Camina al meu costat

educadora?. L’únic que m’estàs demostrant en les teues paraules coactives
és que res em vincula a eixa assemblea.
En el segon fragment que hi he posat, pot ser et sentis un poc
identificada, per que a mi, el seu començament em recorda a la profe
d’aquesta assignatura. Escriure, escriure , escriure....... em digueres un dia.
També m’abellit posar-lo per que entre tot aquell mareig i la falta de
personalitat que veia en la gent de la uni, hi vaig trobar un profe que em va
marcar molt el quadrimestre passat, el César Cascante. Em passava el dia
perseguint-lo per fer-li preguntes. Te puedo hacer una preguntita: -pero
que no se muy difícil eh!!, i quant em veia un poc amoïnada em deia: -hoy no
tienes ninguna pregunta que hacerme?
Fins hi tot, em comprava els textos d’altres carreres que hi penjava
en reprografia, buscava textos que ell havia escrit -sabes que te estoy
espiando, li deia. Em feia sentir important i m’entenia sense haver
d’explicar-me massa en una època on no m’abellia parlar amb quasi ningú.
M’agradava el que deia, m’ajudava a veure les coses més fàcils.
En març, se’n anà a l’Argentina i em vaig disgustar per què era de les
poques coses atractives que perduraven en la uni; fins al dia d’avui li he
continuat enviant correus per fer-li preguntes que res tenien a veure amb
l’assignatura, sempre m’ha contestat i això em diu molt d’un profe.
La seva assignatura la vaig treballar molt, però també em va fer
indignar molt. Érem 6 companys de grup, entre els quals hi havia una persona
que estime molt, però que per aquell entonces odiava prou. És una persona
que sap molt, llevat de la Sara, les altres companyes assentien a tot el que
deia sense remugar. Jo, amb la meva actitud de inconformista total, em
passava el dia contradint-lo i clavant-me amb ell. No hi tenia pas ell la culpa,
~ 36 ~