Camina al meu costat

context : la interpretación es una acto de palabra-pensamientoque sintetiza y
vuelve a narrar de otro modo lo que tienen ya de una representación haciendo
emerger un nuevo significado 26 .
Sí, pot ser, hi ha coses que no m’he pogut esplaiar, ni tan sols
anomenar, la mirada que hi tenim dels” nadie”, el rostre de l’altre, la cabuda
de l’educació social en l’escola......
Sí, pot ser m’hes impossible tancar aquest diari, sense almenys
nomenar un pensament que m’acompanyat durant tot aquets passeig; la
sensibilitat i el sentit que tenen totes aquelles dones que em conformen.
Fins arrel d’alguns textos o alguns col·lectius, que he pogut topetar-
me en la meva tasca de recerca, és la primera volta que m’hi he parat a
pensar amb la dona com a subjecte. No me mal interpreteu; el somni, el
cansament i el delir poden fer que no trobe les paraules adequades. Seria
alguna cosa així, com que en mi era present eixa lluita de la dona al llarg de
la historia contra el patriarcat i per a que ens consideren subjectes amb
veu, vot i paraula. Ara bé, fins ara no havia caigut en eixa sensibilitat
especial que caracteritzava a totes les dones que formen part de la meua
singularitat.
Totes elles, són fortes, valentes, lluitadores... totes elles m’atrauen
per que m’han deixat espai per a ser, m’estimen, m’ensenyen coses i confien
en mi. Així que des d’ací, no vaig a parlar del ordre simbòlic de les dones per
què és un món nou per a mi, que necessitaria més temps per treballar-lo i
conèixer-lo. Però sí que m’agradaria dedicar-lis aquest diari, totes elles en
forme’n part, hi són presents d’una u altra manera.
26 DIOTIMA (2002) El perfume de la maestra. En los laboratorios de la vida cotidiana. Barcelona. Icaria.
CRISTINA FACCINCANI. El pensamiento de la experiencia
~ 46 ~