Camina al meu costat

mateixes aficions. A voltes penso que pot ser si haguera segut un poc més
normal, haguera continuat amb els meus estudis d’una manera correcta i no
m’haguera desviat tant quant vaig arribar al batxillerat.
La meva trajectòria haguera segut més corrent, hauria estudiat
turisme i, potser ara estaria treballant de recepcionista en un macro hotel o
d'administradora de finques.
Potser ser sí, hi seria feliç, no ho sé, però segurament no estaria açí
ni em sentiria igual com ara. Possiblement, hagués tingut una vida molt fàcil,
no ho sé, però segur que no miraria meravellada una papallona blanca com ho
faig ara, ni hagués tingut l’oportunitat d’acariciar als nanos del cole on
treballo .
En el seu moment, vaig decidir trencar amb tot i amb tots els que
m'impedien parlar, amb els que no m'escoltaven. Tal va ser la conseqüència
que vaig tocar el límit de no escoltar-me a mi mateixa.
Potser, sí hagués tingut altra experiència escolar, si en el meu entorn
escolar m'haguessin ensenyat a comprendre que la meva opinió era vàlida no
s'hagués provocat aquest sentiment de rebuig cap a l’escola.
Així, que si hem poso a pensar en la meva experiència escolar, tinc
molt bons records dels meus companys i de les trastades que fèiem, però no
tinc massa bons records de topar-me amb algun profe apassionat. Sí, hi vaig
aprendre coses, però tot el que vaig aprendre que m'agradava m'ho
reensenyaven aquelles que fora del meu ambient acadèmic eren persones
que els apassionava la pedagogia, m’encandilava escoltant-les. Eren la meva
tia Anna “ profa” de l’escola D’Arts i Oficis de Castellò i, Mònica la meva
mestra del repàs que amb el pas del temps s’ha convertit en una bona amiga.
~ 28 ~