Camina al meu costat

El text de les fulles grogues he decidit posar-lo, perquè per aquell
entonces m’agradava molt anar-me’n tot sola a caminar, era hivern i no se
m’abellia agafar la “xuspi” , la meva moto, sovint tornava a casa amb tramvia
per una zona de Benimaclet on hi ha moltes fulles grogues. M’encanta
voletejar-les i sentir l’ olo que desprenen.
Així que un dia , en el tramvia hi vaig pensa que pot ser les fulles eren
com els pensaments de les persones, no devia preocupar-me per estar així,
quant arribes la primavera de segur que començarien a ressorgir nous
sentiments .
I axí fou, de fa uns mesos enrere ja no miro amb eixa desconfiança
que ho feia abans. Sí, seguiexo veient moltes coses que em semblen injustes
i, dignes de la falsetat, molta gent és molt diferent a com predica ser. Però
ja no li dono tanta importància, jo he de saber com sóc jo i, aquells als qui
estimo més que com a simples companys. Dels altres!! Doncs agafo allò que
em convé en un determinat moment, i poc més.
Podria parlar més de allò que la meva mirada percep en la universitat,
però no vull fer-ho, prefereixo quedar-me en un apunt més bonic relacionat
amb la cançó del Raimón.
M’agrada molt eixa cançó, i al igual que el Raimón la cantava fent de
paquet d’una moto, encarant el vent mentre viatjava de camí cap a València,
jo també la cante quant vaig amb la meva “ xuspi” sola , amb la Sara, amb la
Marieta o amb qui fos. Sempre hi cante quant vaig amb la “xuspi”, diu la
meva mare que aprengui abans a cantar que a parlar, però aquesta canço és
especial, em recorda al sentit de la meva estància a València i als companys
que estime de la uni; la Sara, el Charli, el Andrés, la Marieta, la Isa, el Marc,
el Juanillo, el Juan, el Àngel, els Javi’s , la Noelia... Tots plegats, d’una
~ 38 ~