Camina al meu costat

More documents

Recommendations

Info

El text de les fulles grogues he decidit posar-lo, perquè per aquell entonces m’agradava molt anar-me’n tot sola a caminar, era hivern i no se m’abellia agafar la “xuspi” , la meva moto, sovint tornava a casa amb tramvia per una zona de Benimaclet on hi ha moltes fulles grogues. M’encanta voletejar-les i sentir l’ olo que desprenen. Així que un dia , en el tramvia hi vaig pensa que pot ser les fulles eren com els pensaments de les persones, no devia preocupar-me per estar així, quant arribes la primavera de segur que començarien a ressorgir nous sentiments . I axí fou, de fa uns mesos enrere ja no miro amb eixa desconfiança que ho feia abans. Sí, seguiexo veient moltes coses que em semblen injustes i, dignes de la falsetat, molta gent és molt diferent a com predica ser. Però ja no li dono tanta importància, jo he de saber com sóc jo i, aquells als qui estimo més que com a simples companys. Dels altres!! Doncs agafo allò que em convé en un determinat moment, i poc més. Podria parlar més de allò que la meva mirada percep en la universitat, però no vull fer-ho, prefereixo quedar-me en un apunt més bonic relacionat amb la cançó del Raimón. M’agrada molt eixa cançó, i al igual que el Raimón la cantava fent de paquet d’una moto, encarant el vent mentre viatjava de camí cap a València, jo també la cante quant vaig amb la meva “ xuspi” sola , amb la Sara, amb la Marieta o amb qui fos. Sempre hi cante quant vaig amb la “xuspi”, diu la meva mare que aprengui abans a cantar que a parlar, però aquesta canço és especial, em recorda al sentit de la meva estància a València i als companys que estime de la uni; la Sara, el Charli, el Andrés, la Marieta, la Isa, el Marc, el Juanillo, el Juan, el Àngel, els Javi’s , la Noelia... Tots plegats, d’una ~ 38 ~
manera o d’altra m’acompanyen i em fan créixer; el meu esperit els ha cedit autoritat des de l’amor, per tots plegats “cridar al vent del món”. Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món. La vida ens dóna penes, ja el nàixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor; però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món. ~ 39 ~ Raimón.
Page 1 and 2: ~ 1 ~ No caminis davant meu; pot se
Page 3 and 4: D’una banda ens topem amb aquells
Page 5 and 6: ~ 5 ~ “si no lo sientes, nunca lo
Page 7 and 8: ~ 7 ~ “No tiene demasiado sentido
Page 9 and 10: Siempre he pensado que los abusos s
Page 11 and 12: ~ 11 ~ Existen formas de vivir o ve
Page 13 and 14: no previsible. AL temps, permet tre
Page 15 and 16: Tota institució és en sí mateixa
Page 17 and 18: cas la seva presència, en els mate
Page 19 and 20: El món dels marginats és un món
Page 21 and 22: “El develar el lugar que ocupan l
Page 23 and 24: “Es necesario pues, para que se e
Page 25 and 26: Finalment, dir com a recapitulació
Page 27 and 28: moments, amb aquelles mil i una an
Page 29 and 30: Ara que ho penso, el que feia que l
Page 31 and 32: “Cada dia sabem més i entenem me
Page 33 and 34: “PER QUÈ TINC VEU PERÒ NO LA TI
Page 35 and 36: política que podien dur a terme el
Page 37: però em rebentava que tan les meve
Page 41 and 42: estat present; els problemes de la
Page 43 and 44: é, ningú podrà tenir l’autorit
Page 45 and 46: ~ 45 ~ Sabe esperar, aguarda que la
Page 47 and 48: “sólo ella supo siempre que ning
Page 49 and 50: Les ferramentes utilitzades per a f
Page 51: ~ 51 ~

Camina al meu costat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?