1 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 1 8,0 - - 345,6 3,5 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 2 8,0 - - 345,6 3,5 Funcionamiento
continuo 1-24h
PASSADIS+VESTIBUL - - - 137,0 1,0 Funcionamiento
continuo 1-24h ESPIJ
0,0 1,0 - 170,6 1,2 Funcionamiento
continuo 1-24h
CENTRE CIVIC. NO VRV - - - - - -
SALA POLIVALENT 8,0 - - 576,0 2,1 Funcionamiento
continuo 1-24h
Els nivells d'il·luminació i de potència dels equips elèctrics que es faran servir en
cada zona estan enumerats a la llista següent:
Sistema/Zona Tipus d'il·luminació w Núm . w/m² Horari de
Funcionament
CENTRE CIVIC. VRV - - - - -
CONSERGE Alumbrado TIPICO 20,0 8 20,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
CONSERGE Ordenador PC-140w 140,0 1 16,1 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI EXPOSICIONS Alumbrado TIPICO 30,0 68 30,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI EXPOSICIONS Ordenador PC-140w 140,0 2 4,1 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI RELACIONAL Alumbrado TIPICO 20,0 54 20,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI RELACIONAL Ordenador PC-140w 140,0 3 7,7 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 1 Alumbrado TIPICO 20,0 33 20,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 1 Ordenador PC-140w 140,0 4 17,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 2 Alumbrado TIPICO 20,0 33 20,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
AULA 2 Ordenador PC-140w 140,0 6 25,5 Funcionamiento
continuo 1-24h
PASSADIS+VESTIBUL Alumbrado TIPICO 15,0 54 15,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI JOVE Alumbrado TIPICO 20,0 47 20,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
ESPAI JOVE Ordenador PC-140w 140,0 5 14,8 Funcionamiento
continuo 1-24h
CENTRE CIVIC. NO VRV - - - - -
SALA POLIVALENT Alumbrado TIPICO 20,0 63 20,0 Funcionamiento
continuo 1-24h
SALA POLIVALENT Ordenador PC-140w 140,0 1 2,2 Funcionamiento
continuo 1-24h
Evolució del percentatge de funcionament al llarg del dia per a cada un dels horaris
utilitzats:
Referència Percentatge de càrrega per a cada hora solar
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Funcionamiento continuo 1-24h
10 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
0
1.3.- DESCRIPCIÓ DELS TANCAMENTS

En un annex d'aquesta memòria es relacionen els diferents tancaments que
delimiten les zones de l'edifici.
1.4.- CONDICIONS EXTERIORS DE PROJECTE
Es té en compte la norma UNE 100001 per a la selecció de les condicions exteriors
de projecte, que queden definides de la següent manera:
Temperatura seca estiu 29,3 °C
Temperatura humida estiu 23,3 °C
Percentil condicions d'estiu 1,0 %
Temperatura seca hivern 1,2 °C
Percentil condicions d'hivern 97,5 %
Variació diürna de temperatures 8,4 °C
Graus acumulats en base 15 – 15°C 863 dies-grau
Orientació del vent dominant N
Velocitat del vent dominant 3,6 m/s
Altura sobre el nivell del mar 8 m
Latitud 41° 18' Nord
En un annex de càlcul apareix l'evolució de les temperatures seques i humides
màximes corregides per a tots els mesos de l'any i hores del dia, segons les taules
de correcció UNE 100014-84.
1.5.- CONDICIONS INTERIORS DE CÀLCUL
Les condicions climatològiques interiors han estat establertes en funció de l'activitat
metabòlica de les persones i del seu grau de vestimenta, sempre d'acord amb la ITE
02 Apartat 2.1.
Per a les hores considerades punta han estat seleccionades les següents condicions
interiors:
Estiu Hivern
Sistema/Zona Temperatura
seca (°C)
Humitat
relativa (%)
Temperatura
humida (°C)
Temperatura
seca (°C)
CENTRE CIVIC. VRV - - - -
CONSERGE 24,0 49,5 17,0 21,0
ESPAI EXPOSICIONS 24,0 49,5 17,0 21,0
ESPAI RELACIONAL 24,0 49,5 17,0 21,0
AULA 1 24,0 49,5 17,0 21,0
AULA 2 24,0 49,5 17,0 21,0
PASSADIS+VESTIBUL 25,0 49,8 17,9 21,0
ESPAI JOVE 24,0 49,5 17,0 21,0
CENTRE CIVIC. NO VRV - - - -
SALA POLIVALENT 24,0 49,5 17,0 21,0
1.6.- MÈTODE DE CÀLCUL DE CÀRREGUES TÈRMIQUES

El mètode de càlcul utilitzat TFM (mètode de la funció de transferència) correspon al
descrit per ASHRAE en la seva publicació HVAC Fundamentals de 1988. En un
annex d'aquest projecte es realitza una breu descripció d'aquest mètode.
A continuació es mostra un resum de resultats de càrregues tèrmiques per a cada
sistema i cada una de les seves zones.
Descripció Càrrega
Refrigeració
Simultània
(kW)
Càrrega
Refrigeració
Màxima
(kW)
Data per a Màxima
Individual
Càrrega
Calefacció
(kW)
Volum
Ventilació
(m³/h)
CENTRE CIVIC. VRV 46,8 - Agosto 14 horas 32,4 1.906
CONSERGE 1,2 1,3 Junio 18 horas 1,1 36
ESPAI EXPOSICIONS 11,8 12,0 Julio 14 horas 7,1 576
ESPAI RELACIONAL 9,8 10,5 Octubre 14 horas 6,4 432
AULA 1 6,6 6,8 Octubre 14 horas 4,1 346
AULA 2 6,8 7,0 Octubre 14 horas 4,1 346
PASSADIS+VESTIBUL 4,6 5,3 Junio 18 horas 4,9 0
ESPAI JOVE 6,0 7,1 Octubre 13 horas 4,6 171
CENTRE CIVIC. NO VRV 15,8 - Julio 16 horas 7,4 576
SALA POLIVALENT 15,8 15,8 Julio 16 horas 7,4 576
El detall del càlcul de càrregues tèrmiques es recull en un annex d'aquest projecte i
conté les taules del càlcul de càrregues tèrmiques per als diferents sistemes,
subsistemes i zones en què s'ha dividit l'edifici.

ANNEX 1. MÈTODE DE CÀLCUL DE CÀRREGUES TÈRMIQUES
Es segueix el mètode desenvolupat per ASHRAE (American Society o Heating,
Refrigerating and Air-conditioning Engineers, Inc.) que basa la conversió de guanys
instantanis de calor a càrregues de refrigeració en les anomenades funcions de
transferència.
1.1.- Guanys tèrmics instantanis
El primer pas consisteix en el càlcul per a cada mes i cada hora del guany de calor
instantani degut a cada un dels següents elements:
1.1.1.- Guany solar vidre
Insolació a través d'envidraments a l'exterior.
QGAN , t
Essent:
= CS × A×
SHGF × n
SHGF = GSd + Ins × GSt
que depèn del mes, de l'hora solar i de la latitud.
On:
QGAN,t = Guany instantani de calor sensible (watts)
A = Àrea de la superfície envidrada (m²)
CS = Coeficient d'ombrejat
n = Núm. d'unitats de finestres del mateix tipus
SHGF = Guany solar per al vidre tipus (DSA)
GSt = Guany solar per radiació directa (watts/m²)
GSd = Guany solar per radiació difusa (watts/m²)
Ins = Percentatge d'ombra sobre la superfície envidrada
1.1.2.- Transmissió parets i sostres
Tancaments opacs a l'exterior, tret dels que no reben els raigs solars. El guany
instantani per a cada hora es calcula usant la següent funció de transferència
(ASHRAE):
Q
GAN , t
On:
⎡
( )
( QGAN
, t−n∆
)
= A×
⎢∑bn
× tsa,
t−n∆
− ∑dn× − tai
× ∑
⎣
n=
0
A
n= 1 n=
0
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'ambient a través de la superfície interior
del sostre o paret (w)
A = Àrea de la superfície interior (m²)
Tsa,t-n∆ = Temperatura sol aire en l'instant t-n∆
⎤
cn
⎥
⎦

∆ = Increment de temps igual a 1 hora.
tai = Temperatura de l'espai interior suposada constant
bn
cn
dn = Coeficients de la funció de transferència segons el tipus de tancament
La temperatura sol-aire serveix per corregir l'efecte dels raigs solars sobre la
superfície exterior del tancament:
t
sa
On:
I t ∆R
= tec
+ α × − ε × × cos 90 −
h h
o
o
( ° β )
Tsa = Temperatura sol-aire per a un mes i una hora donades (°C)
Tec = Temperatura seca exterior corregida segons mes i hora (°C)
It = Radiació solar incident en la superfície (w/m²)
ho = Coeficient de termotransferència de la superfície (w/m² °C)
α = Absorbència de la superfície a la radiació solar (depèn del color)
β = Angle d'inclinació del tancament pel que fa a la vertical (horitzontals
90°).
ε = Emitància hemisfèrica de la superfície.
∆R = Diferència de radiació superfície/cos negre (w/m²)
1.1.3.- Transmissió excepte parets i sostres
1.1.3.1.- Tancaments a l'interior
Guanys instantanis per transmissió en tancaments opacs interiors i que no estan
exposats als raigs solars.
GAN , t
( t t )
Q = K × A×
−
On:
l
ai
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
K = Coeficient de transmissió del tancament (w/m²·°C)
A = Àrea de la superfície interior (m²)
tl = Temperatura del local contigu (°C)
tai = Temperatura de l'espai interior suposada constant (°C)
1.1.3.2.- Envidraments a l'exterior
Guanys instantanis per transmissió en superfícies envidrades a l'exterior.
GAN , t
( t t )
Q = K × A×
−
On:
ec
ai

QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
K = Coeficient de transmissió del tancament (w/m²·°C)
A = Àrea de la superfície interior (m²)
tec = Temperatura exterior corregida (°C)
tai = Temperatura de l'espai interior suposada constant (°C)
1.1.3.3.- Portes a l'exterior
Un cas especial són les portes a l'exterior, en les que cal distingir segons la seva
orientació:
GAN , t
( t t )
Q = K × A×
−
On:
l
ai
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
K = Coeficient de transmissió del tancament (w/m²·°C)
A = Àrea de la superfície interior (m²)
tai = Temperatura de l'espai interior suposada constant (°C)
tl = Per a orientació Nord: Temperatura exterior corregida (°C)
Excepte orientació Nord:Temperatura sol-aire per a l'instant t (°C)
1.1.4.-Calor intern
1.1.4.1.- Ocupació (persones)
Calor generat per les persones que es troben dins de cada local. Aquesta calor és
funció principalment del número de persones i del tipus d'activitat que estan
desenvolupant.
Q = Q × n × 0'01×
Fd
GAN , t
On:
s
t
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
Qs = Guany sensible per persona (w). Depèn del tipus d'activitat
n = Número d'ocupants
Fdt = Percentatge d'ocupació per a l'instant t (%)
Es considera que 67% de la calor sensible es dissipa per radiació i la resta per
convecció.
Q = Q × n × 0'01×
Fd
GANl,
t
On:
l
t
QGANl,t = Guany de calor latent en l'instant t (w)
Ql = Guany latent per persona (w). Depèn del tipus d'activitat
n = Número d'ocupants
Fdt = Percentatge d'ocupació per a l'instant t (%)

