Camina al meu costat

política que podien dur a terme els estudiants i les assemblees. Per aquells
mesos sovint hi anava pel matí a la uni, i realment hem donava fàstic. Això
era el nou maig del 68 com deien alguns, vaja ironia!.
Quant acudia a les assemblees em feia molta gràcia, el que allí es
donava, recorde una nit que vaig anar a una que fou després d’una invasió al
rectorat. Jo no estic ni estava a favor de ninguna ideologia ni formo part de
de ningun sindicat d’estudiants. No vaig obrir la boca en tota la nit, tan sols
em vaig dedicar a escoltar. Es van passar tota la nit , fins a les 5 o les 6 del
matí, baratllant-se els uns amb els altres per veure qui havia d’anar a parlar
amb el rector. Era un tema que des de el meu punt de vista no tenia
discussió per que crec que el rector ja havia convocat a un sindicat.
De fet, no vaig entendre per que tot el món es passava tres hores
discutint arrel una cosa que no tenia discussió; l’únic que feien era acusar-se
els uns amb els altres. Em van entrar ganes d’alçar la mà i dir, - no us adoneu
que el que au de fer és unir les vostres forces en compte d’estar barallant-
vos!! Tots teniu el mateix objectiu comú!! No busqueu les puces al gat!!.
En quant a les assemblees, també hem feu molta gràcia , un dia, que
un company, al que estime prou, va fer una crida i va dir en aquesta mateixa
classe: -que ixca la consciència crítica de cadascun en les assemblees.
Després quant acabe la classe com a bons educadors socials que sou , hi ha
que anar a l’assemblea.
Em va sentar prou malament, que utilitzes el espai de la classe per
una crida d’aquest tipus. De fet li ho digué, per no anar a una assemblea on
l’únic que fan és encaminar les seves accions cap al benestar d’uns pocs que
no m’inspiren gens de confiança o van de superiors per la vida, sóc una mala
~ 35 ~