Camina al meu costat

moments, amb aquelles mil i una anècdotes divertides que simplement
recordant-les m’arranquen un somriure.
Així, la meva experiència en l’escola està marcada per la relació amb
els companys, però sincerament no recorde ningún professor amb gran
passió.
De fet, el model pedagògic que seguien els meus profes estava basat
en preguntes que pressuposaven respostes ja donades, tot problema
plantejat tenia una solució prèviament coneguda. De fet, quant ara llegeixo
textos on parlen de l’horitzontalitat de la educació, del acompanyament, de
educació com emprendre un viatge..., pense que res d’aquestes coses vaig
trobar en l’escola.
Més bé, fou tot el contrari, la meva experiència en l’escola esta
marcada per l'anul·lació de tota curiositat, per un llenguatge denotatiu i
neutre, per la incapacitat de generar i construir problemes, simplement per
la privació de tota llibertat que hem deixarà créixer amb autonomia pròpia.
Així, poques van ser les aventures que vaig emprendre amb els continguts.
Sí, els aprovava amb facilita, però res de familiar i passional hi trobava en
aquets.
Recorde un mestre ,Don Miguel, en el que no hem duia massa bé,
sempre ens deia heu d'estudiar per a arribar a ser algú el dia de demà. Jo
que hem passava la vida contradient-lo sempre li deia, hui ja sóc algú per
què he de pensar en demà sí hui està més a prop?. Jeje..... me ric per no
plora, el mateix mestre sempre deia quant jo intentava contradir-lo: a mi
parlam de vostè que jo i tu no mengem sopes al mateix plat.
No se.... jo i tres companyes més ens eixíem de la norma, fèiem
“safra” (absentisme), no jugàvem amb la resta de nanos ni teniem les
~ 27 ~