Camina al meu costat

Així que, entre setmana estudiava a València i en cap de setmana,
treballava com a cambrera en el Parador de Turisme de Benicarló; fent la
jornada de 20 hores entre divendres, dissabte i diumenge.
El any que feu la teoria del TASOC, fou molt màgic, feia molt de
temps que no hi tenia companys de classe, i érem una gran família. Vaig tenir
alguns entrebancs amb un profe que després per a sorpresa meua em va
demanar perdó , però fora d’això no recorde res dolent.
Un dia un profe va preguntar en classe si algú sabia fer cafès per que
el Màxim, el del bar, s’havia quedat sense ajudant eixe dia. Jo era
cambrera i em desenvolupava molt bé en el meu treball, a partir d’eixe dia
Màxim em demana si podia ajudar-lo tots els dies en l’hora del patí.
Em sentia com a casa en el Jordi, el IES on el cursí, m’agradava estar
allí. Del Jordi , destacaria la relació amb una profe, Empar Blat, ella fou la
que em recomana fer Ed. Social. Amb ella i, amb Carles Monclús vaig
aprendre moltes coses. Casualment les seves assignatures no li agradaven a
ningú, però a mi sí. Era de les que més bones treia, a més hem motiva molt
que l’Empar ens posà un examen d’un llibre on podíem fer-lo amb el mateix
llibre davant. Era més bé un examen d’opinió personal arrel allò que havíem
llegit, vaig treure un 10, i molta gent de la meva classe va suspendre; Marc
el que més sabia va treure un 5 i jo un 10!!. No meu creia, Empar em va
regalar el examen i, ni falta fa que diga que me’l vaig emportar a Benicarló i
li’l vaig ensenyar al meu pare i a tots aquells que es pensaven que hi venia a
València a passar el temps o a estudiar de “payaso”, com em deien alguns.
~ 30 ~