Camina al meu costat

Los alumnos deberían ser tratados como alumnos y
profesores a la vez. Como profesores porque la
productividad significa aquí independencia absoluta,
interés por la ciéncia más que por el profesor” 23
Fins l’any passat, en l’assignatura de didàctica, mai m'havia parat a
pensar en el fet que l'educació que havia rebut podia haver influenciat en la
meva manera de ser.
Havia pogut influenciar el com sóc i en el com penso ara en aquets
mateixos moments. Suposo que era una cosa que de lògica estava aquí, però
que fins aleshores no mereixia ser escorcollada.
No sé, suposo que de vegades és més fàcil viure sense pensar, sense
esforçar-nos, viure estables i sense canvis.
De l'escola?, tinc bons moments. Uff!! D'una banda m'encanta!
Sempre he estat molt revolucionària, en contra de tot i de tots els normals,
bé en contra en contra no, però sempre a la meva.
Cada vegada que ho recordo me ric, nosaltres els més grans (no en
edat, sinó en estat emocional), els més forts, aquells jovenets que se les
enginyaven de la manera més escabrosa per a sentir al seu voltant un cercle,
una espècie d'aura amb una energia estranya. Una energia que ens feia
sentir colossals i feliços.
Sí, també hem venen altres imatges de situacions de verdader apuro,
de sentir-se molt petita, de baralles, de discriminacions...... Sí, si hem poso a
buscar puc recordar-ne algunes, però ni punt de comparació amb els bons
23 BENJAMIN , W. “La vida de los estudiantes” en: BENJAMIN W. (1993): Metafísica de la juventud.
Barcelona: Paidos
~ 26 ~