Camina al meu costat

~ 5 ~
“si no lo sientes, nunca lo lograrás! .Para
nosotros, el compromiso del educador social
radica en la idea de “sentir”, de “vivir” la acción
educativa, más que del actuar a través de
técnicas de intervención”. Goethe
Recapitulant en el discurs anterior, hem decante per la segona opció
d’educadors. Aquells que tenen cura de l’educació com un procés que no és
pot desvincular de la vida personal.
Un procés marcat per una predisposició a aflorar aquells sentiments
que ens fan créixer amb una mirada ampla i al temps ens deixen ser com a
essers singulars que hom és.
D’aquesta manera el paper del educador és el de acompanyar, el de
invitar a soltar, el de exposar cap a l’exterior, el transportar-nos i deixar-
se transportar per la relació que flueix en el aula.
Ara bé, en els discursos que envolten l’educador social passa el
mateix, trobem educadors de tots els colors.
Així ens hi podem topetar amb aquells que es relacionen amb els
educands amb un manual baix el braç. Un manual disposat d’una metodologia
d’acció igual per a tothom que tracta als subjectes com a sers amb
carències especials que cal normalitzar. Subjectes conflictius, malalts,
incapaços de comunicar-se amb la societat i amb inhabilitats per a
desenvolupar les tasques que reclama l’entorn estructural.
Subjectes amb els que cal dur a terme accions que promoguen el
assistencialisme, la tutela permanent, el control, la creació de relacions de
dependència i l’anul·lació de tot itinerari personal. Sí, hi estic parlant
d’aquells professionals de l’Ed. Social pulcres i eficients que desenvolupen