1.1.4.2.- Enllumenat
Calor generat pels aparells de llum que es troben dins de cada local. Aquesta calor
és funció principalment del número i tipus d'aparells.
Q = Q × n × 0'01×
Fd
GAN , t
On:
s
t
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
Qs = Potència per lluminària (w). Per a fluorescent es multiplica per 1'25.
n = Número de lluminàries.
Fdt = Percentatge de funcionament per a l'instant t (%)
1.1.4.3.- Aparells elèctrics
Calor generada pels aparells exclusivament elèctrics que es troben dins de cada
local. Aquesta calor és funció principalment del número i tipus d'aparells.
Q = Q × n × 0'01×
Fd
GAN , t
On:
s
t
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
Qs = Guany sensible per aparell (w). Depèn del tipus.
n = Número d'aparells.
Fdt = Percentatge de funcionament per a l'instant t (%)
Es considera que el 60% de la calor sensible es dissipa per radiació i la resta per
convecció.
1.1.4.4.- Aparells tèrmics
Calor generada pels aparells tèrmics que es troben dins de cada local. Aquesta calor
és funció principalment del número i tipus d'aparells.
Q = Q × n × 0'01×
Fd
GAN , t
On:
s
t
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
Qs = Guany sensible per aparell (w). Depèn del tipus.
n = Número d'aparells.
Fdt = Percentatge de funcionament per a l'instant t (%)
Es considera que el 60% de la calor sensible es dissipa per radiació i la resta per
convecció.

Q = Q × n × 0'01×
Fd
GANl,
t
On:
l
t
QGANl,t = Guany de calor latent en l'instant t (w)
Ql = Guany latent per aparell (w). Depèn del tipus
n = Número d'aparells
Fdt = Percentatge de funcionament per a l'instant t (%)
1.1.5.- Aire exterior
Guanys instantanis de calor a causa de l'aire exterior de ventilació. Aquests guanys
passen directament a ser càrregues de refrigeració.
GAN , t
a
ae s
t
( t t )
Q = 0'34×
f × V × 0'01×
Fd × −
On:
QGAN,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
fa = Coeficient corrector per altitud geogràfica.
Vae = Cabal d'aire exterior (m³/h).
tec = Temperatura seca exterior corregida (°C).
tai = Temperatura de l'espai interior suposada constant (°C)
Fdt = Percentatge de funcionament per a l'instant t (%)
Es considera que el 100% de la calor sensible apareix per convecció.
GANl,
t
a
ae s
t
ec
ai
( X X )
Q = 0'83×
f × V × 0'01×
Fd × −
On:
QGANl,t = Guany de calor sensible en l'instant t (w)
fa = Coeficient corrector per altitud geogràfica.
Vae = Cabal d'aire exterior (m³/h).
Xec = Humitat específica exterior corregida (gr aigua/kg aire).
Xai = Humitat específica de l'espai interior (gr aigua/kg aire)
Fdt = Percentatge de funcionament per a l'instant t (%)
1.2.- Càrregues de refrigeració
ec
ai
La càrrega de refrigeració depèn de la magnitud i naturalesa del guany tèrmic
instantani així com del tipus de construcció del local, del seu contingut, tipus
d'il·luminació i del seu nivell de circulació d'aire.
Els guanys instantanis de calor latent així com les parts corresponents de calor
sensible que apareixen per convecció passen directament a ser càrregues de
refrigeració. Els guanys deguts a la radiació i transmissió es transformen en
càrregues de refrigeració per mitjà de la funció de transferència següent:

Q REF , t = v0
× QGAN
, t + v1
× QGAN
, t−
∆ + v2
× QGAN
, t−∆
2 − w1
× QREF
, t−∆
QREF,t = Càrrega de refrigeració per a l'instant t (w)
QGAN,t = Guany de calor en l'instant t (w)
∆ = Increment de temps igual a 1 hora.
vo, v1 i v2 = Coeficients en funció de la naturalesa del guany tèrmic
instantani.
w1 = Coeficient en funció del nivell de circulació de l'aire en el local.

ANNEX 2. DETALL DEL CÀLCUL TÈRMIC
2.1.- EVOLUCIÓ ANUAL DE TEMPERATURA EXTERIOR SECA MÀXIMA (°C)
Hora Gen. Feb. Mar. Abr. Maig. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
1 17,2 17,7 18,5 19,0 19,9 20,9 21,5 21,5 20,4 19,4 17,4 17,1
2 17,1 17,6 18,3 18,8 19,8 20,8 21,4 21,4 20,3 19,3 17,2 17,0
3 17,0 17,5 18,2 18,7 19,7 20,7 21,3 21,3 20,2 19,1 17,1 16,8
4 16,8 17,3 18,1 18,6 19,5 20,5 21,1 21,1 20,1 19,0 17,0 16,7
5 16,7 17,2 18,0 18,5 19,4 20,4 21,0 21,0 20,0 18,9 16,9 16,6
6 16,6 17,1 17,9 18,4 19,3 20,3 20,9 20,9 19,8 18,8 16,8 16,5
7 17,5 18,0 18,7 19,2 20,2 21,2 21,8 21,8 20,7 19,6 17,6 17,3
8 18,3 18,8 19,6 20,1 21,0 22,0 22,6 22,6 21,6 20,5 18,5 18,2
9 19,2 19,7 20,4 20,9 21,9 22,9 23,5 23,5 22,4 21,4 19,3 19,1
10 20,0 20,5 21,3 21,8 22,7 23,7 24,3 24,3 23,3 22,2 20,2 19,9
11 21,1 21,6 22,4 22,9 23,8 24,8 25,4 25,4 24,3 23,3 21,3 21,0
12 22,2 22,7 23,5 24,0 24,9 25,9 26,5 26,5 25,4 24,4 22,4 22,1
13 23,3 23,8 24,6 25,1 26,0 27,0 27,6 27,6 26,5 25,5 23,5 23,2
14 24,4 24,9 25,7 26,2 27,1 28,1 28,7 28,7 27,6 26,6 24,6 24,3
15 25,0 25,5 26,3 26,8 27,7 28,7 29,3 29,3 28,2 27,2 25,2 24,9
16 24,4 24,9 25,7 26,2 27,1 28,1 28,7 28,7 27,6 26,6 24,6 24,3
17 24,1 24,6 25,4 25,9 26,8 27,8 28,4 28,4 27,4 26,3 24,3 24,0
18 23,8 24,3 25,1 25,6 26,5 27,5 28,1 28,1 27,1 26,0 24,0 23,7
19 22,7 23,2 24,0 24,5 25,4 26,4 27,0 27,0 26,0 24,9 22,9 22,6
20 21,6 22,1 22,9 23,4 24,3 25,3 25,9 25,9 24,9 23,8 21,8 21,5
21 20,6 21,1 21,8 22,3 23,3 24,3 24,9 24,9 23,8 22,7 20,7 20,4
22 19,5 20,0 20,8 21,3 22,2 23,2 23,8 23,8 22,7 21,7 19,7 19,4
23 18,4 18,9 19,7 20,2 21,1 22,1 22,7 22,7 21,6 20,6 18,6 18,3
24 17,3 17,8 18,6 19,1 20,0 21,0 21,6 21,6 20,6 19,5 17,5 17,2
2.2.- EVOLUCIÓ ANUAL DE TEMPERATURA EXTERIOR HUMIDA MÀXIMA (°C)
Hora Gen. Feb. Mar. Abr. Maig. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
1 16,2 16,7 17,4 17,9 18,7 19,7 20,3 20,3 19,3 18,2 16,3 16,0
2 16,0 16,5 17,3 17,8 18,6 19,6 20,2 20,2 19,1 18,2 16,2 15,9
3 15,9 16,4 17,2 17,6 18,5 19,5 20,1 20,1 19,0 18,0 16,1 15,8
4 15,8 16,3 17,0 17,5 18,4 19,4 20,0 20,0 18,9 17,9 15,9 15,7
5 15,7 16,2 16,9 17,4 18,3 19,2 19,8 19,8 18,8 17,8 15,8 15,5
6 15,5 16,0 16,8 17,3 18,2 19,1 19,7 19,7 18,7 17,7 15,7 15,4
7 16,4 16,9 17,7 18,1 19,0 20,0 20,6 20,6 19,5 18,5 16,6 16,3
8 17,3 17,8 18,5 18,9 19,8 20,8 21,4 21,4 20,4 19,3 17,4 17,2
9 18,1 18,5 19,3 19,8 20,7 21,6 21,9 21,9 21,2 20,2 18,2 18,0
10 18,9 19,3 20,1 20,6 21,2 22,1 22,1 22,1 21,6 21,0 19,0 18,7
11 19,9 20,4 20,8 20,9 21,5 22,4 22,4 22,4 21,9 21,4 20,1 19,8
12 20,3 20,8 21,0 21,2 21,8 22,7 22,7 22,7 22,1 21,6 20,7 20,4
13 20,6 21,1 21,3 21,5 22,1 23,0 23,0 23,0 22,4 21,9 21,0 20,7
14 20,9 21,4 21,6 21,8 22,4 23,3 23,3 23,3 22,7 22,2 21,3 21,0
15 20,9 21,4 21,6 21,8 22,4 23,3 23,3 23,3 22,7 22,2 21,3 21,0
16 20,9 21,4 21,6 21,8 22,4 23,3 23,3 23,3 22,7 22,2 21,3 21,0
17 20,6 21,1 21,3 21,5 22,1 23,0 23,0 23,0 22,4 21,9 21,0 20,7
18 20,3 20,8 21,0 21,2 21,8 22,7 22,7 22,7 22,1 21,6 20,7 20,4
19 20,3 20,8 21,0 21,2 21,8 22,7 22,7 22,7 22,1 21,6 20,6 20,3
20 20,2 20,8 21,0 21,1 21,7 22,6 22,6 22,6 22,1 21,6 20,6 20,3
21 19,4 19,9 20,5 20,6 21,2 22,2 22,2 22,2 21,6 21,1 19,5 19,3
22 18,3 18,8 19,6 20,1 20,8 21,7 21,7 21,7 21,1 20,5 18,5 18,2
23 17,3 17,8 18,5 19,0 19,9 20,9 21,4 21,4 20,4 19,4 17,5 17,2
24 16,3 16,8 17,5 18,0 18,9 19,8 20,4 20,4 19,4 18,4 16,4 16,2

