Camina al meu costat

“ No hay mayor afirmación de algo o alguien que
amarlo, a saber; decir: “ Quiero que seas” 24
~ 42 ~
Arendt,H.
En les classes d’aquesta mateixa assignatura i, en els textos que
conegut arrel de la mateixa, moltes voltes he pensat en els meus nanos del
cole; hi treballo com a monitora de menjador en un col·legi, caracteritzat
per ser un escenari típic d’allò que anomenaríem “contextos d’exclussió”.
Al principi, la meva tasca estava marcada per les normes del col·legi i
per eixe “bicho”, que redueix al altre a mancances, a problemàtiques,
tanmateix, per la inseguritat i per la inexperiència de treballar amb nanos.
Durant tot el any he format equip amb dues persones més i hem
portat als nanos de 3 a 5 anys. Ara bé, dins d’aquets equip no hem sentia
cohesionada, mentre que un m’ajudava i hem deixava ser, de l’altra hi
percebia una constant vigilància i un “tot ho fas malament”, que m’impedia
ser jo mateixa, em feia sentir molt petita.
Un dia, vaig mantenir una conversa amb la Mer, una contacontes que
vaig conèixer. La Mer, té una veu molt dolça i harmònica, no la coneixia de
res, ni tan sols l’havia vist mai ni l’he tornat a veure, però de seguida va ser
com sí la nostra veu no conegues temps ni distàncies. Fou una conversa
llarga que ens rebel·la totes les coses que ens amoïnaven a les dues, no se,
tots dues ens sentirem prou identificades l’una amb l’altra i ens ajudarem a
treure allò que teniem dins que més ens feia patir, a despullar-nos.
La Mer, em digué: - Raquel, no fagis cas al que puguen pensa els
altres, has de fer allò que tú cregues convenient. Creu amb tu per que si
d’us a terme la teva pràctica des de l’amor i des del que tú pensis que està
24 ARENDT, HANNAH ( 2007). La vida del espíritu. Paidós. Barcelona