Camina al meu costat

“Cada dia sabem més i entenem menys”.
~ 31 ~
Albert Einstein.
El primer any d’Ed. Social fou molt màgic també; mil impressions, mil
coneixements nous. Era com sí front meu se m’obriguera un camí cap un
canvi. Vaig conèixer persones les que poder escoltar i en les que poder de
coses des d’una dimensió i una connexió que no creia pas que fora possible.
En gener de l’any passat, vaig decidir acceptar l’ajuda del meu oncle
que fins aleshores havia rebutjat, i me’n vaig vindre a viure a un pis nou
situat en una zona freda i mega pija on no havia de pagar lloguer. Així, vaig
trencar definitivament amb la meva trajectòria professional com a
cambrera, ja que últimament m’estava esgotant massa.
L’ any, passà en un vot i, quant hem doní conte, ja quasi s’havia acabat.
També s’acabaren les acampades a la gespa, les quedades després de classe
als “kintos”, les rises al karaoke, les quedades per estudiar amb l’Isa ( una
amiga que feu de tercer), i lo que és més important, s’havia acabat la
percepció de gran grup i la il·lusió en que varem començar aquesta ventura.
Aquest primer any, hi hagué una assignatura que m’agrada molt,
Didàctica General. Em empipava sovint amb el profe i amb els continguts,
però sens dubte, fou la més m’agrada i em marcà.
Em mostrà una manera de veure el món i les coses, em deixa ser tal i
com era en aquells moments. Al temps, em posà en evidencia que no hi ha
res tancat ni programat. M’encantava llegir els textos que veiem en classe i
fer els treballs que ens manaven.
En la mateixa, en setembre també hi vaig trobar el desencant més
gran de tot 1ºd'Educació Social. Com alguna cosa que t'ha pogut influir i