2.3.- FULL DE CÀRREGUES PER A REFRIGERACIÓ DEL SISTEMA
EXPEDIENT: I0703JMT DATA: 21/08/07
PROJECTE: CENTRE CIVIC
SISTEMA: CENTRE CIVIC. VRV
CONDICIONS DE DISSENY: Estimat per a les 14 hora solar del mes de Agosto.
T.seca T.hum. H.rel. H.esp.
Exterior: 28,7 °C 23,3 °C 63,7 % 15,8 gr/kg
GUANYS DE CALOR:
Ts Th Àrea Vol. Gsc Tpt Tept Cis Aes Cil Ael RSHF C.refr.
(°C) (°C) (m²) (m³) (W) (W) (W) (W) (W) (W) (W) (W)
CONSERGE
24,0 17,0 8,7 21,7 453 91 77 404 43 63 184 0,942 1.315
ESPAI EXPOSICIONS
24,0 17,0 68,2 170,5 1.961 490 405 4.080 920 966 3.144 0,878 11.968
ESPAI RELACIONAL
24,0 17,0 54,9 137,2 4.221 96 185 2.822 379 724 2.102 0,910 10.530
AULA 1
24,0 17,0 33,0 99,0 1.732 94 99 2.264 303 580 1.682 0,878 6.753
AULA 2
24,0 17,0 33,0 99,0 1.732 94 99 2.558 303 580 1.682 0,886 7.047
PASSADIS+VESTIBUL
25,0 17,9 54,8 137,0 3.452 248 316 1.050 0 254 0 0,952 5.320
TREBALL INTERN
24,0 17,0 47,4 142,2 3.664 193 54 2.029 86 252 834 0,959 7.112
CÀRREGA DE REFRIGERACIÓ TOTAL
300,0 806,7 10.641 1.507 2.537 15.207 3.046 3.419 10.402 0,897 46.759
Factor de seguretat: 5%
Cabal total d'aire exterior: 1.906 m³/h
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 156 w/m²
Ts: T emperatura seca interior (°C). Cis: Calor intern sensible.
Th: Temperatura humida interior (°C). Aes: Aire exterior sensible.
Vol.: Volum de la zona. Cil: Calor intern latent.
Gsc: Guany solar vidre. Ael: Aire exterior latent.
Tpt: Transmissió parets i sostre. RSHF: Factor de calor sensible de la zona.
Tept: Transmissió excepte parets i sostre. C.Refr.: Càrregues de refrigeració.

FULL DE CÀRREGUES PER A CALEFACCIÓ DEL SISTEMA
EXPEDIENT: I0703JMT DATA: 21/08/07
PROJECTE: CENTRE CIVIC
SISTEMA: CENTRE CIVIC. VRV
CONDICIONS DE DISSENY:
Temperatura exterior: 1,2 °C
Dies grau acumulats: 863
Orientació del vent dominant: N
Velocitat del vent dominant: 3,6 m/s
PÈRDUES DE CALOR:
Tsi Àrea Vol. Tae Tol Ipv Vae C.calef.
ZONES (°C) (m²) (m³) (W) (W) (W) (W) (W)
CONSERGE 21,0 8,7 21,7 690 205 0 242 1.138
ESPAI EXPOSICIONS 21,0 68,2 170,5 1.880 1.361 0 3.878 7.119
ESPAI RELACIONAL 21,0 54,9 137,2 2.837 696 0 2.908 6.441
AULA 1 21,0 33,0 99,0 1.367 418 0 2.327 4.111
AULA 2 21,0 33,0 99,0 1.367 418 0 2.327 4.111
PASSADIS+VESTIBUL 21,0 54,8 137,0 4.014 880 0 0 4.894
TREBALL INTERN 21,0 47,4 142,2 2.616 836 0 1.149 4.601
CÀRREGA DE CALEFACCIÓ TOTAL 300,0 806,7 14.771 4.814 0 12.830 32.415
Factor de seguretat: 0,0%
Cabal total d'aire exterior: 1.906 m³/h
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 108 w/m²
Tsi: Temperatura seca interior (°C). Ipv: Infiltracions portes i finestres.
Vol.: Volum de la zona. Vae: Ventilació aire exterior.
Tae: Transmissió ambient exterior. C.calef.: Càrregues de calefacció.
Tol: Transmissió altres locals.
ABREVIATURES I UNITATS:
Or.: Orientació del tancament exterior Ud. Número d'elements del mateix tipus
SQ: Coeficient d'ombrejat (adimensional) Cabal: Aire exterior (m³/h)
K: Coeficient de transmissió (W/m²·°C) Sup.: Superfície de tancaments (m²)
Tsa: Temperatura Sol-Aire (°C) Pressió: Pressió del vent (Pa)
Tec: Temperatura exterior corregida (°C) Supl.: Suplement per orientació.
Tac: Temperatura ambient contigu (°C) G.Inst.: Guanys instantanis (W)
Xec: Humitat específica exterior (gr/kgr) Càrrega.Refr.: Càrregues de refrigeració (W)
Càrrega.Calef.: Càrregues de calefacció (W)

