Camina al meu costat

“No hay propiamente ninguna forma de sociedad que no se
base más o menos en prejuicios, mediante los cuales admite
a unos determinados tipos humanos y excluye a otros”.
~ 16 ~
Anna Arendt. 16
Com a sers socials, vivim immersos en un entramat d’institucions i
organitzacions.
Al llarg de la historia, aquest entramat s’ha esforçat per fer un
diagnòstic eficaç i ubicar de manera racional a cada subjecte al seu lloc
corresponent.
D’aquesta manera, el subjecte s’ha valorat simplement per la seva
capacitat de produir objectes. Així, els “educands amb necessitats
educatives especials” han sigut classificats i caracteritzats arrel les seves
deficiències: un cego, un sord, un psicòtic, un amb paràlisis cerebral ...
De fet, si fem una ullada al sistema educatiu, trobarem una distinció
entre Escola i Escola de Necessitats Especials, Diplomatura de Magisteri i
Diplomatura de Educació Especial; subjectes “ normals” i subjectes
“anormals”, educadors “ordinaris” i educadors “ especials”.
A torn i a dret, se’ls ha negat el seu reconeixement com a persones
integrals, com a persones sense necessitats, com a persones sense
diferències.
Ara bé, a cas no tenen els mateixos drets que els altres?, Per què la
nostra mirada recau en les seves mancances, en la seva “incompletud”?. A
16 ARENDT. H. (1997): ¿ Qué es la política? Barcelona, Paidós-ICE-UAB.