Camina al meu costat

~ 45 ~
Sabe esperar, aguarda que la marea fluya
-así en la costa un barco- sin que al partir te inquiete.
Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya.
Porque la vida es larga y el arte es un juguete.
Antonio Machado, Consejo.
Pot ser fins ara no era el moment d’expressar-me , no hi havia trobat
el moment per a narrar en nom propi el que havia pogut reflexionar arrel
l’assignatura.
Pot ser, haguera pogut fer la feïna abans i no a corre cuita apurant
fins a l’últim moment.
Sí pot ser, si aquets text hagues estat escrit en un temps anterior no
hi significaria el mateix.
Sí, pot ser, com m’ha dit la Sara alguna volta, en aquesta carrera no
podem inventar, no podem innovar per què ja està tot escrit. A voltes
llegeixo textos i penso en la meva pràctica i resulta que em sento
identificada per què és lo mateix que jo faig amb els nanos de Nazaret!. De
ahí, que pensis, que pot ser, tot el que conte aquest diari ja està dit, ja ha
segut pensat, però la diferència hi recideix en que aquesta volta és
diferent, o quant estàs en els nanos es diferent. Per què en eixes voltes la
acció recau en el teu quefer, el teu jo està implicat. Encara que en el relat
dels altres hi pugues identificar , necessites caminar a peu tú per eixe camí,
necessites expossar-te tú a eixe camí, necessites copiar el que altres ja
escrigueren per a fer eixos continguts teus. Prenent les paraules de
Cristina Faccincani, encara que pot ser pensis que hi estiguen en un altre