Camina al meu costat

Ara que ho penso, el que feia que li prestarà aquesta especial atenció
a elles i no als meus professors al explicar-me Plató, la probabilitat, la
història i els seus moviments etc, eren l'amor i la passió amb que ho feien.
Recorde que hem passava el dia perseguint-les, a elles no els
importava, em regalaven llibres o contaven històries, i sempre em deien
Raquel, vals molt.
Em feien sentir molt important, perquè em demanaven opinió sobre
els seus temes, els seus treballs, les seves classes, em contaven anècdotes
dels seus alumnes, i em demanaven consell. Consells a mi, que era una “oveja
descarriada”!.
De fet a elles els dec l'estar ací ara mateix, perquè les dues em van
ajudar a sortir d'un atolladero sense retorn on m’havia clavat. A més, totes
dues, em donaren el seu suport i la seva confiança, quan molts em miraven
incrèduls, es reien o deien que res aconseguiria.
Elles van ser les que uns pocs anys més tard em van animar i ajudar a
treure’m el títol de batxillerat a distància, per a començar una cosa que no
sabia que anava a ser ni on anava a acabar.
Així, amb el seu suport em vaig treure el batxillerat a distància, em
vaig venir a estudiar a València oposant-me als quals tenia propers i posant
la cara ben alta davant tots aquells que no creien en mi.
Em vaig venir a estudiar el TASOC, no sabia ni que era ni ven bé de
que tractava, simplement alguna cosa em deia que m'anava a agradar.
La veritat que van ser 2 anys un poc durs. Des de el 15 anys que vivia
fora de casa dels meus pares, i per aquell entonces, no deixava que ningú
m'ajudés, llevat la meva iaia .
~ 29 ~