Camina al meu costat

More documents

Recommendations

Info

Sens dubte, l'exercici de poder sempre estarà aquí, perquè sempre haurà relacions on algú vulga influir. Tan mateix, l'exercici de poder és inevitable, però cal discernir quines modalitats ens estan imposant o per contraposició estem exercint. L'exercici de poder pot reprimir i produir subjectes submissos que actuïn sota un estat de dominació, sota una autoritat mal exercida sense diàleg. Però no necessàriament tot exercici de poder duu a la dominació. M’explique! com hem nomenat, tot exercici de poder produeix coses, i moltes vegades cedim autoritat respecte a nosaltres de manera voluntària a aquell que es troba al davant. Però, no és aquesta autoritat la mateixa de la que hem parlat al principi, a la qual poques vegades li fem cas i ens l'acatem sense “rexistar” per no haver d’atendre a les seves conseqüències. Llavors, a quin tipus d'autoritat li fem cas?. A aquella que li concedim certa ascendència des del interior després de fer la nostra pròpia reflexió. Aquella autoritat que ens produïx benestar per ser reflexiva, inestable o productiva. Aquella, amb la qual lluny de tota humiliació mantenim una bona relació viva, recíproca o positiva. D'aquesta manera, l'exercici de poder pot ser bo o dolent depenent de com participem i de com ens sentim en la interacció. Ara bé, com passem en l’Educació Social d'un estat de dominació a un estat de no-dominació? Mitjançant la praxi, lluitant amb formes de fer alternatives a les normalitzades que tenen l’objectiu de fabricar subjectes dòcils. Sí, una tasca complicada perquè recorrent gran part de les intervencions de molts educadors podrem observar de manera encoberta formes d'actuació assistencialistes que aniquilen el instint creatiu i subjectiu al temps que impedeixen l'aprenentatge sigui una experiència vitalment rellevant. ~ 24 ~
Finalment, dir com a recapitulació que, moltes voltes les persones causem danys importants a d’altres si ocupem una posició de poder o si existeix una autoritat ferma i unívoca que ens ordeni. Com esperança que la diversitat d'opinions i la divergència entre els que manen sigui algun dia un fet lloable que permeti aflorar la consciència individual de cadascú per posar-la amb relació de igualtat amb la dels altres. ~ 25 ~
Page 1 and 2: ~ 1 ~ No caminis davant meu; pot se
Page 3 and 4: D’una banda ens topem amb aquells
Page 5 and 6: ~ 5 ~ “si no lo sientes, nunca lo
Page 7 and 8: ~ 7 ~ “No tiene demasiado sentido
Page 9 and 10: Siempre he pensado que los abusos s
Page 11 and 12: ~ 11 ~ Existen formas de vivir o ve
Page 13 and 14: no previsible. AL temps, permet tre
Page 15 and 16: Tota institució és en sí mateixa
Page 17 and 18: cas la seva presència, en els mate
Page 19 and 20: El món dels marginats és un món
Page 21 and 22: “El develar el lugar que ocupan l
Page 23: “Es necesario pues, para que se e
Page 27 and 28: moments, amb aquelles mil i una an
Page 29 and 30: Ara que ho penso, el que feia que l
Page 31 and 32: “Cada dia sabem més i entenem me
Page 33 and 34: “PER QUÈ TINC VEU PERÒ NO LA TI
Page 35 and 36: política que podien dur a terme el
Page 37 and 38: però em rebentava que tan les meve
Page 39 and 40: manera o d’altra m’acompanyen i
Page 41 and 42: estat present; els problemes de la
Page 43 and 44: é, ningú podrà tenir l’autorit
Page 45 and 46: ~ 45 ~ Sabe esperar, aguarda que la
Page 47 and 48: “sólo ella supo siempre que ning
Page 49 and 50: Les ferramentes utilitzades per a f
Page 51: ~ 51 ~

Camina al meu costat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?