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 18 Hora solar Junio
ZONA CONSERGE CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Oficinas Exteriors 27,5 22,7 66,3 15,4
DIMENSIONS 8,7 m² x 2,5 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 21,7 m³ Diferències 3,5 5,7 16,8 6,2
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana N VADS51 N 5,1 0,89 1 660 432
453
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada N FACH1 N 11,6 0,43 36,0 14 14
Fachada E FACH1 E 6,3 0,43 29,5 23 22
Cubierta 1 CINV01 H 8,7 0,41 34,1 51 50
91
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana N VADS51 5,1 3,70 27,5 67 51
Cerramiento interior 1 TAB008 5,0 1,98 24,7 7 6
Forjado interior 1 FOR04E 8,7 0,68 27,5 21 16
77
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
1 Ocupantes 71,0 1 100 71 71
20 w/m² Alumbrado AL-i/1w 8,7 20 100 174 174
1 Ud. Equipo OR-140w 140,0 1 100 140 140
404
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
36,0 m³/h Ventilación 36 27,5 100 43 43
43
TOTAL CALOR SENSIBLE 1.068 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
1 Ocupantes 60,0 1 100 60 60
63
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
36,0 m³/h Ventilación 36 15,4 100 184 184
184
TOTAL CALOR LATENT 247 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 1.315 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,942
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 151 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA CONSERGE Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Oficinas (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 8,7 m² x 2,5 m VOLUM 21,7 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada N FACH1 N 1,175 11,6 0,43 1,2 117
Ventana N VADS51 N 1,175 5,1 3,70 1,2 439
Fachada E FACH1 E 1,125 6,3 0,43 1,2 61
Cubierta 1 CINV01 H 1,000 8,7 0,43 1,2 74
690
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Cerramiento interior 1 TAB008 5,0 1,98 11,4 95
Forjado interior 1 FOR04E 8,7 0,64 1,2 110
205
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana N VADS51 N 10,3 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
36,0 m³/h Ventilación 36 1,2 242
242
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 1.138 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 131 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 14 Hora solar Julio
ZONA ESPAI EXPOSICIONS CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) Exteriors 28,7 23,3 63,7 15,8
DIMENSIONS 68,2 m² x 2,5 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 170,5 m³ Diferències 4,7 6,3 14,1 6,6
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana E VADS53 E 12,8 0,79 1 1.070 1.868
1.961
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada E FACH1 E 7,7 0,43 34,0 23 23
Fachada E FACH2 E 7,9 0,54 34,0 40 41
Fachada S FACH2 S 7,1 0,54 44,0 81 65
Cubierta 1 CINV01 H 68,2 0,41 68,1 321 338
490
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana E VADS53 12,8 3,70 28,7 223 158
Cerramiento interior 1 TAB008 26,2 1,98 25,9 99 73
Forjado interior 1 FOR04E 68,2 0,68 28,7 218 155
405
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
20 Ocupantes 78,0 20 100 1.560 1.560
30 w/m² Alumbrado AL-i/1w 68,2 30 100 2.046 2.046
2 Ud. Equipo OR-140w 140,0 2 100 280 280
4.080
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
576,0 m³/h Ventilación 576 28,7 100 920 920
920
TOTAL CALOR SENSIBLE 7.858 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
20 Ocupantes 46,0 20 100 920 920
966
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
576,0 m³/h Ventilación 576 15,8 100 3.144 3.144
3.144
TOTAL CALOR LATENT 4.110 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 11.968 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,878
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 175 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA ESPAI EXPOSICIONS Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 68,2 m² x 2,5 m VOLUM 170,5 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada E FACH1 E 1,125 7,7 0,43 1,2 74
Fachada E FACH2 E 1,125 7,9 0,54 1,2 95
Ventana E VADS53 E 1,125 12,8 3,70 1,2 1.055
Fachada S FACH2 S 1,000 7,1 0,54 1,2 76
Cubierta 1 CINV01 H 1,000 68,2 0,43 1,2 579
1.880
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Cerramiento interior 1 TAB008 26,2 1,98 11,4 497
Forjado interior 1 FOR04E 68,2 0,64 1,2 864
1.361
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana E VADS53 E 7,9 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
576,0 m³/h Ventilación 576 1,2 3.878
3.878
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 7.119 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 104 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 14 Hora solar Octubre
ZONA ESPAI RELACIONAL CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) Exteriors 26,6 22,2 68,9 15,1
DIMENSIONS 54,9 m² x 2,5 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 137,2 m³ Diferències 2,6 5,2 19,4 5,9
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 S 14,8 0,47 1 2.395 1.650
Ventana S VADS53 S 14,3 0,47 1 4.077 2.370
4.221
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada O FACH1 O 17,0 0,43 47,5 6 10
Fachada S FACH2 S 6,9 0,54 55,0 123 97
Cubierta 1 CUB.1 N 54,9 0,42 40,2 -25 -16
96
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 14,8 3,70 26,6 141 67
Ventana S VADS53 14,3 3,70 26,6 137 64
Forjado interior 1 FOR04E 54,9 0,68 26,6 96 45
185
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
15 Ocupantes 78,0 15 100 1.170 1.170
20 w/m² Alumbrado AL-i/1w 54,9 20 100 1.098 1.098
3 Ud. Equipo OR-140w 140,0 3 100 420 420
2.822
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
432,0 m³/h Ventilación 432 26,6 100 379 379
379
TOTAL CALOR SENSIBLE 7.703 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
15 Ocupantes 46,0 15 100 690 690
724
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
432,0 m³/h Ventilación 432 15,1 100 2.102 2.102
2.102
TOTAL CALOR LATENT 2.827 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 10.530 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,910
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 192 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA ESPAI RELACIONAL Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 54,9 m² x 2,5 m VOLUM 137,2 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada O FACH1 O 1,075 17,0 0,43 1,2 156
Fachada S FACH2 S 1,000 6,9 0,54 1,2 74
Ventana S VADS53 S 1,000 14,8 3,70 1,2 1.084
Ventana S VADS53 S 1,000 14,3 3,70 1,2 1.048
Cubierta 1 CUB.1 N 1,000 54,9 0,44 1,2 475
2.837
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Forjado interior 1 FOR04E 54,9 0,64 1,2 696
696
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana S VADS53 S 6,3 0,0 1,2 0
Ventana S VADS53 S 6,3 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
432,0 m³/h Ventilación 432 1,2 2.908
2.908
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 6.441 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 117 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 14 Hora solar Octubre
ZONA AULA 1 CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) Exteriors 26,6 22,2 68,9 15,1
DIMENSIONS 33,0 m² x 3,0 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 99,0 m³ Diferències 2,6 5,2 19,4 5,9
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 S 14,8 0,47 1 2.395 1.650
1.732
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada S FACH2 S 6,9 0,54 55,0 123 97
Cubierta 1 CUB.1 N 33,0 0,31 40,2 -11 -7
94
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 14,8 3,70 26,6 141 67
Forjado interior 1 FOR04E 33,0 0,68 26,6 58 27
99
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
12 Ocupantes 78,0 12 100 936 936
20 w/m² Alumbrado AL-i/1w 33,0 20 100 660 660
4 Ud. Equipo OR-140w 140,0 4 100 560 560
2.264
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
345,6 m³/h Ventilación 346 26,6 100 303 303
303
TOTAL CALOR SENSIBLE 4.492 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
12 Ocupantes 46,0 12 100 552 552
580
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
345,6 m³/h Ventilación 346 15,1 100 1.682 1.682
1.682
TOTAL CALOR LATENT 2.261 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 6.753 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,878
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 205 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA AULA 1 Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 33,0 m² x 3,0 m VOLUM 99,0 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada S FACH2 S 1,000 6,9 0,54 1,2 74
Ventana S VADS53 S 1,000 14,8 3,70 1,2 1.084
Cubierta 1 CUB.1 N 1,000 33,0 0,32 1,2 208
1.367
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Forjado interior 1 FOR04E 33,0 0,64 1,2 418
418
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana S VADS53 S 6,3 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
345,6 m³/h Ventilación 346 1,2 2.327
2.327
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 4.111 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 125 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 14 Hora solar Octubre
ZONA AULA 2 CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) Exteriors 26,6 22,2 68,9 15,1
DIMENSIONS 33,0 m² x 3,0 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 99,0 m³ Diferències 2,6 5,2 19,4 5,9
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 S 14,8 0,47 1 2.395 1.650
1.732
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada S FACH2 S 6,9 0,54 55,0 123 97
Cubierta 1 CUB.1 N 33,0 0,31 40,2 -11 -7
94
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 14,8 3,70 26,6 141 67
Forjado interior 1 FOR04E 33,0 0,68 26,6 58 27
99
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
12 Ocupantes 78,0 12 100 936 936
20 w/m² Alumbrado AL-i/1w 33,0 20 100 660 660
6 Ud. Equipo OR-140w 140,0 6 100 840 840
2.558
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
345,6 m³/h Ventilación 346 26,6 100 303 303
303
TOTAL CALOR SENSIBLE 4.786 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
12 Ocupantes 46,0 12 100 552 552
580
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
345,6 m³/h Ventilación 346 15,1 100 1.682 1.682
1.682
TOTAL CALOR LATENT 2.261 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 7.047 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,886
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 214 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA AULA 2 Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 33,0 m² x 3,0 m VOLUM 99,0 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada S FACH2 S 1,000 6,9 0,54 1,2 74
Ventana S VADS53 S 1,000 14,8 3,70 1,2 1.084
Cubierta 1 CUB.1 N 1,000 33,0 0,32 1,2 208
1.367
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Forjado interior 1 FOR04E 33,0 0,64 1,2 418
418
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana S VADS53 S 6,3 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
345,6 m³/h Ventilación 346 1,2 2.327
2.327
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 4.111 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 125 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 18 Hora solar Junio
ZONA PASSADIS+VESTIBUL CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Pasillos Exteriors 27,5 22,7 66,3 15,4
DIMENSIONS 54,8 m² x 2,5 m Interiors 25,0 17,9 49,8 9,8
VOLUM 137,0 m³ Diferències 2,5 4,8 16,5 5,5
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana N VADS52 N 30,8 0,84 1 3.761 2.460
Ventana E VADS53 E 7,0 0,79 1 216 827
3.452
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada N FACH1 N 35,1 0,43 36,0 27 29
Fachada N FACH1 N 4,4 0,43 36,0 3 4
Fachada O FACH2 O 3,7 0,54 49,3 60 48
Cubierta 1 CUB.1 N 54,8 0,31 32,6 158 156
248
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana N VADS52 30,8 3,70 27,5 289 193
Ventana E VADS53 7,0 3,70 27,5 66 44
Cerramiento interior 1 TAB008 9,8 1,98 25,0 0 1
Forjado interior 1 FOR04E 54,8 0,68 27,5 95 63
316
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
2 Ocupantes 89,0 2 100 178 178
15 w/m² Alumbrado AL-i/1w 54,8 15 100 822 822
1.050
TOTAL CALOR SENSIBLE 5.066 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
2 Ocupantes 121,0 2 100 242 242
254
TOTAL CALOR LATENT 254 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 5.320 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,952
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 97 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA PASSADIS+VESTIBUL Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Pasillos (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 54,8 m² x 2,5 m VOLUM 137,0 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada N FACH1 N 1,175 35,1 0,43 1,2 353
Ventana N VADS52 N 1,175 30,8 3,70 1,2 2.651
Fachada N FACH1 N 1,175 4,4 0,43 1,2 44
Fachada O FACH2 O 1,075 3,7 0,54 1,2 43
Ventana E VADS53 E 1,125 7,0 3,70 1,2 577
Cubierta 1 CUB.1 N 1,000 54,8 0,32 1,2 346
4.014
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Cerramiento interior 1 TAB008 9,8 1,98 11,4 186
Forjado interior 1 FOR04E 54,8 0,64 1,2 694
880
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana N VADS52 N 10,3 0,0 1,2 0
Ventana E VADS53 E 7,9 0,0 1,2 0
0
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 4.894 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 89 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV DATA CÀLCUL 13 Hora solar Octubre
ZONA TREBALL INTERN CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Oficinas Exteriors 25,5 21,9 73,6 15,1
DIMENSIONS 47,4 m² x 3,0 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 142,2 m³ Diferències 1,5 4,9 24,1 5,9
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 S 14,8 0,47 1 3.310 1.745
Ventana S VADS53 S 14,8 0,47 1 3.310 1.745
3.664
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada S FACH2 S 6,9 0,54 57,7 125 97
Fachada S FACH2 S 6,9 0,54 57,7 125 97
Cubierta 1 CUB.1 N 47,4 0,31 42,3 -16 -10
193
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana S VADS53 14,8 3,70 25,5 81 20
Ventana S VADS53 14,8 3,70 25,5 81 20
Forjado interior 1 FOR04E 47,4 0,68 25,5 48 12
Cerramiento interior 1 TAB008 12,4 1,98 24,0 0 0
54
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
4 Ocupantes 71,0 4 100 284 284
20 w/m² Alumbrado AL-i/1w 47,4 20 100 948 948
5 Ud. Equipo OR-140w 140,0 5 100 700 700
2.029
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
170,6 m³/h Ventilación 171 25,5 100 86 86
86
TOTAL CALOR SENSIBLE 6.026 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
4 Ocupantes 60,0 4 100 240 240
252
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
170,6 m³/h Ventilación 171 15,1 100 834 834
834
TOTAL CALOR LATENT 1.086 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 7.112 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,959
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 150 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA TREBALL INTERN Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Oficinas (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 47,4 m² x 3,0 m VOLUM 142,2 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada S FACH2 S 1,000 6,9 0,54 1,2 74
Fachada S FACH2 S 1,000 6,9 0,54 1,2 74
Ventana S VADS53 S 1,000 14,8 3,70 1,2 1.084
Ventana S VADS53 S 1,000 14,8 3,70 1,2 1.084
Cubierta 1 CUB.1 N 1,000 47,4 0,32 1,2 299
2.616
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Forjado interior 1 FOR04E 47,4 0,64 1,2 601
Cerramiento interior 1 TAB008 12,4 1,98 11,4 235
836
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana S VADS53 S 6,3 0,0 1,2 0
Ventana S VADS53 S 6,3 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
170,6 m³/h Ventilación 171 1,2 1.149
1.149
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 4.601 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 97 w/m²

2.4.- FULL DE CÀRREGUES PER A REFRIGERACIÓ DEL SISTEMA
EXPEDIENT: I0703JMT DATA: 21/08/07
PROJECTE: CENTRE CIVIC
SISTEMA: CENTRE CIVIC. NO VRV
CONDICIONS DE DISSENY: Estimat per a les 16 hora solar del mes de Julio.
T.seca T.hum. H.rel. H.esp.
Exterior: 28,7 °C 23,3 °C 63,7 % 15,8 gr/kg
GUANYS DE CALOR:
Ts Th Àrea Vol. Gsc Tpt Tept Cis Aes Cil Ael RSHF C.refr.
(°C) (°C) (m²) (m³) (W) (W) (W) (W) (W) (W) (W) (W)
SALA POLIVALENT
24,0 17,0 63,9 271,6 1.396 647 370 4.009 920 5.355 3.144 0,545 15.841
CÀRREGA DE REFRIGERACIÓ TOTAL
63,9 271,6 1.396 647 370 4.009 920 5.355 3.144 0,545 15.841
Factor de seguretat: 5%
Cabal total d'aire exterior: 576 m³/h
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 248 w/m²
Ts: T emperatura seca interior (°C). Cis: Calor intern sensible.
Th: Temperatura humida interior (°C). Aes: Aire exterior sensible.
Vol.: Volum de la zona. Cil: Calor intern latent.
Gsc: Guany solar vidre. Ael: Aire exterior latent.
Tpt: Transmissió parets i sostre. RSHF: Factor de calor sensible de la zona.
Tept: Transmissió excepte parets i sostre. C.Refr.: Càrregues de refrigeració.

