Camina al meu costat

El món dels marginats és un món plè de possibilitats, és un món intens
que no convé que obri els ulls i es movilitze contra els interessos dels
sustentadors del poder.
Per a viure en un món on no hi hagi marginats ni exclosos es necessari
un canvi estructural de tota la societat en general. Fins que no es done una
consciència de classe que lluite contra les injustícies dels oprimits, seguiran
havent opressors que obstaculitzen la emancipació d’aquells que estan pitjor
situats.
A continuació farem un breu comentari de la crida que fa Enrique
Falcón cap una nova manera d’entendre el voluntariat que desafie el sistema
mitjançant la participació ciutadana i la crítica a la jerarquització de les
estructures organitzatives; voluntariat social de la marginació.
El autor proposa un nou voluntariat com una forma de vida que done
lloc a discursos conflictius. Es a dir, un voluntariat que participe en les
institucions d’una manera crítica, reivindicativa i no paternalista. Un
voluntariat que tracte a tots els subjectes de la comunitat com a sers amb
posssiblitats de futur al temps que els capaciti per a ser ciutadans crítics i
participatius, conscients i actius. Ja que, actualment, els espais de decisió
no sempre són propers al poble.
Cal dissenyar estratègies i establir mecanismes efectius de
participació directa de la ciutadania en els assumptes que li afecten. I en
aquest context el voluntariat deu tindre el paper d’ agent dinamitzador. No
es una tasca fàcil, i sí no volem caure en la rapidesa dels moviments socials
tradicionals o en la del mercat, s’ha d’incidir en un moviment lent que
s’allunye de tota solució conjuntural per reivindicar una intervenció
estructural que examini la problemàtica des de l’arrel. Es una tasca difícil,
~ 19 ~