Setmana de la solidaritat - Ajuntament de la Garriga

Primavera Poètica
“El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan
Divendres 5 de juny,
a les 22h, a l’Auditori de l’EMM
Terròs!
Dissabte 6 de juny
a les 20.30h, a l’Auditori de l’EMM
Sopar de cloenda
De la mà del Centre Excursionista Garriguenc, la Flama del
Canigó tornarà a venir enguany a la Garriga i encendrà la foguera
de Sant Joan a la Plaça de l’Església. Amb la foguera encesa, es
llegirà el manifest que demana que es consideri Sant Joan com a
Festa Nacional dels Països Catalans. Després, al voltant de la
foguera, es ballarà una sardana amb l’Agrupació Sardanista de La
Garriga i es cantaran dues cançons amb les corals Aliança i
Ariadna. Finalment hi haurà coca i vi bo per a tothom, abans que
comenci l’Akelarre amb els diables del Front Diabòlic.
Exposició dels tallers infantils de l’EMAD
Fins al 7 de juny encara es pot visitar l’exposició
de treballs duts a terme al taller
d'expressió plàstica i ceràmica per a infants
de l'EMAD, Escola Municipal d'Art i
Disseny de la Garriga, durant el curs 2008-
2009. El fil conductor de les obres són els
mitjans de transport, passats pel sedàs de la
imaginació dels petits
alumnes del taller.
Se’ns acaben les paraules, se’ns acaba el festival,
les taules són ben parades, fem una festa com cal”.
El primer cap de setmana de juny s’acaba la cinquena edició del Festival
Primavera Poètica. A l’Auditori de l’Escola de Música, el divendres,
Andreu Rifé cantarà les terres de l’Ebre a partir dels poemes de David
Monllau.
Dissabte també hi haurà cants de les terres de l’Ebre, els populars garrotins
acompanyaran el sopar-festa de cloenda del festival poètic. Els tiquets pel
sopar costen 10 euros i es poden comprar a: La Mila, c/ Abadessa Emma,
La Calma, Passeig, 42
L’Illot, c/ Figaró, 3 (darrera la biblioteca)
Més informació: www.primaverapoetica.com
Sant Joan: flama, foc i akelarre
A les 20:30h, a Can Queralt Arribada de la Flama del Canigó a la Garriga
a les 23h Plaça de l’Església Akelarre
ELEMENTS DE LA REVETLLA
LES FOGUERES I ELS FOCS D’ARTIFICI - Un dels
costums més estesos i característics de la nit de Sant Joan és
l’encesa de fogueres. I com una derivació d’aquest costum es va
estendre la d’enlairar coets i cremar focs d’artifici.
El foc és l’element d’immolació per excel•lència, però també té la
qualitat de regenerar i de convertir la forma caduca i vella en nova
i jove. Aquest és el principal significat de les fogueres de San Joan.
Antigament, al camp, en molts llocs cremaven les restes de la collita
de l’any anterior com a bon auguri per a la de l’any present. A
les ciutats i viles aquests costum va prendre la forma de llançar al
foc estris i mobles vells, amb l’esperança de començar millor el
nou temps que s’apropa.
ELS GUARNIMENTS - N’hi ha que són merament decoratius,
com fanals, garlandes, serrells i banderetes, que pengen
d’un cantó a l’altre de l’espai festiu i l’omplen de color.
D’altres són un instrument de participació de la festa, com trompetes,
espanta-sogres, serpentines, boles de paperets, barrets de paper.
etc. Avui, tots aquests guarniments són de paper o de plàstic, però
abans es feien amb brancatges i flors de tot tipus, constituint el que
se’n deien les enramades. Els guarniments, a més de la mera funció
d’adequació del marc a la celebració festiva, també havien
acomplert una funció social, ja que la feina de la preparació dels
materials d’ornamentació, era un treball col•lectiu que reunia la
gent del poble o del barri molts dies abans.
La COCA - Antigament quan la coca es pastava a casa, era
circular, solia tenir un forat al mig i la decoració de pinyons
o confitures era de forma radial, la qual cosa ens fa pensar en una
mena de representació del sol. Després, quan van començar a fer
les coques els forners i els pastissers, van adoptar una forma allargada
i la pasta es guarnia arbitràriament amb pinyons i fruites confitades.
Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca a l’aire lliure,
ja que es creia que fer-ho sota teulada portava desventura, i era costum
remullar-la amb vi dolç o aiguardent. Els veïns dels diferents
barris solien aplegar-se per fer les coques en comú, les quals assolien
grans llargades.
Text extret del "Calendari de la cultura tradicional viva segons
Joan Amades"