Camina al meu costat

les seves tasques arrel programacions, execucions i avaluacions rigoroses.
Però aquets no són pas el model d’educador que hem fa vibrar, ni els que
hem donen alguna pista de perquè vaig acabar cursant la Diplomatura.
Amb tot això no m’agradaria donar la impressió que en les accions del
educador social no es deu exigir cert nivell de fonamentació teòrica,
sistematització , control i avaluació 6 . Al contrari pense que un educador
social deu saber una gran quantitat de coneixements i habilitats tècniques.
Un treball significatiu ha de comptar tant amb la pràctica com la
teòrica, el handicap és que moltes voltes el quefer tècnic s’allunya de la
reflexió oblidant així tota dimensió humana de les nostres possibles
intervencions.
Dicotomia entre activitat o comunitat. Posant de manifest com les ofertes
tant àmplies d’activitats que es fan des de els centres cívics no hi ha continuïtat ,
no hi ha trobada, no hi ha comunitat. El trencament esdevé quan en aquestes
programacions no està present l’origen. No hi ha pregunta, no hi ha connexió entre
el que passa, el qui hi ha i el que es proposa. L’origen es perd quan aquests
projectes són lineals i no circulars. 7
No pense que hi haja una poció màgica que determine les tasques de
tot educador. Ni tampoc crec amb educadors socials que actuen
d’administradors de coneixements mitjançant actituds anticipatives que no
permeten ni dir i ni decidir al subjecte per on encaminar el seu propi destí.
6
GARCÍA MOLINA, J. ( 2003). Dar ( la) palabra. deseo, don y ética en educación social. Gedisa. (
Barcelona).
7
ALBIOL I GONZÀLEZ, C. La práctica de la relació educativa a la ciutat. El saber d’una experiencia
educativa viva.
~ 6 ~