FULL DE CÀRREGUES PER A CALEFACCIÓ DEL SISTEMA
EXPEDIENT: I0703JMT DATA: 21/08/07
PROJECTE: CENTRE CIVIC
SISTEMA: CENTRE CIVIC. NO VRV
CONDICIONS DE DISSENY:
Temperatura exterior: 1,2 °C
Dies grau acumulats: 863
Orientació del vent dominant: N
Velocitat del vent dominant: 3,6 m/s
PÈRDUES DE CALOR:
Tsi Àrea Vol. Tae Tol Ipv Vae C.calef.
ZONES (°C) (m²) (m³) (W) (W) (W) (W) (W)
SALA POLIVALENT 21,0 63,9 271,6 2.198 1.307 0 3.878 7.382
CÀRREGA DE CALEFACCIÓ TOTAL 63,9 271,6 2.198 1.307 0 3.878 7.382
Factor de seguretat: 0,0%
Cabal total d'aire exterior: 576 m³/h
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 116 w/m²
Tsi: Temperatura seca interior (°C). Ipv: Infiltracions portes i finestres.
Vol.: Volum de la zona. Vae: Ventilació aire exterior.
Tae: Transmissió ambient exterior. C.calef.: Càrregues de calefacció.
Tol: Transmissió altres locals.
ABREVIATURES I UNITATS:
Or.: Orientació del tancament exterior Ud. Número d'elements del mateix tipus
SQ: Coeficient d'ombrejat (adimensional) Cabal: Aire exterior (m³/h)
K: Coeficient de transmissió (W/m²·°C) Sup.: Superfície de tancaments (m²)
Tsa: Temperatura Sol-Aire (°C) Pressió: Pressió del vent (Pa)
Tec: Temperatura exterior corregida (°C) Supl.: Suplement per orientació.
Tac: Temperatura ambient contigu (°C) G.Inst.: Guanys instantanis (W)
Xec: Humitat específica exterior (gr/kgr) Càrrega.Refr.: Càrregues de refrigeració (W)
Càrrega.Calef.: Càrregues de calefacció (W)

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
REFRIGERACIÓ DE ZONA
(Máximas por Zona)
SISTEMA CENTRE CIVIC. NO VRV DATA CÀLCUL 16 Hora solar Julio
ZONA SALA POLIVALENT CONDICIONS Ts (°C) Th (°C) Hr (%) Xe (gr/kgr)
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) Exteriors 28,7 23,3 63,7 15,8
DIMENSIONS 63,9 m² x 4,2 m Interiors 24,0 17,0 49,5 9,2
VOLUM 271,6 m³ Diferències 4,7 6,3 14,1 6,6
GUANY SOLAR VIDRE REF. Or. Sup. (m²) SC Ud. G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana O VADS52 O 4,5 0,84 1 2.477 1.049
Ventana N VADS53 N 4,8 0,79 1 327 281
1.396
TRANSMISSIÓ PARETS I SOSTRE REF. Or. Sup. (m²) K Tsa G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Fachada E FACH1 E 37,5 0,43 32,6 129 126
Fachada O FACH2 O 6,7 0,54 59,4 121 93
Fachada O FACH1 O 21,1 0,43 59,4 47 54
Fachada N FACH2 N 4,9 0,54 33,0 26 21
Fachada N FACH1 N 12,8 0,43 33,0 14 16
Fachada N FACH1 N 20,3 0,43 33,0 23 25
Cubierta 1 CUB.1 S 63,9 0,31 55,8 274 282
647
TRANSMISSIÓ EXCEPTE PARETS I
SOSTRE
REF. Sup. (m²) K Tac G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
Ventana O VADS52 4,5 3,70 28,7 78 59
Cerramiento interior 1 TAB008 26,2 1,98 25,9 99 77
Ventana N VADS53 4,8 3,70 28,7 83 63
Forjado interior 1 FOR04E 63,9 0,68 28,7 204 154
370
CALOR SENSIBLE INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
20 Ocupantes 120,0 20 100 2.400 2.400
20 w/m² Alumbrado AL-i/1w 63,9 20 100 1.278 1.278
1 Ud. Equipo OR-140w 140,0 1 100 140 140
4.009
CALOR SENSIBLE AIRE VENTILACIÓ Cabal Tec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
576,0 m³/h Ventilación 576 28,7 100 920 920
920
TOTAL CALOR SENSIBLE 7.343 w
CALOR LATENT INTERN Potència Ud. %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
20 Ocupantes 255,0 20 100 5.100 5.100
5.355
CALOR LATENT AIRE VENTILACIÓ Cabal Xec %Ús G. Inst. (w) Càrrega Refr. (w)
576,0 m³/h Ventilación 576 15,8 100 3.144 3.144
3.144
TOTAL CALOR LATENT 8.499 w
CÀRREGA TOTAL DE REFRIGERACIÓ 15.841 w
Factor de calor sensible de la zona (RSHF): 0,545
Factor de seguretat (Aplicat als resultats parcials i al total): 5 %
Càrrega de refrigeració per unitat de superfície: 248 w/m²

EXPEDIENT I0703JMT
PROJECTE CENTRE CIVIC
DATA 21/08/07
FULL DE CÀRREGUES PER A
CALEFACCIÓ DE ZONA
SISTEMA CENTRE CIVIC. NO VRV CONDICIONS DE CÀLCUL PER A HIVERN
ZONA SALA POLIVALENT Ts Exterior Interior Diferència
DESTINADA A Aulas (sin fumadores) (°C) 1,2 21,0 19,8
DIMENSIONS 63,9 m² x 4,2 m VOLUM 271,6 m³
TRANSMISSIÓ AMBIENT EXTERIOR REF. Or. Supl. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Fachada E FACH1 E 1,125 37,5 0,43 1,2 361
Fachada O FACH2 O 1,075 6,7 0,54 1,2 77
Fachada O FACH1 O 1,075 21,1 0,43 1,2 194
Ventana O VADS52 O 1,075 4,5 3,70 1,2 354
Ventana N VADS53 N 1,175 4,8 3,70 1,2 413
Fachada N FACH2 N 1,175 4,9 0,54 1,2 62
Fachada N FACH1 N 1,175 12,8 0,43 1,2 129
Fachada N FACH1 N 1,175 20,3 0,43 1,2 204
Cubierta 1 CUB.1 S 1,000 63,9 0,32 1,2 404
2.198
TRANSMISSIÓ AMB ALTRES LOCALS REF. Sup. (m²) K Tac Càrrega Calef. (w)
Cerramiento interior 1 TAB008 26,2 1,98 11,4 497
Forjado interior 1 FOR04E 63,9 0,64 1,2 810
1.307
INFILTRACIÓ PORTES I FINESTRES REF. Or. Pressió Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
Ventana O VADS52 O 7,9 0,0 1,2 0
Ventana N VADS53 N 10,3 0,0 1,2 0
0
VENTILACIÓ AIRE EXTERIOR Cabal Tac Càrrega Calef. (w)
576,0 m³/h Ventilación 576 1,2 3.878
3.878
SUPLEMENTS
Per intermitència (Funcionamiento ininterrumpido) 0,0%
Altres suplements 0,0%
Coeficient total de majoració 1,000
CÀRREGA TOTAL DE CALEFACCIÓ 7.382 w
Càrrega de calefacció per unitat de superfície: 116 w/m²

MEMORIA D’ESTRUCTURA

Memoria de Obra Índice
ÍNDICE
MEMORIA DE CÁLCULO................................................................................................................. 1
1. Justificación de la solución adoptada ........................................................................................... 1
1.1. Estructura................................................................................................................................................ 1
1.2. Cimentación ............................................................................................................................................ 1
1.3. Método de cálculo................................................................................................................................... 1
1.3.1. Hormigón armado............................................................................................................................. 1
1.3.2. Acero laminado y conformado ......................................................................................................... 1
1.3.3. Muros de fábrica de ladrillo y bloque de hormigón de árido, denso y ligero.................................... 2
1.3.4. Madera ............................................................................................................................................. 2
1.4. Cálculos por Ordenador.......................................................................................................................... 2
2. Características de los materiales a utilizar ................................................................................... 3
2.1. Hormigón armado ................................................................................................................................... 3
2.1.1. Hormigones ...................................................................................................................................... 3
2.1.2. Acero en barras................................................................................................................................ 3
2.1.3. Acero en Mallazos............................................................................................................................ 3
2.1.4. Ejecución.......................................................................................................................................... 3
2.2. Aceros laminados.................................................................................................................................... 4
2.3. Aceros conformados ............................................................................................................................... 4
2.4. Uniones entre elementos ........................................................................................................................ 4
2.5. Muros de fábrica ..................................................................................................................................... 4
2.6. Ensayos a realizar................................................................................................................................... 4
2.7. Asientos admisibles y límites de deformación ........................................................................................ 4
ACCIONES ADOPTADAS EN EL CÁLCULO................................................................................... 6
3. Acciones Gravitatorias .................................................................................................................. 6
3.1. Cargas superficiales................................................................................................................................ 6
3.1.1. Peso propio del forjado .................................................................................................................... 6
3.1.2. Pavimentos y revestimientos ........................................................................................................... 6
3.1.3. Sobrecarga de tabiquería................................................................................................................. 6
3.1.4. Sobrecarga de uso ........................................................................................................................... 6
3.1.5. Sobrecarga de nieve ........................................................................................................................ 6
3.2. Cargas lineales ....................................................................................................................................... 6
3.2.1. Peso propio de las fachadas............................................................................................................ 6
3.2.2. Peso propio de las particiones pesadas .......................................................................................... 7
4. Acciones del viento ....................................................................................................................... 7
4.1. Grado de aspereza ................................................................................................................................. 7
4.2. Zona eólica (según CTE DB-SE-AE)...................................................................................................... 7
5. Acciones térmicas y reológicas..................................................................................................... 7
I

Índice Memoria de Obra
6. Acciones sísmicas ........................................................................................................................ 7
6.1. Aceleración Básica.................................................................................................................................. 7
6.2. Aceleración de cálculo ............................................................................................................................ 7
6.3. Coeficiente del terreno............................................................................................................................ 7
7. Combinaciones de acciones consideradas................................................................................... 8
7.1. Hormigón Armado................................................................................................................................... 8
7.2. Acero Laminado.................................................................................................................................... 10
7.3. Acero conformado................................................................................................................................. 11
7.4. Madera .................................................................................................................................................. 11
7.5. Acciones caracteristicas ....................................................................................................................... 11
II

MEMORIA DE CÁLCULO
1.JUSTIFICACIÓN DE LA SOLUCIÓN ADOPTADA
Memoria de Cálculo
Se trata de un edificio en forma de U, adosado a uno existente. que consta de Planta Baja. Existen dos
tipos de cubierta, unas planas accesibles para mantenimiento y otras inclinadas
1.1.ESTRUCTURA
La estructura se resuelve mediante losas macizas de canto y forma según planos . Los pilares son de
hormigón armado de diferentes secciones, indicados en planos
1.2.CIMENTACIÓN
La cimentación se resuelve mediante zapatas aisladas arriostradas, considerando la resistencia del
terreno de 1.60 Kg/cm2 para zapatas aisladas y 1.20 kg/cm2 para zapatas corridas, según el Estudio
Geotécnico de GEOTECNIA., expediente 40033
1.3.MÉTODO DE CÁLCULO
1.3.1.HORMIGÓN ARMADO
Para la obtención de las solicitaciones se ha considerado los principios de la Mecánica Racional y las
teorías clásicas de la Resistencia de Materiales y Elasticidad.
El método de cálculo aplicado es de los Estados Límites, en el que se pretende limitar que el efecto de
las acciones exteriores ponderadas por unos coeficientes, sea inferior a la respuesta de la estructura,
minorando las resistencias de los materiales.
En los estados límites últimos se comprueban los correspondientes a: equilibrio, agotamiento o rotura,
adherencia, anclaje y fatiga (si procede).
En los estados límites de utilización, se comprueba: deformaciones (flechas), y vibraciones (si procede).
Definidos los estados de carga según su origen, se procede a calcular las combinaciones posibles con
los coeficientes de mayoración y minoración correspondientes de acuerdo a los coeficientes de seguridad
definidos en el art. 12º de la norma EHE y las combinaciones de hipótesis básicas definidas en el art 4º
del CTE DB-SE
Situaciones no sísmicas
Situaciones sísmicas
∑ ∑
γ G +γ Ψ Q + γ Ψ Q
Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki
j ≥1
i >1
∑ ∑
γ G +γ A + γ Ψ Q
Gj kj A E Qi ai ki
j ≥1i ≥1
La obtención de los esfuerzos en las diferentes hipótesis simples del entramado estructural, se harán de
acuerdo a un cálculo lineal de primer orden, es decir admitiendo proporcionalidad entre esfuerzos y
deformaciones, el principio de superposición de acciones, y un comportamiento lineal y geométrico de los
materiales y la estructura.
Para la obtención de las solicitaciones determinantes en el dimensionado de los elementos de los
forjados (vigas, viguetas, losas, nervios) se obtendrán los diagramas envolventes para cada esfuerzo.
Para el dimensionado de los soportes se comprueban para todas las combinaciones definidas.
1.3.2.ACERO LAMINADO Y CONFORMADO
Se dimensiona los elementos metálicos de acuerdo a la norma CTE SE-A (Seguridad estructural: Acero),
determinándose coeficientes de aprovechamiento y deformaciones, así como la estabilidad, de acuerdo a
los principios de la Mecánica Racional y la Resistencia de Materiales.
1

