Camina al meu costat

~ 2 ~
“Cuéntame lo que quieras, aquello
que tú consideres significativo para
tí” Luigina Mortari. 1
Moltes són les voltes que he intentat començar aquest escrit, i
moltes les ocasions que me sentit absenta per plasmar el mínim pensament.
Així que, hui per hui, amb el factor temps trepitjant-me els talons no tinc
més remei que començar a escriure. Pot ser el present text no serà tot lo
acurat que m’haguera agradat que fos, ni arribi a reflectir tot allò que ha
pogut ser amb relació a l’assignatura, de totes menes intentaré mostrar-me
tal i com sóc en aquet precís moment.
De nou se m’obrí la possibilitat de parlar, de treure allò que considero
significatiu, de fer introspecció arrel allò que hem toca i traspassa. De nou,
no se ni com, ni per on començar.
Pot ser m’ajude el guiar-me en un dels viatges més bonic que vaig
emprendre el primer any d’estar cursant la diplomatura. Es clar!, continuar
en el que hem feu vibrar m’ajudarà a tenir confiança per seguir caminant.
Retornant per les passes que transformaren el meu sentir repare la
mirada en el terme educació. Com estudiants d’Educació Social que som,
sovint en el aula es donen lloc a discursos on el verb educar sembla l’eix
central. De fet, és una paraula que en el transcurs d’un dia qualsevol hi
podem escoltar infinitud de referències. Tanmateix, en el afer pedagògic
dels nostres docents hi trobem dos tipus de quefer.
1 Diotima (2002) El perfume de la maestra. En los laboratorios de la vida cotidiana. Barcelona. Icaria.
Luigina Mortari. “ Tras la huella de un saber”.