Camina al meu costat

“Ten cuidado con el presente que construyes, debe
parecerse al futuro que sueñas”. Mujeres Creando
Un dia en classe, el 4 de novembre sí els meus apunts no fallen, es va
llençar una pregunta ¿ Què és deuria aprendre i no es deuria aprendre a la
universitat?.
Bé, doncs aprofitant l’ocasió per contestar diré que en la universitat
es deuria donar lloc una educació on tots ens sentiguerem reflectits, una
educació que parles de nosaltres. Una educació on els educands deixaren de
ser mers objectes, per a convertir-nos en subjectes, en sers vius plens de
vida, plens de somnis.
Pot ser, d’aquesta manera, tots plegats podríem formar part dels
plans curriculars, no simplement amb una presciència neutra amb suposat
vot però negats de paraula, com passa actualment, sinó inventant, discutint i
decidint les coses que hem d’estudiar.
Pot ser, hi estaria bé, que cada universitat tingues els seus propis
continguts d’acord a la realitat del seu entorn, d’acord a la realitat dels
seus membres. D’aquesta manera el treball esdevindria pacient, elaborat i
al temps divertit i plaenter.
Tot això pareix un poc utòpic, i més en aquets moments on s’acabava
de donar un canvi i no pas cap aquesta direcció. No obstant això, no podem
abandonar la visió de una “verdadera” lluita ni de repensar la teoria de la
innovació.
El estudiant, té que reconquerir la paraula, i com aprenguí del Cèsar,
enfrontanr-se al poder neoliberal amb un arma nova que fins ara no hi ha
~ 40 ~