Memoria de Cálculo
Se realiza un cálculo lineal de primer orden, admitiéndose localmente plastificaciones de acuerdo a lo
indicado en la norma.
La estructura se supone sometida a las acciones exteriores, ponderándose para la obtención de los
coeficientes de aprovechamiento y comprobación de secciones, y sin mayorar para las comprobaciones
de deformaciones, de acuerdo con los límites de agotamiento de tensiones y límites de flecha
establecidos.
Para el cálculo de los elementos comprimidos se tiene en cuenta el pandeo por compresión, y para los
flectados el pandeo lateral, de acuerdo a las indicaciones de la norma.
1.3.3.MUROS DE FÁBRICA DE LADRILLO Y BLOQUE DE HORMIGÓN DE ÁRIDO, DENSO Y LIGERO
Para el cálculo y comprobación de tensiones de las fábricas de ladrillo y en los bloques de hormigón se
tendrá en cuenta lo indicado en la norma CTE SE-F.
El cálculo de solicitaciones se hará de acuerdo a los principios de la Mecánica Racional y la Resistencia
de Materiales.
Se efectúan las comprobaciones de estabilidad del conjunto de las paredes portantes frente a acciones
horizontales, así como el dimensionado de las cimentaciones de acuerdo con las cargas excéntricas que
le solicitan.
1.3.4.MADERA
Se efectúan las comprobaciones de acuerdo al CTE SE-M (Seguridad estructural:Madera)
1.4.CÁLCULOS POR ORDENADOR
Para la obtención de las solicitaciones y dimensionado de los elementos estructurales, se ha dispuesto
de un programa informático de ordenador.
Se ha utilizado el programa CYPECAD 2007.1.d.
2

2.CARACTERÍSTICAS DE LOS MATERIALES A UTILIZAR
Memoria de Cálculo
Los materiales a utilizar así como las características definitorias de los mismos, niveles de control
previstos, así como los coeficientes de seguridad, se indican en el siguiente cuadro:
2.1.HORMIGÓN ARMADO
2.1.1.HORMIGONES
Resistencia Característica a los 28
días: fck (N/mm 2 )
Toda la
obra
25
Tipo de cemento (RC-03) CEM I/32.5
N
Cantidad máxima/mínima de
cemento (kp/m 3 )
400/300
Elementos de Hormigón Armado
Cimentación
Soportes
(Comprimidos)
Forjados
(Flectados)
Tamaño máximo del árido (mm) 20 12 12 20
Tipo de ambiente (agresividad) IIa
Muros
Consistencia del hormigón Plástica Blanda Blanda Plástica
Asiento Cono de Abrams (cm) 3 a 5 6 a 9 6 a 9 3 a 5
Sistema de compactación Vibrado
Nivel de Control Previsto Estadístico
Coeficiente de Minoración 1.5
Resistencia de cálculo del
hormigón: fcd (N/mm 2 )
2.1.2.ACERO EN BARRAS
16.66 16.66 16.66 16.66
Toda la
obra
Designación B-500-S
Límite Elástico (N/mm 2 ) 500
Nivel de Control Previsto Normal
Coeficiente de Minoración 1.15
Resistencia de cálculo del acero
(barras): fyd (N/mm 2 )
2.1.3.ACERO EN MALLAZOS
447.82
Toda la
obra
Designación B-500-T
Límite Elástico (N/mm 2 ) 500
2.1.4.EJECUCIÓN
Toda la
obra
A. Nivel de Control previsto Normal
B. Coeficiente de Mayoración de
las acciones desfavorables
Cimentación Comprimidos Flectados Otros
Cimentación Comprimidos Flectados Otros
Cimentación Comprimidos Flectados Otros
3

Permanentes/Variables 1.5/1.6
2.2.ACEROS LAMINADOS
Acero en
Perfiles
Acero en
Chapas
Toda la
obra
Clase y Designación S275
Límite Elástico
(N/mm 2 )
275
Clase y Designación S275
Límite Elástico
(N/mm 2 )
2.3.ACEROS CONFORMADOS
Acero en
Perfiles
Acero en
Placas y
Paneles
275
Toda la
obra
Clase y Designación S235
Límite Elástico
(N/mm 2 )
235
Clase y Designación S235
Límite Elástico
(N/mm 2 )
2.4.UNIONES ENTRE ELEMENTOS
Sistema y
Designación
Soldaduras
235
Toda la
obra
Tornillos Ordinarios A-4t
Tornillos Calibrados A-4t
Tornillo de Alta
Resist.
Roblones
Pernos o Tornillos de
Anclaje
A-10t
B-500-S
Memoria de Cálculo
Comprimidos Flectados Traccionados Placas
anclaje
Comprimidos Flectados Traccionados Placas
anclaje
Comprimidos Flectados Traccionados Placas
anclaje
2.5.MUROS DE FÁBRICA
No se utilizan muros de carga excepto los apoyos de los rellanos de las escaleras que serán de ladrillo
tipo gero de 200 kp/cm2 y mortero M-80
2.6.ENSAYOS A REALIZAR
Hormigón Armado. De acuerdo a los niveles de control previstos, se realizaran los ensayos pertinentes
de los materiales, acero y hormigón según se indica en la norma Cap. XV, art. 82 y siguientes.
Aceros estructurales. Se harán los ensayos pertinentes de acuerdo a lo indicado en el capitulo 12 del
CTE SE-A
2.7.ASIENTOS ADMISIBLES Y LÍMITES DE DEFORMACIÓN
Asientos admisibles de la cimentación. De acuerdo a la norma CTE SE-C, artículo 2.4.3, y en función del
tipo de terreno, tipo y características del edificio, se considera aceptable un asiento máximo admisible de
2.50 cm
4

Memoria de Cálculo
Límites de deformación de la estructura. Según lo expuesto en el artículo 4.3.3 de la norma CTE SE, se
han verificado en la estructura las flechas de los distintos elementos. Se ha verificado tanto el desplome
local como el total de acuerdo con lo expuesto en 4.3.3.2 de la citada norma.
Según el CTE. Para el cálculo de las flechas en los elementos flectados, vigas y forjados, se tendrán en
cuenta tanto las deformaciones instantáneas como las diferidas, calculándose las inercias equivalentes
de acuerdo a lo indicado en la norma.
Para el cálculo de las flechas se ha tenido en cuenta tanto el proceso constructivo, como las condiciones
ambientales, edad de puesta en carga, de acuerdo a unas condiciones habituales de la práctica
constructiva en la edificación convencional. Por tanto, a partir de estos supuestos se estiman los
coeficientes de flecha pertinentes para la determinación de la flecha activa, suma de las flechas
instantáneas más las diferidas producidas con posterioridad a la construcción de las tabiquerías.
En los elementos se establecen los siguientes límites:
Flechas relativas para los siguientes elementos
Tipo de flecha Combinación Tabiques
frágiles
1.-Integridad de los
elementos constructivos
(ACTIVA)
2.-Confort de usuarios
(INSTANTÁNEA)
3.-Apariencia de la obra
(TOTAL)
Característica
G+Q
Característica
de
sobrecarga
Q
Casipermanente
G+ψ2Q
Desplome relativo a la altura entre plantas:
Desplazamientos horizontales
Tabiques
ordinarios
Resto de casos
1/500 1/400 1/300
1/350 1/350 1/350
1/300 1/300 1/300
Local Total
δ /h

ACCIONES ADOPTADAS EN EL CÁLCULO
C.T.E. SE, SE-AE
3.ACCIONES GRAVITATORIAS
3.1.CARGAS SUPERFICIALES
3.1.1.PESO PROPIO DEL FORJADO
Se ha dispuesto los siguientes tipos de forjados:
Forjados de losa maciza. Los cantos de las losas son:
Planta Canto (cm)
Escaleras s/Plano
Cubierta 25
El peso propio de las losas se obtiene como el producto de su canto en metros por 25 kN/m 3 .
Memoria de Cálculo
Zonas macizadas. El peso propio de las zonas macizas se obtiene como el producto de su canto en
metros por 25 kN/m 3 .
Zonas aligeradas. Las zonas aligeradas de los forjados se han indicado en el apartado de peso propio.
3.1.2.PAVIMENTOS Y REVESTIMIENTOS
Planta Zona Carga en KN/m 2
Planta Baja Toda 1
Planta Zona Carga en KN/m 2
Cubierta Toda 2.5 - 1
3.1.3.SOBRECARGA DE TABIQUERÍA
Planta Zona Carga en KN/m 2
Planta Baja Toda -
3.1.4.SOBRECARGA DE USO
Planta Zona Carga en KN/m 2
Planta Baja Todo Comercial 5.0
Planta Zona Carga en KN/m 2
Cubierta Toda (No visitable) 3.0 – 1.0
3.1.5.SOBRECARGA DE NIEVE
Planta Zona Carga en KN/m 2
Cubierta Incluida en sobrecarga de uso 0.4
3.2.CARGAS LINEALES
3.2.1.PESO PROPIO DE LAS FACHADAS
6
Planta Zona Carga en KN/ml
Planta Baja Toda 1

3.2.2.PESO PROPIO DE LAS PARTICIONES PESADAS
Planta Zona Carga en KN/ml
Planta Baja Medianeras 6
4.ACCIONES DEL VIENTO
Para la determinación de las cargas de viento se tendrá en cuenta:
4.1.GRADO DE ASPEREZA
III
4.2.ZONA EÓLICA (SEGÚN CTE DB-SE-AE)
C
5.ACCIONES TÉRMICAS Y REOLÓGICAS
De acuerdo a la CTE DB SE-AE, no se disponen juntas de dilatación
6.ACCIONES SÍSMICAS
Memoria de Cálculo
De acuerdo a la norma de construcción sismorresistente NCSE-02, por el uso y la situación del edificio,
en el término municipal de Sabadell (Barcelona).
No se consideran las acciones sísmicas.
6.1.ACELERACIÓN BÁSICA
De acuerdo al anejo 1 de la norma en el término municipal considerado es: Sabadell (Barcelona)
ab=0.04/g, coeficiente de contribución K = 1
6.2.ACELERACIÓN DE CÁLCULO
ac= ab · coeficiente de riesgo · S (coef. amplificador del terreno)= 0.0416/g
6.3.COEFICIENTE DEL TERRENO
En función del tipo de terreno, la clasificación corresponde a un tipo= II.
Cuyo coeficiente del terreno es C=1.35
7

7.COMBINACIONES DE ACCIONES CONSIDERADAS
7.1.HORMIGÓN ARMADO
Memoria de Cálculo
Hipótesis y combinaciones. De acuerdo con las acciones determinadas en función de su origen, y
teniendo en cuenta tanto si el efecto de las mismas es favorable o desfavorable, así como los
coeficientes de ponderación se realizará el cálculo de las combinaciones posibles del modo siguiente:
E.L.U. de rotura. Hormigón: EHE-CTE
8
Situaciones no sísmicas
∑ ∑
γ G +γ Ψ Q + γ Ψ Q
Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki
j ≥1
i >1
Situaciones sísmicas
∑ ∑
γ G +γ A + γ Ψ Q
Gj kj A E Qi ai ki
j ≥1i ≥1
Carga
permanente (G)
Situación 1: Persistente o transitoria
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Coeficientes de combinación (ψ)
Favorable Desfavorable Principal (ψ p ) Acompañamiento (ψ a )
1.00 1.50 1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.60 1.00 0.70
Viento (Q) 0.00 1.60 1.00 0.60
Nieve (Q) 0.00 1.60 1.00 0.50
Sismo (A)

Carga
permanente (G)
Situación 2: Sísmica
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Coeficientes de combinación (ψ)
Memoria de Cálculo
Favorable Desfavorable Principal (ψ p ) Acompañamiento (ψ a )
1.00 1.00 1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.00 0.30 0.30
Viento (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00
Nieve (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00
Sismo (A) -1.00 1.00 1.00 0.30(*)
(*) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas
de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de
la otra.
E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones: EHE-CTE
Situaciones no sísmicas
∑ ∑
γ G +γ Ψ Q + γ Ψ Q
Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki
j ≥1
i >1
Situaciones sísmicas
∑ ∑
γ G +γ A + γ Ψ Q
Gj kj A E Qi ai ki
j ≥1i ≥1
Carga
permanente (G)
Situación 1: Persistente o transitoria
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Coeficientes de combinación (ψ)
Favorable Desfavorable Principal (ψ p ) Acompañamiento (ψ a )
1.00 1.60 1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.60 1.00 0.70
Viento (Q) 0.00 1.60 1.00 0.60
Nieve (Q) 0.00 1.60 1.00 0.50
Sismo (A)
9

Carga
permanente (G)
Situación 2: Sísmica
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Coeficientes de combinación (ψ)
Memoria de Cálculo
Favorable Desfavorable Principal (ψ p ) Acompañamiento (ψ a )
1.00 1.00 1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.00 0.30 0.30
Viento (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00
Nieve (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00
Sismo (A) -1.00 1.00 1.00 0.30(*)
(*) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas
de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de
la otra.
7.2.ACERO LAMINADO
E.L.U. de rotura. Acero laminado: CTE DB-SE A
10
Situaciones no sísmicas
∑ ∑
γ G +γ Ψ Q + γ Ψ Q
Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki
j ≥1
i >1
Situaciones sísmicas
∑ ∑
γ G +γ A + γ Ψ Q
Gj kj A E Qi ai ki
j ≥1i ≥1
Carga
permanente (G)
Situación 1: Persistente o transitoria
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Coeficientes de combinación (ψ)
Favorable Desfavorable Principal (ψ p ) Acompañamiento (ψ a )
0.80 1.35 1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.50 1.00 0.70
Viento (Q) 0.00 1.50 1.00 0.60
Nieve (Q) 0.00 1.50 1.00 0.50
Sismo (A)

Carga
permanente (G)
Situación 2: Sísmica
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Coeficientes de combinación (ψ)
Memoria de Cálculo
Favorable Desfavorable Principal (ψ p ) Acompañamiento (ψ a )
1.00 1.00 1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.00 0.30 0.30
Viento (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00
Nieve (Q) 0.00 1.00 0.00 0.00
Sismo (A) -1.00 1.00 1.00 0.30(*)
(*) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas
de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de
la otra.
7.3.ACERO CONFORMADO
Se aplica las mismos coeficientes y combinaciones que en el acero laminado.
E.L.U. de rotura. Acero laminado: CTE DB-SE A
7.4.MADERA
Se aplica las mismos coeficientes y combinaciones que en el acero laminado y conformado.
E.L.U. de rotura. Madera: CTE DB-SE M
7.5.ACCIONES CARACTERISTICAS
Tensiones sobre el terreno (para comprobar tensiones en zapatas, vigas y losas de cimentación)
Desplazamientos (para comprobar desplomes)
Situaciones no sísmicas
∑ ∑
γ G + γ Q
Gj kj Qi ki
j ≥1i≥1 Situaciones sísmicas
∑ ∑
γ G +γ A + γ Q
Gj kj A E Qi ki
j ≥1i ≥1
11

12
Situación 1: Acciones variables sin sismo
Carga
permanente (G)
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Favorable Desfavorable
1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.00
Viento (Q) 0.00 1.00
Nieve (Q) 0.00 1.00
Sismo (A)
Carga
permanente (G)
Situación 2: Sísmica
Coeficientes parciales de
seguridad (γ)
Favorable Desfavorable
1.00 1.00
Sobrecarga (Q) 0.00 1.00
Viento (Q) 0.00 0.00
Nieve (Q) 0.00 1.00
Sismo (A) -1.00 1.00
Memoria de Cálculo

Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
1. Pésimos de pilares, pantallas y muros
1.1. Pilares
Pl: Número de planta.
Tramo: Nivel inicial / nivel final del tramo entre plantas.
Piso superior: Es la sección correspondiente a la base del tramo superior al tramo anterior
Pésimos: Esfuerzos pésimos, correspondientes a las combinaciones que cumplen para el armado actual, pero
no cumplen con el anterior armado de la tabla. Incluye la amplificación de esfuerzos debidos a los efectos de
segundo orden y excentricidad adicional por pandeo. Las columnas de pésimos que estén vacías indican que el
pilar no cumple.
Referencia: Esfuerzos pésimos, correspondientes a las combinaciones que cumplen para el armado actual, pero
no cumplen con el anterior armado de la tabla. Incluye la amplificación de esfuerzos debidos a los efectos de
segundo orden (no incluye pandeo).
Nota:
El sistema de unidades utilizado es N: (Tn) Mx,My: (Tn·m)
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
P1 2 3.40/3.50 0.02 0.00 0.00 0.02 0.00 0.00
1 0.00/3.15 1.33 1.33 0.11 1.33 1.27 0.06
0.59 2.28 0.17 0.59 2.26 0.14
Piso superior 0.02 0.00 0.00 0.02 0.00 0.00
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
P2 2 3.40/3.50 0.06 0.00 0.00 0.06 0.00 0.00
1 0.00/3.15 13.44 3.22 2.66 13.44 2.69 2.66
10.09 2.29 1.93 10.09 1.89 1.93
11.67 5.54 4.45 11.67 5.06 4.45
Piso superior 0.06 0.00 0.00 0.06 0.00 0.00
P3 2 3.40/3.50 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
1 0.00/3.15 25.55 3.85 2.10 25.55 2.86 2.10
24.23 6.10 3.73 24.23 5.12 3.73
Piso superior 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
P4 2 3.40/3.50 0.06 0.00 0.00 0.06 0.00 0.00
1 0.00/3.15 27.02 4.99 0.83 27.02 3.95 0.83
19.69 3.54 0.64 19.69 2.78 0.64
25.25 8.35 0.92 25.25 7.34 0.92
Piso superior 0.06 0.00 0.00 0.06 0.00 0.00
P5 2 3.40/3.50 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
1 0.00/3.15 29.11 4.15 1.20 29.11 3.03 1.20
27.78 6.57 2.47 27.78 5.45 2.47
Piso superior 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
P6 2 3.40/3.50 0.01 0.00 -0.00 0.01 0.00 -0.00
0.01 0.00 -0.00 0.01 0.00 -0.00
Página 1
Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Página 2

Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
0.01 0.00 -0.00 0.01 0.00 -0.00
0.01 0.00 -0.00 0.01 0.00 -0.00
0.00 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00
0.00 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00
0.00 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00
0.00 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00
1 0.00/3.15 8.82 -0.41 -0.04 8.82 -0.41 -0.04
14.88 -0.68 -0.07 14.88 -0.68 -0.07
15.05 -0.71 -0.06 15.05 -0.71 -0.06
21.11 -0.98 -0.08 21.11 -0.98 -0.08
8.64 0.75 0.04 8.64 0.75 0.04
14.58 1.27 0.07 14.58 1.27 0.07
14.87 1.31 0.05 14.87 1.31 0.05
20.81 1.82 0.08 20.81 1.82 0.08
P7 2 3.40/3.50 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
1 0.00/3.15 10.56 1.86 0.74 10.56 1.45 0.74
9.24 2.96 1.60 9.24 2.58 1.60
6.58 2.11 1.11 6.58 1.84 1.11
Piso superior 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
P8 2 3.40/3.71 11.13 1.19 1.61 11.13 1.19 1.61
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
9.26 0.72 1.31 9.26 0.72 1.31
8.09 0.95 1.17 8.09 0.95 1.17
11.00 0.85 2.51 11.00 0.85 2.51
1 0.00/3.15 38.22 1.35 1.63 38.22 0.34 1.63
36.45 1.59 3.71 36.45 0.54 3.71
27.37 1.19 2.88 27.37 0.41 2.88
27.21 1.22 2.50 27.21 0.43 2.50
Piso superior 11.13 1.61 1.61 11.13 1.19 1.61
9.26 1.06 1.31 9.26 0.72 1.31
8.09 1.26 1.17 8.09 0.95 1.17
P9 2 3.40/3.71 40.88 3.22 2.83 40.88 3.22 2.83
29.54 2.43 2.13 29.54 2.43 2.13
40.71 1.54 2.40 40.71 1.54 2.40
29.49 1.12 1.79 29.49 1.12 1.79
1 0.00/3.15 50.73 2.55 1.21 50.73 0.26 1.21
48.96 1.90 3.02 48.96 0.55 3.02
35.69 1.43 2.34 35.69 0.44 2.34
Piso superior 40.88 4.73 2.83 40.88 3.22 2.83
29.54 3.52 2.13 29.54 2.43 2.13
P10 2 2.50/3.71 49.51 3.07 0.29 49.51 0.15 0.29
Página 3
Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Página 4

Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
48.83 3.03 0.33 48.83 0.30 0.33
1 0.00/2.50 50.92 3.16 0.22 50.92 0.16 0.22
49.51 3.07 0.29 49.51 0.15 0.29
Piso superior 49.51 3.07 0.29 49.51 0.15 0.29
P11 2 2.50/3.71 48.20 2.99 0.27 48.20 0.00 0.27
47.51 2.94 0.32 47.51 0.05 0.32
1 0.00/2.50 49.60 3.07 0.18 49.60 0.00 0.18
48.20 2.99 0.27 48.20 0.00 0.27
Piso superior 48.20 2.99 0.27 48.20 0.00 0.27
P12 2 2.50/3.71 48.49 3.01 0.08 48.49 0.12 0.08
47.81 2.96 0.00 47.81 0.24 0.00
1 0.00/2.50 49.90 3.09 0.32 49.90 0.12 0.32
48.49 3.01 0.08 48.49 0.12 0.08
Piso superior 48.49 3.01 0.08 48.49 0.12 0.08
P13 2 2.50/3.71 41.95 1.54 1.28 41.95 0.16 1.28
41.27 1.80 2.72 41.27 0.32 2.72
1 0.00/2.50 43.35 1.59 1.68 43.35 0.16 1.68
41.95 1.54 1.28 41.95 0.16 1.28
Piso superior 41.95 1.54 1.28 41.95 0.16 1.28
P14 2 2.50/3.71 31.18 1.15 1.82 31.18 0.12 1.82
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
30.50 1.35 3.76 30.50 0.24 3.76
1 0.00/2.50 32.58 1.20 2.19 32.58 0.12 2.19
31.18 1.15 1.82 31.18 0.12 1.82
Piso superior 31.18 1.15 1.82 31.18 0.12 1.82
P15 2 2.50/3.71 9.37 0.76 1.41 9.37 0.33 1.41
8.69 1.10 2.93 8.69 0.66 2.93
1 0.00/2.50 10.77 0.84 1.72 10.77 0.35 1.72
9.38 0.76 1.41 9.38 0.33 1.41
Piso superior 9.37 0.76 1.41 9.37 0.33 1.41
P16 2 3.40/3.50 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
1 0.00/3.15 8.84 1.00 2.03 8.84 0.67 2.03
7.51 1.47 3.59 7.51 1.17 3.59
Piso superior 0.04 0.00 0.00 0.04 0.00 0.00
P17 2 2.50/4.93 10.73 0.78 0.46 10.73 0.09 0.46
9.36 1.17 1.32 9.36 0.39 1.32
1 0.00/2.50 12.13 1.10 0.43 12.13 0.22 0.43
10.58 0.96 0.39 10.58 0.19 0.39
10.73 0.78 0.46 10.73 0.09 0.46
Piso superior 10.73 0.78 0.46 10.73 0.09 0.46
P18 2 2.50/4.93 35.92 3.38 0.63 35.92 0.06 0.63
Página 5
Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Página 6

Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
34.56 2.42 2.04 34.56 0.25 2.04
1 0.00/2.50 37.33 3.51 0.82 37.33 0.14 0.82
Piso superior 35.92 3.38 0.63 35.92 0.06 0.63
P19 2 2.50/4.93 40.05 3.77 0.66 40.05 0.05 0.66
38.69 2.46 2.22 38.69 0.17 2.22
1 0.00/2.50 41.46 3.90 0.95 41.46 0.08 0.95
Piso superior 40.05 3.77 0.66 40.05 0.05 0.66
P20 2 2.50/4.93 39.03 3.67 0.64 39.03 0.00 0.64
37.66 2.09 2.20 37.66 0.05 2.20
1 0.00/2.50 40.44 3.80 0.96 40.44 0.00 0.96
Piso superior 39.03 3.67 0.64 39.03 0.00 0.64
P21 2 2.50/4.93 39.24 3.69 0.68 39.24 0.03 0.68
37.87 2.28 2.41 37.87 0.12 2.41
1 0.00/2.50 40.65 3.82 1.10 40.65 0.05 1.10
Piso superior 39.24 3.69 0.68 39.24 0.03 0.68
P22 2 2.50/4.93 41.52 3.91 0.79 41.52 0.00 0.79
40.15 2.06 2.92 40.15 0.00 2.92
1 0.00/2.50 42.93 2.20 1.39 42.93 0.00 1.39
Piso superior 41.52 3.91 0.79 41.52 0.00 0.79
P23 2 2.50/4.93 36.37 3.42 0.75 36.37 0.10 0.75
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
35.01 2.76 2.79 35.01 0.40 2.79
1 0.00/2.50 37.78 2.49 1.35 37.78 0.21 1.35
Piso superior 36.37 3.42 0.75 36.37 0.10 0.75
P24 2 2.50/4.93 9.99 0.71 0.54 9.99 0.08 0.54
8.62 1.00 1.99 8.62 0.30 1.99
1 0.00/2.50 11.40 0.94 0.94 11.40 0.15 0.94
Piso superior 9.99 0.71 0.54 9.99 0.08 0.54
P25 1 0.00/2.25 6.14 0.35 0.22 6.14 0.35 0.22
4.54 0.24 0.17 4.54 0.24 0.17
5.62 0.56 0.13 5.62 0.56 0.13
4.01 0.39 0.10 4.01 0.39 0.10
P26 1 0.00/2.25 6.88 0.46 0.27 6.88 0.46 0.27
5.11 0.33 0.21 5.11 0.33 0.21
6.35 0.55 0.21 6.35 0.55 0.21
4.59 0.40 0.16 4.59 0.40 0.16
P27 2 2.50/3.50 0.23 0.00 0.00 0.23 0.00 0.00
1 0.00/2.25 7.80 0.18 0.19 7.80 0.18 0.19
6.21 0.11 0.16 6.21 0.11 0.16
5.73 0.14 0.14 5.73 0.14 0.14
7.28 0.41 0.12 7.28 0.41 0.12
Página 7
Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Página 8

Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
5.69 0.28 0.11 5.69 0.28 0.11
5.38 0.32 0.09 5.38 0.32 0.09
Piso superior 0.23 0.00 0.00 0.23 0.00 0.00
P28 2 2.50/5.07 7.59 1.25 0.94 7.59 1.05 0.94
5.39 0.92 0.70 5.39 0.78 0.70
5.90 1.28 4.12 5.90 1.13 4.12
1 0.00/2.25 4.93 0.07 3.58 4.93 0.07 3.58
4.72 0.09 2.89 4.72 0.09 2.89
3.40 0.14 2.08 3.40 0.14 2.08
2.46 0.12 1.51 2.46 0.12 1.51
Piso superior 7.59 1.05 0.94 7.59 1.05 0.94
5.39 0.78 0.70 5.39 0.78 0.70
P29 2 2.80/5.07 8.77 0.11 0.49 8.77 0.11 0.49
7.49 2.66 1.89 7.49 2.66 1.89
1 0.00/2.25 24.99 0.22 1.23 24.99 0.22 1.23
23.72 0.67 2.36 23.72 0.67 2.36
18.42 0.58 1.68 18.42 0.58 1.68
17.58 0.48 1.80 17.58 0.48 1.80
Piso superior 8.77 0.11 0.49 8.77 0.11 0.49
6.26 0.08 0.41 6.26 0.08 0.41
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
P30 2 2.80/4.90 27.39 0.16 0.55 27.39 0.16 0.29
22.85 0.12 0.46 22.85 0.12 0.26
26.90 0.10 0.94 26.90 0.10 0.94
1 0.00/2.55 30.43 1.30 0.48 30.43 0.04 0.00
29.83 0.69 1.28 29.83 0.14 0.17
Piso superior 27.39 0.68 1.17 27.39 0.16 0.29
22.85 0.54 0.98 22.85 0.12 0.26
P31 2 2.80/5.07 4.11 0.58 1.80 4.11 0.58 1.80
3.67 0.44 1.52 3.67 0.44 1.52
2.95 0.44 1.30 2.95 0.44 1.30
2.62 0.19 3.35 2.62 0.19 3.35
1 0.00/2.25 10.59 1.03 2.69 10.59 1.03 2.69
9.12 1.45 1.27 9.12 1.45 1.27
7.54 1.11 1.02 7.54 1.11 1.02
Piso superior 4.11 0.58 1.80 4.11 0.58 1.80
3.67 0.44 1.52 3.67 0.44 1.52
2.95 0.44 1.30 2.95 0.44 1.30
P32 2 2.50/4.22 17.61 1.83 0.70 17.61 0.75 0.70
16.64 3.17 1.64 16.64 2.03 1.64
1 0.00/2.50 19.01 2.32 0.67 19.01 1.10 0.67
Página 9
Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Página 10

Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
17.61 1.83 0.70 17.61 0.75 0.70
Piso superior 17.61 1.83 0.70 17.61 0.75 0.70
P33 2 2.50/4.22 17.26 1.77 0.38 17.26 0.72 0.38
16.30 3.05 0.86 16.30 1.93 0.86
1 0.00/2.50 18.67 2.24 0.31 18.67 1.05 0.31
15.93 1.88 0.29 15.93 0.87 0.29
17.26 1.77 0.38 17.26 0.72 0.38
Piso superior 17.26 1.77 0.38 17.26 0.72 0.38
P34 2 2.50/3.56 9.82 0.95 0.31 9.82 0.95 0.02
9.22 1.77 0.29 9.22 1.77 0.02
1 0.00/2.50 11.22 1.00 0.37 11.22 1.00 0.04
9.82 0.95 0.31 9.82 0.95 0.02
Piso superior 9.82 0.95 0.31 9.82 0.95 0.02
P35 2 2.50/3.56 26.62 0.42 1.56 26.62 0.42 0.54
26.03 0.77 2.09 26.03 0.77 0.98
1 0.00/2.50 28.03 0.41 1.64 28.03 0.41 0.51
26.62 0.42 1.56 26.62 0.42 0.54
Piso superior 26.62 0.42 1.56 26.62 0.42 0.54
P36 2 2.50/3.56 25.13 0.92 2.56 25.13 0.13 2.56
24.54 1.09 4.58 24.54 0.25 4.58
Pésimos Referencia
Pilar Pl Tramo N Mx My N Mx My
1 0.00/2.50 26.54 0.97 2.20 26.54 0.14 2.20
25.13 0.92 2.56 25.13 0.13 2.56
Piso superior 25.13 0.92 2.56 25.13 0.13 2.56
P37 2 2.50/3.56 5.18 0.69 0.51 5.18 0.44 0.51
4.58 1.05 0.82 4.58 0.82 0.82
3.80 0.87 0.70 3.80 0.68 0.70
1 0.00/2.50 6.59 0.75 0.24 6.59 0.44 0.24
5.83 0.63 0.23 5.83 0.36 0.23
4.64 0.54 0.16 4.64 0.32 0.16
5.18 0.69 0.51 5.18 0.44 0.51
Piso superior 5.18 0.69 0.51 5.18 0.44 0.51
Página 11
Esfuerzos y armados de pilares, pantallas y muros
Nombre Obra: E0740JM1 Fecha:12/09/07
CENTRE CIVIC EN SABADELL JOESE MANUEL TORAL- M...
Página 12